Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARROSSOS I ALTRES CEREALS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARROSSOS I ALTRES CEREALS. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de novembre del 2020

Cous-cous amb rap i llagostins


 

Ingredients per a dos comensals:

  • Vuit llagostins
  • Una cua de rap grossa o dues de petites
  • Dues tasses de cous-cous integral
  • Dues tasses de brou de peix
  • Una ceba de figueres
  • Tres dents d'all
  • Un grapat de julivert
  • Mig pebrot vermell
  • 200 gr de tomàquet triturat
  • Oli d'oliva verge
  • Sal al gust
Procediment:
  • Posar quatre cullerades d'oli d'oliva en una cassola i enrossir-hi els llagostins. Reservar.
  • Tallar les cues de rap a rodanxes, enfarinar-les lleugerament i enrossir-les. Reservar-les per després.
  • En el mateix oli fer el sofregit. Començar per enrossir la ceba tallada ben fina. Un cop rossa afegir-hi l'all, el pebrot tallat menut i la meitat del julivert, abaixar el foc, afegir-hi la sal i deixar coure a foc baix una estona.
  • Incorporar el tomàquet i seguir una estona més a foc baix.
  • Afegir el cous-cous al sofregit i remenar-lo una estona fins que es vagi posant lluent.
  • Finalment afegir les dues tasses de caldo i, en quant arrenqui el bull tapar la cassola, apagar el foc i deixar que els grans es vagin inflant durant uns minuts remenant de tant en tant per que quedin solts.
  • Un cop cuit incorporar el rap i els llagostins a la cassola i deixar reposar uns cinc minuts amb la cassola tapada per que el peix s'escalfi. 
  • Servirem decorant amb julivert fresc junt amb els talls de rap i els llagostins.
Bon profit!.



dimarts, 4 de juny del 2019

"Arròs" low-carb de coliflor amb calamar.




Parlar d'una paella sense arròs pot ser una mica controvertit. Però quan has de limitar el consum de carbohidrats, l'arròs és el primer de caure pel precipici. Per fer-te passar, però, una mica el ruc-ruc de les ganes de menjar-ne a la cassola o una bona paella, un recurs és canviar-lo per quelcom que, com a mínim en tingui una certa aparença. I una bona solució son els cabdells de coliflor picats de manera que ens quedin d'una mida i textura semblant a la d'aquell. Si bé la coliflor te un gust més marcat que el suau i més neutre de l'arròs, un cop cuita i envoltada de tota la parafernàlia de gustos del sofregit, el brou i els entrebancs de la paella, ens dona un plat força saborós, de textura agradable i francament amb molt menys carbohidrats i calories que una paella convencional.
En el nostre cas l'hem feta força simple, amb un sofregit senzill i una mica de calamar, Hem emprat calamar de Humboldt, o "poton". Com que la cocció es fa pràcticament sense líquid hem incorporat, cosa que no tinc costum d'emprar gaire sovint per que sol portar molta sal i additius, una mica de brou de peix en pols per incrementar els sabors del plat.

Ingredients per a quatre:
  • Una coliflor
  • 400 gr. de calamar
  • 250 gr. de tomàquet triturat.
  • Una ceba gran
  • Cinc dents d'all
  • Una nou de gingebre
  • Un pessic de safrà
  • Un dau de brou de peix
  • Una tasseta d'aigua
  • Quatre cullerades d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust
Procediment:
  • Amb l'ajut d'un robot de cuina, tallar i triturar els cabdells de la coliflor fins que ens quedin bocins de la mida d'un gra d'arròs. Reservar.
  • Escalfar l'oli a la cassola i marcar-hi el calamar tallat a tiretes.
  • Quan el calamar hagi suat una mica incorporar la ceba, abaixar el foc i deixar-la enrossir.
  • Incorporar ara l'all i el gingebre ben picats, el safrà i el dau de brou que haurem ratllat prèviament. Deixar coure una estona a foc baix procurant que no s'enganxi. Podeu afegir-hi sal en aquest moment, si així ho voleu, però el brou en porta força, o sigui que amb prudència.
  • Afegir el tomàquet triturat i deixar coure el sofregit a foc lent durant uns deu minuts.
  • És l'hora d'abocar-hi la coliflor. Remenar per que es mescli bé amb el sofregit. Incorporar-hi mitja tassa d'aigua. Tapar la cassola i deixar-ho coure entre cinc i deu minuts a foc mig-baix, segons voleu un resultat més o menys cruixent. La coliflor es courà en el seu propi vapor, i si la deixem massa estona s'estovarà massa i se'n perdrà la textura que busquem.
  • Nosaltres ho hem presentat a taula amb una mica d'orenga fresca recent tallada i unes rodanxes de llimona.
Bon profit!


dissabte, 17 de novembre del 2018

Barretes de granola amb fruites



Està bastant estès el consum de barretes energètiques, ja sigui com a menjar comprimit en sortides a la muntanya, com aport nutricional per als esportistes, o ja sigui, senzillament, per que estan la mar de bones. La veritat és, però, que son una bomba calòrica de la que no es pot abusar i cal consumir-les amb moderació, doncs un parell d'aquestes barretes ens aporten tantes calories com un àpat convencional. A demés, les de tipus comercial venen farcides d'olis saturats, sucres afegits i tota mena d'additius. Per tant, la solució obvia per a qui en vol consumir és fer-se-les un mateix. Saps el que hi poses i realment estan fetes en un pis-pàs. Aquestes que us portem son fetes de granola. La granola se sol fer amb avena, mel, nous, coco i altres productes. Nosaltres hi hem afegit a demés fruita deshidratada, concretament dàtils, poma, persimon, i un toc de canyella.

Ingredients:

  • 100 gr. de flocs de cibada
  • 50 gr, de nous pelades
  • 50 gr. de poma deshidratada
  • 50gr. de persimon deshidratat
  • 50 gr, de dàtils (pesats sense el pinyol)
  • Una cullda. de sèsam blanc
  • Una culldta. de canyella en pols
  • Tres culldes. de mel
Procediment:
  • Tallar les fruites a bocins petits i passar-los per el robot de cuina fins que ens quedi una massa basta i granulada, però on es vegin encara trossos d'un centímetre aproximadament.
  • Mesclar amb els flocs de civada i el sèsam.
  • Per últim afegir als elements secs les tres cullerades de mel. D'una en una i anant remenant per que quedi ben repartida
  • Folrar un motlle amb paper per forn i escampar-hi la mescla. Tapar-ho amb un altre paper i, amb l'ajut d'un corró o bé d'una mà de morter aplanar-ho e igualar-ho tot el màxim possible.
  • Pre escalfar el forn uns minuts i enfornar-ho a 180º durant uns 20-25 minuts.
  • Deixar reposar unes dues hores, desemmotllar i tallar-ho amb un ganivet de serra per formar les barretes.

diumenge, 21 d’octubre del 2018

Arròs vegà de rovellons.




Estem en plena temporada boletaire i aquesta, a diferència de la de l'any passat, sembla que serà molt bona. A mi m'agraden els bolets en general però especialment els rovellons. A la planxa, amb una mica d'all i julivert estan de luxe, però a mi sempre m'agrada experimentar amb el producte i penso que el rovelló te un gust característic que dona peu a tractar-lo d'altres maneres. Fa unes temporades en vaig fer un "Paté de rovellons amb tofu" que va quedar molt bo, i en un altre ocasió en una "Cassola de tardor amb calamarsets rovellons, llagostins i carbassa". Ambdós els podeu trobar en aquest mateix blog. I aquest any m'ha donat per fer-ne un arròs que també ha quedat força potable. De fet he emprat els bolets de tres maneres diferents. En primer lloc a la picada per potenciar el gust i la textura de l'arròs, després en el sofregit i en tercer lloc incorporant-ne al final uns de cuits a la planxa per tindre un contrast de textures entre aquests i els altres. És un plat totalment vegà, però els carnívors irredents, si voleu podeu afegir-hi una mica de conill, que lliga molt bé amb el plat.

Ingredients per a quatre:

  • 750gr. de rovellons.
  • Quatre tasses de cafè d'arròs del Delta.
  • Vuit tasses de cafè de brou de verdures
  • 250gr. de tomàquet triturat.
  • Una cabessa d'alls
  • Un grapat d'ametlles torrades
  • Un grapat de julivert
  • Un parell de branquillons de romaní
  • Uns brins de safrà
  • Una dotzena de cullerades d'oli d'oliva verge.
  • Sal i pebre al gust
Procediment.
  • Fer una picada amb les ametlles, la meitat de l'all, el grapat de julivert (deixar unes fulles per decorar), i els dos o tres rovellons més lletjos que tingueu.
  • Escalfar la cassola amb mitja dotzena de cullerades d'oli. Un cop calent, afegir-hi la picada i remenar-la un parell de minuts procurant que no arribi a torrar-se. Afegir l'arròs i enrossir-lo fins a quedar transparent. Treure de la cassola i reservar.
  • Salpebrar els rovellons. Reservar-ne un parell per comensal i la resta tallar-los a làmines d'un centímetre. Tornar a escalfar la paella amb la resta d'oli i fregir-hi una estona els bolets que hem laminat. Un cop estiguin brillants, afegir el tomàquet triturat i una branca de romaní i deixar-ho coure a foc baix fins que el sofregit estigui fet.
  • Afegir l'arròs al sofregit i remenar-ho uns minuts.
  • Incorporar el brou que prèviament haurem escalfat, salar-lo i deixar-lo coure uns 18 minuts a foc baix i amb la cassola destapada. Passats els divuit minuts, treure del foc, tapar-lo amb un drap blanc sota la tapadora i deixar-lo reposar uns cinc minuts.
  • Aprofitarem aquests minuts per passar els rovellons sencers per la planxa amb una mica d'oli verge.
  • Servir l'arròs acompanyat dels bolets a la planxa i decorar-ho amb una mica de julivert i de romaní.
Bon profit!.


divendres, 27 d’abril del 2018

Fajol negre amb pèsols i calamars



El fajol, o blat sarraí és la llavor d'una planta poligonàcia (Fagopyrum esculentum). Botànicament, doncs no es tracta d'un autèntic cereal (aquests son gramínies). Els seus usos culinaris son semblants als d'aquell  i, per tant, se l'anomena un "pseudocereal" junt amb altres grans com els de la quinoa o l'amarant. De tots ells se'n pot fer farines, però a diferència de les dels cereals, no contenen gluten (la proteïna que dona la elasticitat al pa) i per tant poden ser consumides per aquells que en presenten intolerància. A les nostres terres tradicionalment s'ha emprat per a l'alimentació animal, però els darrers anys n'ha ressorgit el seu conreu per a consum humà per l'increment de l'interès en la nutrició equilibrada i natural. Conté forces proteïnes d'alt valor biològic i per tant és força consumit entre els vegans. 
El gra es pot coure de diverses maneres: bullint-lo, al vapor i també es pot hidratar-lo prèviament, en qual cas la cocció serà més curta. Jo personalment,  per a preparacions com la d'avui acostumo a fer-lo bullit després de passar-lo uns moments per la paella per a torrar-lo una mica. Això n'augmenta el seu sabor u¡i el fa més digerible. Acostumo a bullir-lo de manera similar a com ho faria amb un arròs. Amb una mica menys d'aigua: una tassa de fajol per una mica més de tassa i mitja d'aigua. Faig que arrenqui el bull, abaixo el foc al mínim, deixo bullir uns 18 minuts a foc baix amb l'olla tapada i el deixo reposar, finalment, fora del foc amb l'olla tapada amb un drap net durant uns minuts més.

Ingredients per a quatre:
  • 300gr. de gra de fajol torrat
  • 350 gr. de calamar
  • 250gr, de pèsols tendres
  • Mig litre de fumet pe peix
  • 400 gr. de tomàquet
  • Una ceba
  • 6 grans d'all
  • Un tall de gingebre
  • Un grapat de julivert
  • 2 culldtes. de tinta de calamar
  • 4 cullerades d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust.
Procediment:
  • Torrar lleugerament el fajol en una paella antiadherent i reservar.
  • Escalfar en una cassola l'oli d'oliva i daurar-hi els calamars fins que vagin perdent una mica d'aigua. Reservar-los. En el mateix oli enrossir la ceba ben picada i quan es posi transparent afegir la rel de gingebre ratllada i l'all laminat ben fi.
  • Passats uns minuts afegir els pèsols, però reservant-ne un grapadet per a decorar el plat un cop llest.
  • Donar quatre voltes als pèsols i incorporar el tomàquet triturat i la tinta de calamar. Remenar per que la tinta s'integri amb el tomàquet i afegir la sal.
  • Afegir el calamar, però reservant-ne algun bocí per decorar el plat.
  • Abaixar el foc al mínim i deixar sofregir una bona estona controlant que no s'enganxi.
  • Incorporar el fajol i el fumet de peix que haurem mantingut calent.
  • En quant arrenqui el bull deixar-ho a foc ben baix i tapat durant uns divuit minuts. Cal controlar de tant en tant per evitar que s'enganxi i, si ens sembla que s'ha begut molt fumet, incorporar-n'hi una mica més.
  • Deixar reposar uns minuts tapat amb un drap.
  • Servir decorat amb els pèsols i els calamars que hem reservat i un bon raig de llima.

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Buddha bowl #4 De cous-cous, falàfel de fava i alberginia




Ingredients per a un:
  • Uns fulls d'enciam romà
  • Un got de café de cous-cous
  • Mitja albergínia
  • Mig cogombre
  • Mitja dotzena de peces de falàfel de fava (Consultar recepta aquí)
  • Un grapat de tomàquets xèrri
  • Mig alvocat
  • Un grapat de pipes
  • Veganesa
  • Oli d'oliva
  • Vinagre de poma
  • Sal al gust
Procediment:
  • Tallar l'enciam en juliana, amanir-lo amb oli, sal i vinagre i posar-lo a la base del bol.
  • Escalfar un got petit d'aigua fins a bullir i afegir-hi el mateix volum de cous-cous i una mica de sal. Treure del foc, tapar i deixar reposar per que s'infli bevent-se tota l'aigua. Remenar de tant en tant amb una forquilla mentre s'inflen per tal de que els grans quedin ben separats. Un cop cuit mesclar amb les pipes, deixant-ne algunes per decorar.
  • Daurar l'albergínia a la graella amb un raig d'oli.
  • Tallar el cogombre a rodanxes i el mig alvocat a làmines.
  • Col·locar el cous-cous al centre del plat i la resta d'elements al seu voltant.
  • Regar-ho tot amb un bon raig d'oli d'oliva verge, i les boles de falàfel amb una mica de maionesa. (Empreu veganessa si voleu fer el plat totalment vegà).
Bon profit!


dimecres, 27 de setembre del 2017

Mill amb col xinesa i costella de porc



          Soc partidari de dur una dieta el més variada possible, tant per qüestions de salut com per que soc un autèntic tastaolletes. La nostra dieta habitual, però, essent molt rica en productes és força pobra en quant a varietats de cereals. De fet sembla que ens limitem bàsicament al blat a l'arròs i, ja a molta distància, al blat de moro o panís. Per això m'agrada incloure de tant en tant altres cereals en els meus àpats i així augmentar la varietat de cereals en la meva dieta. Actualment però, degut a l'extensió del veganisme es comencen a fer populars altres varietats com la quinoa, el teff, l'amarant, el fajol o el mill, que ara és el nostre protagonista.

http://www.biosfera.cat/.../Mill.jpg

          És  una gramínia que fa una llavor rodoneta més petita que la de l'arròs, molt energètica, amb un 15% de proteínes, d'un gust lleugerament dolç i que es cou de manera molt semblant a la d'aquell. És bastant glutinosa i per tant adequada per a fer preparacions com croquetes o hamburgueses. La textura, un cop cuita la llavor és una mica més cruixent que la de l'arròs. És originària de l'Índia però molt cultivada a la resta de l'orient i a l'Àfrica occidental, on forma part de la dieta bàsica. A Europa va ser força consumida fins a l'arribada de la patata, moment, a partir del qual va quedar relegada a la alimentació animal. S'ha revitalitzat el  consum de mill en la societat actual però, ja que és un cereal sense gluten, i, per tant apte per a cilíacs tal com passa amb el fajol.
          La recepta que hem fet amb mill, és una d'aquelles típiques d'aprofitament.
Tenia a la nevera una col xinesa petita i una mica de costella de porc i han anat a parar a la cassola per assaonar-lo. Com que la quantitat de producte d'origen animal no ha passat d'un 20 % del pes total del plat podem considerar-la una bona recepta flexitariana.

Ingredients per a quatre persones:

  • 500 gr. de cap de costella de porc
  • Una col xinesa petita
  • 250 gr. de mill
  • Una ceba
  • Tres o quatre dens d'all
  • Una llimona
  • Cinc cullerades d'oli d'oliva
  • Dos cullerades de pasta de tomàquet concentrat
  • Caldo de verdures, (una mica més de mig litre)
  • Una culldta. de ras-al-hannout
  • Una culldta. de comí en pols
  • Mitja culldta. de harissa o de pebre vermell picant.
  • Sal al gust.
Procediment:
  • Escalfar l'oli a la cassola i daurar-hi els talls de costella
  • Tot seguit afegir-hi la ceba tallada ben fina i quan estigui ja transparent l'all tallat a làmines.
  • Afegir la pasta de tomàquet, una tasseta de caldo, les espècies i la sal. Si disposeu de tomàquet triturat podeu estalviar-vos la tassa d'aigua.
  • Deixar sofregir a foc baix durant una estona i incorporar-hi la col tallada a bocins d'un parell de dits de llarg. Remenar amb el sofregit, abaixar el foc al mínim, tapar la cassola i deixar que vagi suant durant deu minuts. Controlar de tant en tan i si s'asseca massa incorporar-hi un raig d'aigua o de caldo.
  • Amb l'ajut d'un colador rentar el mill per tal d'eliminar-ne l'excés de midó i incorporar-lo a la cassola. Remenar fins que quedi tot ben mesclat, afegir-hi mig litre de caldo, tapar i, amb el foc ben baix deixar coure durant uns 18-20 minuts o fins que veieu que s'ha begut tot el líquid.
  • Treure del foc, tapar-ho amb un tovalló sota la tapadora i deixar-ho reposar uns minuts.
  • Servir regat amb un bon raig de llimona.
Bon profit!



dijous, 23 de febrer del 2017

Mjaddarah



          La combinació de llegums i cereals, apart de deliciosa, resulta un aliment nutricionalment molt interessant. La combinació de tots dos ens aporten complementàriament una gran quantitat d'aminoàcids essencials. Les llegums son molt riques en lisina però deficitàries en metionina. Per el contrari, els cereals ens aporten força metionina, però van una mica escassos pel que fa a la lisina. Per això aquesta combinació d'aliments és perfecte dons ens aporten, en total, una proteïna d'alta qualitat biològica. I la mjaddarah n'és un bon exemple.
          La mjaddarah, també anomenada com mujaddara, mejadra, mudardara o, fins i tot myadra, és un plat característic del pròxim orient, molt habitual en les cuines egipcia, palestina o libanesa. Es compon bàsicament de llenties combinades amb un cereal, originàriament el bulgur, i, amb posterioritat l'arròs, tot això especiat, amanit amb oli d'oliva i acompanyat de ceba fregida cruixent. Un plat  totalment vegà i deliciós que es pot menjar tant fred com calent, i quasi tant antic com el conreu dels seus components. De fet va ser "el plat de llenties" per al qual Esaú hauria venut la seva primogenitura a Jacob, segons l'Antic Testament.
          El plat sol menjar-se acompanyat d'una amanida fresca. En el nostre cas n'hem fet una que pensem que li escau: una amanida àrab, salata arabiyyah, que em fet amb tomàquet, cogombre, pebrot, ceba, olives i fulles de menta, amanida amb oli d'oliva, suc de llimona i llavors de comí.

Ingredients per a quatre:

  • Una tassa de llenties pardines
  • Caldo vegetal
  • Mitja tassa d'arròs
  • Dues cebes de Figueres de bon tamany
  • Una cullerada sopera de comí en pols
  • Una culldta. de llavors de cardamom
  • Una culldta. de canyella en pols
  • Oli d'oliva
  • Farina blanca
  • Oli de gira-sol
  • Sal al gust
Procediment:
  • Tallar les cebes a llesques ben fines i enfarinar-les mesclant-les amb dos o tres cullerades de farina. Si voleu fer el plat apte per a celíacs podeu emprar farina de cigró.
  • Omplir un cassó amb oli de gira-sol. Fregir-hi les cebes de grapat en grapat. Es tracta de que quedin soltes i nadant en l'oli per tal de que quedin ben cruixents. Quan veiem que agafen un to caramel fosc ja les podem retirar i deixar sobre un paper absorbent per que perdin l'excés d'oli. Repetir amb un altre grapat fins a coure tota la ceba.
  • Rentar les llenties i posar-les a bullir. Tres tasses de caldo vegetal per cada tassa de llenties. Deixar coure a foc mig durant uns trenta minuts, o fins que ens semblin ja cuites. Incorporar la sal cap al final de la cocció.
  • Un cop cuites escórrer-les, i guardar el caldo que ens servirà per coure l'arròs.
  • Reincorporar les llenties a l'olla. Afegir una tassa i mitja de l'aigua amb la que hem cuit la llegum. Si no quedés prou líquid afegir més caldo vegetal fins a completar la tassa i mitja.
  • Un cop bulli l'aigua, incorporar l'arròs, les espècies, rectificar de sal, remenar, tapar l'olla, abaixar el foc al mínim i deixar coure entre quinze i divuit minuts.
  • Un cop acabada la cocció, retirar del foc, col·locar un drap blanc sota la tapa i deixar-ho reposar durant deu minuts.
  • Servir decorat amb la ceba fregida, un raig d'oli i acompanyat de l'amanida.
Bon profit!.


diumenge, 22 de gener del 2017

Arròs amb peus de porc i romaní



          A casa som fans del peu de porc i ens agrada de tota manera: guisat, a la brasa, amb bolets... Però fets d'aquesta manera no els havíem provat mai.        
           És un arròs de diumenge bo i fàcil de fer.

Ingredients: per a 4 persones:

  • 4 peus de porc bullits
  • Una tassa d'arròs per persona
  • 8 tasses de caldo de verdura o de pollastre
  • Un pebrot vermell
  • Un pebrot verd
  • 6-8 dents d'all
  • 4 cullerades d'oli d'oliva
  • Dos cullerades de tomàquet concentrat
  • Una cullerada de sucre morè
  • Una branca de romaní fresc
  • Sal al gust
Procediment:
  • Escalfem l'oli a la cassola on farem l'arròs i hi daurem uns minuts els peus de porc. Els reservem
  • En el mateix oli posem a daurar els pebrots tallats a daus. Primer a foc viu una estona. Després abaixem el foc i incorporem l'all laminat, la branca de romaní i el sucre morè.
  • Ho deixem enrossir i caramel·litzar a foc ben baix. Com més estona  hi perdem millor serà el resultat.
  • Afegim el puré de tomàquet i seguim sofregint una estona més
  • Toca ara incorporar l'arròs per a enrossir-lo una mica abans de posar-hi el brou.
  • Afegim els peus de porc i el brou, que ja haurem escalfat apart.
  • Deixem coure 18-20 minuts amb el foc ben baix i la cassola tapada.
  • Traiem del foc i deixem reposar uns 5-10 minuts tapat amb un drap blanc sota la tapadora, per que absorbeixi l'excés d'humitat.
          Bon profit!

dimarts, 11 d’octubre del 2016

Quinoa amb rossinyols i espàrregs




          La Quinoa, és un petit fruit sec, de moda i, un pel sobrevalorat, diria jo, però que no obstant és força mengívol i que, a casa, l'hem incorporat de fa temps. A l'armari de la cuina el seu pot ja sempre fa companyia als de l'arròs, el sucre o la farina com un company més de la colla.
És molt semblant als cereals i el seu tractament a la cuina pot ser anàleg al d'aquells. Jo, personalment, l'empro bastant com a substitutiu de l'arròs en preparacions, com per exemple la present on l'assaonarem amb espàrrecs i un quants rossinyols.

Tingueu sempre en compte que abans de preparar-la hi ha que rentar la be i escórrer-la per eliminar-ne la saponina que porta a la pell i que pot donar-li un gust amargant. La major part de les marques comercials ja la forneixen rentada, però mai està de més assegurar-se'n.



Ingredients:

  • Una tassa de quinoa
  • Dues tasses de caldo vegetal
  • Un manat d'espàrrecs verds
  • Una safateta de rossinyols
  • Una ceba
  • 4 dents d'all
  • 200 gr. de puré de tomàquet
  • 4 cullerades d'oli d'oliva
  • Una culleradeta de cúrcuma
  • Una culleradeta de pebre
  • Uns brins de safrà
  • Sal al gust
  • Una llimona
Procediment:
  • En un bol gran rentarem la quinoa sota l'aigua corrent i la deixarem escorren-se.
  • Agafant els espàrrecs per les dues puntes els corbarem fins fer que s'esqueixin per un punt més o menys situat a uns dos terços de l'allargada total comptant des de la punta. Això farà que ens quedi partit en dos mitats: la part de la punta, tendre, i la part de la base més fibrosa. Les puntes les tallarem a cilindres d'uns quatre centímetres i les reservarem.
  • Posarem a bullir un litre de brou de verdures, o si no en tenim d'aigua amb un dau de brou vegetal i hi posarem a bullir durant mitja hora les parts fibroses dels espàrrecs.
  • Entretant posarem quatre cullerades d'oli d'oliva en una cassola i hi farem un sofregit. Començarem per enrossir la ceba tallada ben fina. Seguirem
    afegint els espàrrecs per saltejar-los. Tot seguit l'all, i, poc després els rossinyols. Al cap d'una estona i tirarem el tomàquet, la cúrcuma i el pebre negre. Deixarem coure a foc baix uns minuts.
  • Incorporarem la quinoa ben escorreguda al sofregit i la remenarem una estona.
  • Finalment afegirem les dues tasses de caldo i el safrà i, en quant arrenqui el bull taparem la cassola, abaixarem el foc al mínim i ho deixarem coure durant vint minuts.
  • Un cop cuit deixarem reposar uns cinc minuts, lluny de cap font de calor,
    amb la cassola tapada amb un drap net sota la tapadora. El drap absorbirà l'excés d'humitat i farà que la quinoa quedi més cruixent.
  • Servirem decorant amb les puntes d'espàrrec més maques i amb un bon raig de llimona.
          Bon profit!!




dissabte, 27 de febrer del 2016

Mandonguilles d'ordi i cigró



         Hi ha algú que no li agradin les mandonguilles?. Avui us en portem unes de veganes elaborades amb una massa de cigrons i ordi integral, que també ens pot servir si convé per a confegir unes hamburgueses vegetals.


Ingredients:

  • Un pot de cigrons bullits
  • Una tassa d'ordi integral
  • Un bon grapat de julivert
  • Una llimona
  • Una culleradeta de comí en pols
  • Una culleradeta de pebre dolç
  • Una culleradeta de pebre vermell picant
  • Sal al gust
  • Oli d'oliva
  • Farina de cigró per a l'arrebossat.
Procediment:
  • Bullir l'ordi en el doble de volum d'aigua fins que estigui tova (uns vint-i-cinc minuts). Si veieu que s'evapora massa l'aigua se'n pot afegir una miqueta més.
  • Processar l'ordi bullit amb l'ajut d'un robot de cuina o picadora fins que els granets estiguin bastant trencats.
  • Processar apart els cigrons juntament amb la sal, el julivert picat, la llimona i les espècies fins a obtenir una pasta més o menys homogènia
  • Ajuntar l'ordi amb els cigrons, corregir de sal i remenar-ho fins a tindre-ho tot ben ben mesclat
  • Confegir les mandonguilles amb el palmell de la mà procurant que quedin de  igual mida.
  • Fregir en abundant oli d'oliva ben calent i deixar escórrer abans de servir.
          Es poden servir banyades en salsa de tomàquet o qualsevol de la vostra elecció, o bé soles amanides amb un raig de llimona o una mica de catsup, com en el nostre cas. Nosaltres les hem guarnit amb un oniguiri de quinoa i sèsam negre.

Bon profit!




diumenge, 13 de desembre del 2015

Arròs de Tardor amb carxofes


          Avui portem un arròs a la cassola de temporada. Fet amb hortalisses de tardor: remolatxa, moniato, nap i bolets. Molt adequat per aquests moments en que també comença a estar bona la carxofa. Queda un arròs amb el gra ben separat, amb l'excel·lent sabor que sempre li dona la carxofa, però amb el to dolcet que li donen tant el moniato com la remolatxa i el color vermellós que li dona aquesta.

Ingredients:

  • 2 tasses d'arròs blanc
  • 3 carxofes
  • 2 remolatxes
  • 1 nap
  • 1 moniato
  • 150-200 gr. de xampinyons
  • 1 ceba de Figueres
  • 3 dents d'all
  • 1 grapat de julivert
  • 2 fulles de llorer
  • 1 culleradeta de pebre negre
  • 1 culleradeta de sal
  • 4 cullerades d'oli d'oliva.
Procediment:
  • Netejarem les carxofes i en separarem les puntes i les fulles externes més
    dures, que reservarem, pelarem les tijes i les deixarem tallades en un bol d'aigua amb un raig de vinagre o llimona.
  • Posarem aigua a bullir amb una mica de sal, una de les remolatxes i totes les parts que haguem desaprofitat de les carxofes. Ho deixarem bullir com a mínim mitja hora.
  • En la cassola on farem l'arròs hi posarem 3 cullerades d'oli i
    enrossirem una estona les carxofes fins que ens quedin una mica daurades. Les reservarem.
  • En el mateix oli de les carxofes i, si ens cal, afegint-ne una cullerada més sofregirem la ceba tallada menuda, l'all, el julivert i el llorer. Ho deixarem coure una estona a foc lent.
  • Afegirem a la cassola el nap, la remolatxa i el moniato tallats a daus i els farem sofregir una
    estona.
  • Ha arribat el moment de l'arròs. Abocarem les dos tasses al sofregit i les anirem remenant una estona fins que veiem que els grans d'arròs es tornen transparents.
  • Toca ara posar-hi els xampinyons.
  • Ja podem tirar les quatre tasses d'aigua, remenar-ho una mica i afegir-hi a sobre les carxofes que
    teniem reservades.
  • En el moment que l'aigua arrenqui el bull, taparem la cassola, baixarem el foc al mínim i ho deixarem coure durant no més de 20 minuts.
  • Passats els 20 minuts apagarem el foc i ho deixarem reposar uns 8 minuts posant un drap net entre la cassola i la tapa. Això farà que, durant el repòs de l'arròs, el drap absorbeixi l'excés d'humitat i així ens quedi un arròs amb el gra sec i "suelto".
         Podeu afegir-hi, al vostre gust, un raig de llimona i una mica de pebre negre molt abans de servir-lo.
          Bon profit!!


diumenge, 6 de desembre del 2015

Remenat de fajol amb alls tendres i pebrot



Tenia una resta del fajol que vaig remullar i bullir per fer unes hamburgueses i se'm va ocórrer una recepta ràpida i senzilla per bastir un primer plat; el resultat va ser força bo. Un remenat que, amb el gust potent de l'all i la dolçor dels pebrots varen emmascarar el punt una mica amargant del gra de fajol,
que no és del gust de tothom.

Ingredients:
  • 500gr. de fajol bullit
  • 150 gr. d'alls tendres
  • 1 pebrot italià
  • 1/4 de pebrot vermell
  • 2-3 cullerades d'oli d'oliva verge
  • Unes gotes d'oli de sèsam
  • Sal al gust
Procediment:

  • El fajol cal deixar-lo en remull unes hores, rentar-lo ben rentat per eliminar la mica de moc que genera, i bullir-lo amb una mica de sal només uns 15 minuts, dons amb el remull ja queda força tou. Cal, també deixar-lo escórrer en un colador durant una estona per que els grans quedin ben secs abans de saltejar-lo. AL fer-ho caldrà anar amb compte per que els granets tendeixen a saltar com les crispetes i així evitarem una mica aquest problema.
  • En una paella posem l'oli a escalfar i hi saltejem una estona els alls tendres. Jo aprofito tant la punta blanca com la part verda de l'all.
  • Quan els alls comencen a estar transparents afegirem els pebrots italians a rodanxes i els remenem fins que estiguin brillants.
  • Tot seguit incorporarem el pebrot vermell a tiretes i també el saltejarem una mica, però poca estona per que no perdi gaire color ni deixi d'estar cruixent.
  • Ja només queda abocar el fajol a la paella i saltejar-lo uns minuts amb els demés ingredients.
  • Abans de treure el remenat de la paella hi afegirem un parell de gotes d'oli de sèsam, ho remenarem i cap a servir.
           Bon profit!



dilluns, 12 d’octubre del 2015

Arròs a la siriana



          Avui us portem una recepta senzilla i molt gustosa: un arrosset ben bo, tant per fer-ne plat principal com per a acompanyament de qualsevol altre vianda. Un plat que, per el seu sabor amb un toc una mica oriental, a casa, n'hem dit sempre "Arròs a la siriana". El solem fer mesclant arròs basmati amb una petita part d'arròs salvatge, (que de fet no és veritablement arròs, si no la llavor d'una planta aquàtica pròpia de NordAmèrica). En el mercat, és difícil de trobar-lo comercialitzat sol, però sí el trobem mesclat amb arròs blanc, de gra llarg o basmati.

Ingredients:

  • 250 gr. d'arròs basmati
  • 50 gr. d'arròs salvatge
  • 1 ceba gran
  • 100 gr de pinyons
  • 100 gr de panses sultanes
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 culleradeta de curry
  • 2 o 3 cullerades d'oli d'oliva verge
  • 2 o 3 dàtils i una mica de romaní per a decorar
  • Sal al gust
Procediment:
  • Bullir l'arròs de la manera que solguem fer-ho, remullar-lo  i deixar-lo escòrrer fins que dreni tota l'aigua. Ens ha de quedar sec i granejat.
  • Torrem una mica els pinyons en una paella fins que estiguin rossos i els reservem.
  • Posem les panses i els dàtils en remull durant una estona.
  • Tallem la ceba ben menuda o la ratllem i,en un wok o paella fonda la sofregim lentament fins que estigui ben rossa
  • Tot seguit hi afegim l'arròs i, a foc lent l'anem sofregint.
  • Afegim a l'arròs la canyella, el curri, els pinyons i les panses (que haurem escorregut) i ho seguim remenant uns minuts.
  • Per acabar ho servirem en una safata fonda i ho decorarem amb els dàtils i la branca de romaní.
          Que aprofiti!



dissabte, 29 de març del 2014

Quinoa amb popets

       


           Us portem avui un mar i muntanya poc convencional. Hem maridat els popets del nostre Mediterrani amb la quinoa, llavor propia de la regió andina d'Amèrica,. La quinoa és el cereal o "pseudocereal" de moda en aquests dies, i ens ha semblat interessant incorporar-la al nostre receptari. I dic "pseudocereal" per que en realitat no és una graminea com aquells si no que pertany a la família de les amarantàcies. En sentit estricte es tracta d'una llavor com una nou però petiteta, tractant-se dons més aviat d'un fruit sec. Tot i això, tant per el seu alt contingut en midó com per les seves propietats organolèptiques es tracta i es comporta culinariament com un cereal. Així dons l'hem cuinat basicament com si es tractés d'un arròs.

Ingredients:

  • 300 gr. de quinoa
  • 600 ml de fumet de peix
  • 250 gr. de popets o xipirons
  • Una ceba tendre
  • Una pastanaga
  • 3 dents d'all
  • julivert
  • llimona
  • Oli d'oliva

Procediment:
  • Rentem abundantment la quinoa en aigua corrent per a eliminar-ne la saponina (tot i que la que podem trobar comercialitzada ja ve rentada).
  • Trinxem l'all, la ceba i la pastanaga, amb l'ajut d'una picadora, si en disposem.
  • Escalfem 3 cullerades d'oli d'oliva verge en una cassola i sofregim les verdures a foc lent fins que la ceba enrosseixi.
  • Afegim els popets i els fregim  fins que la carn sigui ben blanca.
  • Cal ara afegir la quinoa al sofregit remenant-la una estona per a que es torri una mica.
  • Incorporem el fumet de peix a la cassola i deixem que la quinoa bulli a foc baix durant un quinze minuts.
  • Deixem reposar i la servim amanida amb un bon raig de suc de llimona i decorada amb el julivert finament picat.





dijous, 20 de febrer del 2014

Arròs amb carxofes i sobrasada.


       
          Un arrosset sempre em ve de gust...  I aquesta vegada, aprofitant que l'amiga Katy em va portar una excel·lent sobrassada de Mallorca i que em quedaven unes poques carxofes per la nevera i uns tomacons, he decidit ajuntar-los a veure si es queien be. I sembla que han fet bones migues....
Aquesta vegada courem l'arròs enfornant-lo, que es una tècnica excel·lent si volem aconseguir un gra ben cuit i a la vegada solt. Tinguem en compte dons emprar una cassola adequada tant per a fer el sofregit a la flama com per fer la resta de la cocció al forn.

Ingredients:

  • 3 o 4 Carxofes.
  • 200 gr. de sobrassada mallorquina.
  • 3 tasses de calé d'arròs.
  • 6 tasses de cafè de brou de pollastre.
  • 6 tomacons.
  • Una branca de julivert.
  • 4 dents d'all.
  • 1 ceba grossa.
  • Sal i pebre.
  • Oli d'oliva.


Procediment:

  • Enrossim la ceba  en un raig d'oli d'oliva. Convé no passar-se de quantitat dons després la sobrassada ja ens incorporarà tot el greix necessari al guisat.
  • Afegim els tomacons ratllats, els cors de les carxofes tallats ben fins i els alls laminats.

  • Deixem sofregir a foc ben baix, remenant i procurant que no s'enganxi.
  • Incorporem la sobrassada en bocins petits i deixem que es vagi desfent en el sofregit.





  • Afegim les tres tasses d'arròs i el fem sofregir uns minuts.
  • Salpebrem.



  • Incorporem les 6 tasses de brou de pollastre i esperem que arrenqui el bull.
  • Prèviament haurem escalfat el forn a 200º.
  • Quan la cassola bulli la tapem amb paper d'alumini i la posem a coure al forn durant 18 minuts.
  • Passat aquest tems  la treiem del forn i deixem l'arròs reposar uns cinc minuts més sense destapar-lo.
          I ja ho tenim.
          Molt bon profit





Seguidors

Drets

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons