Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUINA CRUDIVEGANA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUINA CRUDIVEGANA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de maig del 2019

Nachos crudivegans al pesto



Un altre alternativa al pa convencional per aquells que volen o deuen limitar-ne el consum son els pans crudivegans fets a partir de polpa d'hortalisses i farina baixes en carbohidrads com la de llinosa o xia. En resulten una mena de "crackers" molt agradables que ens poden servir per acompanyar un àpat i ens aporten poques calories i carbohidrats. El procés és com sempre, obtindre una polpa vegetal molt humida que mesclarem amb un aglutinant, que, aquesta vegada serà la farina de llinosa i el psyllium, i que després passarem a dessecar, ja sigui amb una deshidratadora d'aliments o bé al forn a temperatura mínima. Tant la llinosa, la xia o el psyllium molts tenen una gran capacitat d'absorció de la humitat formant una mena de gelatina o mucílag que és un excel·lent aglutinant i ens ajuda a fer preparacions com la present. En aquest cas hem volgut donar-hi el sabor d'un pesto, afegint-hi a la mescla, l'alfàbrega i una mica de fruits secs, en aquest cas anacards, per donar-hi textura. I per acabar hi hem afegit una mica de formatge ratllat.
Nosaltres els hem servit amb una crema de iogurt grec amb menta i orenga.

Ingredients:

  • Tres carabassons de bona mida
  • Un grapat d'alfàbrega fresca
  • 100 gr. de llavors de llinosa
  • 20 gr. de psyllium
  • 50gr. d'anacards
  • 30 gr. de formatge Cheddar ratllat
  • Sal al gust
Procediment:
  • La nit anterior posar els anacards en remull.
  • Al dia següent picar-los amb una processadora d'aliments.
  • Pelar els carabassons, afegir-los als anacards i l'alfàbrega i picar-ho tot fins que ens quedi una polpa homogènia.
  • Picar les llavors de lli amb l'ajut d'un molinet de cafè.
  • Mesclar amb la pasta de carabassons, el psyllium i la sal. Remenar-ho bé per que tot es vagi incorporant.
  • Deixar-ho reposar una mitja hora per que el lli i el psyllium vagin absorbint humitat i produeixin gelatina.
  • Escampar sobre paper de forn formant una capa fina. Marcar la forma triangular dels nachos amb l'ajut d'un ganivet. Escampar-hi el formatge ratllat per sobre pressionant-lo una mica amb la ma per què s'adhereixi a la superfície de la massa.
  • Col·locar en les safates de la deshidratadora i deixar-l'hi fins que estiguin ben secs i cruixents (entre 8 i 10 hores).
  • Tallar i servir
  • Es poden conservar en una bossa de plàstic hermètica durant molts dies sense perdre el punt cruixent.

diumenge, 20 de maig del 2018

Xucrut casolà




L'anomena't xucrut o col agre (choucroute en francès o sauerkraut en alemany) és un menjar típic d'Alemanya i de Polònia, però que darrerament, amb la major prevalença de la cuina sana s'ha anat popularitzant en altres països. És prepara fent fermentar les fulles de la col dintre d'una salmorra, i,  conseqüentment en absència de contacte amb l'aire. A Baviera, on és extensament consumit se sol menjar calent acompanyant carns variades o salsitxes.
És un producte  ric en probiòtics (dels que parlarem en més extensió en propers articles) i en vitamina C. Els probiòtics es poden definir com: microorganismes vius que, ingerits en les quantitats adequades, aporten un efecte beneficiós a la salut de l'organisme. Es tracta fonamentalment de bactèries del grup de les lactobactèries o les bifidobactèries. Aquest tipus de bactèries son les responsables de processos com la fermentació en condicions anaeròbiques i és realitzant aquesta mena de processos on, de retruc es reprodueixen en grans quantitats. Si mengem aliments que han passat per aquest tractament ingerim aquests microorganismes que passaran a integrar-se en la nostra flora o "biota" bacteriana, enriquint-la i afavorint  la digestió.  Tot plegat ho explicarem més detalladament en propers articles.
És doncs un producte sa, fàcil de digerir i sobretot molt agradable sobretot si som afeccionats als gustos àcids. Qualsevol dieta sana hauria d'incloure aquesta mena d'aliments rics en probiòtics, com també ho son el kimchi coreà, els adobats en vinagre, com els tsukemono japonès, el kèfir, el formatge de llet no pasteuritzada o el iogurt.
En tot cas, pel que fa al xucrut, cal menjar-lo cru i cal evitar les varietats comercials en les que s'afegeixen vi, vinagre i altres conservants i poden haver estat sotmesos a tractaments tèrmics. Tot plegat destrueix aquestes bactèries tant interessants. Tot i seguir estant molt bo es perd totalment aquest efecte probiòtic.
Clàssicament el xucrut se sol fer de col blanca, però es pot fer també amb col d'hivern, col llombarda o qualsevol altra varietat. Hi ha qui hi afegeix altres elements com poma, panses, pastanaga o bé herbes aromàtiques com l'anet i espècies com el pebre o el ginebró. Nosaltres l'hem fet precisament amb col blanca amb una mica de pastanaga i un grapat de grans de ginebró.
Es venen olles ceràmiques tant per a fer xucrut com per a fer altres hortalisses fermentades . Solen portar una pedra rodona que serveix per posar a sobre de la col per premsar-la i una tapadora. Tenen un disseny especial que fa que la tapa quedi encaixada i submergida en líquid però permetent l'intercanvi de gasos. De no disposar-ne, però, ho podem fer perfectament en qualsevol pot de vidre de conserves de gran mida, amb tapa. En el meu cas faig servir un altre pot de vidre ple d'aigua com a pes.
Per a fer el nostre xucrut necessitarem doncs, una col blanca, Mitja dotzena de
pastanagues, un grapat de ginebrons, aigua filtrada o mineral, sal (preferentment no refinada), un pot gran de vidre amb tapadora, un pot petit de vidre, un tros de cordill de cuinar, o de cotó, ganivet afilat, ratllador i un bol o cossi de bones dimensions per poder treballar.


Cal tenir en compte que, com aquí estem intentant criar una mena de bactèries i no d'altres, s'ha de mantenir una màxima higiene en tot moment per evitar possibles contaminacions. Cal rentar la verdura i escórrer-la, rentar i assecar curosament els atuells i estris en que treballarem, així com l'espai de treball i les nostres mans.

Procediment.

Un cop tot net i preparat cal ratllar les pastanagues i reservar-les. Separar les tres
o quatre fulles externes de la col i reservar-les dons les emprarem al final com a tapadora.
Tallar la col en juliana ben menuda, o bé, tal com he fet jo, anar-la picant amb dos o tres cops de robot de cuina. Així potser és una mica més ràpid però la textura final és una mica diferent dons no queda tant "filamentós" com el xucrut clàssic. Com més petits siguin els bocins, però, millor doncs com més petits la seva superfície externa serà relativament major i així ens costarà menys que la col vagi desprenent aigua en el procés que farem
tot seguit.
Cal emprar aproximadament un 1'5 % de sal per quilo de col (una cullerada rasa). I ara cal anar afegint al bol la col a mida que l'anem tallant. Hi afegirem una mica de sal i ens dediquem a grapejar la col sense massa miraments per que les cèl·lules es trenquin, la sal penetri i conseqüentment l'aigua vagi sortint dels teixits de la col. Al cap d'una estona començarem a notar les mans mullades. Anem bé. Ara cal anar tallant més col, salar-la i continuar amb el massatge fins acabar-la.
Mesclar-hi la pastanaga i remenar.
Ara cal omplir el pot amb la col però també per etapes. Hi posem tres o quatre grapats de col i amb l'ajut del puny o d'una ma de morter, de manera que es vagi eliminant l'aire que pot haver quedat retingut entre els bocins de col. I seguim així fins a col·locar tota la col. Donem una darrera apretada i hi posem, a modus de tapa les fulles senceres de col que hem reservat que faran que no suri cap tros de col fora del líquid. Tornem a apretar i veureu que per sobre de les fulles se'ns acumula aigua, senyal de que hem fet be la feina.

Col·loquem el pes sobre la col. Jo faig servir un altre pot de conserves que passa justet per la boca del pot gran i li afegeixo un tros de cordill enganxant-
 lo amb la tapa que ens facilitarà la operació d'extreure el pes sense haver de decantar el pot de base. Això té un sentit que més endavant explicarem.
Ara cal fer una salmorra amb un litre d'aigua i una cullerada de sal. Aquesta salmorra ens servirà per acabar de cobrir completament la col amb la seguretat de que no hi arribi l'oxigen de cap manera. El sentit de tot plegat és crear unes condicions anaeròbiques, és a dir, sense oxigen, on part dels teixits de la col produiran àcid làctic degut a la fermentació produïda precisament per les bactèries que ja son a la pell de la col i que començaran a reproduir-se massivament donades aquestes condicions anaeròbiques. La falta d'oxigen i el medi salí son, en efecte, el motiu de que altre tipus de bactèries aeròbiques, en aquest cas i que son les responsables de la putrefacció no arribin a desenvolupar-se. D'aquí el valor com a conservant dels aliments d'aquesta mena de tècniques. El contingut en Lactobacils de la col és més que suficient per que es desencadeni aquest procés, encara que, si volem accelerar-lo una mica podem afegir-hi una càpsula d'algun suplement alimentari dels anomenats "probiòtics", que no son més que lactobacils deshidratats.
Ara sí que procedirem a la fermentació. Cal deixar el pot en un lloc poc il·luminat a temperatura ambient (sobre els 21ª C) i deixar-ho durant uns dies. Com més dies ho deixem més tou i àcid estarà. Es pot consumir a partir d'unes dues setmanes.
Cal tapar el pot amb la seva tapadora però deixar-la fluixa per que com a subproducte de tot el procés de la fermentació anaeròbica es produeix una bona quantitat de diòxid de carboni (CO2) i el pot podria petar. Si deixem el pot tapat fermament te la avantatge de que és més difícil de que el cultiu se'ns contamini, però llavors haurem de destapar-lo dos o tres vegades al dia. Jo no ho aconsello.
Un cop passades les dues setmanes observareu, probablement que a la superfície de l'aigua s'han format colònies d'altres bactèries i fongs. No patiu, es normal i no vol dir que el xucrut s'hagi fet malbé. Una forma d'eliminar-ho sense perills és evitar decantar el pot per a evitar que aquests fongs entrin en contacte amb la col. Destapeu el pot, extraieu el pes i poseu el pot sota l'aixeta deixant rajar l'aigua a poca pressió fins a omplir el pot i vessar. Els fongs flotaran i els eliminareu fàcilment. Un cop fet això extragueu les fulles senceres i la primera capa d'un dit de xucrut.
Tasteu el xucrut. Ha d'estar més tou que la col crua però conservant un punt cruixent. No ha de fer olor pungent com de verdura podrida i el seu sabor ha de ser entre agre i àcid però no picant. En aquest cas teniu un xucrut perfecte que podeu traspassar a pots de vidre més petits (sempre ben nets) que us duraran mesos a la nevera mantenint-se perfectament comestible.
Prengueu el costum d'afegir-ne alguna cullerada a les vostres amanides i, a part de estar molt bo, us aportarà una bona quantitat de probiòtics que la vostra digestió agrairà.



dimarts, 8 de maig del 2018

Pizza crudivegana.



Una recepta per aquells que volen menjar lleugeret però enyoren la pizza. Jo, personalment no n'he sigut mai gaire fan però sé que hi ha molta gent a la que li entusiasma. Aquesta versió potser no és tant "adictiva" com les convencionals, però és molt més lleugera i saludable. Apte per a règims d'aprimament i, sobretot per celíacs doncs al no portar farina de blat no conté gluten.
Per a la base, que queda cruixent, hem fet una massa a base de carabassó i llinosa molta que hem posat a dessecar a la deshidratadora. A sobre un conjunt d'hortalisses variades que hem amanit amb un oli d'orenga i llimona.
Hi hem posat també, alvocat, bolets, olives, tàperes, ceba tendra i blat de moro. Aquest per a donar-li una mica de color i un punt dolcet que a mi m'agrada molt, tot i que és cuit. Si voleu fer la recepta totalment crudivegana n'haureu de prescindir.

Ingredients:
Per a la massa:

  • Tres carabassons
  • Una tasseta de cafè de llavors de llinosa
    La massa abans de deshidratar
  • Una culldta. de ceba en pols.
  • Una culldta. d'all en pols.
  • Una culldta. d'orenga
  • Sal al gust
Per al farcit:
  • Un carabassó
  • Dos tomàquets
  • Un alvocat
  • Un parell de bolets xitake
  • Un grapat d'olives negres sense os
  • Un grapat de blat de moro
  • Un grapadet de tàperes
  • Un grapadet d'orenga fresc, si pot ser
  • Ceba tendra (la part verda)
  • Un bon raig d'oli d'oliva
  • Una culleradeta de salsa de chipotle o de xili de Jalapa
Procediment:
  • Cal tenir la massa preparada i ens requerirà tot un dia per fer-la. 
  • Tallar el carabassó ben menut i, tot seguit picar-lo amb un robot de cuina fins a obtenir-ne un puré fi.
  • Picar les llavors de llinosa amb l'ajut d'un molinet de cafè.
  • Mesclar ambdós i afegir-hi la sal, la ceba, l'all i l'orenga.
  • Deixar reposar durant mitja hora i escampar amb una espàtula sobre un paper d'anar al forn.
  • Posar a assecar a la deshidratadora fins que la massa estigui cruixent. (Unes 18-20 hores, aproximadament). També podeu fer-ho al forn a temperatura mínima i, si en disposeu, amb circulació d'aire. En aquest cas el temps de cocció serà més curt. Ens sortirà prou massa com per a fer quatre unitats de pizza per a dos comensals cadascuna. Si no les feu al dia següent les podeu guardar en una bossa hermètica durant uns dies, encara que amb el temps tendeix a estovar-se una mica. Si voleu evitar aquest problema guardeu-les congelades dins de la mateixa bossa.
  • Al mateix moment que feu la massa podeu confegir també la salsa mesclant l'oli, el suc de llimona, l'orenga i la salsa de chipotle (Podeu emprar una mica de Tabasco si no en disposeu). Remenar i deixar reposar fins que la massa estigui llesta i puguem muntar les pizzes.
  • Per armar-les, un cop feta la massa, només caldrà tallar les hortalisses ben fines i distribuir-les junt amb els demés elements per sobre d'aquella. Regar generosament amb la salsa i ja es poden servir. Munteu-les i consumiu-les tot seguit doncs al cap d'una estona el suc del tomàquet va estovant la massa i ja no queda tant bona.
  • Bon profit!.

dilluns, 24 de juliol del 2017

Crackers de poma Red Delicious



          La poma "Red Delicious", és una mutació de la Malus domestica  obtinguda als Estats Units al 1926. També anomenada "Red Starking", és d'un color roig fosc, allargassada i amb cinc protuberàncies a la seva base. Si ets una mica bruixa, és la millor poma per enverinar-la i oferir-la com a regal a noietes adolescents despistades... Conyes apart, és una poma de gust intens i bona consistència, cosa que la fa adequada per a menjar-la crua, sola o bé en alguna macedònia. Personalment soc un gran fan de la poma, no per allò de que "An apple a day keeps the doctor away", que també, si no per que m'encanten el seu sabor i textura. I en especial aquesta varietat, tant pel seu color atractiu com pel deliciós sorollet de ssgrrcrunch! quan la mossegues. Sigui com sigui a casa mai falta a la fruitera i tard o d'hora quan passo per la cuina a mitja tarda n'acabo trincant alguna. Així dons quan vaig perpetrar els crackers de la recepta és la que tenia més a mà, però suposo que també poden quedar bons amb altres varietats.
Es tracta d'uns crackers crudivegans, és a dir, sense cocció. Jo els he fet amb l'ajut d'una deshidratadora d'aliments, però també es poden fer en un forn amb circulació d'aire i a mínima temperatura. Resulten molt bons per acompanyar un te, o per esmorzar esmicolats dintre d'un iogurt o un pudding de xia.

Ingredients per a quatre:

  • Tres pomes
  • Un got de vi de llavors de llinosa
  • Tres cullerades de panela o de sucre morè si no en disposeu
  • Tres culldtes. de canyella
  • Un clau d'olor.
  • Unes gotes de suc de llimona
  • Unes panses i/o pinyons per a servir

Procediment:
  • Moldre amb l'ajut d'un molinet de cafè les llavors de llinosa i el clau d'olor fins a obtindre farina. És difícil trobar farina de llinosa ja molta dons és un producte ric en greixos i, per tant, tendeix a posar-se rància de seguida i no se sol comercialitzar.
  • Podeu pelar o no les pomes, jo no ho he fet dons trobo que així queda el resultat molt més gustós. Tallar-les a daus i posar-les amb un raig de llimona a la processadora d'aliments.
  • Afegir-hi la panela i la canyella i picar-ho ben menut fins que quedi com un puré.
  • Abocar-ho en un bol, afegir-hi la farina de llinosa i clau i remenar-ho fins que quedi ben homogeni.
  • Deixar reposar trenta minuts. En aquest temps la farina de la llinosa s'emulsionarà amb l'aigua de la poma fent una mena de gelatina que és el que donarà consistència als crackers un cop secs.
  • Estendre la massa sobre paper d'enfornar fins que quedi una capa uniforme de mig centímetre aproximadament. Amb l'ajut d'un talla-pizzes tallar la massa a quadradets.
  • Posar-ho a dessecar a la deshidratadora fins que la massa sigui ben seca i es desprengui amb facilitat del paper de forn, aproximadament unes sis o vuit hores després. Això també es pot fer en un forn de circulació d'aire, tal com hem esmentat. En aquest cas el temps de cocció serà menor i s'ha de tenir en compte fer-ho a la mínima temperatura possible.
  • Deixar refredar i servir amb uns quants pinyons o panses per sobre.
Bon profit!


dimarts, 5 d’abril del 2016

Amanida d'albergínia amb "nachos" crudivegans al curri



          Avui, com que ja anem cap els dies més llargs i calorosos, una amanida fresca i interessant d'albergínia amb amaniment de tahina i acompanyada amb uns "nachos" al curry, totalment crudivegans.

Per a l'amanida:
Ingredients:

  • Una albergínia gran o dues de menudes
  • Un parell de tomàquets per amanir
  • Una ceba morada o de Figueres
  • Un pebrot vermell
  • Un bon grapat de julivert
Procediment:
  • Coure l'albergínia al forn fins que sigui tendre. Es pot fer també al microones, embolicant-la prèviament en paper film, però no queda tant bona com escalivada al for.
  • La deixarem refredar, la tallarem a daus i la deixarem marinant una estona junt amb una culleradeta de comí en pols i una d'essència de fum (podeu trobar-ne fàcilment en comerços d'alimentació sud americans)
  • Tallarem la ceba en juliana ben fina i la deixarem reposant una estona amb un bon grapat de sal per que perdi la fortor. Tot seguit la rentarem fins que eliminem la sal i la deixarem escorrent en un colador.
  • Tallarem el pebrot i els tomàquets a daus petits.
  • Muntarem l'amanida mesclant tots els components, amanint-la amb la salsa de tahina i cobrint-la abundantment amb el julivert ben picat.
Ingredients per a l'amaniment:
  • El suc de una llimona
  • Dos cullerades soperes de tahina
  • Dos cullerades d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust
Per als "nachos":  
(Cal tenir-los fets del dia abans)


Ingredients:
  • Un quart de coliflor
  • Un pebrot vermell
  • Una ceba tendra
  • Una tassa de cafè de llavors de llinosa moltes
  • Una cullerada de curri
  • Una cullerada d'oli d'oliva
  • Sal al gust
Procediment:
  • Amb l'ajut d'un molinet de cafè moldrem al moment les llavors de llinosa.
  • Tallem a bocins menuts la coliflor, el pebrot i la ceba i, seguidament, els piquem amb un processador d'aliments fins a obtenir una polpa homogènia
  • Mesclem la pasta de les verdures amb la llinosa i ho amanim amb l'oli, la cullerada de curri i la sal, i ho deixem reposar una estona per tal que la llinosa vagi hidratant-se
  • Estendrem porcions de la massa entre dos fulls de paper per a forn i amb un corró les anem treballant fins que ens quedin làmines fines.
  • Posarem aquestes làmines sobre les safates del deshidratador, i, amb un ganivet hi marcarem les porcions per tallar-les un cop seques.  
  • Ho posarem a deshidratar unes quantes hores fins que la massa estigui seca i cruixent. Si no disposem de deshidratador podem fer-ho també al forn convencional amb la potència al mínim.
Bon profit i fins a la propera!

dimecres, 2 de desembre del 2015

Formatge de nous amb pa de poma i romaní




          Avui hem fet un berenar ben bo. Una versió crudivegana del "pa amb formatge", en el que el formatge l'hem fet a partir de nous i el pa crudivegà a base de poma i romaní.

Per al pa
  • Hem pelat i tallat a bocins tres pomes reineta i les hem posat a picar  amb un grapat de fulles fresques de romaní , una cullerada d'oli d'oliva i un pessic de sal.
  • Hem mesclat el puré que hem obtingut amb 5 cullerades de llinassa recent molta.
  • Ho hem estès sobre les safates del deshidratador i ho hem deixat assecant durant unes sis hores. En acabat hem tallat les làmines de la mida de les llesques de pa de motlle.

Per al formatge
  • Hem picat 150 gr. de nous que havíem deixat tota la nit en remull per activar-les.
  • Les hem mesclat amb 3 cullerades de llevat de cervesa, 2 d'oli de coco, una mica de sal i unes cullerades de llet de coco, fins a obtenir una mescla fina.
  • Per altra banda hem posat a escalfar 200 ml. de llet de coco i una cullerada d'agar-agar i ho hem portat a ebullició. Hem abaixat el foc al mínim i ho hem seguit bullint i remenant durant 5 minuts més per tal d'activar l'agar-agar.
  • Tot seguit hem barrejat la llet de coco calenta amb la pasta de nous i ho hem tornat a barrejar fins a homogeneïtzar-ho.
  • Ho hem deixat refredar i ho hem posat a la nevera durant tota una nit.
          A mitja tarda, quan ens ha vingut la gana n'hem fet unes llesques i ens l'hem menjat amb el pa i una mica d'api, unes nous i uns tomàquets xerri. Estava força bo. Proveu-ho.





diumenge, 29 de novembre del 2015

"Oreos" crudivegans



          Els infants també poden gaudir de la cuina sense haver d'emprenyar cap animal. Pel que fa als seus berenars allunyem-los dels bollicaos i altra pastisseria industrial que no fa més que afartar-los de greixos saturats, farines i sucres refinats i apropar-los cada dia més al standard d'adult gras assegut davant del televisor. De recursos vegans per a preparar berenars sans n'hi ha un fotimer. El d'avui, crudivegà i tot. Un parell d'aquests "oreos", un got de llet d'ametlla i cap al pati a jugar a pilota... Soc massa utòpic?....


diumenge, 22 de novembre del 2015

Pastes crudiveganes de pipes i coco


          Avui us portem unes pastes salades totalment crudiveganes per acompanyar el te de mitja tarda, o per matar el ruc ruc de la panxa veient alguna peli nocturna d'aquelles inacabables.

Ingredients:

  • 200 gr. de pipes activades (deixades en remull una nit)
  • 2 cullerades de llevat de cervesa
  • 6 cullerades de llet de coco
  • 100 gr. de llinosa molta
  • Mitja culleradeta de sal
  • Panses per decorar
Procediment:
  • A la picadora posem les pipes, la sal i el llevat de cervesa i ho treballem fins que tinguem una massa regular
  • Afegim la llet de coco i ho seguim treballant fins que ens quedi d'una consistència cremosa.
  • Ho avoquem a un bol i hi afegim la llinosa. Ho barregem tot be.
  • Sobre un paper de forn i amb l'ajut d'un motlle rodó i una espàtula formem els discs de les galetes.
  • Els decorem amb les panses i els col·loquem a la deshidratadora sobre el mateix paper. Deixem dessecar durant unes quatre hores i, tot seguit les posem cap per avall ja sense el paper de forn a assecar unes quatre hores més.
          Si les deixem assecar durant més hores podem fer que quedin més cruixents. Això ja al gust de cadascú. Ah, i recordar-vos que també les podeu fer al forn al mínim de temperatura si no disposeu de deshidratadora, però llavors molt menys temps. Calculo que amb tres quarts per banda ja n'hi ha prou.
          Acompanyeu-les, per exemple, amb un te de bergamota o bé amb un got de llet d'ametlla.
          Bon profit.


divendres, 20 de novembre del 2015

Sandvitx de pa de carabassa amb crema de pipes



          Avui ens ha vingut de gust dinar un entrepà crudivegà. I hem tirat mà, per a fer la massa del pa, d'una recepta força interessant d'uns creps fets amb carabassa de Javier Medvedowsky, apareguda a l'especial de tardor-hivern de la revista "Cuina". Amb ella em fet uns triangles amb els que hem bastit els nostres sandvitxos que hem untat amb una crema de pipes i coco, i omplert d'hortalisses variades marinades en salsa de soja, suc de llimona i pebre vermell.

Ingredients per al pa de carabassa segons recepta den Medvedowsky.

  • 100 gr. de lli daurat molt
  • 300 gr. de carabassa crua
  • 160gr. de poma
  • 2 cullerades d'oli d'oliva verge
  • 1 cullerada d'orenga
  • 1 culleradeta de sal
          Cal tallar la carabassa a daus i processar-la juntament amb la sal, l'orenga i l'oli fins a obtenir-ne un puré fi. Després caldrà mesclar-lo amb el lli molt i remenar-ho fins que quedi una massa homogènia. L'extendrem en una capa ben fina en una safata del deshidratador i ho deixarem dessecant-se durant 3-4 hores per cada costat. Un cop seca la tallarem en triangles.



Ingredients per al farcit:
  • Mitja pastanaga
  • Un quart de carabassó
  • Un quart de pebrot vermell
  • Mitja dotzena de puntes d'espàrrec
  • El suc de mitja llimona
  • 2 cullerades de salsa de soja
  • Mitja culleradeta de pebre vermell picant
          Tallarem les verdures en forma de bastonets fins i els posarem a marinar una hora amb una mescla feta amb el suc de llimona, la salsa de soja i el pebre vermell.

Ingredients per a la crema de pipes i coco:
  • 200 gr. de pipes de gira-sol activades. (deixeu-les en remull 8 hores)
  • 3 cullerades de llevat de cervesa
  • Mitja culleradeta de sal
  • De 4 a 6 cullerades de llet de coco sense sucre (segons la consistència que vulgueu obtenir)
          Cal procedir com si anéssim a fer un formatge de llavors. Hi ha que processar les pipes fins a obtindre una pasta fina i mesclar-hi la sal i el llevat de cervesa. Després anirem incorporant la llet de coco de mica en mica fins que la crema tingui la consistència que més ens agradi.

          Ja no cal més que muntar els sandvitxos. Untem les llesques amb la crema, hi posem una fulla d'enciam icebreg i ho farcim amb les hortalisses marinades i una cullerada més de la crema.
          I, bon profit!



diumenge, 15 de novembre del 2015

Suc verd "agaspatxat"


          Estan força de moda, sobretot entre la gent que cuida la seva dieta els anomenats "sucs o liquats verds". Bàsicament es diferencien uns i altres en que els primers es fan triturant tot el vegetal, mentre que en els segons se'n extreu el líquit. Personalment em semblen una millor opció nutricional els sucs que no pas els liquats, dons es desaprofita tota la fibra. Pel que fa al qualificatiu de "verds" respon tant òbviament al seu color com a la composició, dons sempre incorporen un gran percentatge de fulles verdes. Aquestes ens aporten una gran quantitat de clorofil·la, que sembla ser un nutrient força positiu i és, en definitiva el responsable del color final del liquat. Podem emprar qualsevol mena de fulla verda: bleda, api, julivert, enciam, ruca, fulla de nap, remolatxa, rave o pastanaga. Però son especialment indicades les fulles d'espinac i les de qualsevol crucífera: bròquil, coliflor, col d'olla, col de Brussel·les i, en especial la col arrissada o kale.
          Generalment les fulles verdes solen combinar-se amb les més diverses fruites i quelcom per endolcir-les com dàtil, sucre de coco, panela, xarop d'ars o d'agave. Amb una mica d' imaginació podrem crear centenar de sucs diferents i adaptats als nostres gustos.
          El suc que us portem avui l'hem qualificat de "agazpatxat" per que, tot i no portar cap dels seus elements habituals, si que l'hem condimentat com si d'un gaspatxo es tractés.

Ingredients per a dos persones:
  • Mig litre d'aigua mineral freda
  • Dues fulles de col d'olla
  • Un grapat de fulles de julivert
  • Dos branques d'api
  • Una poma pelada i sense el cor
  • Una culleradeta d'all en pols
  • Una culleradeta de sal d'api
  • Dos cullerades soperes de vinagre blanc
          Batre tots els elements amb una batedora de vas i servir, tot seguit, decorat amb una branca d'api o de julivert.
          Bon profit!

dilluns, 9 de novembre del 2015

Macedònia de fruits deshidratats


          A LAFabricaDeCemento portem bastants dies jugant i experimentant amb la deshidratadora que varem comprar per a poder fer diverses preparacions crudiveganes. És un aparell que ens permet processar qualsevol aliment hidratat extraient-li l'aigua. Això fa que la seva consistència i textura canvii totalment. Així mateix augmenta poderosament el sabor dels aliments degut a que, lògicament, els elements que li confereixen aquest sabor estan molt més concentrats que en l'aliment sec. Per medi d'aquest aparell podem fer, pans, galetes, crackers fets a partir de polpa de verdures mesclada amb determinades llavors com la de lli o la de chia. Podem fer també diverses "mojames" dessecant alguns tipus de carns o de peixos grassos. I, fonamentalment podem deshidratar fruites i verdures.
En tot cas és convenient que els aliments estiguin tallats ben finament per facilitar-ne el procés d'assecat. El gruix dels talls i la quantitat de temps que passin assecant-se que passin assecant-se és el que condicionarà la textura del producte obtingut.

          Avui us parlarem precisament d'un dels resultats de la nostra experimentació amb la deshidratadora: la fruita, amb la qual hem confegit la nostra "macedònia"

          La que us portem avui és de pinya, poma i mandarina, acompanyada amb unes baies de goji, que, en definitiva també son fruita dessecada... com els orellons, les figues o les panses.

          Em fet proves amb diverses fruites, i aquestes son les que més ens han agradat.
  • Poma amb canyella. Posar a dessecar la poma en talls fins i empolsinada amb una mica de canyella.
  • Pinya americana. Queda molt apetitosa. Nosaltres hi varem afegir una mica de sucre morè dons la pinya no era massa madura. El resultat va ser molt bo.
  • Mango. Queda deliciós amb un polsim de pebre vermell picant.
  • Caki. Ha de ser una peça una mica verda dons a la que maduren una mica ja es fa impossible tallar-los. A demés els talls queden molt vistosos dons son rodons i al centre tenen els cinc espais on van les llavors de la fruita disposades radialment.
  • Plàtan. Com que no es pot tallar massa fi per que es desarma queda amb una textura molt curiosa que fa pensar en la de les "gominoles".
  • Mandarina. Queda d'una textura espectacular, com si fos de vidre. I amb un toc entre dolç i amargant com la taronja confitada. M'imagino que la taronja dessecada deu donar un resultat semblant, encara que no ho hem probat.
  • Meló. Queda molt bo si hi afegim una mica de pebre negre i un raig de llima abans de dessecar-lo.
  • Síndria. El resultat és força interessant però com que és una fruita tant hidratada pràcticament desapareix. Queda una làmina finíssima.
  • Préssec. Nosaltres l'hem amanit amb una mica de vainilla.
          En tot cas, les fruites deshidratades son totes força bones, poden servir com a postres originals, per a afegir esmicolades a qualsevol muesli amb llet vegetal, animal o amb llogur, i també com a snack poc calòric per fer passar la gana entre hores.







divendres, 6 de novembre del 2015

"Burrito" d'enciam



          Avui un esmorzar poc calòric i apetitós. Un farcellet o "burrito" d'enciam. Cruixent i ben apetitós.
          Emprarem les primeres fulles de l'enciam, sigui varietat iceberg o romana, que son les més grosses i, per tant més fàcils de farcir. En el cas dels enciams de la varietat romana, és aconsellable estirar-les amb l'envers cap avall i, amb l'ajut d'un ganivet ben esmolat eliminar-ne part del nervi que sobresurt de la fulla per el revers. Això ajudarà a que la fulla no es trenqui al doblegar-la per fer el farcell.

          Per omplir el burrito hem utilitzat una torrada de pa cruixent integral de sègol (Knäckebrot o Wholegrain rye crispbread), que li dona al farcell una textura cruixent molt agradable. Sobre aquesta torrada una llesca de formatge fresc de cabra, que podem substituir per qualsevol formatge vegà, d'ametlles o d'anacards, per exemple, si volem fer la recepta totalment vegana. Sobre el formatge hi hem posat unes rodanxes de pebrot vermell i ho hem amanit amb una salseta que hem elaborat mesclant una cullerada de mahonesa, una de mostassa i un raig de suc de llima.



          Per acabar hem plegat la fulla d'enciam sobre si mateixa per fer una mena de sobre de correus ,i  ho hem rematat empolsinant-ho  tot plegat amb una mica de pàprika.
          Espero que us agradi








dimarts, 3 de novembre del 2015

Pudding de chia




          Unes  postres per dinar o esmorzar ben fàcils de fer, apetitoses i a demés sanes, carregades de calc i ferro i de força efecte saciant degut a la capacitat de la llavor de chia de inflar-se, carregar-se d'aigua i produir gran quantitat de mucílag.

Ingredients:
  • 200 gr. de llet de coco
  • 2 cullerades de llavor de chia
  • 1 cullerada de te de xarop d'agave
  • Mig plàtan tallat a rodanxes
  • Un pessic de panses
  • Un pessic de pipes de carabassa
  • Una mica de canyella en pols.
Procediment:
  • La nit anterior afegir a la llet de coco, o qualsevol altre llet vegetal de la vostra preferència la cullerada de llavors de chia i remenar-ho per que quedin ben distribuïdes.
  • Tapar amb paper film i deixar reposar tota la nit. Això farà que la chia es vagi inflant i vagi espesseint la llet fins a formar-se el pudding.
  • Al moment de servir afegir el plàtan, les panses i les pipes i amanir amb el xarop d'agave i la canyella.
          Bon profit i bon esmorzar!




divendres, 30 d’octubre del 2015

Panellets crudivegans


          Ja s'acosta Tots sants!!. Jo soc i seré sempre més de castanyada que de "jalogüins". A mi lo de les castanyetes calentones i panellets de pinyons em posa. Els moniatos potser no tant, però, una vegada l'any... El Halloween també te les seves coses bones, com els deliciosos pastissos de carabassa, però, jo, què voleu que us digui... Digueu,me clàssic...
          O sigui que tocava fer panellets, però aquest any, com que estic en mig d'una dieta "semi" crudivegana he pensat si no hi hauria manera de fer-ne de totalment crus i sense fer servir productes càrnics, làctics o productes processats.. i, a demés, en cru. Aquest és el resultat d'aquest experiment, i he de dir que ens n'hem sortit força be.


   Per a fer el massapà, i per tal de no emprar sucre refinat hem fet una pasta de dàtils que, prèviament havíem deixat en remull una nit i farina d'ametlla. Res de sucre, ni moniato o patata bullits. Hem treballat la mescla mica a mica, afegint la farina dàmetlla fins igualar-ne les quantitats. La mescla, de fet permet incorporar una mica més de farina, però no en teniem més.El resultat és una massa suficientment compacte com per a fer-ne "mandonguilles", però una mica enganxifosa. Per a treballar-la cal, dons, anar-se untant les mans amb una mica d'oli. Un cop fetes les boles només ha quedat per fer que arrebossar-les amb fruita seca no torrada. Fora dels                                                               clàssics de pinyons i de coco, hi hem posat una mica d'imaginació i                                                       n'hem fet de sèsam de dos colors, de pipes de carabassa i de cacau i                                                       nous. Han quedat tots força potables.




Ingredients:
Per a la massa:

  • 250 gr de dàtils desossats i posats en remull tota la nit
  • 300 gr de farina d'ametlla 

Per al arrebossat:

  • Un grapadet de pinyons
  • Un grapadet de pipes de gira-sol
  • Un grapadet de baies de goji
  • Unes quantes mitats de nous
  • Un parell de cullerades de coco en pols
  • Un parell de cullerades de cacau en pols
  • Dos culleradetes de sèsam blanc i una de negre
        Les quantitats allarguen per a fer un trentena de panellets.

         Bon profit



divendres, 16 d’octubre del 2015

Tallarins de carabassó amb salsa de coco



          Avui hem estrenat un estri quasi indispensable en tota cuina crudivegana: una mandolina especial per a ratllar els carabassons en forma de tallarins.Es força pràctic i divertit i ens permet fer-ne tant de carabassó com d'altres hortalisses com carabassa o pastanaga i, així, d'alguna manera fer-nos passar les ganes de menjar pasta convencional. En el cas de no disposar d'aquest aparell podem emprar un pelador de patates. El procés és més lent i el resultat no és tant maco, però ja fa el fet.




          Per a estrenar els nostres primers tallarins vegans  hem preparat una salsa de coco ben apetitosa.

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 carabassons grossos ben nets
  • 250 cl de llet de coco sense sucre
  • 1 cullerada de mostassa groga, o de llavors de mostassa ben picades
  • 1 culleradeta de gingebre en pols
  • 1 culleradeta de herba llimona (lemongrass), pot canviar-se per el suc de mitja llimona
  • 1/2 culleradeta de pebre negre
  • 1/2 culleradeta d'all en pols
  • 1 cullerada de xarop d'agave o d'arç (si la llet de coco porta sucre no cal posar-ne)
  • Sal marina al gust
  • 2 culleradetes de sèsam negre per decorar
Procediment:

  • Tallar els carbassons per fer-ne els tallarins i distribuir-los en els plats dels comensals
  • Mesclar amb un batedor de mà la llet de coco, la mostassa i les espècies y abocar-la als tallarins
  • Decorar amb el sèsam.
Bon profit!



Seguidors

Drets

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons