S'anomena "badoc" a la flor del carabassó. El nom prové del fet que a la matinada, amb la rosada, s'hidraten, es tornen tendres i s'obren. "badant la boca". És justament a aquesta hora que han de ser collits. Son flors no només comestibles si no a demés delicioses. Tendres, de sabor dolç i suau i textura molt agradable. Ara en som plenament en temporada i, si no els heu tastat mai, val la pena que els proveu. Son perfectes per arrebossar i, per la seva forma de copa van molt bé per a farcir-los, de formatge, per exemple. Hi ha qui, n'elimina els estams, deixant només els pètals, abans de coure. Personalment penso que no val la pena.
Aquí us els presentem en tempura i farcits d'un mató especiat amb pebre i curri.
Ingredients per a 4:
Una dotzena de badocs
250 gr. de mató, a poder ser, de Montserrat
Unes tiges de porradell
Una culldta. de curri en pols
Un pessic de pebre negre
150 gr. de farina blanca
Aigua mineral ben freda
Un pessic de sal
Oli de gira-sol per a fregir.
Procediment:
Netejar els badocs per a eliminar restes de terra que puguin portar, però amb molt de compte per que son molt delicats. Eliminar els sèpals de la flor, que poden resultar una mica durs. Son unes punxes verdes que trobareu a la base dels pètals.
Batre el mató en un bol amb una forquilla i afegir-hi el curri en pols, el pebre i sal al gust.
Amb mol de compte farcir els badocs amb un parell de culleradetes de mató, tancar els pètals i lligar-los amb l'ajut d'una tija de porradell. Si no en disposeu podeu fer servir tijes de ceba tendra o de porro però tallant-les longitudinalment en tires d'uns 4 ml. d'amplada.
Preparar la tempura amb la farina blanca a la que anirem afegint aigua, sobretot, ben freda, fins que tingui la consistència d'una crema de llet espessa.
Omplir un cassó alt amb oli de gira-sol, i quan estigui ben calent fregir-hi els badocs que haurem xopat amb la barreja de la tempura. Tingueu prudència al fregir i feu-los com a màxim de dos en dos i amb compte dons, durant la cocció, el mató va deixant una mica d'aigua i l'oli tendeix a esquitxar una mica.
Deixar uns minuts sobre paper absorbent per eliminar l'excés d'oli i ja es poden consumir.
La nyàmera, també coneguda com a pataca, topinambur o carxofa de Jerusalem, és una planta del gènere Helyanthus, el mateix que el del gira-sol, que forma un tubercle semblant al del gingebre o la patata. És molt ric en fructosa, però no té fècula, a diferència d'aquella, el que la fa força més apropiada per a diabètics.
Prové d’Amèrica del Nord. Se'n va difondre el cultiu a tot Europa, on va alimentar milers de persones durant segles fins que va ser desplaçada per la patata, avui omnipresent. Fins fa pocs anys als Països Catalans era una planta molt poc cultivada i que es considerava invasora. Actualment, però, se'n ha recuperat l'interès i a molts horts s'ha tornat a cultivar a partir de plantes residuals procedents de conreus abandonats de fa anys. Es pot consumir cuita, en forma de purés, sopes o simplement bullida per acompanyar carns o be crua en amanides. El seu gust és fi i sorprenent dons recorda poderosament al de la carxofa.
Ingredients per a uns 15-20 nuggets:
250 gr. de nyàmeres
200 gr. d'arròs bullit
Cinc dents d'all
Dues cullerades de ceba confitada
Dues cullerades ben plenes de farina de cigró
Sal al gust
Oli de gira-sol
Panco per l'arrebossat
Procediment:
Pelar les nyàmeres amb paciència, rentar-les i tallar-les en llesques ben fines
Escalfar en una paella tres cullerades d'oli de gira-sol. Afegir-hi la ceba confitada. Si no en disposeu podeu emprar ceba crua i fer-la suar una estona en l'oli afegint-hi al cap d'uns minuts una culleradeta de sucre morè.
Afegir l'all picat i, quan comenci a daurar-se, afegir també les nyàmeres.
Daurar-les una mica amb l'oli i, tot seguit afegir-hi mig got d'aigua i deixar-les coure tapades a foc baix. Deixar coure durant uns vint minuts amb la precaució d'anar-hi afegint petites quantitats d'aigua per a evitar que s'enganxin.
Un cop cuites, deixar-les refredar, afegir-hi l'arròs i picar-ho tot plegat amb un robot de cuina.
Passar la massa a un bol i afegir-hi les dues cullerades de farina de cigró. Treballar la massa fins que quedi homogènia. Si ens sembla que ha quedat massa líquida podem afegir-hi una mica més de farina.
Amb les mans mullades agafar grapadets de la massa i donar la forma als nuggets.
Passar-los per abundant panko i fregir-los en força oli calent.
Escòrrer sobre un paper absorbent i servir acompanyats d'amanida i de la salsa que més us agradi.
Hi ha algú que no li agradin les mandonguilles?. Avui us en portem unes de veganes elaborades amb una massa de cigrons i ordi integral, que també ens pot servir si convé per a confegir unes hamburgueses vegetals.
Ingredients:
Un pot de cigrons bullits
Una tassa d'ordi integral
Un bon grapat de julivert
Una llimona
Una culleradeta de comí en pols
Una culleradeta de pebre dolç
Una culleradeta de pebre vermell picant
Sal al gust
Oli d'oliva
Farina de cigró per a l'arrebossat.
Procediment:
Bullir l'ordi en el doble de volum d'aigua fins que estigui tova (uns vint-i-cinc minuts). Si veieu que s'evapora massa l'aigua se'n pot afegir una miqueta més.
Processar l'ordi bullit amb l'ajut d'un robot de cuina o picadora fins que els granets estiguin bastant trencats.
Processar apart els cigrons juntament amb la sal, el julivert picat, la llimona i les espècies fins a obtenir una pasta més o menys homogènia
Ajuntar l'ordi amb els cigrons, corregir de sal i remenar-ho fins a tindre-ho tot ben ben mesclat
Confegir les mandonguilles amb el palmell de la mà procurant que quedin de igual mida.
Fregir en abundant oli d'oliva ben calent i deixar escórrer abans de servir.
Es poden servir banyades en salsa de tomàquet o qualsevol de la vostra elecció, o bé soles amanides amb un raig de llimona o una mica de catsup, com en el nostre cas. Nosaltres les hem guarnit amb un oniguiri de quinoa i sèsam negre.
Aprofitant que em sembla que ha sigut el dia internacional de la croqueta (o quelcom així) a LaFábrica també ens hem enfilat al carro. Ingredients:
Una carbassa pertita
Una cullerada sopera de llavors de comí
Una tassa d'arròs blanc
Una culleradeta de cúrcuma
Brou de verdures
Mantega
Farina blanca
Panko
Un parell dòus
Sal
Procediment:
Bullim la carbassa uns 10-15 minuts i la reservem
Personalment aprofito el bullir la carbassa per a fer un brou a la vegada. Normalment un paquet d'herbes pel caldo, un bocí de gingebre, una culleradeta de Ras-al-Hannout i mitja de Harissa. Però cadascú fa el caldet al seu gust. Aprofito l'olla del brou per bullir-hi la carbassa tallada a octaus, ben neta. La deixo bullir un quart d'hora i després la trec, la deixo refredar i la pelo.
Apart bullirem una mica d'arròs amb sal i una culleradeta de cúrcuma. Un cop bullit el deixem escórrer i refredar i el passem per la picadora per fer-ne un puré espès.
Amb la mantega torrem la farina blanca i fem una beixamel lo més espessa possible afegint-hi el brou de pollastre.
Per fi aixafem la carbassa amb una forquilla, hi afegim la cullerada de llavors de comí, rectifiquem de sal i barregem la mescla amb el puré d'arròs que li donarà més consistència.
Per fi ho mesclem be amb la beixamel i ho posem a refredar a la nevera,
Al dia següent, un cop la massa ben freda elaborarem les croquetes a la mida que ens convingui i les arrebossarem passant-les per farina blanca, ou i panko per fregir-les tot seguit en oli ben calent.
Unes mandonguilles amb un toc especial i fetes al forn per a evitar fregits i coses d'aquestes tant nocives per als nostres nivells de colesterol.... Ingredients:
500gr. de carn picada mixta de porc i vedella
100 gr. de flocs de civada
Un ou batut
Una culleradeta de garam massala
Sal i pebre
Per a l'arrebossat:
50 gr. de cacahuets
80 gr. de coco ratllat.
Una cullerada de sucre morè
Una culleradeta de pols de gingebre, coriandre i comí
Per al "mojo":
Un bon raig de ketchup
Unes gotes de tabasc
Procediment:
Mesclar la carn picada amb la civada i l'ou remenat. Salpebrar, incorporar el garam massala i remenar-ho fins aconseguir una massa uniforme.
Formar les mandonguilles procurant que no quedin massa petites. De la mida d'una pilota de golf o una mica menys estaria be.
Torrar el coco ratllat en una paella, removent-lo fins que s'enrosseixi una mica.
Picar els cacauets grollerament i mesclar-los amb el coco ratllat, el sucre morè i les espècies.
Amb aquesta mescla anirem arrebossant les mandonguilles i les anirem col·locant en una font coberta amb paper d'alumini per anar al forn.
Preescalfar el forn i coure les mandonguilles a uns 180º no més de 20 o 25 minuts per evitar que quedin massa eixutes.
Servir calentes i acompanyades amb ketchup que haurem animat una mica amb unes gotes de tabasc.
Gastronomia i xarxes socials
Ahir vaig tenir l'honor d'assistir a un interessant acte patrocinat per la UOC: "Gastronomia i xarxes socials", presentat per la nostra estimada amiga i col·lega de "Cuinejar" la Laura Solanilla, que, a sobre de mantenir el blog de cuina i cuinar molt bé, a hores mortes es dedica a ser professora de humanitats en aquella santa institució. Allà es va reunir lo millor de cada casa del món gastroblogaire i es va fer una taula rodona sobre les aventures i desventures d'aquesta colla de grillats que tractem de fer cultureta cuinaria a través d'internet. I, com no, varem acabar menjant i bevent, que és en definitiva a lo que anàvem. Gaudirem d'un cava magnífic i d'uns pans espectaculars oferts per un dels participants a l'acte, en Daniel Jordà, un autèntic geni del tema panarra.
Es va presentar també a l'event un interessant estudi sociològic, del qual la Laura n'és l'autora, junt amb en Xavier Medina: " La gastrosfera catalana" on estudien amb molt encert cóm són els blogs i els blogaires dedicats a la gastronomia i que publiquen en català. Un estudi força pormenoritzat que dona una idea molt clara de la mena de gent que som els gastrobloguers en diversos aspectes sociològicament rellevants. La nostra trobada, a demés va poder afegir a l'estudi sociològic noves dades, potser més d'antropologia física, al constatar , tant els autors com el públic, que el tipus físic del bloguer de cuina mig és el d'una persona a qui evidentment li agrada parlar de cuina... però molt més gaudir-la!.
Un dels temes que es varen tocar a la xerrada va ser la promoció del consum de les fruites i hortalisses de temporada, els productes ecològics i els anomenats "kilòmetre 0". Personalment no puc estar
més d'acord amb aquest tema. Consumir el producte del teu propi entorn i en el seu moment adequat no té més que avantatges. D'una banda la immediatesa del consum (no passen més de 24 hores des de que el pagès ha arrencat la col i tu l'estàs fent bullir a l'olla) fa que la verdura no perdi sabor o nutrients ni es contamini amb qualsevol producte que se li pugui afegir per a la seva conservació. D'altra banda s'ajuda a la pagesia local que es lliura del decrement dels seus ingressos degut a la part del pastís que s'enduen intermediaris, transportistes, majoristes, minoristes i mafies diverses... A més s'evita la despesa del transport i tots els problemes ecològics i de consum energètic que representa. Jo mateix, que visc en un racó del Vallès (com el Vallès no hi ha altra cosa) tinc la sort de comptar amb una cooperativa d'agricultura ecològica, que cada setmana em forneix d'una caixa d'excel·lents verdures diverses, la majoria conreades en un hort situat a menys de cinc kilòmetres de casa meva. Hort que, fins i tot puc anar a visitar de tant en tant per veure cóm creixen els futurs inquilins de la meva cassola.
I fidels a l'esperit de potenciar el producte de temporada, encetem avui una sèrie d'articles de cóm cuinar la carxofa, de la qual estem entrant de cap en el seu moment millor. Tot i que encara son una mica buides i no tant rodonetes i carnoses com a plena temporada comencen ja a estar força bones. I avui veurem una manera sencillíssima de fer-les i amb la que queden ben bones: en tempura.
TEMPURA DE CARXOFES
La tempura és aquest arrebossat tant popular en la cuina japonesa i que, segons sembla van introduir en aquell país els jesuïtes allà per el segle XVII, els quals van introduir el costum de prendre peixos i verdura en els temps de penitència, que no eren només la "quaresma", sinó també uns dies més de l'any, anomenats en llatí quattuor tempora (en català: quatre tèmpores).
La mescla per l'arrebossat és molt senzilla. Actualment es pot trobar amb facilitat farina especial per a tempura, però la farina convencional també dona bon resultat. En un bol d'aigua ben freda (fins i tot podem deixar-la una estona amb glassons) hi anirem afegint i deixatant la farina amb ajuda d'unes varilles de batre fins que aconseguim una mescla d'una textura semblant a un iogurt batut. La mescla es pot fer servir per arrebossar qualsevol verdura o vianda. En el nostre cas, les carxofes.
Pel que fa a aquestes, cal eliminar-ne totes les fulles que no ens semblin tendres (i unes quantes més, per que sempre n'acaben de quedar de dures), i tallar-les longitudinalment en talls ben fins (de 3 o 4 ml.)
Omplirem la fregidora o l'estri que fem servir (jo faig servir un wok) d'oli i l'escalfarem a foc viu. Una gota o dos de la barreja per arrebossar tirada a l'oli calent ens dirà quan aquest està a punt. Ho veurem quan es formin bombolles al voltant de la gota i aquesta pugi a la superfície.
Submergirem els talls de carxofa en la tempura, els escorrem i els posem a fregir fins que estiguin ben daurat, procurant no posar-ne masses a la vegada per evitar que s'enganxin. Tot seguit els posem a escorrer sobre paper absorbent.
En general la primera fregida surt molt bé i les peces acaben amb un arrebossat inflat i daurat, però a mida que el volum d'oli va disminuint i conseqüentment la seva temperatura augmentant, el resultat comença a no ser tant bo. Per solucionar una mica aquest problema, és una bona idea afegir un raig d'oli fred a la paella, lo qual augmentarà el volum de líquid i en rebaixarà una mica la temperatura. En tot cas no recomano fer més de tres o quatre tandes seguides de fregit.
En el nostre cas hem acompanyat les carxofes amb una salseta per anar-les remullant que hem confegit mesclant suc de llimona, salsa de soja i "chile" picat, per donar-li una mica de vidilla.
Animeu-vos a fer tempura que està molt bona i bon profit!!
La Fàbrica de Ciment torna a estar en plena producció i us porta per aquests darrers dies d'agost una recepta amb les hortalisses de la temporada. Una manera, a demés, de fer una mena d'arrebossat sense gens ni mica d'oli, lleuger, cruixent i apetitós.
Materials
Una albergínia de bona mida
Un parell de carabassons
Un parell d'ous batuts
Farina blanca
Farina de galeta o "panko" (si en disposeu)
Comí en pols
Per a la salsa:
200 g. de formatge fresc tipus Quark
Una culleradeta de curry
Una culleradeta de caiena en pols. (En el nostre cas hem emprat una mescla "chili-lemon" en pols.
Procediment
Rentem les hortalisses, les tallem en tires d'uns quatre dits i les salem
En una bossa de plàstic posem un parell o tres de cullerades soperes de farina i una culleradeta de comí.
Col·loquem els talls de les hortalisses dins de la bossa. La tanquem i ho remenem be fins que tots els talls quedin arrebossats amb la farina blanca.
Seguidament, les passem per ou batut, les arrebossem amb la farina de galeta i les anem col·locant en una safata de forn coberta amb paper de coure al ídem. Nosaltres hem fet servir "panko" el pa ratllat japonès que queda molt més cruixent que la nostra tradicional farina de galeta.
Preescalfem el forn i ho posem a coure a uns 180º durant mitja hora, o fins que veiem que s'han enrossit.
El·laborem la salsa mesclant el quark amb una culleradeta de curry i una de pols de chile o de caiena, per donarli el puntet canalla...
Ho servim acompanyat amb un potet de salsa per a cada comensal, per que pugui anar sucant i menjant.
LaFábricaDeCemento te el gust de portar-vos avui unes croquetes de patata ideals tant per menjar calentes com per dur a la carmanyola.
La base del croquetó és fonamentalment la patata, però el farcit pot ser al nostre gust. Recordem, per exemple les clàssiques boles de patata alemanyes farcides de carn. En el nostre cas en farem uns farcits d'espinacs a la catalana i uns altres de salmó fresc.
PROCEDIMENT: Ingredients per a la base:
1 kg de patata quenebec, o la que disposeu.
250 grams de formatge Quark.
2 rovells d'ou.
Sal pebre i nou muscada.
Bullirem les patates amb pell fins que estiguin ben toves. Les pelem i aixafem fins que quedi un puré homogeni, al que afegirem els rovells d'ou, el quark i les espècies i seguirem treballant fins a lligar tots els components.
Separarem el puré en dos bols als que afegirem cadascún dels farciments.
Ingredients per als farciments:
D'espinacs:
250 gr. d'espinacs que haurem cuit al vapor.
Un grapat de panses i pinyons.
En una paella amb una mica d'oli saltejarem els espinacs als que incorporarem els pinyons i les panses fins que aquestes s'inflin una mica.
Incorporarem els espinacs al puré i ho barrejarem bé. Deixarem la mescla a la nevera un parell d'ores per que agafi consistència. Els hi donarem forma de croqueta clàssica i tornarem a deixar-ho a la nevera fins el moment de fregir.
De salmó:
250 grams de salmó fresc
Una cullerada sopera d'anet picat, millor si és fresc.
Salarem i courem el salmó en una paella amb una mica d'oli, vigilant que no es cogui massa dons queda molt eixut. Seguidament el desgreixem sobre un paper absorbent, li traiem les espines i la pell. Esmicolem el salmó ben menut i l'incorporem a l'altre bol de puré juntament amb la cullerada d'anet. Mesclem fins tenir una mescla homogènia i repetim l'operació de deixar-lo refredar. Seguidament en farem croquetes però en aquest cas els hem donat una forma de "polvorón" per distingir-les un cop fregides de les d'espinacs. Tornem a deixar-ho a la nevera fins al moment de coure.
En oli ben calent anirem fregint amb paciència les croquetes que haurem passat prèviament per farina blanca, ou (podem aprofitar les dues clares que ens han sobrat afegides a un tercer ou) i farina de galeta. Personalment recomano sempre la farina de galeta japonesa, el "panko" que queda molt més cruixent que la que solem emprar nosaltres.
I això és tot. És una mica entretingut però queden molt apetitoses. Bon profit!
Nosaltres hem acompanyat els croquetons amb un amanit de creixems, tomàquet, llimona i una vinagreta amb llavors de mostassa.
LaFábricaDeCemento te el gust de presentar-vos una nova i deliciosa recepta. La d'avui respon al repte llençat per la Laura Solanilla, mestressa i factòtum del mai prou ben ponderat blog gastronòmic Cuinejar, qui, per celebrar l'any d'existència del mateix proposava a la resta de col·legues, i no obstant amics blogaires, celebrar l'esdeveniment enviant-hi una recepta original acompanyada d'una música de fons...
Essent doña Laura, persona que ens és molt grata, i gràcies a la qual ens vàrem introduir amb entusiasme en aquest subunivers de cassoles greixoses, verduretes en juliana i davantals plens de llànties, que és el món gastroblogaire, difícilment ens podíem negar al repte.
Així dons, mans a la feina. I aprofitant l'avinentesa, entrarem avui en el desconegut món de la cuina sildava tradicional, recomanant-vos una senzilla i gustosa recepta: el "Poläw müstz mhelahattzse", o, en la nostra llengua, "pollastre dolç al forn".
Escut del reialme de Sildàvia
Sildavia és un país poc conegut de l'Europa oriental. Format per dues petites i encisadores valls per les que transcorren, respectivament el Wladir i el Moltus, que n'ès afluent, i conflueixen en una planura on trobem Klow, la capital. Amagat entre els Carpats se sap ben poca cosa de la seva història i cultura, mescla de les costums eslaves originals, influències de la llarga dominació Borduria, i, encara avui en dia, amb la forta empremta que deixaren els turcs en el seu pas pel país durant l'edat Mèdia Avui, els escassos 700.000 habitants del reialme, viuen de l'agricultura, de l'abundància de minerals radioactius del subsol (que va donar lloc al naixement d'una fructífera industria nuclear civil, i la creació d'un avençat centre de recerca), i, sobretot, de l'exportació d'aigües minerals que farien les delícies de qualsevol marí retirat exalcohòlic...)
Si poc coneguda és Sildàvia, encara ho és menys la seva cuina, de la que escassament no s'en coneix més que el plat típic de Klow, el "Slastzek", recepta, no gaire adequada als nostres paladars occidentals, i que s'el·labora a base de cuixa de quisso tendre regada amb una salsa de bolets típics de la regió. Un cop de sort però, va fer que una vegada a Budapest, voltant per els llibreters de vell de la riba del Danubi, ens topéssim amb un opuscle-recull de receptes sildaves recopilades per un tal Nestor Alambí, sigil·lògraf de certa anomenada a principis del segle passat i que, segons explica en el prefaci de la publicació, hauria passat una llarga temporada al país dels Carpats convidat pel rei d'aleshores, Muskar XII, per estudiar-ne els segells del reialme. L'home, a hores lliures, i gormand com deuria ser, es va dedicar a fer turisme per tota la contrada menjant en diversos llogarets i recollint-ne les receptes amb les que després n'editaria el llibret. Pel que es veu el pobre home necessitava alguna activitat per distreure's després de tota una jornada dedicada a l'apassionant mon de la sigil·lografia....
La nostra recepta d'avui, prové dons d'aquest receptari, i és una menja típica de diumenge a la pintoresca vila de Niedzdrow, a la vall del Wladir.
(o bé ho era a principis del segle passat. Desgraciadament suposo que avui en dia ja tenen Mcdonnalds...) Allí la solien fer tant amb pollastre com amb gallina. Nosaltres la farem amb uns picantóns, que també faran el fet.
I ja sense més preescalfament anem a per la recepta.
Ingredients per a quatre persones:
2 picantons, o un pollastre
3 ous
4 cullerades soperes de mel
3 cullerades de "Müstaszs", la típica mostassa borduria, molt apreciada a pels sildaus. De no tenir-ne qualsevol mostassa ens pot valer, de Dijon, per exemple, però especialment alguna mostassa dolça com la rumanesa.
Pa ratllat (si disposeu de "Panko", pa ratllat japonés, molt millor (és molt més cruixent que el nostre)
Dos dents d'all
julivert
Un grapat de festucs i/o ametlles o anous
Una branca de romaní
Sal i pebre
Procediment
Tallarem els picantons en quarts i els salpebrarem
Batrem els ous amb la mel i la mostassa i en un bol gran hi submergirem els trossos de picantons, remenant-los per que s'impregnin bé.
Deixarem els picantonts marinant en la mescla tota la nit. De tant en tant val la pena bellugar les peces per que es marinin bé per totes bandes.
Mesclarem el pa ratllat amb una picada que farem amb l'all, el julivert, el romaní i els fruits secs.
Traurem les peces de la marinada i els arrebossarem generosament amb la mescla.
Disposarem els tall en una safata i els courem els talls al forn que haurem preescalfat a uns 180º, durant uns 40 minuts, girant-los un parell de vegades, fins que quedin ben daurats per ambdós costats.
Nosaltres hem acompanyat el plat d'un arròs blanc amb blat de moro i sèsam negre, i una amanida de tardor a base d'escarola, magrana, mató, olives negre i vinagreta. Per beure, per descomptat, un bon vas de "Spradj", el vi blanc jove, típic de la vall del Wladir.
I per no trair el costum dels restaurants sildaus, que solen acompanyar les minutes amb algun refrany o dita popular, aquí en va una. "Nemustz nhä wlavek, etgöhm na spihriuna" (Si no vols pols, passa l'aspiradora).
I com que cal, també, acomplir la segona part del repte... Obviament, la música d'acompanyament no pot ser altre que "Sildavia" de La Unión
Espero que us hagi agradat i bon profit! (o Wlhadezts sprädlt!, com diuen els sildaus ben educats.....)
Nota: (Perdoneu l'ortografia però tinc el sildau una mica rovellat...)
Avui una recepta senzilla fruit de la nostra permanent investigació "arrebossaire".
Després de intentar arrebossar amb les coses més peregrines, n'hem trobat una que queda força bona i molt cruixent (que és l'entelèquia de qualsevol arrebossat)... els flocs de civada.
Ingredients:
3 Pits de pollastre ( o bé de gall d'indi)
2 ous batuts
gingebre
all
llimona
salsa de soja
flocs de civada (si pot ser de gra petit o una mica trencat, millor. S'enganxa amb més facilitat).
Oli de gira-sol
all i pebre
Maceració:
Tallar els pits de pollastre a filets més aviat fins.
Salar-los i empebrar-los
Posar-los a macerar en una mescla del suc d'una llimona grandeta, 4 cullerades de salsa de soja, un parell de dents d'all i un tall de gingebre ben ratllats. (això cal fer-ho unes hores abans, o bé, la nit anterior).
Cocció:
Batre els ous i remullar-hi el pollastre durant una estona. Que quedi ben empapat.
Arrebossar en els flocs de civada procurant que tot el tall quedi ben cobert per els flocs
Fregir els filets en abundant oli calent fins que quedin ben enrossits.
Es pot servir acompanyat d'una amanida verda variada... per alló de mantenir l'equilibri nutricional i no acabar caient sempre en la con sabuda patata fregida....
