Barretes de granola amb fruites

Està bastant estès el consum de barretes energètiques, ja sigui com a menjar comprimit en sortides a la muntanya, com aport nutricional per als esportistes, o ja sigui, senzillament, per que estan la mar de bones. La veritat és, però, que son una bomba calòrica de la que no es pot abusar i cal consumir-les amb moderació, doncs un parell d'aquestes barretes ens aporten tantes calories com un àpat convencional. A demés, les de tipus comercial venen farcides d'olis saturats, sucres afegits i tota mena d'additius. Per tant, la solució obvia per a qui en vol consumir és fer-se-les un mateix. Saps el que hi poses i realment estan fetes en un pis-pàs. Aquestes que us portem son fetes de granola. La granola se sol fer amb avena, mel, nous, coco i altres productes. Nosaltres hi hem afegit a demés fruita deshidratada, concretament dàtils, poma, persimon, i un toc de canyella.

Ingredients:

• 100 gr. de flocs de cibada
• 50 gr, de nous pelades
• 50 gr. de poma deshidratada
• 50gr. de persimon deshidratat
• 50 gr, de dàtils (pesats sense el pinyol)
• Una cullda. de sèsam blanc
• Una culldta. de canyella en pols
• Tres culldes. de mel

Procediment:

• Tallar les fruites a bocins petits i passar-los per el robot de cuina fins que ens quedi una massa basta i granulada, però on es vegin encara trossos d'un centímetre aproximadament.
• Mesclar amb els flocs de civada i el sèsam.
• Per últim afegir als elements secs les tres cullerades de mel. D'una en una i anant remenant per que quedi ben repartida
• Folrar un motlle amb paper per forn i escampar-hi la mescla. Tapar-ho amb un altre paper i, amb l'ajut d'un corró o bé d'una mà de morter aplanar-ho e igualar-ho tot el màxim possible.
• Pre escalfar el forn uns minuts i enfornar-ho a 180º durant uns 20-25 minuts.
• Deixar reposar unes dues hores, desemmotllar i tallar-ho amb un ganivet de serra per formar les barretes.

Crema vegana de tofu i matcha amb pasta de figues curades a la sal

El matcha és una varietat de te verd que es presenta comercialment no en fulles si no sec i molt en pols. És un ingredient important de la rebosteria japonesa i també s'empra per batuts de llet, gelats, púdings i altres postres occidentals. És  emprat en la cerimònia japonesa del te i té el seu origen a la Xina de temps de la dinastia Song. Arribà al Japó amb la introducció del budisme Zen. Amb el temps, el te mòlt va anar desapareixent en la Xina, però va arrelar al Japó gràcies als costums dels monestirs budistes i, més tard anà escampant-se el seu consum a la resta de la societat japonesa.
Personalment no en solc prendre sovint, doncs prefereixo el te negre al matí per que em dona més marxeta. Però de tant en tant una tassa a mitja tarda sempre ve bé. Tenia, però, ganes de emprar-lo en alguna preparació o en alguns postres. Com que també soc bastant fan del tofu i crec que se li poden donar papers molt variats a la cuina, se'm va ocórrer maridar-lo amb el te i fer-ne alguna crema que em servís de base per acompanyar unes figues amb les que, uns dies abans, havia començat a fer un experiment.
Pel que fa a les figues, volia assecar-es amb la deshidratadora tal com faig amb moltes fruites, però vaig voler provar un altre tècnica, i em decidí per curar-les a la sal. Amb les figues curades he obtingut una pasta densa de textura entre una gelea i una melmelada, amb un gust de figa intens i un toc de sal molt agradable.
Les dues coses combinades han sigut unes postres espectacular per l'àpat d'aquest migdia.

Les figues curades a la sal:
Ingredients:

• Mig quilo de figues Coll de dama, madures però fermes
• Un quilo de sal de cuina.

El procediment és ben senzill. En un recipient suficientment alt abocar un llit d'un centímetre de sal. Col·locar-hi les figues sense pelar-les i sense que quedin massa apretades. Que quedi entre elles un espai d'un parell de mil·límetres com a mínim. Abocar-hi sal fins a cobrir-les completament. Sobretot no pelar les figues doncs la pell prevé de que la figa absorbeixi massa sal.

Deixar-ho reposar a la nevera uns quatre dies. Si voleu que l'efecte del curat sigui més intens. A partir del segon dia reviseu-les i si veieu que la sal està molt humida, eliminar-la i tornar a repetir-ho amb sal seca.

Passats els quatre dies, treure les figues del llit de sal i rentar-les amb aigua abundant per eliminar l'excés de sal. Podeu consumir-les partint-les per la meitat i extraient la polpa per fer-ne la pasta, o bé tallant-les a rodanxes. En aquest cas renteu-les amb més cura doncs la pell queda més salada que la polpa on pràcticament no s'aprecia.

La crema de tofu i matcha

Ingredients:

• Un bloc de tofu ferm.
• Un parell de cullerades soperes de matcha
• Un parell de cullerades soperes de mel de qualitat o bé de xarop d'atzavara si voleu fer la recepta totalment vegana.
• Una quantitat variable d'una llet vegetal sense sucre i de gust no massa potent com la de soja o avena.

Tallar el tofu en daus petit i abocar al vas de la batedora junt amb la mel, el matcha i una quantitat prudent però suficient per que la màquina pugui picar el tofu sense massa complicacions. Més val posar-ne només quatre o cinc cullerades i si veiem que la cosa s'encalla anar-ne afegint més. Ens ha de quedar una consistència com la d'una crema de cacau amb avellanes.

Servir juntament amb una bola de pasta de figues o bé amb unes figues tallades a rodanxes.

Bon profit!.

Pastís de platan

Ma filla, la meva corresponsal gastronòmica en les regions septentrionals em parla sovint d'un pastís que fa la seva companya en aquelles ocasions en que un parell de plàtans s'els queda en un racó de la nevera i acaben fent-se massa madurs. Aprofitant que la tinc de visita li he demanat que me'n fes un. Resulta la mar de bo i és força senzill de fer. És ideal per al te de mitja tarda. Se li pot fer una cobertura de xocolata negra i està encara més bo.

Ingredients:

• Dos plàtans madurs
• Tres dl. de farina
• Dos ous
• Un quart de dl. de crema de coco
• Tres dl de sucre
• Una cullerada de bicarbonat de sodi
• Una cullerada de sucre de vainilla
• Un grapat de nous picades
• 100 grams de margarina vegetal o mantega
• Una mica de gingebre en pols i de canyella

Per a la ganache:

• Una tableta i mitja de xocolata negra de 70º
• 120 gr. de nata líquida.

Procediment:

Preescalfar el forn a 150ºC.

Escalfar els plàtans al microones i xafar-los amb una forquilla. Reservar.

Barrejar el sucre i la margarina, afegir-hi els ous i incorporar-los bé.

Afegir els ingredients secs i barrejar-los, a continuació, afegir-los al plàtan i la crema i barrejar-ho de nou.

Untar un motlle de plum cake amb mantega, omplir-lo amb la mescla i posar-lo al forn a coure durant una hora a 150º.

Deixar reposar deu minuts abans de treure'l del motlle. 

Fer la ganache escalfar la nata líquida fins que bulli. Anar-hi afegint, mica a mica, la xocolata a bocins i anar-ho remenant per que es vagi desfent evitant que s'enganxi.

Tallar el pastis longitudinalment. Untar la part inferior amb la xocolata. Tapar-ho i escampar per sobre la resta de la ganache.

Deixar refredar una estona i servir.

Sorpresa de iogurt

Aquesta segurament serà l'entrada més curta del blog. Ja veureu perquè.
Teniu que organitzar un dinar per a molta gent i aneu escassos de temps o de pressupost?. Aquestes son unes postres perfectes per a aquesta mena d'ocasions. Barates, fàcils de preparar i amb un resultat realment sorprenent. En totes les ocasions que les he fet tothom a quedat intrigat per que era lo que estava menjant però també gratament sorprès. Tant senzilla és la recepta que fins i tot em feia vergonya fer-ne una entrada al blog. Però m'he decidit perquè realment val molt la pena.

Ingredients per a vuit:

• Un litre de iogurt grec de bona qualitat
• Deu cullrdtes. de sucre
• Una cullrdta. de canyella en pols
• Una cullrdta. de pebre negre recent molt.

Procediment:

• Tant simple com moldre el pebre, afegir-lo al iogurt junt amb la canyella i el sucre
• Remenar fins que quedi tot ben distribuit.
• Deixar refredar una hora abans de servir.
• Servir acompanyat de galetes o melindros.

Bon profit!

Pulla, panets dolços finesos de cardamom

El cardamom és una espècie força utilitzada als països nòrdics per a aromatitzar pastissos, pans i rebosteria, inclosos pastissos tradicionals de Nadal en la cuina de Finlàndia. Avui us portem precisament uns pulla, panets dolços finesos, per gentilesa de la nostra experta en cuinar sota dos pams de neu, la meva filla Janira que viu per aquelles terres glaçades. El pa i els panets amb sabor a cardamom (en finès: pulla o nisu,  i en suec: kardemummabröd i kardemummabullar respectivament) són comunament consumits a Finlàndia i Suècia. El pa de cardamom es considera un aliment tradicional entre els suecs americans i es solen menjar juntament amb el cafè o el te. 

Estem parlant de "panets dolços" però en castellà hi ha una paraula que els descriu millor: "bollos". Bé dons, aquests tipus de pans dolços se solen fer al for en forma de "bollos" (els pulla, pròpiament), en forma de pans trenats o be dintre de motllos de bunt que els hi dona forma de corona. N'hi ha variants cobertes de nous picades, glassejats amb vainilla, amb panses mesclades a la massa, o, els anomenats voisilmäpulla amb mantega i sucre o els rahkapulla coberts de baies i farcits de crema.

Ingredients:

• 5 dl de llet 
• 50g de llevat fresc 
• 1-2 culleradetes de sal 
• 1-2 dl sucre 
• 1 cullerada de cardamom picat 
• 15 dl farina (més o menys) 
• 100-200 mantega o margarina 
• 1-2 ous

Procediment:

Dissoldre el llevat a la llet, prèviament escalfada a 37 graus. 

Afegir la sal, el sucre i el cardamom. 

Afegir la farina, decilitre a decilitre, i anar remenant amb una forquilla de fusta. Quan es faci difícil seguir remenant, continuar amb les mans.
Fondre la mantega i anar-la afegint. 

Cobrir-ho amb un drap i deixar-ho en un lloc calent. Per exemple, al costat de la pica plena d’aigua calenta. 

Esperar fins que hagi doblat la mida. 

Enfarinar una superfície i amassar una mica. 

Fer una tira gruixuda, tallar-la a trossos, i fer-ne boles. 

Posar-les a la safata de forn (a sobre de paper de forn), cobrir-les amb un
drap, i esperar que creixin una mica. 

Donar un bany d’ou, afegir sucre gruixut per sobre, i enfornar a 225 graus entre 10 i 15 minuts. Comprovar ocasionalment perquè la part inferior es pot cremar amb facilitat.

Crema vegana de maduixots sobre pancakes de plàtan

Val la pena evitar consumir pastisseria industrial que sol contenir greixos indeterminats, moltes vegades provinents de l'oli de palma, així com un bon nombre de conservants i colorants. Això és així tant per a les masses com per a les cremes dels farcits. En aquesta recepta aprendreu a fer una crema de maduixots crudivegana que podeu emprar per a farcir qualsevol pasta o brioix casolà, escampar sobre galetes o torrades i que aquí us presentarem sobre un tipus de pancake vegà molt fàcil de fer amb molt pocs ingredients. Això sí, la crema requereix uns passos previs que haurem d'haver fet el dia anterior, per a tindre els materials necessaris per fer-la.

Ingredients:

Per a la crema:

• 300 gr. de maduixots 
• 150 gr. d'anacards 
• Una tassa de cafè de llet de civada 
• Una cull. de xarop d'agave 

Per als pancakes de plàtan:

• Un parell de plàtans madurs 
• 150 gr. de flocs de civada 
• 150 ml. de llet de civada 
• 2 cull. de xarop d'agave 
• Una culldta. de canyella en pols 
• Tres cardamoms 

Procediment.

El dia anterior tallar els maduixots a làmines ben fines i posar-los a secar a la deshidratadora o, si no en disposeu, al forn a mínima temperatura fins que siguin ben secs. Cal que quedin cruixents doncs caldrà picar-los fins a fer-ne pols.

També el dia anterior caldrà deixar els anacards en remull.

Al dia següent tallar ben menuts els maduixots deshidratats i després reduir-los a pols amb l'ajut d'una picadora o millor d'un molinet de cafè.

Escórrer els anacards i col·locar-los al vas de la processadora juntament amb la pols de les maduixes, la cullerada de xarop i la tassa de llet de civada. Picaro tot fins que ens quedi una crema ben fina. Si us sembla que us queda massa espessa afegiu, amb prudència, una mica més de llet de civada.

Pel que fa als pancakes. Picar els flocs de civada en la processadora fins que ens quedin reduïts a una mena de farina integral. Afegir la canyella, les llavors del cardamom, el xarop i la llet de civada i picar-ho tot plegat.

Un cop la mescla ens hagi quedat com un batut espès afegir els plàtans a bocins i tornar a picar fins que tot plegat s'integri.

Pintar amb una mica d'oli de gira-sol la base d'una bona paella antiadherent i abocar-hi la mescla fins formar un disc d'uns deu centímetres de diàmetre. Deixar coure uns minuts fins que es formin forats a la superfície. Això voldrà dir que la cara inferior ja ha quallat. Tombar el pancake amb l'ajut d'una espàtula plana procurant que no es trenqui. Deixar coure uns instants i retirar del foc. Tornar a engreixar la paella i repetir la operació fins acabar la massa. Ens en poden sortir unes deu unitats.

Servir-los acompanyats d'alguns maduixots madurs i coberts amb la crema.

Pastís vegà de llima

Emprant exclusivament productes vegetals i sense necessitat de farines, làctics, ous o enfornat també podem fer bona pastisseria. I aquesta n'és un bon exemple. Un pastís de crema de llima que elaborarem a base d'alvocat, xarop d'agave i suc de llima, i amb una base més consistent feta a base de nous, d'ametlla, civada i oli de coco.

Llima és un nom genèric pel qual es coneixen diverses espècies d'arbres fruiters, especialment cítrics. El que solem reconèixer com a llima a les nostres terres i la que emprarem per aquesta recepta és la "llima àcida" (Citrus aurantifolia). que és un cítric verd, més petit que la llimona i més arrodonit que aquella, però sobretot fortament aromàtic. El nostre pastís, com hem dit, no requereix enfornat. Armarem la base fent una pasta de dàtil, civada i ametlles a la que donarem consistència emprant oli de coco. Per aconseguir la cremositat del farcit emprarem l'alvocat. i l'agar-agar per a fer-la consistent. Per tot plegat és prudent servir-lo tret directament de la nevera, doncs així, en fred, es manté prou compacte.

Ingredients:

Per a la base:

• 150 gr. d'ametlles crues
• 150 gr. de flocs de civada
• 300 gr. de dàtils pelats sense os
• Dues cull. d'oli de coco

Per al farcit:

• 4 Alvocats
• 2 cull. d'oli de coco
• 200 gr. de crema de coco
• EL suc i la pell de 4 llimes
• 100 gr. de xarop d'atzavara
• 4 culldtes de cafè rases d'agar-agar en pols

Procediment:

Per elaborar la base cal mesclar els dàtils, la civada, les ametlles i l'oli de coco en el vas del processador d'aliments i picar-los fins a obtenir una massa uniforme.

Folrar un motlle de pastisseria desmuntable amb paper de forn i col·locar-hi la massa estenent-la amb els dits o amb l'ajut d'una espàtula fins que ens quedi una capa plana regular. Deixar refredant a la nevera mentre fem el farcit.

Ratllar la pell de les llimes procurant no tocar la capa blanca subjacent dons podria amargar. Extreure'n el suc i reservar.

Pelar els advocats i posar-los a picar juntament amb la crema de coco, la pell de les llimes i el xarop fins a tenir una pasta ben homogeneïtzada. Pel que fa al xarop comenceu per incorporar-ne només 50 gr. i aneu incrementant-ne la quantitat fins a obtenir el grau de dolçor desitjat. Teniu en compte però no excedir-vos dons la base del pastis, en ser feta de dàtils, ja ho és força de dolça.

Escalfar el suc de les llimes amb quatre cullerades d'aigua i, quant arrenqui el bull, afegir l'agar-agar sense deixar de remenar perquè no es formin grumolls ni es dipositi al fons del pot. Deixar bullir un mínim de tres minuts sense parar de remenar.

Escalfar a foc baix la pasta d'alvocats sense deixar de remenar-la. Cal temperar-la una mica sense que arribi a bullir. Això cal per que si hi afegim directament sense escalfar-ho les llimes amb l'agar-agar, el fred podria fer que l'agar-agar es desactivés i que la massa no qualli correctament. Afegir doncs, ja fora del foc, el suc de les llimes sense deixar de remenar perquè ambdós elements es mesclin bé.

Treure el motlle de la nevera i distribuir la pasta d'alvocat i llima sobre la base de manera el més regular possible. Decorar amb rodanxes ben fines de llima o amb fruits del bosc. Deixar reposar a la nevera unes quantes hores, preferiblement tota la nit.

A l'endemà pocs minuts abans de l'hora de menjar-lo desemmotllar el pastís i servir-lo.

Pancakes vegans amb crema de xocolata i avellanes.

La tortita, pancakes o panqueca (en anglès pancake i a Estats Units també hotcakes, griddlecakes, o flapjacks) és un pa pla rodó salat o dolç. La massa base conté usualment llet, mantega, ous, farina, llevat, sucre, sal i opcionalment, una espècia, essència o extracte (canyella, per exemple). Es diferencia del crep en què és de menor diàmetre (10 cm enfront de 16), compta amb llevat i es fa a foc mitjà, en comptes de a foc lent, fins que quedi daurat. Hi ha moltes variants en diferents cultures i països, no només en els ingredients sinó en la manera de ser servit. El més popular als Estats Units i Canadà és el cobert amb xarop d'auró, però hi ha moltes variants, amb fruites, licors, nata / crema muntada, crema pastissera, xocolata, caramel, dolç de llet, crema anglesa , melmelada, mel, compotes, entre d'altres ingredients.

En el nostre cas els farem a base de plàtan madur i farina de llinosa, evitant així els ous i els làctics.

Per acompanyar-los farem una crema de cacau amb avellanes, la nostra "nutella" o "nocilla" particular, però feta a casa i exclusivament amb greixos vegetals saludables.

Ingredients:

Per als pancakes:

• 4 platans madurs
• 150gr. de llavors de lli.
• 2 cull. d'oli de coco
• 200ml. de llet d'avena
• 200gr. de farina integral d'ordi
• Una culldta. de canyella en pols

Per a la crema d'avellanes:

• 200gr. d'avellanes crues
• 4 cull. d'oli de coco
• Dos o tres cullerades de xarop d'agave.
• 80 gr. de cacau en pols.
• Una quantitat variable de llet d'avena.

Procediment:

La nit anterior posar les avellanes en remull.

Am l'ajut d'un molinet de cafè picar les llavors de lli fins a obtenir-ne la farina. Mesclar amb la mateixa quantitat d'aigua freda i deixar-ho reposar una mitja hora. Tindrà una consistència similar a la de l'ou batut.

Posar les avellanes al processador, picar-les i afegir-hi l'oli de coco, el xarop d'agave, una mica de vainilla, fresca o en extracte. Tornar a picar una estona i quan estigui ben homogeneitzat afegir-hi el cacau en pols.

Anar afegint la llet d'avena a petites quantitats i anar-ho picant fins a obtenir la consistència adequada com per a poder-la escampar amb facilitat.

Aixafar els plàtans amb una forquilla.

Afegir la pasta de lli, l'oli de coco i la llet d'avena. Batre fins que quedi tot ben incorporat.

En un bol gran col·locar la farina, una mica de sal i la canyella en pols i afegir-hi la mescla poc a poc fins aconseguir una mescla homogènia.

Escalfar una paella, o millor una planxa, engreixar-la amb una mica d'oli i abocar-hi un cullerot de la pasta escampant-la formant un cercle. Deixar enrossir, tombar i deixar coure de l'altra banda. Repetir l'operació fins acabar la massa. Si no disposeu d'una bona paella antiadherent us aconsello que els feu enfornant-los sobre paper sulfuritzat durant uns vint i cinc minuts a dos-cents graus.

Apilar els pancakes untats amb una capa generosa de la crema alternats amb capes de fruita fins aconseguir formar una mena de timbal.

Presentar decorat amb unes fruites del bosc o uns fruits secs.

Pastís vegà de mandarines i nabius

En castellà tenen dos noms per a definir aquest tipus de postres que us presentem: La "tarta" i el "pastel". No queda molt clara quina és la diferència entre un i altre. La Real Academia de La Lengua, defineix "pastel" com: Dulce elaborado con una masa a base de harina, mantequilla, huevos, azúcar, leche, y otros ingredientes, que se cuece al horno y se rellena o se cubre de crema, chocolate, frutas u otros productos de repostería. Mentre que "tarta" la defineix com: Pastel redondo, dulce o salado, hecho con una masa en un molde de paredes bajas, que se cuece al horno y se rellena o cubre con diversos ingredientes que suelen mezclarse con huevos, leche o crema. Bé, com veieu sembla que podriem considerar la "tarta" com una varietat de "pastel". En català ho fem molt més fàcil i de tot en diem "pastís" i ens el mengem sense fer cap més escarafalls. Les postres que us presentem en aquesta recepta correspondrien més amb la definició de tarta. A diferència d'aquestes, però, la nostra ni porta ous, ni llet ni sucre, ni tant sols s'ha d'enfornar. Per a la base farem una massa a base de dàtil i nou, i per al farcit fruita fresca i una gelatina que elaborarem amb agar-agar i suc de mandarina.

Ingredients:

Per a la base:

• 200 gr. de nous
• 200gr. de dàtils pesats sense os
• Dos cull. d'oli de coco

Per al farcit:

• 3/4 de kilo de mandarines
• Un paquet de nabius
• Una cull, de xarop d'atzavara
• Tres culldtes. de café rases d'agar-agar en pols.

Procediment:

Aconsellem emprar un motlle de farbalans amb el fons desmuntable ço que ens facilitarà molt el desemmotllat doncs la massa de la base no és excessivament consistent. A aquest respecte tingueu, a demés, en compte servir el pastís directament de la nevera doncs amb el fred l'oli de coco solidifica i fa que la massa sigui molt més densa i, per tant, més fàcil de manejar.

Mesclar les nous, els dàtils i l'oli de coco en el vas del processador d'aliments i batre fins aconseguir una massa densa i homogènia. Untar el motlle amb una mica d'oli de coco. Acabar de treballar una mica la massa amb les mans i escampar-la regularment per la base del motlle procurant estendre-la pujant una mica per les parets del mateix. Posar a la nevera a refredar una mitja hora.

Mentrestant esprémer mandarines fins a obtenir-ne uns 300-350 ml. Pelar la resta i separar-ne els grills intentant eliminar tota la part fibrosa blanca que es pugui.

Col·locar les mandarines i els nabius ben distribuïts sobre la base del pastís.

Preparar la gelatina. En un pot fondo posar a escalfar el suc de mandarina amb una cullerada de xarop d'atzavara. Afegir l'agar-agar procurant que no formi grumolls. Remenar constantment per a evitar que es dipositi al fons del pot. Quan el suc comenci a bullir, abaixar una mica la potència, seguir remenant i deixant-ho bullir durant tres o quatre minuts per tal de que l'agar-agar s'activi.

Colar per eliminar les restes sòlides de les mandarines i algun possible grumoll de l'agar-agar i escampar uniformement sobre la fruita.

Deixar a la nevera una hora com a mínim i no treure-la fins al moment de consumir.

Pudding de xocolata vegà

Per pudding entenem un tipus de menjar que tant pot ser unes postres com un plat saborós. Es creu que la paraula prové del boudin francès, originari del llatí botellus, que significa "xoriço petit", que es refereix a les carns encaixades que s'utilitzaven en els puddings europeus medievals. Això és així tant al Regne Unit com a la majoria de països de la Commonwealth. Per la banda dels plats salats trobem, per exemple: el pudding de Yorkshire o el pudding negre. Pel que fa als plats dolços el terme es pot aplicar a una gran varietat de postres cremosos i homogenis, de consistència similar a les cremes amb base d'ou, però que solen dur una base de llet i midó, maizena o gelatina com agent cohesionant. Poden ser ben variats: d'arròs, de pa, etc. De fet també podriem considerar-ne puddings els flams o el blancmange anglès, semblant al nostrat menjar blanc.

El nostre pudding, de xocolata, serà totalment vegà, es a dir que no emprarem ni ous ni làctics. El bastirem aprofitant la consistència i cremositat que ens donaran l'oli de coco i l'alvocat, la dolçor li aportarem amb el xarop d'atzavara i el color i el sabor amb el cacau pur.

 Ingredients per a quatre:

• 4 Alvocats madurs
• 8 cull. de cacau en pols
• Entre 4 i 6 cull. de xarop d'atzavara o d'arç
• 4 cull. d'oli de coco
• Una culldta. de salsa de soja
• Una culldta. de vinagre balsàmic
• Una mica de sal

Procediment:

• Obrir els alvocats, treure el pinyol i amb l'ajut d'una cullera extreure'n la polpa que dipositarem al vas del processador d'aliments.
• Afegir l'oli de coco, el vinagre balsàmic, la salsa de soja, la sal i part del xarop.
• Batre durant uns trenta segons
• Afegir el cacau i la sal i tornar a batre fins que la consistència sigui homogènia.
• Tastar i afegir la resta del xarop fins aconseguir el grau de dolçor desitjat.
• Presentar en cassoletes individuals decorat amb unes maduixes, uns gerds o alguna fulla de menta.

Crackers de poma Red Delicious

          La poma "Red Delicious", és una mutació de la Malus domestica  obtinguda als Estats Units al 1926. També anomenada "Red Starking", és d'un color roig fosc, allargassada i amb cinc protuberàncies a la seva base. Si ets una mica bruixa, és la millor poma per enverinar-la i oferir-la com a regal a noietes adolescents despistades... Conyes apart, és una poma de gust intens i bona consistència, cosa que la fa adequada per a menjar-la crua, sola o bé en alguna macedònia. Personalment soc un gran fan de la poma, no per allò de que "An apple a day keeps the doctor away", que també, si no per que m'encanten el seu sabor i textura. I en especial aquesta varietat, tant pel seu color atractiu com pel deliciós sorollet de ssgrrcrunch! quan la mossegues. Sigui com sigui a casa mai falta a la fruitera i tard o d'hora quan passo per la cuina a mitja tarda n'acabo trincant alguna. Així dons quan vaig perpetrar els crackers de la recepta és la que tenia més a mà, però suposo que també poden quedar bons amb altres varietats.
Es tracta d'uns crackers crudivegans, és a dir, sense cocció. Jo els he fet amb l'ajut d'una deshidratadora d'aliments, però també es poden fer en un forn amb circulació d'aire i a mínima temperatura. Resulten molt bons per acompanyar un te, o per esmorzar esmicolats dintre d'un iogurt o un pudding de xia.

Ingredients per a quatre:

• Tres pomes
• Un got de vi de llavors de llinosa
• Tres cullerades de panela o de sucre morè si no en disposeu
• Tres culldtes. de canyella
• Un clau d'olor.
• Unes gotes de suc de llimona
• Unes panses i/o pinyons per a servir

Procediment:

• Moldre amb l'ajut d'un molinet de cafè les llavors de llinosa i el clau d'olor fins a obtindre farina. És difícil trobar farina de llinosa ja molta dons és un producte ric en greixos i, per tant, tendeix a posar-se rància de seguida i no se sol comercialitzar.
• Podeu pelar o no les pomes, jo no ho he fet dons trobo que així queda el resultat molt més gustós. Tallar-les a daus i posar-les amb un raig de llimona a la processadora d'aliments.
• Afegir-hi la panela i la canyella i picar-ho ben menut fins que quedi com un puré.
• Abocar-ho en un bol, afegir-hi la farina de llinosa i clau i remenar-ho fins que quedi ben homogeni.
• Deixar reposar trenta minuts. En aquest temps la farina de la llinosa s'emulsionarà amb l'aigua de la poma fent una mena de gelatina que és el que donarà consistència als crackers un cop secs.
• Estendre la massa sobre paper d'enfornar fins que quedi una capa uniforme de mig centímetre aproximadament. Amb l'ajut d'un talla-pizzes tallar la massa a quadradets.
• Posar-ho a dessecar a la deshidratadora fins que la massa sigui ben seca i es desprengui amb facilitat del paper de forn, aproximadament unes sis o vuit hores després. Això també es pot fer en un forn de circulació d'aire, tal com hem esmentat. En aquest cas el temps de cocció serà menor i s'ha de tenir en compte fer-ho a la mínima temperatura possible.
• Deixar refredar i servir amb uns quants pinyons o panses per sobre.

Bon profit!

Gelatina vegana de coco, pinya i gerds

          La gelatina alimentària és un coloide, és a dir una mescla semisòlida a temperatura ambient. Sol obtenir-se a partir del colàgen, que a la vegada s'obté del teixit connectiu dels ossos dels animals bullint-los. Els seus usos culinaris son variats. La cuina vegana, però, te la seva alternativa: el "agar-agar", que no és una gelatina sinó un carragenat que s'obté de determinades algues roges. Les seves aplicacions culinàries son similars a les de la gelatina. Té la avantatja sobre aquella, però, que un cop quallat aguanta temperatures altes sense desfer-se, amb lo qual és apropiat per emprar-lo en plats calents. A demés qualla be en medis àcids, per això és perfecte per al nostre plat. Es ven en pols o bé en tires dessecades, i per fer-lo quallar cal bullir-lo uns minuts.
           La gelatina d'avui l'he feta combinant capes de dues fruites àcides, el gerd i la pinya amb una de llet de coco, per a donar-li un cert aire tropical. Un postre vistós, no massa dolç i força baix en calories.

Ingredients:

• Una safata de gerds
• Un quart de pinya
• Un parell de taronges
• Una llauna de 400 gr. de llet de coco
• Tres culldtes. ben plenes d'agar-agar
• Sucre blanc
• Una tassa i mitja d'aigua mineral

Procediment:

• Batre la pinya amb el suc de mitja taronja. Passar per un colador fi per a eliminar-ne les fibres de la polpa. Reservar. N'hem d'obtenir aproximadament uns 300 ml.
• Batre els gerds amb la resta del suc de taronja i passar-ho també per un colador per eliminar les llavoretes. També n'hem de fer uns 300 ml. Reservar.
• Tant en un cas com en l'altre, si el suc no ens sembla prou dolç podem afegir-hi una mica de sucre.
• Mesclar la llet de coco amb la quantitat de sucre que ens sembli millor.
• Començarem a fer les capes de gelatina començant per la de pinya. En un cassó posem a escalfar mitja tassa d'aigua mineral i una culleradeta plena d'agar-agar. Ho fem bullir, i tot remenant-ho deixem coure uns sis o vuit minuts. Tot seguit hi avoquem el suc de pinya. Remenem una mica fins que torni a bullir. Ho retirem i ho avoquem en un motlle amb prou capacitat per a contenir les tres capes de gelatina que hi posarem. Ho deixem refredant una estona a la nevera.
• Quan la capa estigui quallada prepararem la gelatina de gerds repetint l'operació anterior. Quan aquesta segona capa hagi quallat hi afegirem la de llet de coco seguint el mateix procediment.
• Un cop les tres capes estiguin ben sòlides podrem desemmotllar la gelatina. Precaució però per que la capa de llet de coco al no ser aquosa com les inferiors si no més aviat greixosa no s'hi adhereix i té tendència a relliscar.
• Talleu i presenteu la gelatina al vostre gust. Nosaltres hi hem afegit uns fruits de bosc.

Bon profit!.

"Oreos" crudivegans

          Els infants també poden gaudir de la cuina sense haver d'emprenyar cap animal. Pel que fa als seus berenars allunyem-los dels bollicaos i altra pastisseria industrial que no fa més que afartar-los de greixos saturats, farines i sucres refinats i apropar-los cada dia més al standard d'adult gras assegut davant del televisor. De recursos vegans per a preparar berenars sans n'hi ha un fotimer. El d'avui, crudivegà i tot. Un parell d'aquests "oreos", un got de llet d'ametlla i cap al pati a jugar a pilota... Soc massa utòpic?....

Pastes crudiveganes de pipes i coco

          Avui us portem unes pastes salades totalment crudiveganes per acompanyar el te de mitja tarda, o per matar el ruc ruc de la panxa veient alguna peli nocturna d'aquelles inacabables.

Ingredients:

• 200 gr. de pipes activades (deixades en remull una nit)
• 2 cullerades de llevat de cervesa
• 6 cullerades de llet de coco
• 100 gr. de llinosa molta
• Mitja culleradeta de sal
• Panses per decorar

Procediment:

• A la picadora posem les pipes, la sal i el llevat de cervesa i ho treballem fins que tinguem una massa regular
• Afegim la llet de coco i ho seguim treballant fins que ens quedi d'una consistència cremosa.
• Ho avoquem a un bol i hi afegim la llinosa. Ho barregem tot be.
• Sobre un paper de forn i amb l'ajut d'un motlle rodó i una espàtula formem els discs de les galetes.
• Els decorem amb les panses i els col·loquem a la deshidratadora sobre el mateix paper. Deixem dessecar durant unes quatre hores i, tot seguit les posem cap per avall ja sense el paper de forn a assecar unes quatre hores més.

          Si les deixem assecar durant més hores podem fer que quedin més cruixents. Això ja al gust de cadascú. Ah, i recordar-vos que també les podeu fer al forn al mínim de temperatura si no disposeu de deshidratadora, però llavors molt menys temps. Calculo que amb tres quarts per banda ja n'hi ha prou.

          Acompanyeu-les, per exemple, amb un te de bergamota o bé amb un got de llet d'ametlla.

          Bon profit.

Macedònia de fruits deshidratats

          A LAFabricaDeCemento portem bastants dies jugant i experimentant amb la deshidratadora que varem comprar per a poder fer diverses preparacions crudiveganes. És un aparell que ens permet processar qualsevol aliment hidratat extraient-li l'aigua. Això fa que la seva consistència i textura canvii totalment. Així mateix augmenta poderosament el sabor dels aliments degut a que, lògicament, els elements que li confereixen aquest sabor estan molt més concentrats que en l'aliment sec. Per medi d'aquest aparell podem fer, pans, galetes, crackers fets a partir de polpa de verdures mesclada amb determinades llavors com la de lli o la de chia. Podem fer també diverses "mojames" dessecant alguns tipus de carns o de peixos grassos. I, fonamentalment podem deshidratar fruites i verdures.

En tot cas és convenient que els aliments estiguin tallats ben finament per facilitar-ne el procés d'assecat. El gruix dels talls i la quantitat de temps que passin assecant-se que passin assecant-se és el que condicionarà la textura del producte obtingut.

          Avui us parlarem precisament d'un dels resultats de la nostra experimentació amb la deshidratadora: la fruita, amb la qual hem confegit la nostra "macedònia"

          La que us portem avui és de pinya, poma i mandarina, acompanyada amb unes baies de goji, que, en definitiva també son fruita dessecada... com els orellons, les figues o les panses.

          Em fet proves amb diverses fruites, i aquestes son les que més ens han agradat.

• Poma amb canyella. Posar a dessecar la poma en talls fins i empolsinada amb una mica de canyella.
• Pinya americana. Queda molt apetitosa. Nosaltres hi varem afegir una mica de sucre morè dons la pinya no era massa madura. El resultat va ser molt bo.
• Mango. Queda deliciós amb un polsim de pebre vermell picant.
• Caki. Ha de ser una peça una mica verda dons a la que maduren una mica ja es fa impossible tallar-los. A demés els talls queden molt vistosos dons son rodons i al centre tenen els cinc espais on van les llavors de la fruita disposades radialment.
• Plàtan. Com que no es pot tallar massa fi per que es desarma queda amb una textura molt curiosa que fa pensar en la de les "gominoles".
• Mandarina. Queda d'una textura espectacular, com si fos de vidre. I amb un toc entre dolç i amargant com la taronja confitada. M'imagino que la taronja dessecada deu donar un resultat semblant, encara que no ho hem probat.
• Meló. Queda molt bo si hi afegim una mica de pebre negre i un raig de llima abans de dessecar-lo.
• Síndria. El resultat és força interessant però com que és una fruita tant hidratada pràcticament desapareix. Queda una làmina finíssima.
• Préssec. Nosaltres l'hem amanit amb una mica de vainilla.

          En tot cas, les fruites deshidratades son totes força bones, poden servir com a postres originals, per a afegir esmicolades a qualsevol muesli amb llet vegetal, animal o amb llogur, i també com a snack poc calòric per fer passar la gana entre hores.

Pudding de chia

          Unes  postres per dinar o esmorzar ben fàcils de fer, apetitoses i a demés sanes, carregades de calc i ferro i de força efecte saciant degut a la capacitat de la llavor de chia de inflar-se, carregar-se d'aigua i produir gran quantitat de mucílag.

Ingredients:

• 200 gr. de llet de coco
• 2 cullerades de llavor de chia
• 1 cullerada de te de xarop d'agave
• Mig plàtan tallat a rodanxes
• Un pessic de panses
• Un pessic de pipes de carabassa
• Una mica de canyella en pols.

Procediment:

• La nit anterior afegir a la llet de coco, o qualsevol altre llet vegetal de la vostra preferència la cullerada de llavors de chia i remenar-ho per que quedin ben distribuïdes.
• Tapar amb paper film i deixar reposar tota la nit. Això farà que la chia es vagi inflant i vagi espesseint la llet fins a formar-se el pudding.
• Al moment de servir afegir el plàtan, les panses i les pipes i amanir amb el xarop d'agave i la canyella.

          Bon profit i bon esmorzar!

Panellets crudivegans

          Ja s'acosta Tots sants!!. Jo soc i seré sempre més de castanyada que de "jalogüins". A mi lo de les castanyetes calentones i panellets de pinyons em posa. Els moniatos potser no tant, però, una vegada l'any... El Halloween també te les seves coses bones, com els deliciosos pastissos de carabassa, però, jo, què voleu que us digui... Digueu,me clàssic...
          O sigui que tocava fer panellets, però aquest any, com que estic en mig d'una dieta "semi" crudivegana he pensat si no hi hauria manera de fer-ne de totalment crus i sense fer servir productes càrnics, làctics o productes processats.. i, a demés, en cru. Aquest és el resultat d'aquest experiment, i he de dir que ens n'hem sortit força be.

   Per a fer el massapà, i per tal de no emprar sucre refinat hem fet una pasta de dàtils que, prèviament havíem deixat en remull una nit i farina d'ametlla. Res de sucre, ni moniato o patata bullits. Hem treballat la mescla mica a mica, afegint la farina dàmetlla fins igualar-ne les quantitats. La mescla, de fet permet incorporar una mica més de farina, però no en teniem més.El resultat és una massa suficientment compacte com per a fer-ne "mandonguilles", però una mica enganxifosa. Per a treballar-la cal, dons, anar-se untant les mans amb una mica d'oli. Un cop fetes les boles només ha quedat per fer que arrebossar-les amb fruita seca no torrada. Fora dels                                                               clàssics de pinyons i de coco, hi hem posat una mica d'imaginació i                                                       n'hem fet de sèsam de dos colors, de pipes de carabassa i de cacau i                                                       nous. Han quedat tots força potables.

Ingredients:
Per a la massa:

• 250 gr de dàtils desossats i posats en remull tota la nit
• 300 gr de farina d'ametlla 

Per al arrebossat:

• Un grapadet de pinyons
• Un grapadet de pipes de gira-sol
• Un grapadet de baies de goji
• Unes quantes mitats de nous
• Un parell de cullerades de coco en pols
• Un parell de cullerades de cacau en pols
• Dos culleradetes de sèsam blanc i una de negre

        Les quantitats allarguen per a fer un trentena de panellets.

         Bon profit

Crema de Speculoos

          Seguint amb el motiu encetat a la darrera entrada del blog, continuem explorant el tema dels SPECULOOS i les seves aplicacions. Avui us portem una crema feta amb aquestes galetes. Crema que pot mirar-se de tu a tu amb la la de cachuets, la nutella , la nocilla,  i d'altres  que  solen empastifar els panets dels berenars de la canalla. Està molt bona per si mateixa i com a component d'altres postres que ja us anirem portant en properes ocasions.

          Anem-hi dons...

Ingredients:

• 180gr de speculoos (o en compreu de industrials o si us animeu a fer-los, aquí al blog en trobareu la recepta.
• 80 gr. de xocolata blanca.
• 140 gr. de llet freda.
• 1/2 culleradeta de canyella.
• 1 cullerada de maizena.
• 2 cullerades de mel.
• 2 cullerades de sucre glas.
• 1 cullerada d'oli de gira-sol.

Procediment:

• Triturar les galetes fins a fer-ne pols. Trencar la xocolata en bocins ben menuts i mesclar els dos elements en un bol.
• Desfer apart la cullerada de maizena en una mica de llet.
• Escalfar la resta de la llet amb el sucre, la mel i la canyella amb comte de que no arribi a bullir.
• Desfer les galetes i la xocolata amb la llet calenta i tornar a posar-ho al foc ben baix, treballant la mescla una estona.
• Afegir la resta de la llet amb la maizena i remenar uns minuts més.
• Apartar del foc i afegir la cullerada d'oli d'oliva
•  Si us quedés massa espès (ha de quedar com una mantega de cacahuet), podeu tornar a escalfar-ho i afegir-hi una mica més de llet fins aconseguir la consistència desitjada.

Proveu-ho que queda molt bo amb les torrades!!.

Speculoos

          Fa uns quants anyets vaig tenir l'oportunitat de viatjar a Bèlgica. He de reconèixer que en aquelles èpoques no estava tant interessat com ara en temes gastronòmics i no vaig gaudir gaire de la cuina local. Això sí, dues coses em van agradar: els musclos, (que allí serveixen cuits en una mena de brou fet amb vi, ceba i mantega i acompanyats de patates fregides), i els cafès. El cafè en si no té gran cosa d'especial, és més aviat fluixet, fet a l'alemana o americana, "de mitjó" que deien les nostres avies, lo qual està molt bé si, com a mí, no t'agrada massa carregat. El que em va sorprendre dels cafès va ser la seva presentació, dons sempre que en demanaves un apareixia el cambrer amb una safata plena de coses. Portava la tassa del cafè (de mida entre el nostre tallat i el cafè amb llet), però coronada d'un filtre amb el cafè, amb una tapa, una gerreta amb l'aigua calenta per fer-ne la infusió. uns didalets de crema de llet per blanquejar el cafè, un repertori de sucres blancs i rossos i (i aquest és el quid de la qüestió) una galeteta espectacularment bona, mantegosa, especiada i plena duna mena de cristalls de sucre que es fonien a la boca. Estic parlant dels "ESPECULOOS", galeta nadalenca típica del nord d'Europa, i de la qual vaig guardar un gran record. Mai n'havia tornat a menjar fins fa pocs anys en que sembla que el costum de servir-ne amb els cafès s'ha estès, sortosament, també a ca nostra, i que a demés comença a ser fàcil de trobar en alguns supermercats.
          L'especuloos,  que és típic per Nadal tant a Bèlgica, com a Holanda, nord d'Alemania i nord de França, deu la seva consistència característica a que està elaborada amb sucre morè, panela, o preferentment "mascabado". El seu sabor característic es deu a la mescla d'espècies que sol portar: canyella, sobretot, cardamom, gingebre, clau, nou moscada i pebre blanc.
          La nostra especialista en temes de "galeteria" i de cuina nòrdica, i a pesar de tot això, filla meva, la Janira, recordant la meva afecciò a aquests dolços spectaculaars (perdó, acudit fàcil que no he pogut evitar), m'ha regalat per al meu aniversari un llibret sobre cóm fer-ne i com fer receptes derivades. No ens hem pogut resistir i ja hem provat de fer-ne, així com una crema d'especuloos que us presentarem en una nova recepta properament.

         

Ingredients:

• 500 gr. de farina
• 250 gr. de sucre morè, panela o mascabado
• 250 gr. de mantega a temperatura ambient.
• Un ou
• 50 gr. de sucre glaç
• 1 cullerada de llet
• 2 cullerades de canyella en pols
• 1/2 culleradeta de cafè de gingebre en pols
• 1/2 culleradeta de cafè de nou moscada
• 1/2 culleradeta de cafè de pebre blanc molt
• Un cardamom
• Un parell de claus d'olor
• Una miqueta de sal

Procediment:

• Amb l'ajut d'un morter cal moldre finament les espècies i afegir-les amb el llevat a un bol on haurem tamisat la farina.
• Tallar la mantega a bocins petits i mesclar-la amb el sucre morè i el sucre glaç.
• Mesclar la llet amb l'ou i la mica de sal, ben remenat i incorporar-ho al sucre i la mantega
• Anar afegint poc a poc la farina en forma de pluja i anar treballant la massa fins aconseguir formar una bola.
• Embolicar la bola en paper film i deixar-la reposar tota la nit a la nevera.
• Al matí estendre la massa amb l'ajut del corró fins aconseguir una làmina d'entre 3 i 5 mm. Tallar les galetes i col·locar-les en una safata de forn sobre paper sulfuritzat.
• Preescalfar el forn a 180º i coure les galetes durant uns 16 minuts.

Bon profit!.