Mandonguilles veganes d'albergínia amb samfaina

El fruit de l'alberginiera (Solanum melongena) tant usual a les nostres taules, prové d'una planta d'origen asiàtic i no va ser introduïda les nostres terres, com tantes altres aliments, per els àrabs que comerciaven a Europa a l'edat Media. És un fruit força versàtil que fem de mil maneres: al forn, arrebossada, fregida, farcida, escabetxada, en truita, laminada com a la mousaka, etc.

Per la seva textura es pot emprar fàcilment en preparacions com a una mena de substitut de la carn, i, per tant és un recurs força emprat tant per vegetarians com per a vegans estrictes.

Nosaltres n'hem elaborat unes mandonguilles veganes. La massa es compon bàsicament de carn d'albergínia escalivada al foc, triturada i mesclada amb civada i assaonada amb una mescla d'espècies que els hi donen un toc oriental molt agradable. Les podeu menjar simplement fregides o bé amanides amb alguna salsa, com és el nostre cas. Nosaltres les hem fet acompanyades d'una mica de pasta i regades amb una mena de samfaina de porro, carabassó, pebrot i tomàquet que us explicarem en una propera recepta. Tot plegat queda molt gustós i és un bon plat únic per a un àpat de cap de setmana.

Ingredients per a unes 20 unitats:

• 300 gr. d'albergínies escalivades
• 150 gr. de flocs de civada fins
• 30-40 gr. de panko o farina de galeta
• Un parell de dents d'all
• Un grapadet de julivert
• Oli de girassol o d'oliva suau
• Sal al gust

Les espècies:

• Un  canó de canyella d'un parell de centímetres
• Un parell de cardamoms
• un anís estrellat
• Un culldta. de llavors de comí
• Un culldta. de llavors de coriandre
• Un culldta. de llavors de pebre negre
• Un culldta. de pebre vermell.
• Un culldta. de gingebre en pols
• Sal al gust.

Procediment:

Sempre aconsello escalivar les verdures a la flama per que queden molt més gustoses, però si ho preferiu ho podeu fer al forn o, fins i tot, al microones, però el resultat no serà ben bé el mateix.

Un cop escalivades les albergínies, tallar-les ben menudes i posar-les al vas del robot de cuina o trituradora.

Pel que fa a les espècies cal escalfar una paella i torrar-les uns segons fins que comencin a desprendre olor. Tot seguit les triturarem amb l'ajut d'un morter o bé, i molt més aconsellable, d'un molinet elèctric dels que es fan servir correntment per a moldre cafè. Un cop moltes n'afegirem un parell de culleradetes a l'albergínia.

Cal afegir també a l'albergínia la civada i el panko. Els flocs de civada venen presentats comercialment en dos formats: amb els grans aixafats però sencers o bé molt més molturada. Aquest segon tipus és el que ens interessa. Si en disposeu de l'altre us recomano que prèviament piqueu la civada breument amb l'ajut del molinet de cafè.

Picar l'albergínia i la civada fins que ens quedi una pasta espessa. Aneu afegint en dues o tres vegades el panko fins a obtindre una densitat suficient com per a poder treballar la massa amb la ma.

Unteu-vos les mans amb una mica d'oli i formeu   mandonguilles de dos o tres centímetres de diàmetre. Fregir-les en oli ben calent fins que siguin rosses i deixeu-les refredar sobre paper absorbent per a que perdin l'excés d'oli. Podeu consumir-les directament o guardar-les a la nevera on us aguantaran bé uns quatre o cinc dies si les teniu ben tapades.