Amanida de pinya, emmental i pollastre amb maionesa de julivert

L'emmentaler, o emmental tal com es coneix en la seva forma més industrial, és un formatge de pasta premsada cuita elaborat amb llet de vaca, de pasta dura i compacta i amb grans forats. És originari de la vall suïssa de l'Emme («tal» en alemany vol dir vall) al cantó de Berna. Pot arribar a pesar fins a 100 kg i es considera un dels formatges més grans del món. Les primeres mencions que a la vall s'hi feia formatge són del segle XIII, però el primer document que mostra el nom d'emmentaler és del 1542, època en què el formatge es va anar fent gran per facilitar el transport. L'emmentaler és dolç, amb sabor de nous i una textura ferma. A mesura que va madurant, el seu sabor es torna més profund. És flexible i fàcil de tallar o ratllar. Els forats típics de l'emmentaler, d'entre 2 i 4 cm, es formen durant el procés de maduració: la fermentació natural produeix diòxid de carboni, que s'acumula en diverses parts de la massa sense que es pugui escapar. Amb 0,5g de sal per cada 100g de formatge, l'emmentaler té un contingut molt baix de sal per ser un formatge dur, i per tal és el més indicat per al hipertensos que no ens en sabem estar del formatge. Per altra banda conte una quantitat molt baixa de lactosa. Els formatges amb llarga curació van perdent-la progressivament, i per tant son més adequats per aquelles persones que no la toleren bé.

Per a aquesta recepta el ratllarem i el mesclarem amb pinya i pollastre, i l'adobarem amb una maionesa verda per fer-ne una amanida molt fresca i apetitosa que tant podem servir com a un primer plat, o bé com a entrant o aperitiu.

Ingredients per a quatre:

• Mitja pinya
• Dos pits de pollastre
• 160 gr. de formatge emmental
• Una mica de sal i pebre

Per a la maionesa verda:

• Un ou
• Oli de girassol
• Un grapat abundant de julivert ben fresc
• Un raig de suc de llimona
• Una mica de sal

Procediment:

Confegir la maionesa verda tal com en fariem una de convencional però afegint-hi el grapat de julivert finament picat just abans d'incorporar-hi l'oli de manera que es notin poc els trossos però la maionesa agafi un to verd.

Salpebrar i coure a la graella, o bé al microones els pits de pollastre, però tenint la precaució de que no es coguin excessivament per a evitar que quedin massa eixuts.

El secret de l'amanida i del que depen l'èxit d'aquesta, que requereix una mica de paciència és el modo en que hem de tallar el pit de pollastre.

Al obrir amb els dits el pit veureu que transversalment es mig desprenen les fibres musculars de la carn. Es tracta dons d'anar pessigant amb paciència el pit i anar arrencant aquestes fibres per que ens quedin uns filaments, com a molt, d'uns quatre mil·límetres de diàmetre. Això porta més estona que fer-ho barroerament però la textura final en boca és infinitament millor.

El formatge cal ratllar-lo amb un ratllador de broc gros i de manera que ens en quedin tires llargues.

Pel que fa ala pinya, procurar que sigui madura i gustosa i cal tallar-la de manera que de la mitja pinya en fem mitja dotzena de llesques i que a cadascuna a la vegada la tallem en seccions triangulars el mes fines possible.

Mesclar la pinya amb el pollastre i el formatge.

Podeu incorporar-hi la maionesa i presentar-ho remenat, o be amb la maionesa acumulada al damunt.

Bon profit!.

Wok de col amb pollastre marinat

Personalment m'encanta cuinar amb el wok. Tot i que és un procediment que implica estar atent a la cocció durant tot el procés per a evitar que els ingredients s'enganxin o es cremin, el resultat és molt agraït dons les verdures queden cruixents i conserven tot el seu sabor. Aquí en teniu un remenat molt agradable al que hem afegit una quantitat moderada de pollastre que haurem marinat prèviament en una salsa de llima, soja i sèsam.

Ingredients per a quatre:

• Mitja col blanca o rissada
• Dues cebes roges o de Figueres
• Dues pastanagues
• Dos pits de pollastre
• Quatre cull. d'oli de coco
• Una culldta. de comí en pols
• Una culldta. de curry en pols
• Una culldta. de harisa o bé de pebre vermell en pols
• Un tall de gingebre fresc
• Una cull. d'oli d'oliva
• Sal al gust

Per al marinat del pollastre:

• El suc i la pell d'una llima
• Dos cull. de salsa de soja
• Un pessic de pebre negre
• Una culldta. d'oli de sèsam
• Una culldta. de llavors de sèsam

Procediment:

Tallar els pits de pollastre en tires d'un centímetre, salar i empebrar. Mesclar els ingredients del marinat i abocar-lo sobre els talls de pollastre. Deixar-ho reposar una hora.

Engreixar una paella amb una mica d'oli d'oliva y marcar-hi les tires de pollastre fins que quedin rosses. Tornar a deixarles en el marinat.

Mentrestant escalfar el wok a flama ben viva. Ratllar el gingebre. Escalfar l'oli de coco i saltejar-hi el gingebre durant uns instants. Afegir les espècies per torrar-les en l'oli. És a dir, fer un massala, com diuen a la India. Aquest procés requereix només d'un parell de voltes al wok, no més d'uns cinc o sis segons per a evitar que es cremin les espècies.

Tot seguit abocar la ceba tallada ben fina i fer-la daurar. Salar.

Incorporar la col tallada a tires ben fines i les pastanagues ratllades i fer-ho coure tot plegat mentre ho anem remenant fins que veiem que les verdures han anat suant i s'han tornat més translúcides i s'han estovat. Convé no excedir-se en aquest punt per a evitar coure-les massa i que perdin el cruixent.

Afegir al wok el pollastre i el suc del marinat i acabar de coure quatre o cinc minuts.

Servir decorat amb unes rodanxes de ceba i llima i una mica de sèsam negre.

Pollastre tikka massala (i variant vegana)

       

            Avui a laFábricaDeCemento hem fet un plat d'origen hindú:. el pollastre "tikka massala", que és molt popular al Regne Unit i que sembla ser originari de la Índia britànica a l'època colonial. Diuen que el seu invent va ser un intent d'adaptar  el menjar propi del continent asiàtic al paladar dels colons britànics. En tot cas van aconseguir una excel·lent combinació de gustos.

Ingredients:

• Tres pits de pollastre

Per a marinar-lo:

• Dos iogurts.
• 1dau de gingebre.
• 2 dents d'all.
  
• Una culleradeta de cúrcuma, una de comí i mitja de caiena o pebre vermell.
• Sal i pebre.

Per a la salsa:

• 500 grms de tomàquets pelats i triturats.
• 2 cebes mitjanes.
• Dos dents d'all.
• Un dau de gingebre.
  
• Una cullerada sopera de sucre morè.
• Una culleradeta de garam-massaña, una de coriandre i una de cúrcuma.
• 200 gr. de llet evaporada.
• Un parell de fulles de llorer.
• Sal..

Procediment:

• Tallem el pit de pollastre com per a fer-ne "nuggets" encara
  
  que en algunes receptes  deixen les peces senceres o bé o fan amb altres talls de pollastre. A gust de cada qual.
• Mesclem els dos iogurts amb l'all i el gingebre ben ratllats, la cúrcuma , el comí i el pebre vermell.
• Salem i empebrem el pollastre i el barregem amb la marinada fins que tots els talls quedin ben xops.
• Tapem el recipient amb paper film i ho deixem marinar a la nevera tot el vespre.
• Al dia següent. Escalfem el forn. Escampem el pollastre marinat en una safata i el posem a coure uns 15 minuts a uns
  
  180º, donant-li la volta de tant en tant. Procurem no passar-nos dels 15 minuts per que després el pollastre seguirà coent amb la salsa i ens podria quedar massa eixut, sobretot si ho fem amb pit.
• Per altra banda, en una paella fonda posarem a sofregir les cebes a les que incorporarem al cap d'una estona l'all i el gingebre. Ho fem coure a foc baix.
• Incorporarem la fulla de llorer, la cúrcuma, el comí, el coriandre i la cullerada de sucre morè.
  
• Rectifiquem de sal.
• Ho deixarem coure a foc lent fins que redueixi una mica l'aigua que ens haurà fet el tomàquet.
• Afegim la crema de llet i ho fem coure tres o quatre minuts més.
• Per fi és l'hora d'incorporar el pollastre a la festa, així com la resta de líquid que ens hagi quedat en el recipient d'haver-lo  marinat. Li donarem unes quantes voltes, sense passar dels cinc minuts, però per que no s'assequi massa.

          El resultat és un pollastre tendre, gustós i flairós, que nosaltres hem acompanyat amb una mica d'arròs basmati cuit en caldo de verdures, que amb l'abundant salseta del tikka massala ha quedat ben bo.

          En un altre ocasió varem fer una variant vegana del plat: "Tofu tikka massala" que també va quedar molt bona. En aquest cas el proceciment va ser el mateix però canviant el pollastre per mig kilo de tofu  (nosaltres el vàrem emprar fumat), i, en lloc de crema de llet de vaca en varem emprar una de llet de cibada i arròs.

          Animeu-vos'hi, bon profit, i ja de passada Bon Nadal!.

Pollastre teriyaki fàcil

Una manera molt fàcil de fer un pollastre "teriyaki", que vaig perpetrar a partir d'una recepta del fantàstic "Runnyrunny999", els videos del qual ja us he esmentat alguna vegada. És una recepta que ja s'ha fet habitual ala cuina de casa i que té un èxit rotund entre els  impresentables i afamats amics de la meva filla. Us aconsello provar-lo de fer per que és d'allò més fàcil i sinònim d'èxit entre la concurrència.

Ingredients per a quatre persones:

• Quatre pits de pollastre.
• Un dit de gingebre.
• Una llimona.
• Un pot de melmelada d'alguna fruita àcida.
• Un pot de salsa de soja.
• Sal i pebre.
• Oli d'oliva.

Procediment:

• Mesclarem la meitat de la salsa de soja i la meitat de la melmelada. Jo en aquesta ocasió vaig emprar-ne una de pinya i mango molt bona, però també m'ha donat molt bon resultat un altre de taronja i gingebre de la mateixa marca. Una melmelada de taronja amarga qualsevol pot fer el fet.
• Tallarem els pits de pollastre com per a fer-ne nuggets, els salpebrarem i els hi afegirem un raig de llimona, deixant-los reposar uns 20 minuts a la nevera.
• Tot seguit els enfarinarem lleugerament. Jo faig servir una tècnica que va molt bé per que no fas gens de merder. Es tracta de posar un parell de cullerades de farina, o allò amb el què volgueu arrebossar el pollastre, segons el cas, afegir el pollastre, tancar la bossa i sacsejar-lo. Veureu que els trossos de pollastre queden arrebossats amb la quantitat justa de farina.
• Ratllarem el tros de gingebre i en una paella fonda, o millor un wok l'enrossirem en un parell o tres de cullerades d'oli d'oliva

• Quan sigui ros el gingebre incorporarem el  pollastre per a daurar-lo.
• Ja només queda incorporar la salsa que hem fet barrejant la soja i la melmelada i deixar que caramel·litzi una mica sense deixar-ho massa estona però, per evitar que el pollastre es cogui massa i quedi massa eixut.

I ja només queda tastar-lo.

Nosaltres el solem acompanyar amb un tassó d'arròs blanc i una mica d'amanida verda.

Bon profit!

En la primera foto de l'entrada el pollastre va ser el·laborat amb la melmelada de taronja i gingebre, que ja os he comentat, i que incorpora petits bocins de pell de taronja, que li donen al plat una textura molt agradable. 

Pollastre agredolç amb peres.

          Avui LaFàbrica us porta una variant de tot un clàssic present als menús de tots els  restaurant xinesos de qualsevol ciutat: el famós"celdo aglidulce". Seguint la recepta bàsica d'aquest plat aquí hi hem canviat algun elements, el·laborant el nostre "pollastle agledolç amb peles" i, a demés,  hem ploculat escliule  la lesta del lecepte d'una manela inteligible pel a les gents occidentals...


Ingredients per a 4 persones.

• 4 pits de pollastre.
• 4 peres no molt madures.
• Un pebrot vermell.
• 200 gr. de tomaquet pera xerry.
• Una ceba tendra gran.

Per a arrebossar el pollastre:

• Un ou batut.
• Una cullerada sopera de salsa de soja
• Una cullerada sopera de mirin.
• 2 cullerades de maizena.

Per a la salsa:

• 3 cullerades soperes de vinagre blanc o vinagre d'arròs.
• 3 cullerades soperes de sucre morè.
• 1 de salsa de soja.
• 1 de kètxup.
• 100 ml. d'aigua.

Procediment.

• Mesclem l'ou batut, la soja, el mirin i la maizena. Arrebossem el pollastre amb la mescla i el fregim en oli calent fins que sigui daurat. EL reservem deixant-lo sobre paper de cuina per que perdi l'oli.
• Tallem la ceba, les peres i els pebrots, i en un wok o paella alta ben calenta els sofregim en un parell de cullerades d'oli.
• Un cop les verdures siguin rosses incorporem la salsa que haurem composat mesclant el sucre, el vinagre, la salsa de soja i el kètxup i ho deixem coure a foc baix fins que redueixi una mica.
• Un cop la salsa s'hagi reduït incorporarem el pollastre que teniem a banda i els tomaquets. Deixarem coure uns dos o tres minuts més i a taula. Si, al incorporar la carn volguéssiu que la salsa tingués una mica més de cos podeu afegir també una culleradeta de maizena dissolta en un dit d'aigua.
• 
  

Nosaltres hem acompanyat el guisat amb un bol d'arròs blanc, que ès lo més xines que s'ens ha ocorregut...

Bon plofit!!.

Estofat de gall d'indi

            Seguim en época invernal i per tant segueixen venint de gust els guisadets sucosos i calents. Us portem avui un estofat que ens agrada molt, el de carn de gall d'indi. No és tant gustosa com la vedella però sempre queda més tendre. Per animar-la una mica l'entonarem amb una bona cullerada de ras-al-Hanout. El ras-al-hanout és un condiment format per diverses espècies originari del Magreb. S'utilitza picat o pulveritzat. El nombre d'espècies que conté és elevat i molt variable, sol ser d'uns vint-i-cinc, però en pot tenir més de quaranta. Entre les més habituals hi ha la nou moscada, la canyella, la cúrcuma, el cardamom, el clau d'espècia, el gingebre, diferents tipus de pebre i baies similars, etc. Alguns, fins i tot poden contenir xufla.

Ingredients:

• 800 gr. de patates preferentment de les varietats Monalissa o Kennebec.
• 400 gr. de carn de gall d'indi a daus.
• Un parell de pastanagues.
• 3 porros.
• 6 dents d'all.
• Una branca de julivert.
• Un parell o tres de tomacons.
• Un tros de gingebre.
• 1 cullerada sopera de Ras-al-Hanout 
• Una culleradeta rasa de pebre vermell picant.
• Sal, pebre i llorer.

Procediment:

• En una olla grossa posem a escalfar un bon raig d'oli d'oliva on hi sofregirem els porros tallats a rodanxes ben fines i el gingebre laminat amb una mandolina. Si no disposeu de porros podeu fer el sofregit amb la clàssica ceba. 
• Un cop la ceba hagi enrossit hi incorporem els daus de carn i els sofregim una estoneta fins que canvien de color.
• Incorporem l'all picat i la pastanaga a rodanxes ben fines.
• Per fi hi afegim el tomacó ratllat i una cullerada sopera de ras-al-Hanout i deixem que tot plegat es sofregeixi una estona amb el foc al mínim.
• Incorporem al sofregit un litre de caldo de pollastre i una culleradeta de pebre vermell. Remenem i ho deixem estofant a foc ben lent durant una mitja hora.
• Al final incorporem les patates a daus. Jo personalment prefereixo trencar-les ("tronzadas" com diuen a la Rioja, per fer les patates a la idem) que tallar-les, dons així deixen anar més midó i la salsa queda més ben lligada.
• Si veiem que les patates no queden ben cobertes afegirem una mica més de caldo o d'aigua.
• Ho deixarem coure uns vint minuts des de que torni a arrencar el bull, controlant la cocció, remenant de tant en tant i, si convé, afegint una mica més de líquid si veiem que al final en falta, per evitar que se'ns enganxin.

Bon profit!

Pava de Nadal farcida

Una recepta del sopar de nadal que se'ns havia transpaperat...

Ingredients:

• Una pava de 3 kg. aprox.
• Romaní, farigola i orenga
• Sal i pebre
• 50 gr. de mantega.

Per al farcit:

• 500gr. de carn picada mescla de porc i vedella.
• 2 llesques de pa.
• 4 dents d'all.
• Una ceba.
• Un ramet de julivert.
• 2 pomes.
• 50 gr. de pinyons.
• 50 gr. pe panses.
• 200 gr. de dàtils.

Per a la salsa:

• EL suc que ha després la pava durant la cocció
• 25 gr. de mantega.
• 25 gr. de farina.

Per al puré:

• 1 kg. de patates
• 400 ml. de llet.
• 100 gr. de mantega
• Sal, pebre i nou moscada.

Procediment:

• El dia abans salarem, empebrarem i cobrirem d'herbes la pava i la deixarem a la nevera fins al moment de farcir-la el dia següent.
• Farem el farcit sofregint la ceba a foc lent. Quant aquesta estigui rossa incorporarem l'all i la carn picada fins a enrossir-la també.
• Incorporarem la resta d'ingredients: la poma tallada a daus petits, el pa trossejat fi, el julivert picat, els dàtils que haurem deixat en remull durant la nit i que pelarem i desossarem, els pinyons prèviament saltats a la paella i les panses que també haurem tingut unes hores remullant-se.
• Deixarem coure a foc ben lent fins que la poma i el dàtil es vagin desfent i ens lliguin la mescla.

• Farcim la pava amb la mescla fins que quedi ben plena, la tanquem amb uns escuradents i la cobrim amb la mantega. Val la pena prendre la precaució de cobrir amb paper de plata les puntes de les potes i ales per que no se'ns cremin massa durant la cocció.
• Prescalfar el fort a 180º, només per la part d'abaix. Col·locar-hi la pava i fer-la coure calculant com a mínim una hora per cada kilogram. En el nostre cas l'animal venia amb una vàlvula de cocció molt pràctica que sobresurt quan l'interior de la peça està cuit, i va resultar molt viable. Recordeu sempre anar regant de tant en tant la pava amb el seu suc amb l'ajuda d'una pipeta o pinzell.
• Un cop cuita la pava farem una salsa per acompanyar-la, torrant 25 gr. de farina amb la mateixa quantitat de mantega i incorporant tot el suc de la coció que haurà anat deixant la pava. Ho lligarem tot com si es tractés d'una beixamel. En cas de necessitat podem afegir una mica de llet o brou de pollastre per allargar  la salsa mentre la lliguem.

Presentarem la pava acompanyada de la salsa i del farcit que ens hagi sobrat.
En el nostre cas varem fer també com acompanyament una mica de puré de patates que varem elaborar bullint la patata, aixafant-la, lligant-la amb una mica de mantega i llet i aromatitzant-la amb una mica de pebre i nou moscada.


Bon profit!

Picantons amb llagostins.

          Per al dinar de Cap d'any d'enguany a LaFábrica varem tenir la pensada de fer tot un clàssic de la cuina catalana i que solem anomenar "mar i muntanya" per allò d'ajuntar el bo i millor dels dos medis. La mescla de l'aviram, el marisc i la picadeta fan una salsa deliciosa que convida al consum inmoderat de pa sucant amb abundància la deliciosa salsa entre entre tall i tall....  Son clàssics del concepte, el pollastre amb llagosta o amb escamarlans. En el nostre cas hem combinat picantons amb uns fantàstics llagostins. El resultat ha sigut d'infart....

Ingredients.
Per a 6 persones:

• 3 Picantons.
• 24 llagostins.
• 250 gr de tomàquet triturat.
• 4 dents d'all.
• Un parell de cebes.
• Dues fulles de llorer.
• Un ramet de farigola i julivert.
• Una cullerada de sucre.
• Sal i pebre.
• Una copeta de conyac.

La picada:

• 4 dents d'all.
• Unes branques de julivert.
• Un grapat d'avellanes o ametlles torrades.
• 2 o 3 crackers.
• 2 preses de xocolata negra.

Procediment:

• En una cassola posarem oli d'oliva a escalfar i enrossirem els llagostins per ambdós costats. Els reservem.

• Tallem els picantons a quarts i els enrossirem en el mateix oli on hem fregit els llagostins. Així que els talls estiguin dauradets per fora els retirarem i els reservarem.

• Aprofitant l'oli que ens ha aromatitzat els picantons i els llagostins sofregirem la ceba tallada ben menuda i a foc molt baix i deixant que sui i s'enrosseixi. Hi afegirem una cullerada sopera de sucre i deixarem que es vagi caramel·litzant una estona a punta de gas.

• Quan la ceba estigui ben transparent i rossa hi afegirem l'all picat, el julivert, el llorer i el ramet de farigola. Afegirem tot seguit una copeta de conyac i deixarem que s'evapori.

• Incorporarem el tomàquet al sofregit, rectificarem de sal i de pebre i el deixarem coure a foc ben baix una bona estona.

• Aprofitarem aquest moment per fer la picada amb els ingredients que hem detallat i una miqueta de sal.
• Reincorporem els quarts de picantó al guisat els hi donem unes voltes a la salsa de tomàquet, els acabem de cobrir amb el brou de pollastre i ho deixem coure a foc ben baix fins que ens semblin tendres (uns 30-40 min).
• Afegim ara la picada deixatada en una mica de caldo, remenem i ho deixem acabar de coure uns deu minuts.
• Retirem del foc, incorporem els llagostins i ho deixem reposar uns 5 minuts abans de servir per tal de que els llagostins acabin de coure, abans de servir.

          Per descomptat, que aquesta és una d'aquelles receptes que està més bona al dia següent. O sigui que més val fer la feinada el dia abans de l'àpat i reescalfar-ho mentre fem el vermutet amb els comensals abans de portar-ho a taula. Sobretot, un bon vinet i que no falti pa cruixent....

          Com que es tracta d'un plat contundent nosaltres el solem acompanyar d'un entrant lleuger, com una amanida o bé una crema de verdures.

          Bon profit!.

Poläw müstz mhelahattzse

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?

Avui: Poläw müstz mhelahattzse

LaFábricaDeCemento te el gust de presentar-vos una nova i deliciosa recepta. La d'avui respon al repte llençat per la Laura Solanilla, mestressa i factòtum del mai prou ben ponderat blog gastronòmic Cuinejar, qui, per celebrar l'any d'existència del mateix proposava a la resta de col·legues,  i no obstant amics blogaires, celebrar l'esdeveniment enviant-hi una recepta original acompanyada d'una música de fons...
Essent doña Laura, persona que ens és molt grata, i gràcies a la qual ens vàrem introduir amb entusiasme en aquest subunivers de cassoles greixoses, verduretes en juliana i davantals plens de llànties, que és el món  gastroblogaire, difícilment ens podíem negar al repte.
Així dons, mans a la feina. I aprofitant l'avinentesa, entrarem avui en el desconegut món de la cuina sildava tradicional, recomanant-vos una senzilla i gustosa recepta: el  "Poläw müstz mhelahattzse", o, en la nostra llengua, "pollastre dolç al forn".

Escut del reialme de Sildàvia

Sildavia és un país poc conegut de l'Europa oriental. Format per dues petites i encisadores valls per les que transcorren, respectivament el Wladir i el Moltus, que n'ès afluent, i conflueixen en una planura on trobem Klow, la capital. Amagat entre els Carpats  se sap ben poca cosa de la seva història i cultura, mescla de les costums eslaves originals, influències de la llarga dominació Borduria, i, encara avui en dia, amb la forta empremta que deixaren els turcs en el seu pas pel país durant l'edat Mèdia  Avui, els escassos 700.000 habitants del reialme, viuen de l'agricultura, de l'abundància  de minerals radioactius del subsol (que va donar lloc al naixement d'una fructífera industria nuclear civil, i la creació d'un avençat centre de recerca), i, sobretot, de l'exportació d'aigües minerals que farien les delícies de qualsevol marí retirat exalcohòlic...)
Si poc coneguda és Sildàvia, encara ho és menys la seva cuina, de la que escassament no s'en coneix més que el plat típic de Klow, el "Slastzek", recepta, no gaire adequada als nostres paladars occidentals, i que s'el·labora a base de cuixa de quisso tendre regada amb una salsa de bolets típics de la regió. Un cop de sort però, va fer que una vegada a Budapest, voltant per els llibreters de vell de la riba del Danubi, ens topéssim amb un opuscle-recull de receptes sildaves recopilades per un tal Nestor Alambí, sigil·lògraf de certa anomenada a principis del segle passat i que, segons explica en el prefaci de la publicació, hauria passat una llarga temporada al país dels Carpats convidat pel rei d'aleshores, Muskar XII, per estudiar-ne els segells del reialme. L'home, a hores lliures, i gormand com deuria ser, es va dedicar a fer turisme per tota la contrada menjant en diversos llogarets i recollint-ne les receptes amb les que després n'editaria el llibret. Pel que es veu el pobre home necessitava alguna activitat per distreure's després de tota una jornada dedicada a l'apassionant mon de la sigil·lografia....

La nostra recepta d'avui, prové dons d'aquest receptari, i és una menja típica de diumenge a la pintoresca vila de Niedzdrow, a la vall del Wladir.
(o bé ho era a principis del segle passat. Desgraciadament suposo que avui en dia ja tenen Mcdonnalds...) Allí la solien fer tant amb pollastre com amb gallina. Nosaltres la farem amb uns picantóns, que també faran el fet.
I ja sense més preescalfament anem a per la recepta.

Ingredients per a quatre persones:

• 2 picantons, o un pollastre
• 3 ous
• 4 cullerades soperes de mel
• 3 cullerades de "Müstaszs", la típica mostassa borduria, molt apreciada a pels sildaus. De no tenir-ne qualsevol mostassa ens pot valer, de Dijon, per exemple, però especialment alguna mostassa dolça com la rumanesa.
• Pa ratllat (si disposeu de "Panko", pa ratllat japonés, molt millor (és molt més cruixent que el nostre)
• Dos dents d'all
• julivert
• Un grapat de festucs i/o ametlles o anous
• Una branca de romaní
• Sal i pebre

Procediment

• Tallarem els picantons en quarts i els salpebrarem
• Batrem els ous amb la mel i la mostassa i en un bol gran hi submergirem els trossos de picantons, remenant-los per que s'impregnin bé.
• Deixarem els picantonts marinant en la mescla tota la nit. De tant en tant val la pena bellugar les peces per que es marinin bé per totes bandes.
• Mesclarem el pa ratllat amb una picada que farem amb l'all, el julivert, el romaní i els fruits secs.
• Traurem les peces de la marinada i els arrebossarem generosament amb la mescla.

• Disposarem els tall en una safata i els courem els talls al forn que haurem preescalfat a uns 180º, durant uns 40 minuts, girant-los un parell de vegades, fins que quedin ben daurats per ambdós costats.

Nosaltres hem acompanyat el plat d'un arròs blanc amb blat de moro i  sèsam negre, i una amanida de tardor a base d'escarola, magrana, mató, olives negre i vinagreta. Per beure, per descomptat, un bon vas de "Spradj", el vi blanc jove, típic de la vall del Wladir.

I per no trair el costum dels restaurants sildaus, que solen acompanyar les minutes amb algun refrany o dita popular, aquí en va una. "Nemustz nhä wlavek, etgöhm na spihriuna" (Si no vols pols,  passa l'aspiradora).


I com que cal, també, acomplir la segona part del repte... Obviament, la música d'acompanyament no pot ser altre que "Sildavia" de La Unión

Espero que us hagi agradat i bon profit!  (o Wlhadezts sprädlt!, com diuen els sildaus ben educats.....)

Nota: (Perdoneu l'ortografia però tinc el sildau una mica rovellat...)