Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUINA VEGETARIANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUINA VEGETARIANA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de maig del 2024

 CARBASSONS FARCITS DE TOFU


Per a dos persones: 

  • Dos carbassons, 
  • una ceba, 
  • 150gr. de tofu, 
  • dos cullerades de pasta de tomàquet, 
  • una culleradeta de llavors de comí, 
  • una culleradeta de canyella molta i de curri.
  • Un parell de pebrotets de Caiena. 
  • Oli d'oliva verge, sal i pebre. 
  • Un grapat de pipes de girassol, all i julivert per fer una picada. 
  • Una mica de panko.

Buidar part de la polpa dels carbassons i reservarla. Coure al forn els carbassons amb una mica d'oli, sal i pebre durant uns 20 minuts.Sofregir en loli d'oliva, la polpa dels carabassons juntament amb la ceba i el tofu, un cop tot tallat ben menut.  lIncorporar-hi la caiena, la pasta de tomàquet i les espècies. Deixar coure uns minuts fins que enrosseixi. Farcir els carbassons amb la mescla. Fer una picada amb les pipes de carabassa, l'all i el julivert i afegir-ho als carbassons. Cobrir-los amb una mica de panko i enfornar-los. Uns 20 minuts a 180º i, per acabar al grill uns cinc o deu minuts més.


ZUCCHINI STUFFED WITH TOFU

For two people: 

  • Two courgettes, 
  • one onion, 
  • 150gr. of tofu, 
  • two tablespoons of tomato paste, 
  • a teaspoon of cumin seeds, 
  • a teaspoon of cinnamon and a teaspoon of curry. 
  • A couple of cayenne peppers. 
  • Virgin olive oil, salt and pepper. 
  • A chopped handful of sunflower seeds, garlic and parsley.
  • A little panko.

Empty part of the pulp from the courgettes and set aside. Cook the courgettes in the oven with a little oil, salt and pepper for about 20 minutes.

Fry in olive oil, the pulp of the courgettes together with the onion and the tofu, once everything has been finely chopped. Incorporate the cayenne, tomato paste and spices. Leave to cook for a few minutes until it turns brown. Stuff the courgettes with the mixture. Make a mince with the pumpkin seeds, garlic and parsley and add it to the courgettes. Cover them with a little panko and bake them. About 20 minutes at 180º and, to finish on the grill, about five or ten more minutes.

diumenge, 10 de gener del 2021

Man’ouché. Pa libanès amb zataar


La Man'ouché o Manouche libanès es tracta d'un pa amb una recepta similar al pa pita guarnit amb oli i una mescla d'herbes i espècies anomenada zaatar. La manouche és rica i molt sana i, al Líban, se sol consumir molt en l'esmorzar. El Zaatar és una barreja d'espècies molt comú en la cuina libanesa. Els seus ingredients poden variar una mica d'una regió a l'altra, normalment, es compon de farigola, orenga, sumac, llavors de sèsam i pebre vermell d'Alep. Les manouches se solen presentar de forma circular. Encara que també es pot plegar en 2 o enrotllar com un sandvitx, per omplir-lo amb el que un vulgui, com labneh, tomàquet, menta i olives ...

Ingredients per al zaatar:

  • Dues cullerades de farigola preferiblement fresca
  • Dues cullerades d'orenga, també millor fresc
  • Dues cullerades de llavors de sèsam torrades
  • Una cullerada de sumac
  • Una cullerada de llavors de coriandre
  • Una cullerada de comí en pols
  • Una cullerada de pebre vermell (originàriament d'Alep)
  • Una mica de sal
  • Oli d'oliva verge per untar el pa
Ingredients per a les manouches:
  • 400 gr. de farina blanca
  • 250 ml. d'aigua temperada
  • Una cullerada de mel
  • Una cullerada i mitja de llevat sec
  • Dues cullerades d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust
Procediment:
  • Picar una mica les llavors de coriandre amb l'ajut d'un morter i mesclar amb la resta de les herbes i espècies. En el nostre cas, com que no disposàvem del pebre vermell d'Alep, l'hem substituït per la mateixa quantitat de harissa en pols.
  • Mesclar l'aigua amb la mel i el llevat i deixa-ho reposar una estona per activar-ho
  • Afegir-ho a la farina, la sal i l'oli d'oliva. Mesclar i amassar uns deu minuts.
  • Deixar reposar en un bol tapat amb paper film durant una hora o fins que veiem que ha doblat la seva mida.
  • Tallar la massa en porcions d'uns 80 gr i fer-ne boles que aplanarem amb el corró fins a tindre discos de mig centímetre de gruix.
  • Pintar els pans amb l'oli d'oliva i escampar-hi una quantitat generós de zataar.
  • Escalfar el forn a 220º i coure els pans durant 7 o 8 minuts i anar-los guardant embolicats en un drap.
  • Consumir-los preferentment tot seguit.
Bon profit!.



dimecres, 25 de març del 2020

Lasanya de papadums




Fa uns mesos vaig fer papadums, un pa de farina de cigró típic hindú per la festa de les noces de ma filla. S'elaboren fen una pasta amb farina de cigró i aigua, condimentada amb sal, llavors de comí i flocs de pebre picant. S'amassa una estona i després s'estén i se'n tallen cercles que posteriorment es couran en oli. Es poden deixar assecar al sol per guardar-los i coure'ls al moment. Jo en vaig fer una fornada i vaig cometre l'error d'assecar-los amb la deshidratadora i em vaig passar. Total que els primers que vaig fregir van sortir dus com una pedra. Vaig decidir de fer-ne de nous i aquests els vaig deixar en una bossa amagats al calaix.
Un d'aquests dies de confinament, remenant la cuina van reaparèixer i vaig pensar que els havia d'aprofitar. Com que el problema era que eren massa deshidratats la solució era rehidratar-los de nou, i me'n vaig fer un grapat bullits i amanits amb una mica de mantega i formatge ratllat. Va resultar força bo i se'm va ocórrer que podia ser un bon substitutiu de la pasta per fer lasanyes per  persones amb celiaquia i, per tant no poden menjar farines de blat.

Ingredients per quatre:

  • 1/2 kg. de papadums deshidratats.
  • 250gr. de formatge ratllat, cheddar o emmenthal
  • 400 gr. de tomàquet triturat
  • Una ceba de Figueres
  • Un grapat d'alfàbrega
  • Dos cullerades de llavors de comí
  • Una nou de gingebre fresc
  • Una cullerada de harissa fresca o pebre vermell picant
  • Oli d'oliva
  • Sal al gust
Procediment:
  • Bullir els papadums en força aigua i una mica de sal durant 8-10 minuts. Escórrer, remullar amb aigua freda i deixar apart submergits en aigua per evitar que s'assequin.
  • Torrar uns minuts les llavors de comí en una paella amb oli fins que comencin a petar i desprendre aroma. Afegir la ceba picada, abaixar el foc i deixar enrossir la ceba durant uns minuts. Incorporar-hi el gingebre ratllat i la cullerada de harissa i l'alfàbrega picada. Deixar coure a foc ben baix uns minuts més. Afegir el tomàquet triturat, rectificar de sal, tapar la paella i deixar coure a foc baix fins que reduir i espessir el sofregit.
  • Untar una safata pyrex amb una mica d'oli i anar afegint-hi capes de papadums, salsa i formatge fins a omplir-la. Rematar amb una capa de formatge. Coure al forn 25 minuts a 180º.

dimarts, 4 de febrer del 2020

Puré de moniato amb salsa de llima




Personalment no soc un gran fan dels moniatos. En tasto per la castanyada i ja en tinc prou per a la resta de l'any. Revisant però, vídeos d'en Yotam Ottolenghi, el xef israelià rei de les receptes multicolor i les combinacions inesperades, vaig descobrir-ne una on, precisament, combinava els moniatos amb herbes i salsa de llimes. Vaig pensar que l'àcid de la llima em faria més tolerable aquell puntet dolç del moniato que és el que no m'hi acaba d'agradar, i així va ser. Posteriorment vaig adaptar una mica la recepta al meu gust afegint-ne algun element i suprimint-ne algun altre. Vaig fer aquesta recepta per les noces de ma filla i va tenir gran acceptació entre els comensals. I, tal com la vaig fer aquell dia així us la presento.

Ingredients per a quatre:

  • 200gr. de pasta de moniato per cap
  • 4 llimes
  • Un bocí de gingebre de la mida d'una nou
  • Un grapat de farigola fresca
  • Un grapat d'orenga fresc
  • Un raig d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust
Procediment:
  • Partir els moniatos per la meitat, salar-los i sucar-los amb un bon raig d'oli. Escalfar el forn a 180º i posar-los a coure sobre un full de paper de plata durant uns 45-60 minuts o fins que al punxar-los amb una forquilla es notin tous.
  • Deixar-los refredar. Pelar-los o, millor treure'n la polpa amb l'ajut d'una cullera. Aixafar la polpa amb la ma de morter fins a obtenir-ne un puré homogeni.
  • Ratllar el gingebre. Ratllar també la pell de les llimes, extreure'n el suc. Separar les fulles de la farigola i l'orenga de les seves branques. Mesclar-ho tot plegat: les fulles, el gingebre, la pell ratllada i el suc de les llimes, una mica de sal i un bon raig d'oli.
  • Mesclar amb el puré remenant bé per que tot s'incorpori. 
  • Deixar reposar unes hores i servir decorat amb unes rodanxes de llima i unes branques de farigola o orenga frescos.

diumenge, 23 de juny del 2019

Amanida semicuita d'espàrrecs




Ingredients per a dos persones:
  • 12 espàrrecs verds
  • 1 alvocat
  • Una ceba tendra
  • Dos o tres tomàquets
  • Una culldta. de siracha o harissa
  • El suc d'una llimona
  • Oli d'oliva verge
  • Pebre negre
  • Sal al gust

 Procediment:
Coure els espàrrecs en una paella amb una mica d'oli durant uns dos minuts, simplement per que quedin una mica brillants. Reservar.
Tallar la ceba i procedir igual que amb els espàrrecs, afegint-hi la cullerada de siracha mentre es cou.
Escaldar els tomàquets. Pelar-los i tallar-los.
Deixar refredar tot plegat uns minuts a la nevera.
A l'hora de servir. Tallar a bocins la meitat dels espàrrecs, mesclar amb la ceba i el tomàquet. Salar i empebrar.
Emplatar junt amb els espàrrecs sencers i l'alvocat llescat. Amanir amb el suc de la llimona i un raig d'oli i servir.


diumenge, 16 de juny del 2019

Pa cetogènic de cacauet


A Rubí hi ha força població immigrada, sobretot del nord d'Àfrica. I, en conseqüència hi ha força comerços d'alimentació regentats per gent d'altres ètnies. Tinc la sort de tenir al barri una d'aquestes botigues on es poden trobar força productes aliens a la nostra cuina i que a mi sempre em criden l'atenció. Cada vegada que hi vaig m'enamoro d'una cosa o altre. I l'altre dia hi vaig descobrir unes bosses de cacauets crus finament picats. De seguida vaig pensar que allò podia servir per als meus experiments amb farines baixes en carbohidrats i, mans a l'obra em vaig posar a fer-ne un pa. El procediment és pràcticament el mateix que per al pa de farina d'ametlla que podeu trobar en aquest mateix blog. Aquesta vegada però n'he volgut fer un pa de motlle en lloc de panets individuals, i, per tant les quantitats i el temps de cocció han sigut diferents.

Ingredients:

  • 300gr. de cacauets molts finament
  • 80 gr. de psyllium
  • Les clares de sis ous
  • Dos cullerades de llevat en pols
  • Dos cullerades de vinagre de poma
  • 500 ml. d'aigua bullent
  • Sal al gust
Procediment:
  • Si no teniu cacauet molt podeu moldre'n de crus amb l'ajut d'un molinet de cafè.
  • Mesclar el cacauet, el psyllium, el llevat i la sal.
  • Afegir el vinagre i les clares d'ou remenant per què tot plegat s'integri bé.
  • Anar afegint l'aigua bullent de mica en mica tot i anar remenant.
  • Deixar reposar mitja hora per que la massa s'infli.
  • Folrar un motlle amb paper per a forn ben untat amb oli d'oliva.
  • Omplir-lo uniformement amb la massa.
  • La cocció la farem en dos passos. Primer enfornar a 180º durant, al menys una hora. Treure i deixar refredar. Veurem que la massa ha llevat força però al refredar-se baixa una mica. Es podria consumir ja però la massa queda amb una consistència una mica humida que a mi, personalment no m'acaba d'agradar. Recomano tallar el pa en llesques d'un centímetre de gruix i tornar a enfornar-les durant mitja hora més. Així queden cruixents per l'exterior però flonjes a l'interior. 
Resulta un pa molt agradable de textura. Amb crosta ferma i molla relativament esponjosa. El sabor també és agradable amb un lleuger regust de cacauet que el fa molt interessant.


dilluns, 27 de maig del 2019

Nachos crudivegans al pesto



Un altre alternativa al pa convencional per aquells que volen o deuen limitar-ne el consum son els pans crudivegans fets a partir de polpa d'hortalisses i farina baixes en carbohidrads com la de llinosa o xia. En resulten una mena de "crackers" molt agradables que ens poden servir per acompanyar un àpat i ens aporten poques calories i carbohidrats. El procés és com sempre, obtindre una polpa vegetal molt humida que mesclarem amb un aglutinant, que, aquesta vegada serà la farina de llinosa i el psyllium, i que després passarem a dessecar, ja sigui amb una deshidratadora d'aliments o bé al forn a temperatura mínima. Tant la llinosa, la xia o el psyllium molts tenen una gran capacitat d'absorció de la humitat formant una mena de gelatina o mucílag que és un excel·lent aglutinant i ens ajuda a fer preparacions com la present. En aquest cas hem volgut donar-hi el sabor d'un pesto, afegint-hi a la mescla, l'alfàbrega i una mica de fruits secs, en aquest cas anacards, per donar-hi textura. I per acabar hi hem afegit una mica de formatge ratllat.
Nosaltres els hem servit amb una crema de iogurt grec amb menta i orenga.

Ingredients:

  • Tres carabassons de bona mida
  • Un grapat d'alfàbrega fresca
  • 100 gr. de llavors de llinosa
  • 20 gr. de psyllium
  • 50gr. d'anacards
  • 30 gr. de formatge Cheddar ratllat
  • Sal al gust
Procediment:
  • La nit anterior posar els anacards en remull.
  • Al dia següent picar-los amb una processadora d'aliments.
  • Pelar els carabassons, afegir-los als anacards i l'alfàbrega i picar-ho tot fins que ens quedi una polpa homogènia.
  • Picar les llavors de lli amb l'ajut d'un molinet de cafè.
  • Mesclar amb la pasta de carabassons, el psyllium i la sal. Remenar-ho bé per que tot es vagi incorporant.
  • Deixar-ho reposar una mitja hora per que el lli i el psyllium vagin absorbint humitat i produeixin gelatina.
  • Escampar sobre paper de forn formant una capa fina. Marcar la forma triangular dels nachos amb l'ajut d'un ganivet. Escampar-hi el formatge ratllat per sobre pressionant-lo una mica amb la ma per què s'adhereixi a la superfície de la massa.
  • Col·locar en les safates de la deshidratadora i deixar-l'hi fins que estiguin ben secs i cruixents (entre 8 i 10 hores).
  • Tallar i servir
  • Es poden conservar en una bossa de plàstic hermètica durant molts dies sense perdre el punt cruixent.

dimecres, 13 de febrer del 2019

Tortilla vegana amb remenat de xitakes.



Una mena de substitut als "tacos de carnitas" mexicans, on el taco el farem a l'estil crudivegà amb una massa basada en el carabassó i la llinosa. Pel que fa al farcit el farem a base de bolet maitake que ens donarà una textura similar al de la carn. Li donarem un toc picant amb una mica de bitxo en vinagre, i potenciarem el gust amb una mica de suc de llimona i salsa de soja. Una versió apta per a vegans, amb pocs greixos i carbohidrats i, per tant, apropiada per dietes de manteniment del pes.

Per a les tacos hem fet una massa processant carabassons amb una mica de romaní i farigola frescos fins a fer un puré. Ho mesclarem amb una tassa de llinosa molta. Deixarem reposar i estendrem la massa sobre paper de for i ho posarem a assecar unes vuit hores a la deshidratadora.

Per al farcit:
  • Una capsa de bolets maitake
  • Una ceba
  • Un pebrot italià
  • Un bitxo fresc o en vinagre
  • Tres tomàquets madurs escaldats i pelats
  • Dues dents d'all
  • julivert o cilantre
  • Dos cullerades d'oli d'oliva verge
  • Un raig de salsa de soja
  • El suc de mitja llimona
  • Sal i pebre al gust
Procediment:
  • Escalfar l'oli i posar a fregir la ceba tallada a llunes ben fines. Quan enrosseixi afegir l'all laminat i el bitxo a rodanxes.
  • Deixar coure una estona i afegir-hi el pebrot a rodelles.
  • Després els tomàquets tallats a quarts i deixar coure una estoneta més.
  • Per últim afegir els maitakes tallats a bocins i deixar-los enrossir dos o tres minuts. 
  • Apagar el foc, afegir la salsa de soja i la llimona.
  • Col·locar-ho sobre el taco i decorar amb el cilantre, i servir-ho.
  • Consumir-ho tot seguit per evitar que el taco s'estovi massa.
  • Bon profit!.


dissabte, 9 de febrer del 2019

Cassoleta vegana de carxofes i carbassa



Aprofitant que en aquesta època estan encara bones les carxofes i les carbasses hem aprofitat per ajuntar-les i fer-ne una cassoleta ben gustosa. Totalment vegana i amb poques calories.

Ingredients per a quatre:

  • Una carbassa cacauet de mida mitjana
  • Quatre o cinc carxofes
  • 250 ml. de tomàquet triturat
  • Dos dents d'all
  • Un bocí de cúrcuma fresca
  • Un tall de gingebre d'uns cinc cmtrs.
  • Una culldta. de garam massala
  • Un litre de caldo de verdures
  • Dues cullerades d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust
Procediment:
  • Pelar els cors de carxofa eliminant les fulles exteriors més dures. Tallar-los en vuit bocins i deixar-los en un bol d'aigua amb suc de llimona per a evitar que s'oxidin.
  • Pelar la carbassa i tallar-la a daus. Reservar.
  • Ratllar la cúrcuma, el gingebre i l'all. Escalfar un parell de cullerades d'oli d'oliva verge en una cassola. Quan estigui calent coure els ratllats procurant que no es cremin.
  • Afegir les carxofes i daurar-les una estona a foc baix.
  • Afegir la carbassa i fer el mateix.
  • Incorporar el tomàquet triturat, remenar i deixar-lo sofregir a foc ben baix durant una estona. Afegir la sal.
  • Cobrir-ho amb brou de verdures, tapar la cassola i deixar coure fins que les carxofes estiguin tendres, és a dir: uns trenta o quaranta minuts.
  • Afegir una culleradeta de garam-massala, remenar i servir calent.
  • Podeu acompanyar-ho amb una cullerada de quinoa o d'arròs blanc.
Bon profit!.


dijous, 7 de febrer del 2019

"Tortillas" veganes de llinosa


Per als amants de la cuina mexicana celíacs o amb problemes de sobrepès també hi ha alternatives. Unes tortillas mexicanes fetes amb farina de llinosa en lloc de blat o blat de moro. Lliures de gluten i ben baixes en carbohidrats. Són ben fàcils de fer i resulten elàstiques i gustoses per a preparar uns bons tacos vegans.

Ingredients per a quatre tortillas:

  • Una tassa de llavors de llinosa rossa
  • Un terç, o una mica més d'un terç de tassa d'aigua
  • Una cullerada d'oli de coco o d'oliva
  • Sal al gust
Procediment:
  • La farina de llinosa se sol enrancir amb facilitat, per això és difícil de trobar-ne comercialitzada. És aconsellable comprar les llavors senceres i moldre-les  al moment. Jo solc fer-ho amb un molinet de cafè, però podeu fer-ho amb un robot de cuina o, fins i tot, amb un morter.
  • Un cop tinguem la farina molta la posarem en un bol junt amb la sal i la cullerada d'oli i hi anirem afegint l'aigua  de mica en mica i ho anirem barrejant amb una espàtula. Hi afegirem aigua fins que ens quedi una massa espessa però manejable. 
  • Farem una bola i l'amassarem amb les mans durant uns minuts. La deixarem reposar en el bol tapada amb un drap durant uns vint minuts. Durant aquest temps la farina reacciona amb l'aigua i deixa anar gelatina que és el que donarà consistència a la tortilla.
  • L'ideal per a fer les tortillas és disposar d'una tortillera per aixafar-les i d'un comal per coure-les, però a casa ens podem apanyar força bé amb un rotlle d'amassar i una paella, preferentment de ferro colat.
  • Escamparem la massa sobre un paper de forn i l'estendrem amb la mà tot el que podem. Tot seguit posarem un altre paper de forn a sobre i amb l'ajut del rotlle aplanarem la massa fins que quedi el més fina possible.
  • Amb l'ajut d'un bol invertit tallarem la massa fins a fer-ne tots els cercles que podem.
  • Escalfarem la paella i hi posarem a coure les tortillas. Un minut o dos per cada cara, o fins que veiem que els extrems del cercle comencen a canviar de color, o que l'oli de la massa fa unes bombolletes. El fet de mesclar una mica d'oli a la massa els dona més flexibilitat i fa que no s'enganxin a la paella.
Un cop cuites les podem emprar tot seguit o bé guardar-les en una bossa de plàstic tancada. A la nevera ens duraran ben be tres o quatre dies. Si les voleu cruixents les podeu posar a torrar una estona al forn doblegant-les i penjant-les de la reixeta del forn.
Podeu emprar-les per a fer tacos tal com tingueu costum. Nosaltres els hem fet totalment vegans i hi hem posat unes llesques d'alvocat i una amanida de tomàquet, pebrot vermell, ceba, api, julivert i blat de moro, amb una salsa de llimona i ají picant.

Bon profit!


dimecres, 17 d’octubre del 2018

Records d'infantesa: "Las judías de ayuno"






Aquest és un plat heretat d'un familiar molt estimat que ens va deixar ja fa alguns anys, la tia Elvira, germana del meu pare. Una velleta petitona i rodanxona sempre vestida amb el seu davantal inseparable i un monyet amb el que pentinava els seus cabells intensament blancs. L'Elvira sempre tenia una rialla per a tothom i era impossible sortir de casa seva amb gana. Aquest plat, que en deien "judías de ayuno" es feia justament durant la Quaresma. I era una preparació que tractava de suplir el sabor que deixaven normalment els talls de porc i d'embotits amb el que se solia fer la llegum la resta de l'any. Feia molt temps que no n'havíem menjat i recordant-lo amb nostàlgia hem tractat de reinventar la recepta entre ma germana i jo ajuntant els records d'un i d'altre. I en sembla que ens n'hem sortit per què el gust es força semblant al que recordàvem tot i sense arribar a superar el de ma tia. De fet tinc grans records dels menjar del poble de la meva tia i del meu pare, Alacón, a la provincia de Teruel, on soliem anar a passar part de les vacances d'estiu.
Alacón
Suposo que amb el pas del temps tendim a magnificar les coses però no recordo sabors més intensos i més nets que els dels aliments que es consumien allí en aquella època, des de les hortalisses i fruites, als pernils o el mateix vi.
Si el què voleu saber és cóm fer la recepta salteu el que ve a partir d'ara i aneu directament a la mateixa. Si per el contrari teniu curiositat per saber cóm era l'alimentació en un poblet aragonès a mitjans dels seixanta del segle passat (auch!) us convido a que continueu llegint.
Alacón és un petit poble perdut enmig de la part més seca de la província de Terol. Actualment crec que no hi viuen més de dues-centes persones, però te força visitants que hi van tant per la seva caça, com per les pintures rupestres que hi ha en diversos barrancs de l'entorn.
El poble s'alça en un turó que acaba en un penya-segat. L'ambient és pràcticament desèrtic però des del cim del turó es veu una franja verda i frondosa que és l'horta que s'estén seguint un rierol del qual parteixen sèquies que van regant els bancals. La climatologia adversa i el us molt racional de l'aigua donava lloc a unes fruites i hortalisses sucoses i carregades de sucres. Sobretot, els melons, els cogombres i, en especial els tomàquets eren una delícia. L'ambient humit que es generava al voltant de les sèquies facilitava la presència de moltíssim crancs de riu i de granotes que la canalla collíem i menjàvem fent-los a la brasa amb quatre branques.
Pel que fa al secà, es cultivaven patates, mongetes i cigrons, olivera, raïm, ordi i blat.
Estava molt estès també el conreu del safrà, que donava una feina esgotadora durant els pocs dies de la collita. Aquesta s'ha de fer de bon matí,  doncs la flor apareix i s'obre  a l'alba i a mesura que transcorre el dia es va marcint. Al vespre hi ha que "esbrinar" és a dir, anar separant els pistils de la resta de la flor cosa que és força entretinguda. En definitiva s'acaba a altes hores de la matinada i a l'endemà tornem-hi. Després posaven a assecar els brins a les golfes, i, les cases quedaven perfumades la resta de l'any.
Es criaven porcs, vaques, bàsicament per la llet, i, sobretot bens. Ramats de més de dos-cents caps que anaven brostant pels camps de la contrada. Jo tenia un cosí que era pastor i molts dies se'm emportava a passar el dia amb el ramat. Ho recordo com una experiència extraordinària.  Passats dos o tres dies els bens comencen a acceptar-te i se't acosten per socialitzar. Després d'un parell de setmanes fins i tot comences a reconèixer individus en particular. Recordo que al meu cosí se li partia el cor quan a final de temporada havia de vendre-les per portar-les a escorxar.
Pel que fa al porc. Es feia la matança i es preparaven embotits força bons i molt característics. L'estrella és la "longaniza" que ve a ser la nostra botifarra, però la deixen assecar uns dies abans de coure-la. I la "morcilla" que fan amb arròs, un punt de sucre i canyella. Tots els embotits tenen un aroma especial, ja sigui per el clau, la canyella o la tòfona que empren per condimentar-los. I no cal dir gran cosa del pernil, producte estrella de l'Aragó, que alli feien extremadament bo, però que, per al meu gust no deixaven curar prou temps. En aquella època es feien de porc criat a casa, i res te que veure amb els pernils industrials que podem trobar avui en dia.
Les olives, negres,  ("olivas" diuen ells, no aceitunas) també era un producte espectacular, que, gràcies a Deu no ha perdut tant qualitat com ha passat amb els vins o pernils.
Pel que fa al vi, era tota una experiència. Era un vi fort, de secà, d'alta graduació (De la Rioxa venien a comprar-lo per mesclar-lo amb els seus i donar-los cos). Tal com he explicat el poble era dal d'un penya-segat. En aquesta paret quasi vertical la gent de fa segles hi havia anat cavant galeries per fer-ne bodegues. Vist de lluny es veuen com una sèrie de forats regulars a la paret. Allí hi confegien el vi , el fermentaven i el guardaven.
Bodegas de Alacón
Un dels principals entreteniments dels vilatans era portar els forasters a visitar la bodega familiar. Als estius l'ambient és tòrrid i a la bodega s'estava fresquíssim. La costum era oferir a l'invitat mig coco ple de vi que havies d'apurar, i, com que feia calor i estava fresquet i la mar de bo rarament no te l'acabaves. El problema era que per arribar a la bodega familiar probablement havies hagut de passar per davant de les d'altres famílies i tothom volia fardar de vi, amb lo qual l'operació coco es repetia quatre o cinc vegades. Entre això i el grau del vi rarament podies tornar a casa en linia recta. L'entreteniment dels caps de setmana eren las "meriendas" que es feien també a les bodegues i on de solia fer un foc de sarments i coure costelles de xai a la brasa, longanizas o fer cargols a la llauna.
De postres els excel·lents melons i unes prunes "claudias" dolcíssimes.
Tot i el cert aïllament del poble, amb tots els productes que hem esmentat es feia una cuina sana, bona i bastant variada. Els llegums hi eren molt presents, les sopes de pa, les "migas" i una mena de papilles, les "farinetas" de farina de blat amb "tropezones" de porc. A mi no m'agradaven gens, ja sigui per la seva textura o per la costum que tenien de menjar-les comunalment d'una paella plantada al mig de la taula. Com a carn el corder era l'estrella, però el menjaven amb criteris "flexivegans", és a dir en menjaven un parell de talls acompanyats d'un munt de pa i gran quantitat de cogombre, tomàquet i olives. L'altre carn més consumida era el porc, que solien especiar, tallar en bocins que et poguessis menjar amb una sola ma ("bocaus" en deien) , coure'l  després de la matança i confitar-lo en oli d'oliva.  Feien així el que en deien "adobo" o "adobau". Cada casa tenia la seva gran "tinaja" sota l'escala, en un lloc fresc, plena d'oli on s'avien confitat els bocaus, trossos de cansalada, longaniza, bocins de conill o de caça, com guatlles o perdius.  També se solien fer els garrons del be amb patates. La meva tia solia fer també un plat que jo trobava deliciós: el "escabechau", del que també en trobareu la recepta en aquest blog. De pollastre no se'n consumia gaire més que per les festes. En quant al peix rarament n'hi havia de fresc, però era molt comú el bacallà que feien  amb patates i les arengades "sardinas de cubo" que es feien a la brasa. La canalla de tant en tant les compràvem i les menjàvem a mossegades sense rentar-les ni escatar-les, suposo que per allò de veure qui era més xulo. Després, la sal i la calor, ens provocaven una set agònica tota la tarda.
El pa era capítol apart. Hi havia un molí on cada família portava a moldre la seva farina. Després hi havien un parell de forns, on es pastava i es feia pa un cop a la setmana. Un pa excel·lent, especialment un que anomenaven "raspau" que era una coca plana ratllada, molt semblant en quant a gust i textura a algunes coques de pa que es fan a l'Alt Empordà, com per exemple la de Camallera.  Feien,a més uns pans rodons de consum més general. Cada família en feien una dotzena o més, i els durava tota la setmana, mantenint-se quasi com el primer dia. Pel que fa a la rebosteria, no era massa variada i és limitava a unes "tortas" aromatitzades amb matafaluga, una mena de "mostachones" que anomenaven "bolletes", fets amb sagí i les clàssiques i boníssimes magdalenes. Suposo que no hi havia massa tradició de rebosteria doncs gaudien d'una fruita excel·lent i abundant. Això sí, recordo que feien arrop i codonyat.
En fí, tant ens agradava el menjar d'allí que l'enyoràvem tot l'any, excepte per les caixes que ens enviava la família després de la matança, amb embotits, patates, mongetes, bolletes i magdalenes, que rebíem sempre amb molta il·lusió.
Fou una època de descoberta gastronòmica, i em sembla que de llavors em ve el ser una mica tastaolletes i l'afecció per menjar coses originals. Allí vaig descobrir les granotes, els cargols, les panolles a la brasa, els menuts, el fetge de bé cru i encara calent, que es menjaven amb un grapadet de sal, i, fins i tot, en alguna ocasió vaig poder menjar "fardacho", el llangardaix, que els pastors caçaven d'una pedrada i menjaven fet a la brasa de sarments i farigola.


Judias de ayuno

Ingredients per a quatre:
  • Mig quilo de "judia pinta"
  • Quatre patates mitjanes
  • Tres cebes seques
  • Una cabessa d'alls
  • Un parell de cullerades de farina blanca
  • Dues fulles de llorer
  • Dos canons de canyella
  • Tres claus d'olor
  • Sis cullerades d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust

Procediment:

  • El dia anterior deixar les mongetes en remull en aigua abundant tota la nit.
  • Al dia següent Escalfar aigua filtrada a l'olla i afegir-hi les mongetes i la resta d'aigua que no s'hagin begut i la sal. L'aigua de remullar o de coure les llegums, se'n diu "aquafaba" i és un producte interessant a la cuina vegana doncs te propietats emulsionants que el fan molt fàcil d'escumar i fer-ne, per exemple merenga, o per lligar salses i guisats, com és aquest cas.
  • Afegir a l'olla: el llorer, una branqueta de canyella, la cabessa d'alls a la que haurem fet uns talls i una ceba a la que haurem clavat els tres claus d'olor. Deixar coure una hora, tapat a foc baix. Passada aquesta hora afegir aigua suficient com per a parar la cocció. Posar a foc viu fins que arrenqui el bull. Tornar a tapar i deixar coure a foc baix mitja hora més. Rectificar de sal. Si veiem que la mongeta no està prou tendra, donar-li una mica més de tems.
  • Afegir la patata i deixar coure uns vint-i-cinc minuts més.
  • Colar la llegum en un pot per poder aprofitar l'aquafaba. Reservar.
  • En una cassola escalfar l'oli d'oliva i posar a enrossir la ceba junt amb l'altre canó de canyella. Quan la ceba estigui rossa afegir un parell de cullerades de farina i coure-la uns minuts amb la ceba. Tot seguit anar incorporant l'aquafaba lentament fins que ens lligui la salsa i es vagi espessint.
  • Un cop tinguem la salsa lligada afegir la llegum i les patates, remenar i servir-ho calent.


Bon profit!



divendres, 12 d’octubre del 2018

Crema de bròquil i mató al safrà.



Una bona manera de desempallegar-se d'aquell cabdell de bròquil que ronda fa dies per la nevera però al que no acabeu de donar-hi sortida. Sempre ens quedarà més bona, però si el bròquil és ben fresc.Una crema fàcil de fer i molt lleugera per a menjar tant freda com calenta. Aromatitzada amb gingebre i safrà, i a la que incorporarem un bon mató fresc i una mica d'alvocat per a fer-la encara més untuosa. Un bon recurs per no haver d'emprar cremes i llets evaporades i evitar-ne l'aport de calories i colesterol, però sense perdre en absolut la sensació sedosa que ens donarien. Per donar-li una mica de "vidilla" al final hi afegim una culleradeta de harissa, una pasta marroquina de pebrot picant, i un grapadet de sèsam per donar-li un toc cruixent.

Ingredients per a quatre:

  • Un pom de bròquil de bona mida
  • Un parell d'alvocats madurs
  • Caldo de verdures
  • 200 gr. de mató
  • Una culldta. de harissa
  • Un parell de dents d'all
  • Una culldta. de ceba en pols
  • Un dau de gingebre
  • Uns brins de safrà
  • Un grapadet de sèsam blanc i negre
  • Un parell de cullerades de mantega, o si preferiu, d'oli d'oliva
  • Sal Al gust.
Procediment.
  • Omplir el fons d'una olla amb un parell de dits de caldo de verdures. Si en teniu fet a casa, millor. Si no en podeu fer servir algun de comercial. N'hi ha de força qualitat. Sobre aquest líquid hi posarem una vaporera o, si no en disposeu, un simple escorredor. Hi poseu el bròquil prèviament tallat en cabdells i ho tapeu. Un cop arrenqui el bull esperar uns 10-12 minuts, punxar el bròquil, i, si ja està tou, retirar-lo. Ens ha de quedar cruixent doncs així mantindrà tot el seu sabor. Guardar el caldo per més endavant.
  • Tallar a bocins ben petits tant l'all com el gingebre. Escalfar l'oli o la mantega en una paella i daurar-hi l'all i el gingebre amb precaució de que no es cremin. Afegir la ceba en pols i els brins de safrà, donar un parell de voltes i incorporar el bròquil per sofregir-lo. Coure'l un tres o quatre minuts, fins que estigui brillant. Deixar refredar una estona.
  • Col·locar el bròquil i la polpa dels alvocats en el vas de la batedora, afegir el caldo just fins a cobrir-lo. Incorporar la sal i batre-ho fins que quedi homogeni. Tallar la meitat del mató a bocins i anar-los incorporant mentre seguim batent.
  • Si volem la crema calenta. Escalfar-la amb prudència remenant-la per que no s'enganxi. En el darrer moment incorporarem la resta del mató tallat a daus, sense remenar massa per que quedin sencers i els notem al paladejar la crema.
  • Servir en bols afegint una "ratlla" de harissa, unes llesques de tomàquet xerry i el sèsam de colors.
Bon profit!.


dilluns, 30 de juliol del 2018

Mandonguilles veganes d'albergínia amb samfaina




El fruit de l'alberginiera (Solanum melongena) tant usual a les nostres taules, prové d'una planta d'origen asiàtic i no va ser introduïda les nostres terres, com tantes altres aliments, per els àrabs que comerciaven a Europa a l'edat Media. És un fruit força versàtil que fem de mil maneres: al forn, arrebossada, fregida, farcida, escabetxada, en truita, laminada com a la mousaka, etc.
Per la seva textura es pot emprar fàcilment en preparacions com a una mena de substitut de la carn, i, per tant és un recurs força emprat tant per vegetarians com per a vegans estrictes.
Nosaltres n'hem elaborat unes mandonguilles veganes. La massa es compon bàsicament de carn d'albergínia escalivada al foc, triturada i mesclada amb civada i assaonada amb una mescla d'espècies que els hi donen un toc oriental molt agradable. Les podeu menjar simplement fregides o bé amanides amb alguna salsa, com és el nostre cas. Nosaltres les hem fet acompanyades d'una mica de pasta i regades amb una mena de samfaina de porro, carabassó, pebrot i tomàquet que us explicarem en una propera recepta. Tot plegat queda molt gustós i és un bon plat únic per a un àpat de cap de setmana.

Ingredients per a unes 20 unitats:
  • 300 gr. d'albergínies escalivades
  • 150 gr. de flocs de civada fins
  • 30-40 gr. de panko o farina de galeta
  • Un parell de dents d'all
  • Un grapadet de julivert
  • Oli de girassol o d'oliva suau
  • Sal al gust
Les espècies:
  • Un  canó de canyella d'un parell de centímetres
  • Un parell de cardamoms
  • un anís estrellat
  • Un culldta. de llavors de comí
  • Un culldta. de llavors de coriandre
  • Un culldta. de llavors de pebre negre
  • Un culldta. de pebre vermell.
  • Un culldta. de gingebre en pols
  • Sal al gust.
Procediment:

Sempre aconsello escalivar les verdures a la flama per que queden molt més gustoses, però si ho preferiu ho podeu fer al forn o, fins i tot, al microones, però el resultat no serà ben bé el mateix.

Un cop escalivades les albergínies, tallar-les ben menudes i posar-les al vas del robot de cuina o trituradora.

Pel que fa a les espècies cal escalfar una paella i torrar-les uns segons fins que comencin a desprendre olor. Tot seguit les triturarem amb l'ajut d'un morter o bé, i molt més aconsellable, d'un molinet elèctric dels que es fan servir correntment per a moldre cafè. Un cop moltes n'afegirem un parell de culleradetes a l'albergínia.

Cal afegir també a l'albergínia la civada i el panko. Els flocs de civada venen presentats comercialment en dos formats: amb els grans aixafats però sencers o bé molt més molturada. Aquest segon tipus és el que ens interessa. Si en disposeu de l'altre us recomano que prèviament piqueu la civada breument amb l'ajut del molinet de cafè.

Picar l'albergínia i la civada fins que ens quedi una pasta espessa. Aneu afegint en dues o tres vegades el panko fins a obtindre una densitat suficient com per a poder treballar la massa amb la ma.

Unteu-vos les mans amb una mica d'oli i formeu   mandonguilles de dos o tres centímetres de diàmetre. Fregir-les en oli ben calent fins que siguin rosses i deixeu-les refredar sobre paper absorbent per a que perdin l'excés d'oli. Podeu consumir-les directament o guardar-les a la nevera on us aguantaran bé uns quatre o cinc dies si les teniu ben tapades.


diumenge, 10 de juny del 2018

Hamburgueses veganes de cigró i albergínia


D'hamburgueses sense carn se'n poden fer d'un munt de coses. Potser no n'hauríem de dir hamburgueses si no, pastissets o masses o com sigui. Però com sembla que s'ha popularitzat la terminologia per analogia amb les autèntiques doncs les anomenarem així. Tot i que òbviament el gust no és el mateix que el de la carn, encara tot i que son tant o més bones, l'aspecte i la textura si que son molt semblants. I si tenim en compte lo disfressades que normalment ens mengem les hamburgueses convencionals, segur que si us en donen una per altra no notaríeu gran diferència. En tot cas son força bones, lliures de greixos saturats i si se saben fer equilibrades força riques en proteïnes. I son un recurs per als vegans a contracor que enyoren de tant en tant el junk-food...
Si les acompanyeu d'un plat d'amanida en lloc de les quasi inevitables patates fregides tindreu a més un àpat gustós i força equilibrat.
Les nostres hamburgueses les hem confegit amb una base mixta de cigró cru i albergínia escalivada.

Ingredients per a unes sis peces d'uns 120gr.:
  • Un albergínia gran escalivada, o dues de petites
  • Un bol de cigrons remullats
  • Un grapat de julivert
  • Una cullerada de comí en pols
  • El suc d'una llimona
  • Una cullerada de salsa Worcestershire (Perrins, per als amics)
  • Sal al gust
  • Oli d'oliva verge
  • Unes cullerades de farina de cigró
Procediment:

El dia anterior caldrà deixar en remull mig bol de cigrons. Penseu que un cop rehidratats dupliquen el seu volum.
Cal també, el dia anterior escalivar les albergínies. Recomano sempre fer-ho a la flama del foc viu doncs els hi dona un toc fumat que després va molt bé per a l'hamburguesa.
Els cigrons remullats els tractarem com si anéssim a fer falàfel, és a dir els picarem en un robot de cuina juntament amb el julivert, una cullerada d'oli,, la llimona i el comí fins que ens quedin el més picats possible. Un cop els tinguem incorporarem l'albergínia a talls i la salsa Pèrrins fins que quedi tot homogeni.
Passarem la mescla a un bol on hi anirem afegint farina de cigró fins que la massa es pugui treballar amb las mans i tingui una certa consistència (sol ser suficient amb tres o quatre cullerades rases).
Amb l'ajut d'un motlle o bé amb les mans formarem les hamburgueses, a poder ser no molt gruixudes, sobre un paper de forn.
Jo, tot seguit, les poso a assecar dos o tres hores a la deshidratadora. Podeu fer-ho però al forn si no en disposeu. En aquest cas aneu controlant amb el dit fins que veieu que han agafat una mica més de consistència però vigilant que no s'assequin massa.
Ja es poden guardar a la nevera en un taper fins al moment de consumir-les.
Al moment abans de menjar-les podeu marcar-les breument a la graella i així tindran l'aspecte d'una hamburguesa convencional. Podeu consumir-les directament o bé en entrepà amb aquells complements que més us agradin.
Les nostres les hem fe en un panet de sèsam lleugerament torrat, sobre una fulla d'enciam, ceba i pebrot escalivats, cogombrets agredolços i una mica de mostassa groga.
Bon profit!





diumenge, 20 de maig del 2018

Xucrut casolà




L'anomena't xucrut o col agre (choucroute en francès o sauerkraut en alemany) és un menjar típic d'Alemanya i de Polònia, però que darrerament, amb la major prevalença de la cuina sana s'ha anat popularitzant en altres països. És prepara fent fermentar les fulles de la col dintre d'una salmorra, i,  conseqüentment en absència de contacte amb l'aire. A Baviera, on és extensament consumit se sol menjar calent acompanyant carns variades o salsitxes.
És un producte  ric en probiòtics (dels que parlarem en més extensió en propers articles) i en vitamina C. Els probiòtics es poden definir com: microorganismes vius que, ingerits en les quantitats adequades, aporten un efecte beneficiós a la salut de l'organisme. Es tracta fonamentalment de bactèries del grup de les lactobactèries o les bifidobactèries. Aquest tipus de bactèries son les responsables de processos com la fermentació en condicions anaeròbiques i és realitzant aquesta mena de processos on, de retruc es reprodueixen en grans quantitats. Si mengem aliments que han passat per aquest tractament ingerim aquests microorganismes que passaran a integrar-se en la nostra flora o "biota" bacteriana, enriquint-la i afavorint  la digestió.  Tot plegat ho explicarem més detalladament en propers articles.
És doncs un producte sa, fàcil de digerir i sobretot molt agradable sobretot si som afeccionats als gustos àcids. Qualsevol dieta sana hauria d'incloure aquesta mena d'aliments rics en probiòtics, com també ho son el kimchi coreà, els adobats en vinagre, com els tsukemono japonès, el kèfir, el formatge de llet no pasteuritzada o el iogurt.
En tot cas, pel que fa al xucrut, cal menjar-lo cru i cal evitar les varietats comercials en les que s'afegeixen vi, vinagre i altres conservants i poden haver estat sotmesos a tractaments tèrmics. Tot plegat destrueix aquestes bactèries tant interessants. Tot i seguir estant molt bo es perd totalment aquest efecte probiòtic.
Clàssicament el xucrut se sol fer de col blanca, però es pot fer també amb col d'hivern, col llombarda o qualsevol altra varietat. Hi ha qui hi afegeix altres elements com poma, panses, pastanaga o bé herbes aromàtiques com l'anet i espècies com el pebre o el ginebró. Nosaltres l'hem fet precisament amb col blanca amb una mica de pastanaga i un grapat de grans de ginebró.
Es venen olles ceràmiques tant per a fer xucrut com per a fer altres hortalisses fermentades . Solen portar una pedra rodona que serveix per posar a sobre de la col per premsar-la i una tapadora. Tenen un disseny especial que fa que la tapa quedi encaixada i submergida en líquid però permetent l'intercanvi de gasos. De no disposar-ne, però, ho podem fer perfectament en qualsevol pot de vidre de conserves de gran mida, amb tapa. En el meu cas faig servir un altre pot de vidre ple d'aigua com a pes.
Per a fer el nostre xucrut necessitarem doncs, una col blanca, Mitja dotzena de
pastanagues, un grapat de ginebrons, aigua filtrada o mineral, sal (preferentment no refinada), un pot gran de vidre amb tapadora, un pot petit de vidre, un tros de cordill de cuinar, o de cotó, ganivet afilat, ratllador i un bol o cossi de bones dimensions per poder treballar.


Cal tenir en compte que, com aquí estem intentant criar una mena de bactèries i no d'altres, s'ha de mantenir una màxima higiene en tot moment per evitar possibles contaminacions. Cal rentar la verdura i escórrer-la, rentar i assecar curosament els atuells i estris en que treballarem, així com l'espai de treball i les nostres mans.

Procediment.

Un cop tot net i preparat cal ratllar les pastanagues i reservar-les. Separar les tres
o quatre fulles externes de la col i reservar-les dons les emprarem al final com a tapadora.
Tallar la col en juliana ben menuda, o bé, tal com he fet jo, anar-la picant amb dos o tres cops de robot de cuina. Així potser és una mica més ràpid però la textura final és una mica diferent dons no queda tant "filamentós" com el xucrut clàssic. Com més petits siguin els bocins, però, millor doncs com més petits la seva superfície externa serà relativament major i així ens costarà menys que la col vagi desprenent aigua en el procés que farem
tot seguit.
Cal emprar aproximadament un 1'5 % de sal per quilo de col (una cullerada rasa). I ara cal anar afegint al bol la col a mida que l'anem tallant. Hi afegirem una mica de sal i ens dediquem a grapejar la col sense massa miraments per que les cèl·lules es trenquin, la sal penetri i conseqüentment l'aigua vagi sortint dels teixits de la col. Al cap d'una estona començarem a notar les mans mullades. Anem bé. Ara cal anar tallant més col, salar-la i continuar amb el massatge fins acabar-la.
Mesclar-hi la pastanaga i remenar.
Ara cal omplir el pot amb la col però també per etapes. Hi posem tres o quatre grapats de col i amb l'ajut del puny o d'una ma de morter, de manera que es vagi eliminant l'aire que pot haver quedat retingut entre els bocins de col. I seguim així fins a col·locar tota la col. Donem una darrera apretada i hi posem, a modus de tapa les fulles senceres de col que hem reservat que faran que no suri cap tros de col fora del líquid. Tornem a apretar i veureu que per sobre de les fulles se'ns acumula aigua, senyal de que hem fet be la feina.

Col·loquem el pes sobre la col. Jo faig servir un altre pot de conserves que passa justet per la boca del pot gran i li afegeixo un tros de cordill enganxant-
 lo amb la tapa que ens facilitarà la operació d'extreure el pes sense haver de decantar el pot de base. Això té un sentit que més endavant explicarem.
Ara cal fer una salmorra amb un litre d'aigua i una cullerada de sal. Aquesta salmorra ens servirà per acabar de cobrir completament la col amb la seguretat de que no hi arribi l'oxigen de cap manera. El sentit de tot plegat és crear unes condicions anaeròbiques, és a dir, sense oxigen, on part dels teixits de la col produiran àcid làctic degut a la fermentació produïda precisament per les bactèries que ja son a la pell de la col i que començaran a reproduir-se massivament donades aquestes condicions anaeròbiques. La falta d'oxigen i el medi salí son, en efecte, el motiu de que altre tipus de bactèries aeròbiques, en aquest cas i que son les responsables de la putrefacció no arribin a desenvolupar-se. D'aquí el valor com a conservant dels aliments d'aquesta mena de tècniques. El contingut en Lactobacils de la col és més que suficient per que es desencadeni aquest procés, encara que, si volem accelerar-lo una mica podem afegir-hi una càpsula d'algun suplement alimentari dels anomenats "probiòtics", que no son més que lactobacils deshidratats.
Ara sí que procedirem a la fermentació. Cal deixar el pot en un lloc poc il·luminat a temperatura ambient (sobre els 21ª C) i deixar-ho durant uns dies. Com més dies ho deixem més tou i àcid estarà. Es pot consumir a partir d'unes dues setmanes.
Cal tapar el pot amb la seva tapadora però deixar-la fluixa per que com a subproducte de tot el procés de la fermentació anaeròbica es produeix una bona quantitat de diòxid de carboni (CO2) i el pot podria petar. Si deixem el pot tapat fermament te la avantatge de que és més difícil de que el cultiu se'ns contamini, però llavors haurem de destapar-lo dos o tres vegades al dia. Jo no ho aconsello.
Un cop passades les dues setmanes observareu, probablement que a la superfície de l'aigua s'han format colònies d'altres bactèries i fongs. No patiu, es normal i no vol dir que el xucrut s'hagi fet malbé. Una forma d'eliminar-ho sense perills és evitar decantar el pot per a evitar que aquests fongs entrin en contacte amb la col. Destapeu el pot, extraieu el pes i poseu el pot sota l'aixeta deixant rajar l'aigua a poca pressió fins a omplir el pot i vessar. Els fongs flotaran i els eliminareu fàcilment. Un cop fet això extragueu les fulles senceres i la primera capa d'un dit de xucrut.
Tasteu el xucrut. Ha d'estar més tou que la col crua però conservant un punt cruixent. No ha de fer olor pungent com de verdura podrida i el seu sabor ha de ser entre agre i àcid però no picant. En aquest cas teniu un xucrut perfecte que podeu traspassar a pots de vidre més petits (sempre ben nets) que us duraran mesos a la nevera mantenint-se perfectament comestible.
Prengueu el costum d'afegir-ne alguna cullerada a les vostres amanides i, a part de estar molt bo, us aportarà una bona quantitat de probiòtics que la vostra digestió agrairà.



dimarts, 8 de maig del 2018

Pizza crudivegana.



Una recepta per aquells que volen menjar lleugeret però enyoren la pizza. Jo, personalment no n'he sigut mai gaire fan però sé que hi ha molta gent a la que li entusiasma. Aquesta versió potser no és tant "adictiva" com les convencionals, però és molt més lleugera i saludable. Apte per a règims d'aprimament i, sobretot per celíacs doncs al no portar farina de blat no conté gluten.
Per a la base, que queda cruixent, hem fet una massa a base de carabassó i llinosa molta que hem posat a dessecar a la deshidratadora. A sobre un conjunt d'hortalisses variades que hem amanit amb un oli d'orenga i llimona.
Hi hem posat també, alvocat, bolets, olives, tàperes, ceba tendra i blat de moro. Aquest per a donar-li una mica de color i un punt dolcet que a mi m'agrada molt, tot i que és cuit. Si voleu fer la recepta totalment crudivegana n'haureu de prescindir.

Ingredients:
Per a la massa:

  • Tres carabassons
  • Una tasseta de cafè de llavors de llinosa
    La massa abans de deshidratar
  • Una culldta. de ceba en pols.
  • Una culldta. d'all en pols.
  • Una culldta. d'orenga
  • Sal al gust
Per al farcit:
  • Un carabassó
  • Dos tomàquets
  • Un alvocat
  • Un parell de bolets xitake
  • Un grapat d'olives negres sense os
  • Un grapat de blat de moro
  • Un grapadet de tàperes
  • Un grapadet d'orenga fresc, si pot ser
  • Ceba tendra (la part verda)
  • Un bon raig d'oli d'oliva
  • Una culleradeta de salsa de chipotle o de xili de Jalapa
Procediment:
  • Cal tenir la massa preparada i ens requerirà tot un dia per fer-la. 
  • Tallar el carabassó ben menut i, tot seguit picar-lo amb un robot de cuina fins a obtenir-ne un puré fi.
  • Picar les llavors de llinosa amb l'ajut d'un molinet de cafè.
  • Mesclar ambdós i afegir-hi la sal, la ceba, l'all i l'orenga.
  • Deixar reposar durant mitja hora i escampar amb una espàtula sobre un paper d'anar al forn.
  • Posar a assecar a la deshidratadora fins que la massa estigui cruixent. (Unes 18-20 hores, aproximadament). També podeu fer-ho al forn a temperatura mínima i, si en disposeu, amb circulació d'aire. En aquest cas el temps de cocció serà més curt. Ens sortirà prou massa com per a fer quatre unitats de pizza per a dos comensals cadascuna. Si no les feu al dia següent les podeu guardar en una bossa hermètica durant uns dies, encara que amb el temps tendeix a estovar-se una mica. Si voleu evitar aquest problema guardeu-les congelades dins de la mateixa bossa.
  • Al mateix moment que feu la massa podeu confegir també la salsa mesclant l'oli, el suc de llimona, l'orenga i la salsa de chipotle (Podeu emprar una mica de Tabasco si no en disposeu). Remenar i deixar reposar fins que la massa estigui llesta i puguem muntar les pizzes.
  • Per armar-les, un cop feta la massa, només caldrà tallar les hortalisses ben fines i distribuir-les junt amb els demés elements per sobre d'aquella. Regar generosament amb la salsa i ja es poden servir. Munteu-les i consumiu-les tot seguit doncs al cap d'una estona el suc del tomàquet va estovant la massa i ja no queda tant bona.
  • Bon profit!.

dissabte, 21 d’abril del 2018

Spanakopita



El Spanakopita és un dels plats estrella de la cuina grega. És un pastís de massa filo, molt emprada a la cuina del Mediterrani oriental, farcit d'espinacs i formatge. Generalment s'empra el formatge feta que segurament és el més popular a Grècia. Tant popular que no n'arriben a produir prou per a l'autoconsum i n'han d'importar d'altres paisos com Bulgària, Turquia o, fins i tot, de Dinamarca. És un formatge que se sol fer de llet d'ovella que es qualla i es posa en salmorra. Per això te un gust final força salat. Pel que fa al spanakopita, pròpiament, aquest se sol farcir amb els espinacs, sols o bé mesclats amb ceba tendra i altres additaments com ous, herbes o espècies. En el nostre cas hem optat per la ceba tendra, una mica de canyella i una mica de súmac en pols. El súmac es fa amb el fruit madur d'una planta la Rhus coriaria, de la família dels anacards. És molt emprat en la cuina libanesa i dona als plats un punt àcid molt agradable. Personalment trobo que lliga molt bé amb les preparacions d'espinacs. Si teniu dificultats per a trobar-ne el podeu substituir per una mica de suc de llimona.

Ingredients per a quatre:

  • 500gr d'espinacs tendres
  • Una ceba tendra
  • 250 gr. de formatge feta
  • Un paquet de pasta filo
  • Oli d'oliva verge
  • Una culldta. de cafè de súmac
  • Una culldta. de cafè de canyella
  • Sal al gust.
Procediment:
  • Primer, tal com diuen a algunes comarques de Lleida i Tarragona, hi ha que "morfir" o "morfejar" els espinacs. És a dir: posar-los en una paella alta o un wok amb un culet d'oli d'oliva i anar remenant-los a foc viu fins que vagin reduint i es coguin en la seva pròpia aigua. Retirar i escórrer.
  • En el mateix wok enrossir la ceba tendre, en especial la part verda fins que estigui rossa i afegir-la als espinacs.
  • Tallar els espinacs amb unes tisores i mesclar-los bé amb la ceba, el súmac i la canyella. Afegir, si així ho voleu una mica de sal però amb molta mesura doncs el formatge en porta molta. Si no teniu súmac, que te un gust força àcid podeu emprar una mica de suc de llimona o de llima.
  • Desfer el formatge feta amb els dits i mesclar-lo amb les verdures.
  • Escalfar el forn a 180º.
  • Untar un motlle desmuntable amb oli. Obrir el paquet de pasta filo en aquest moment. La pasta filo s'asseca amb molta facilitat i, per tant, hi ha que treballar amb una certa pressa. Folrar el motlle amb una capa de pasta deixant l'excés caure fora de les parets del motlle. Untar amb oli i tornar a repetir l'operació amb quatre capes de pasta filo, com a mínim. 
  • Afegir el farciment i tapar amb la resta de làmines del paquet i tancant el farcell amb el que sobresurt de les làmines de sota.
  • Marcar les porcions del pastis abans de coure'l i així no es trencarà tant al fer-les un cop cuit.
  • Coure al forn general durant quaranta minuts o fins que veieu que la superfície es posa ben rossa.
Bon profit!


dijous, 12 d’abril del 2018

Crema de nyàmeres al safrà amb favetes a la planxa



Ahir vaig rebre el cistell de verdures ecològiques que m'envien d'una cooperativa prop de casa. Fa temps que hi soc apuntat i no hi trobo més que avantatges. Menges verdura fresca i sana. Ajudes a la pagesia local. I a demés tens a la taula verdures collides fa menys de quaranta vuit hores, amb el que mantenen totes les seves propietats i un sabor excel·lent. Però, a part de tot això m'ha ajudat a descobrir varietats que, per la seva poca producció o recol·lecció complicada s'havien anat perdent. Per exemple, els espigalls, les flors de carabassò, els colraves o la nyàmera. I amb aquesta hem fet avui na crema ben gustosa guarnida amb l'afegit d'unes favetes ben tendres que li donen un toc fres i cruixent molt agradable.

Ingredients per a quatre:

  • Una ceba tendra grossa
  • 500 gr. de nyàmeres
  • 300 gr. de patates
  • 200 gr. de favetes tendres
  • Un tall de gingebre
  • Una culldta de curcuma
  • Uns brins de safrà
  • Sis cullerades de iogurt grec
  • Tres cullerades d'oli d'oliva verge
  • Brou de verdures
  • Sal al gust
Procediment:
  • Pelar amb cura les nyàmeres i les patates, rentar-les i tallar-les a daus menuts.
  • Tallar la ceba i el gingebre ben menuts i sofregir-los en una olla petita amb l'oli d'oliva . Deixar coure fins que estigui ben transparent.
  • Afegir les patates i les nyàmeres i sofregir-les una estona.
  • Cobrir a ran amb el brou, afegir el safrà i la cúrcuma i, la sal i, quan arrenqui el bull deixar coure a foc baix fins que les nyàmeres siguin cuites (uns 25 minuts). Vigilar que el nivell del brou no baixi massa. Si és així afegir-ne una mica més, o bé si es que voleu obtindre una textura final més líquida.
  • Un cop cuit triturar fins a obtenir un puré i colar-lo per tal d'eliminar les fibres del gingebre i les nyàmeres.
  • Tornar a la olla i afegir-hi el iogurt grec. Remenar fins que torni a bullir i treure del foc. Si voleu fer la recepta cent per cent vegana podeu emprar iogurt vegà.
  • Sucar una graella de ferro colat amb oli i fer-hi daurar les favetes crues, una mica per cada cantó. Com més tendres siguin les faves millor que millor.
  • Decorar la crema amb un grapat de favetes i servir.
Bon profit!


diumenge, 11 de març del 2018

Crema vegana de maduixots sobre pancakes de plàtan


Val la pena evitar consumir pastisseria industrial que sol contenir greixos indeterminats, moltes vegades provinents de l'oli de palma, així com un bon nombre de conservants i colorants. Això és així tant per a les masses com per a les cremes dels farcits. En aquesta recepta aprendreu a fer una crema de maduixots crudivegana que podeu emprar per a farcir qualsevol pasta o brioix casolà, escampar sobre galetes o torrades i que aquí us presentarem sobre un tipus de pancake vegà molt fàcil de fer amb molt pocs ingredients. Això sí, la crema requereix uns passos previs que haurem d'haver fet el dia anterior, per a tindre els materials necessaris per fer-la.

Ingredients:

Per a la crema:
  • 300 gr. de maduixots 
  • 150 gr. d'anacards 
  • Una tassa de cafè de llet de civada 
  • Una cull. de xarop d'agave 

Per als pancakes de plàtan:

  • Un parell de plàtans madurs 
  • 150 gr. de flocs de civada 
  • 150 ml. de llet de civada 
  • 2 cull. de xarop d'agave 
  • Una culldta. de canyella en pols 
  • Tres cardamoms 
Procediment.

El dia anterior tallar els maduixots a làmines ben fines i posar-los a secar a la deshidratadora o, si no en disposeu, al forn a mínima temperatura fins que siguin ben secs. Cal que quedin cruixents doncs caldrà picar-los fins a fer-ne pols.

També el dia anterior caldrà deixar els anacards en remull.

Al dia següent tallar ben menuts els maduixots deshidratats i després reduir-los a pols amb l'ajut d'una picadora o millor d'un molinet de cafè.

Escórrer els anacards i col·locar-los al vas de la processadora juntament amb la pols de les maduixes, la cullerada de xarop i la tassa de llet de civada. Picaro tot fins que ens quedi una crema ben fina. Si us sembla que us queda massa espessa afegiu, amb prudència, una mica més de llet de civada.

Pel que fa als pancakes. Picar els flocs de civada en la processadora fins que ens quedin reduïts a una mena de farina integral. Afegir la canyella, les llavors del cardamom, el xarop i la llet de civada i picar-ho tot plegat.

Un cop la mescla ens hagi quedat com un batut espès afegir els plàtans a bocins i tornar a picar fins que tot plegat s'integri.

Pintar amb una mica d'oli de gira-sol la base d'una bona paella antiadherent i abocar-hi la mescla fins formar un disc d'uns deu centímetres de diàmetre. Deixar coure uns minuts fins que es formin forats a la superfície. Això voldrà dir que la cara inferior ja ha quallat. Tombar el pancake amb l'ajut d'una espàtula plana procurant que no es trenqui. Deixar coure uns instants i retirar del foc. Tornar a engreixar la paella i repetir la operació fins acabar la massa. Ens en poden sortir unes deu unitats.

Servir-los acompanyats d'alguns maduixots madurs i coberts amb la crema.


dimecres, 7 de març del 2018

Hortalisses escabetxades amb cítrics




L'escabetx és un sistema de conservació dels aliments molt antic, creat per els perses i els àrabs qui n'introduïren aquesta pràctica culinària a les nostres terres a l'edat Media. El fonament de la tècnica conservadora és el descens del ph de l'aliment a base de l'adició d'un àcid, que sol ser l'acètic, o sigui, el vinagre. L'afegit de sal i la lleugera pèrdua d'aigua que es produeix durant el procés així com l'adició d'algunes herbes o espècies com el pebre vermell ajuden també a potenciar aquest efecte conservador. El mateix efecte l'aconseguirem en aquesta recepta, però, afegint l'àcid cítric de la taronja i la llimona en lloc del vinagre.

És un procés molt adequat per a conservar peixos blaus com les sardines o la tonyina i algunes carns com la perdiu o el conill. Conec però una cuinera, la Gloria Mohedano (de No tot son postres a la cuina) que, pel que he anat veient, defensa que tot és presuntament escabetxable. En el seu cas, crec que ha escabetxat tot el que se li ha posat pel davant i, una de les coses que em sembla que li ha donat un resultat més espectacular és l'albergínia. Sigui per la seva consistència o per el seu sabor natural certament queda molt bona. Aquí teniu una recepta basada en el seu escabetx d'albergínia, però amb alguna modificació al nostre aire. Hi hem afegit altres hortalisses com el carabassó, l'espàrrec o el bitxo, per a donar-li un toc picant, (però en podeu prescindir). I, com ja hem dit, emprarem els cítrics per a l'escabetxat.

Ingredients:
  • Dues albergínies 
  • Dos carabassons 
  • Un manat d'espàrrecs 
  • Quatre o cinc bitxos 

Per al macerat:
  • El suc de dues taronges i dues llimones 
  • Un bon grapat de sal 
  • Dos gots d'aigua 
  • Per a l'escabetx: 
  • Un got d'oli d'oliva verge 
  • El suc de dues taronges i dues llimones 
  • Duess fulles de llorer 
  • Una branqueta de romaní 
  • Una cabessa d'alls 

Per adobar-les:
  • Dos grans d'all 
  • Una cullerada d'orenga 
  • Una culldta. de pebre vermell dolç 
  • Sal i pebre negre al gust 
Pelar les albergínies i carabassons i tallar-los en tires d'un cm de gruix. Tallar el peduncle dels bitxos. Eliminar la part fibrosa dels espàrrecs i tallar-los en dos. Posar-ho en un bol amb un bon grapat de sal, els dos gots d'aigua i el sucs de les llimones i taronges. Deixar tapat a la nevera reposant unes dotze hores.

Escórrer les hortalisses i rentar-les amb força aigua. Tornar a escórrer prement-la bé amb les mans perquè deixi anar el màxim d'aigua possible.

Posar-ho tot en una cassola de terrissa amb els ingredients per fer l'escabetx (l'oli, el suc de llimona i el de taronja, el llorer, el romaní i l'all sencer amb uns quants talls per que sui). Tapar-ho i deixar-ho coure al foc més baix possible fins que tot estigui tendre (aproximadament una hora)

Preparar l'adob amb tots els seus elements i barrejar-ho amb les hortalisses que ja tenim cuites.

Deixar refredar a la nevera fins l'endemà. Servir amb torrades de pa de pagès fregades amb un all i amb un raig d'oli.


Seguidors

Drets

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons