dissabte, 10 d’octubre de 2020

Verdures amb calamar



Després d'una bona temporada de confinament i apatia general tornem a reprendre el blog, que teniem abandonat des de maig, amb una nova recepta de cetogènica. Mesclem el calamar amb diferents hortalisses, combinació que resulta ben baixa en carbohidrats i a la vegada en greixos, el que la fa ben adequada tant com per a dietes dissociatives o cetogèniques, com per a les de control calòric.

Ingredients per a quatre:

  • 250 gr de calamar
  • Quatre ous durs
  • Un cabdell de bròquil
  • Tres pastanagues
  • Un carabassó
  • Un parell de cebes
  • 200 gr. de tomàquet triturat
  • Quatre dents d'all
  • Dues fulles de llorer
  • Una bosseta de tinta de calamar
  • Dues culldtes. de Tabasco
  • Oli d'oliva
  • Sal al gust
Procediment:
  • Tallar les verdures a bocins petits. Reservar una petita part de bròquil i pastanaga que courem al vapor i emprarem per decorar el plat.
  • En dues o tres cullerades d'oli  sofregir la ceba a foc lent fins que quedi daurada.
  • Afegir l'all i el llorer i al cap d'uns moments el calamar. Deixar coure a foc una mica més viu fins que es blanquegi i la salsa redueixi.
  • Afegir el tomàquet triturat, la sal i la tinta. Deixar coure a foc lent una estona.
  • Incorporar les verdures, una tassa d'aigua, tapar la cassola i deixar que es cogui fins que les verdures estiguin tendres; aproximadament uns 15-20 minuts. Personalment prefereixo que quedin al dente. Controlar el nivell de líquid i si en falta afegir-hi una mica d'aigua més.
  • Servir acompanyat d'un ou dur i decorat amb la pastanaga i el bròquil que haurem fet al vapor.
Bon profit!.




dissabte, 2 de maig de 2020

En memòria d'en Jose. Minikebabs de civada

Fa uns dies vàrem saber la trista noticia de que ens havia deixat l'entranyable Jose Padilla, conegut com a  "Gastropadi" entre els còmplices i amics blogaires.  Tots plegats vàrem decidir honorar-lo amb una recepta al nostre blog. Y en eso estamos.
He de dir que no feia massa anys que coneixia en Jose. El cert és que jo vaig arribar al mon dels blogs de cuina una mica grandet i quan el tema començava ja una mica a fer figa. De totes maneres vaig poder gaudir de la seva companyia en força trobades i, sobretot als esmorzars de forquilla a Cal Esteve cada primer cap de setmana del mes. I recordo que la primera vegada que hi vaig coincidir justament vaig seure al seu costat i de la seva muller la Montse. Vàrem fer-la petar i de seguida em van caure bé. Vaig pensar, bona gent. Em va semblar un home prudent, sense pretensions, afable, orgullós dels seus i una d'aquelles persones de les que te'n pots refiar a ulls clucs. Lamento molt no poder seguir gaudint de la seva presència però la vida és així d'injusta i s'emporta massa aviat als millors i ens deixa a un bon munt de fills de puta que no ens fan cap falta. En Jose ens deixa, pel contrari, el seu bon record i un bon munt d'encertades receptes. Molts ànims a la Montse i a tots els seus amics i família.

Minikebabs de civada.



Unes mini hamburgueses on reemplacem part de la carn per flocs de civada. Això fa que la quantitat d'elements d'origen animal disminueixi considerablement al plat, fent-lo una bona opció flexitariana. A demés els flocs fan que la consistència final sigui molt més suau i esponjosa. Ho acompanyem amb una salsa de iogurt, maionesa i mostassa, i podem menjar-los en un pa de pita junt amb una mica d'amanit d'enciam, tomàquet i pastanaga.

Ingredients per a unes 20 peces:
  • 300 gr. de carn picada de vedella o corder
  • 300 gr. de flocs de civada
  • Una ceba de figueres
  • Un grapat de julivert picat
  • Una culldta. de canyella en pols
  • Una culldta de garam massala
  • Un ou sencer
  • Farina de blat per enfarinar
  • Oli vegetal per fregir
  • Sal i pebre al gust.
Per a la salsa:
  • Un iogurt grec
  • Dues cullerades de maionesa
  • Dues cullerades de mostassa groga
  • Sal al gust
Procediment:
  • Ratllar la ceba i tallar el julivert ben fi.
  • Mesclar la carn, la civada, la ceba, el julivert.
  • Salar, empebrar i afegir-hi la resta d'espècies.
  • Batre l'ou, afegir-lo a la mescla i barrejar-ho tot plegat fins que quedi homogeni.
  • Deixar reposar una hora a la nevera.
  • Formar mandonguilles amb la mescla. Aixafar-les fins a que tinguin la forma d'una petita hamburguesa. Enfarinar-les i fregir-les amb l'oli ben calent fins que quedin ben daurades i amb l'exterior una mica cruixent.
  • Preparar la salsa mesclant els ingredients.
  • Servir sobre un pa de pita amb unes fulles d'enciam, una rodanxa de tomàquet, pastanaga ratllada i un bon raig de salsa, o bé, com en el nostre cas d'una mica de samfaina i uns cogombrets agredolços.
Bon profit!


dimecres, 25 de març de 2020

Lasanya de papadums




Fa uns mesos vaig fer papadums, un pa de farina de cigró típic hindú per la festa de les noces de ma filla. S'elaboren fen una pasta amb farina de cigró i aigua, condimentada amb sal, llavors de comí i flocs de pebre picant. S'amassa una estona i després s'estén i se'n tallen cercles que posteriorment es couran en oli. Es poden deixar assecar al sol per guardar-los i coure'ls al moment. Jo en vaig fer una fornada i vaig cometre l'error d'assecar-los amb la deshidratadora i em vaig passar. Total que els primers que vaig fregir van sortir dus com una pedra. Vaig decidir de fer-ne de nous i aquests els vaig deixar en una bossa amagats al calaix.
Un d'aquests dies de confinament, remenant la cuina van reaparèixer i vaig pensar que els havia d'aprofitar. Com que el problema era que eren massa deshidratats la solució era rehidratar-los de nou, i me'n vaig fer un grapat bullits i amanits amb una mica de mantega i formatge ratllat. Va resultar força bo i se'm va ocórrer que podia ser un bon substitutiu de la pasta per fer lasanyes per  persones amb celiaquia i, per tant no poden menjar farines de blat.

Ingredients per quatre:

  • 1/2 kg. de papadums deshidratats.
  • 250gr. de formatge ratllat, cheddar o emmenthal
  • 400 gr. de tomàquet triturat
  • Una ceba de Figueres
  • Un grapat d'alfàbrega
  • Dos cullerades de llavors de comí
  • Una nou de gingebre fresc
  • Una cullerada de harissa fresca o pebre vermell picant
  • Oli d'oliva
  • Sal al gust
Procediment:
  • Bullir els papadums en força aigua i una mica de sal durant 8-10 minuts. Escórrer, remullar amb aigua freda i deixar apart submergits en aigua per evitar que s'assequin.
  • Torrar uns minuts les llavors de comí en una paella amb oli fins que comencin a petar i desprendre aroma. Afegir la ceba picada, abaixar el foc i deixar enrossir la ceba durant uns minuts. Incorporar-hi el gingebre ratllat i la cullerada de harissa i l'alfàbrega picada. Deixar coure a foc ben baix uns minuts més. Afegir el tomàquet triturat, rectificar de sal, tapar la paella i deixar coure a foc baix fins que reduir i espessir el sofregit.
  • Untar una safata pyrex amb una mica d'oli i anar afegint-hi capes de papadums, salsa i formatge fins a omplir-la. Rematar amb una capa de formatge. Coure al forn 25 minuts a 180º.

dimecres, 12 de febrer de 2020

Estofat de xurrasco low-carb



M'encanten els guisats de cullera, i, especialment l'estofat de vedella amb patates, tal com sempre s'ha fet a casa: amb un sofregit de ceba, all, tomàquet i aromatitzat amb pebre, i, sobretot, llorer. Com sigui però que la patata és molt rica en carbohidrats, un bon recurs per abaixar-ne el contingut al plat és substituir-les total o parcialment per altres verdures. Jo en aquest cas he optat per les albergínies i les pastanagues. Pel que fa a la carn, com que acabava de comprar un preciós xurrasco de vedella, sense més miraments ha anat a parar a la cassola juntament amb les verdures. Ha quedat gustós i la mar de tendre. Al sofregit hi he afegit Caiena, clau, llores i canyella, que és una combinació d'espècies que m'agrada molt per les carns.
 El plat vol paciència i un parell d'horetes de cocció però val molt la pena.

Ingredients per a quatre:

  • Una peça de xurrasco d'aproximadament un quilo
  • Una ceba blanca gran o bé dues de petites
  • Un manat d'alls tendres
  • 1/2 quilo de patates
  • Una albergínia grossa
  • Quatre pastanagues
  • 250 gr. de tomàquet triturat
  • Un branquilló de canyella
  • Dos fulles de llorer
  • Dos claus d'olor
  • Quatre pebrotets de Caiena
  • Oli d'oliva verge
  • Pebre negre
  • Sal al gust
Procediment:
  • Tallar la peça de xurrasco en daus eliminant-ne les zones de greix i conjuntiu (el tel blanc) que sempre acaba resultant dur. Els ossos amb la mica de carn adherida també els aprofitarem per donar gust al brou.
  • Salar i empebrar els daus. Posar dos o tres cullerades d'oli a l'olla i daurari la carn durant uns minuts per segellar-la.
  • Tallar la ceba en llunes fines i els alls a talls d'uns dos centímetres isofregir-ho a foc baix fins que la ceba estigui transparent. Afegir el tomàquet triturat, el llorer, el clau, la Caiena i la canyella i deixar-ho sofregint una bona estona a foc ben baix. Com més llarg sigui aquest procés, evitant però, que s'enganxi o que arribi a cremar-se, millor serà el resultat.
  • Omplir d'aigua fins a un parell de dits per sobre del sofregit. Tapar l'olla. Un cop arrenqui el bull abaixar el foc i deixar coure una hora com a mínim. Vigilar de tant en tant i si convé afegir més aigua.
  • Tallar les patates i l'albergínia a daus i les pastanagues a rodanxes i afegir-ho tot plegat a l'olla. A la mitja hora punxar la carn per veure si és prou tova. Si és que sí, el plat ja està fet, si no deixar-ho coure un quart d'hora més.
Bon profit!

dimarts, 4 de febrer de 2020

Puré de moniato amb salsa de llima




Personalment no soc un gran fan dels moniatos. En tasto per la castanyada i ja en tinc prou per a la resta de l'any. Revisant però, vídeos d'en Yotam Ottolenghi, el xef israelià rei de les receptes multicolor i les combinacions inesperades, vaig descobrir-ne una on, precisament, combinava els moniatos amb herbes i salsa de llimes. Vaig pensar que l'àcid de la llima em faria més tolerable aquell puntet dolç del moniato que és el que no m'hi acaba d'agradar, i així va ser. Posteriorment vaig adaptar una mica la recepta al meu gust afegint-ne algun element i suprimint-ne algun altre. Vaig fer aquesta recepta per les noces de ma filla i va tenir gran acceptació entre els comensals. I, tal com la vaig fer aquell dia així us la presento.

Ingredients per a quatre:

  • 200gr. de pasta de moniato per cap
  • 4 llimes
  • Un bocí de gingebre de la mida d'una nou
  • Un grapat de farigola fresca
  • Un grapat d'orenga fresc
  • Un raig d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust
Procediment:
  • Partir els moniatos per la meitat, salar-los i sucar-los amb un bon raig d'oli. Escalfar el forn a 180º i posar-los a coure sobre un full de paper de plata durant uns 45-60 minuts o fins que al punxar-los amb una forquilla es notin tous.
  • Deixar-los refredar. Pelar-los o, millor treure'n la polpa amb l'ajut d'una cullera. Aixafar la polpa amb la ma de morter fins a obtenir-ne un puré homogeni.
  • Ratllar el gingebre. Ratllar també la pell de les llimes, extreure'n el suc. Separar les fulles de la farigola i l'orenga de les seves branques. Mesclar-ho tot plegat: les fulles, el gingebre, la pell ratllada i el suc de les llimes, una mica de sal i un bon raig d'oli.
  • Mesclar amb el puré remenant bé per que tot s'incorpori. 
  • Deixar reposar unes hores i servir decorat amb unes rodanxes de llima i unes branques de farigola o orenga frescos.

Seguidors

Drets

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons