Boles de patata amb salsa de xampinyons

Les patates casen força bé amb la carn picada per a fer multitud de plats. En son bons exemples les clàssiques bombes picants servides com a "tapa", les nostrades "patates d'Olot", o els tradicionals Pie anglesos, Sheperd's pie si son amb carn de corder o cottage pie si per el contrari s'elaboren amb carn de vedella.

Les d'aquesta recepta les farem de carn de vedella i xampinyons i les sucarem en una salsa també de xampinyons que elaborarem a partir d'una maionesa de tofu.

Ingredients per a quatre:

• 600gr. de patates
• 300 gr. de carn picada de vedella
• 50 gr. de xampinyons
• Una ceba tendra petita
• Un tall de gingebre de la mida d'una nou
• Un parell de tomacons
• Una culldta. de canyella en pols
• Una culldta, de garam massala
• Una culldta. de pebre vermell picant
• Tres cullerades d'oli d'oliva verge
• Dos ous
• Panko o farina de galeta
• Oli de girassol per a fregir
• Sal i pebre al gust

Per a la salsa:

• 100gr. de xampinyons
• 120 gr. de tofu suau
• Una tassa de cafè d'oli d'oliva
• Unes gotes de suc de llimona
• Una culldta. de salsa de soja
• Llet vegetal
• Sal i pebre al gust.

Procediment:

Bullir les patates en abundant aigua salada. Deixar-les refredar i aixafar-les amb un estri adequat. Reservar.

Enrossir en una paella amb oli d'oliva, la ceba tallada ben menuda i el gingebre. Un cop la ceba ja sigui transparent afegir-hi els dos tomacons ratllats i coure uns minuts fins que redueixi una mica el líquid.

Afegir les espècies (el pebre vermell només si les voleu picants), remenar i, tot seguit incorporar-hi la carn. Deixar coure a foc no massa viu fins que no veiem cap bocí de carn crua. En aquest moment afegir els 50 gr. de xampinyons picats ben finament i acabar de coure tota la mescla dos o tres minuts més. Deixar refredar.

Mesclar la carn i les patates i deixar-ho reposar una hora a la nevera.

Formar les boles de patata, passar-les per farina, ou i panko i fregir-les en abundant oli de gira-sol fins que quedin daurades. Deixar-les escórrer sobre paper absorbent.

Servir-les acompanyades de la salsa de xampinyons.

Per a fer la salsa.

Tallar els xampinyons a bocins petits, salar-los i empebrar-los i passar-los per la paella amb una mica d'oli d'oliva. Quan ja hagin perdut una mica d'aigua, afegir-hi la salsa de soja i acabar de coure.

Fer una maionesa amb el tofu, l'oli d'oliva i el raig de llimona, i així que estigui ben lligada incorporar-hi els xampinyons i seguir batent fins que quedi una crema espessa. Si us sembla excessivament pesada afegiu-hi una mica de llet vegetal fins a obtenir la consistència preferida.

Ceba i figa caramel·litzades.

Sempre que arriba el final de l'estiu i les figues estan tan bones en menjo tot sovint de fresques i sempre penso que un dia vull cuinar-les o bé incorporar-les a alguna mena de plat salat. I avui ha sigut el dia. He pensat que lligarien molt bé per fer una ceba caramel·litzada amb un toc una mica diferent i m'hi he posat. El resultat ha sigut millor de l'esperat. A quedat una mena de "melmelada" molt apropiada per acompanyar formatges, fumats, foie d'ànec  o qualsevol mena de carn, sobretot les més greixoses.
Jo l'he tastada amb salmó fumat i sobre uns crackers crudivegans de poma, canyella i sèsam. Totalment recomanable.
Cal tenir paciència però per que el caramel·litzat de la ceba porta el seu temps per arribar a estar al punt, i, a demès, redueix molt, o sigui que cal partir d'una bona bossa de cebes per obtenir-ne una quantitat acceptable.

Ingredients:

• Mig kilo o tres quarts de cebes de Figueres
• 250 gr. de figues.
• Una cullerada de sucre morè
• Un pessic de canyella
• Un pessic de sal
• Un pessic de nou moscada
• Cinc cullerades d'oli d'oliva verge

Procediment:

• Pelar les cebes i tallar-les ben fines.
• Treure la polpa de les figues amb l'ajut d'una cullereta.
• Escalfar l'oli en una paella i abocar-hi la ceba. Deixar-la coure remenant fins que es posi una mica translúcida.
• Agregar la polpa de les figues, la sal, la canyella i la nou moscada i remenar fins que es dissolgui i es reparteixi entre la ceba.
• Abaixar el foc al mínim possible. Millor si podeu treballar amb un foc elèctric. Ha d'anar-se confitant a baixa temperatura i durant el temps que faci falta.
• Deixar coure tapant la cassola i remenant de tant en tant fins que agafi un color de caramel fosc. Pot tardar més de dues hores, no perdeu la paciencia i controleu de tant en tant que no s'eganxi.
• Treure del foc i deixar reposar sobre un colador per que es vagi eliminant l'excés d'oli.

Bon profit!

Tirabecs de Sant Jordi amb allioli de poma

Avui, Diada de Sant Jordi, un plat amb les hortalisses de temporada fetes a la graella i adobades amb un allioli de poma, de gust lleugerament picant, àcid i dolç a la vegada i acompanyades amb uns fideus de vidre fets a partir de mongeta mungo. Podeu trobar aquesta mena de fideus en qualsevol comerç de menjar oriental. Un plat lleuger per començar a posar-se en forma abans d'haver-se de barallar amb aquell carat el banyador que cada temporada s'encongeix una mica més. Jo no sé de quines fibres fan la roba avui en dia...

Ingredients per a quatre:

• Quatre dotzenes de espàrrecs bladers
• Un pebrot vermell
• Vint i quatre tirabecs
• Un paquet de fideus de vidre de mongeta mungo
• Tres cullerades de salsa de soja
• Una cullerada d'oli de gira-sol
• Un grapadet de sèsam negre
• Sal al gust

Per a l'allioli de poma:

• Les dents de mitg bulb d'all
• Dues pomes golden o reineta
• Una cullerada de xarop d'atzavara
• El suc de mitja llimona
• Un gotet d'oli d'oliva verge
• Sal al gust

Procediment:

• Posar els fideus en un bol gran i cobrir-los d'aigua bullint. Deixar-los hidratant-se uns deu minuts. Passat aquest temps poseu-los a un escorredor fins que perdin tota l'aigua. Un cop eliminada l'aigua deixeu-los marinant un bon quart d'hora amb la salsa de soja.
• Prepareu l'allioli començant per pelar les pomes, tallar-les a bocins i regar-les amb el suc de la mitja llimona per evitar que s'oxidin. Pelar els dents d'all i eliminar-ne el germen. Això ajuda a que no repeteixin tant.
• Posar les pomes i els alls en el pot d'una processadora d'aliments i picar-los fins a obtenir una pasta. Abaixar la velocitat al mínim i anar incorporant l'oli a raig lent fins que emulsioni amb els vegetals.
• Coure els tirabecs, els espàrrecs i el pebrot tallat a tires en una graella ben calenta amb un raig d'oli de gira-sol. Procureu que no quedin massa cuits, i, per tant, cruixents.
• Muntar el plat posant un parell de cullerades de fideus al centre decorats amb el sèsam, i al voltant acomodeu els tirabecs, els espàrrecs i quatre tires de pebrot.
• Cobriu les verdures amb la salsa al vostre gust.

Bon profit!

Chutnei de mango

         

El chutney és un condiment típic de la cuina de la India i d'altres països del sud d'Àsia. Normalment conté espècies i una mescla de verdures o fruites. La paraula deriva del sànscrit "caṭnī" (chatni). Cap al segle XVII els chutneys  van començar a popularitzar-se a la Gran Bretanya i a França.
Poden ser humits o secs i tenir una textura fina o gruixuda. Com a conservants s'hi pot afegir vinagre o suc de cítrics, o bé fermentar-ho en presència de sal per crear acidesa, la qual actua també com a conservant.
Se solen afegir les diverses espècies en un ordre determinat i com a oli es fa servir normalment oli de sèsam o bé oli de cacauet.
Al nostre sopar de Nadal en vàrem fer un de mango per acompanyar un filet Wellington, i va quedà la mar de bo.

Ingredients:

• 2 mangos madurs
• 30 gr. de gingebre fresc.
• 100 gr. de panela
• 5 claus d'olor
• 2 pebrotets de caiena
• 2 baies de cardamom
• 1/2 branca de canyella en pols
• 1 cullerada de pebre vermell dolç
• 2 cullerades d'oli d'oliva verge
• 1 cullerada d'oli de sèsam
• 150 ml. d'aigua
• Sal al gust

Procediment:

• Moldre les espècies amb l'ajut d'un molinet de cafè.
• Ratllar el gingebre
• Pelar els mangos i tallar-los a daus petits.
• En una paella fonda escalfar  l'oli d'oliva i el de sèsam i daurar-hi el gingebre.
• Afegir les espècies en pols per torrar-les amb el gingebre.
• Tot seguit incorporar el mango i fer-lo coure sense parar de remenar.
• Afegir la panela i deixar coure una estona per que caramelitzi una mica.
• Afegir l'aigua, abaixar el foc i deixar coure uns minuts.
• Podeu servir-lo així o bé picar-lo i presentar-lo com un puré.

         Bon profit!

Tacos vegans de blat de moro escairat.

         

          Fa unes setmanes vaig tenir el plaer d'assistir a Olvan, al Berguedà, a una trobada de blogaires del món de la cuina: "Berguedanyam2016", magníficament organitzada per l'Anna Fornell. Els assistents vàrem passar una jornada força interessant visitant diverses instal·lacions agrícoles i ramaderes i productors de menjar ecològic. Vàrem tornar a casa carregats de mostres de productes de la comarca, i, entre ells el blat de moro escairat, que potser n'és el més representatiu.

       
          El conreu del blat de moro a la comarca del Berguedà es remunta al segle XVIII, concretament la varietat que coneixem com a "blat de moro escairat". Té un color blanc característic que s’aconsegueix mitjançant l'escairat que no és res més que pelar o treure-l'hi la pellofa al gra. Això es realitza en molins especialitzats similars als d'oli. Abans d’ésser consumit, cal posar el gra en remull el dia abans i rentar-lo amb aigua abundant abans de coure’l. La tradició de menjar escudella de blat de moro escairat pel dia de Nadal a la comarca del Berguedà, n'ha garantit la continuïtat de la producció.

          Portava dies donant voltes a cóm cuinar-lo sense caure en la clàssica escudella de Nadal i no acabava de trobar alguna idea que em semblés atractiva. Aquesta em va venir tot mirant un video a Youtube d'un canal de cuina vegana força interessant: "Raw. Vegan. Not gross" de la Laura Miller al qual estic subscrit. Feia uns tacos vegans amb blat de moro convencional fresc. Vaig pensar que podria mirar de fer-ne uns amb el blat de moro escairat tot i tindre'l sec. Per això vaig optar per tindre el gra en remull durant 24 hores i després coure'l al vapor fins a obtenir-ne una textura suficientment tova com per a poder-lo treballar amb facilitat. Això va tardar quasi una hora. Per a obtenir una massa suficientment elàstica com per a fer els tacos vaig afegir llavor de llinosa molta a la mescla. La llinosa a l'hidratar-se forma una mena de gelatina que dona  l'elasticitat necessària a la massa. Per al farcit vaig seguir aproximadament la recepta de la Miller i vaig fer una massa de pipes de gira-sol amb tomàquet sec, cilantre i bitxo (no tenia Jalapenyos a mà). També llesques de tomàquet fresc i alvocat i una crema agre elaborada amb anacards. Han quedat cruixents, picantets i molt bons.

Ingredients (Per a uns 6 tacos):

Per a la massa:

• Una tassa gran de grans de blat escairat
• 1/3 de tassa de llinosa molta
• Mig pebrot vermell
• Una ceba tendra
• El suc d'una llimona
• 1 culleradeta de pebre vermell
• 1 culleradeta de comí
• 1 culleradeta de sal
• 1/2 tassa d'aigua

Per al farcit:

• Mitja tassa de pipes de gira-sol posades en remull la nit abans
• Mitja tassa de tomàquet sec prèviament remullat unes hores
• Mig bitxo
• 2 cullerades d'oli d'oliva
• 2 cullerades de suc de llima
• Una cullerada de xarop d'agave
• 1 culleradeta de comí
• 1/2 culleradeta de sal

Apart:

• Un alvocat
• Un parell de tomàquets
• Un grapat de cilantre fresc

Per a la crema agre:

• Una tassa d'anacards posats en remull la nit abans
• El suc d'una llimona
• 3 cullerades d'oli d'oliva
• Sal al gust

Procediment:

• Posarem al processador d'aliments el blat de moro, la ceba, el pebrot i el suc de llima amb una mica d'aigua. Ho picarem fins que quedi fet un puré.
  
• Afegirem la llinosa, les espècies i la sal i ho seguirem treballant fins que ens quedi homogeni. Si ens queda massa espès podem anar afegint aigua fins que la consistència sigui l'adequada.
• Estendrem la massa sobre paper d'enfornar formant cercles d'un pam de diàmetre.
• Enfornarem uns 20 minuts aproximadament controlant fins que veiem que la massa és consistent i elàstica  desprenent-se amb facilitat del paper de forn.
  
• Doblegarem els cercles per la meitat amb prudència i els tornarem a enfornar penjats de la reixa del forn, tal com es veu a la foto, durant uns quants minuts fins que es vegi la massa ben seca i cruixent, però evitant que arribi a cremar-se. Reservarem els tacos.

• Farem el farcit processant les pipes juntament amb la l'oli, el 
• xarop d'agave, el suc de la llimona, el comí i la sal fins que quedi una pasta homogènia. Tot seguit hi afegirem el tomàquet sec, el cilantre i el bitxo i els picarem breument. Volem que quedin els trossos visibles.
• Per a la crema agre simplement processarem els anacards amb l'oli i la llimona fins que ens quedi una crema fina i espessa.
• Finalment muntarem els tacos omplint-los amb un parell de cullerades del farcit, unes llesques d'alvocat i de tomàquet, una mica de coriandre i ho rematarem amb una cullerada de la crema agre.

         Bon profit!

Amanida d'albergínia amb "nachos" crudivegans al curri

          Avui, com que ja anem cap els dies més llargs i calorosos, una amanida fresca i interessant d'albergínia amb amaniment de tahina i acompanyada amb uns "nachos" al curry, totalment crudivegans.

Per a l'amanida:
Ingredients:

• Una albergínia gran o dues de menudes
• Un parell de tomàquets per amanir
• Una ceba morada o de Figueres
• Un pebrot vermell
• Un bon grapat de julivert

Procediment:

• Coure l'albergínia al forn fins que sigui tendre. Es pot fer també al microones, embolicant-la prèviament en paper film, però no queda tant bona com escalivada al for.
• La deixarem refredar, la tallarem a daus i la deixarem marinant una estona junt amb una culleradeta de comí en pols i una d'essència de fum (podeu trobar-ne fàcilment en comerços d'alimentació sud americans)
• Tallarem la ceba en juliana ben fina i la deixarem reposant una estona amb un bon grapat de sal per que perdi la fortor. Tot seguit la rentarem fins que eliminem la sal i la deixarem escorrent en un colador.
• Tallarem el pebrot i els tomàquets a daus petits.
• Muntarem l'amanida mesclant tots els components, amanint-la amb la salsa de tahina i cobrint-la abundantment amb el julivert ben picat.

Ingredients per a l'amaniment:

• El suc de una llimona
• Dos cullerades soperes de tahina
• Dos cullerades d'oli d'oliva verge
• Sal al gust

Per als "nachos":  

(Cal tenir-los fets del dia abans)

Ingredients:

• Un quart de coliflor
• Un pebrot vermell
• Una ceba tendra
• Una tassa de cafè de llavors de llinosa moltes
• Una cullerada de curri
• Una cullerada d'oli d'oliva
• Sal al gust

Procediment:

• Amb l'ajut d'un molinet de cafè moldrem al moment les llavors de llinosa.
• Tallem a bocins menuts la coliflor, el pebrot i la ceba i, seguidament, els piquem amb un processador d'aliments fins a obtenir una polpa homogènia
• Mesclem la pasta de les verdures amb la llinosa i ho amanim amb l'oli, la cullerada de curri i la sal, i ho deixem reposar una estona per tal que la llinosa vagi hidratant-se
• Estendrem porcions de la massa entre dos fulls de paper per a forn i amb un corró les anem treballant fins que ens quedin làmines fines.
• Posarem aquestes làmines sobre les safates del deshidratador, i, amb un ganivet hi marcarem les porcions per tallar-les un cop seques.  
• Ho posarem a deshidratar unes quantes hores fins que la massa estigui seca i cruixent. Si no disposem de deshidratador podem fer-ho també al forn convencional amb la potència al mínim.

Bon profit i fins a la propera!

Sandvitx de pa de carabassa amb crema de pipes

          Avui ens ha vingut de gust dinar un entrepà crudivegà. I hem tirat mà, per a fer la massa del pa, d'una recepta força interessant d'uns creps fets amb carabassa de Javier Medvedowsky, apareguda a l'especial de tardor-hivern de la revista "Cuina". Amb ella em fet uns triangles amb els que hem bastit els nostres sandvitxos que hem untat amb una crema de pipes i coco, i omplert d'hortalisses variades marinades en salsa de soja, suc de llimona i pebre vermell.

Ingredients per al pa de carabassa segons recepta den Medvedowsky.

• 100 gr. de lli daurat molt
• 300 gr. de carabassa crua
• 160gr. de poma
• 2 cullerades d'oli d'oliva verge
• 1 cullerada d'orenga
• 1 culleradeta de sal

          Cal tallar la carabassa a daus i processar-la juntament amb la sal, l'orenga i l'oli fins a obtenir-ne un puré fi. Després caldrà mesclar-lo amb el lli molt i remenar-ho fins que quedi una massa homogènia. L'extendrem en una capa ben fina en una safata del deshidratador i ho deixarem dessecant-se durant 3-4 hores per cada costat. Un cop seca la tallarem en triangles.

Ingredients per al farcit:

• Mitja pastanaga
• Un quart de carabassó
• Un quart de pebrot vermell
• Mitja dotzena de puntes d'espàrrec
• El suc de mitja llimona
• 2 cullerades de salsa de soja
• Mitja culleradeta de pebre vermell picant

          Tallarem les verdures en forma de bastonets fins i els posarem a marinar una hora amb una mescla feta amb el suc de llimona, la salsa de soja i el pebre vermell.

Ingredients per a la crema de pipes i coco:

• 200 gr. de pipes de gira-sol activades. (deixeu-les en remull 8 hores)
• 3 cullerades de llevat de cervesa
• Mitja culleradeta de sal
• De 4 a 6 cullerades de llet de coco sense sucre (segons la consistència que vulgueu obtenir)

          Cal procedir com si anéssim a fer un formatge de llavors. Hi ha que processar les pipes fins a obtindre una pasta fina i mesclar-hi la sal i el llevat de cervesa. Després anirem incorporant la llet de coco de mica en mica fins que la crema tingui la consistència que més ens agradi.

          Ja no cal més que muntar els sandvitxos. Untem les llesques amb la crema, hi posem una fulla d'enciam icebreg i ho farcim amb les hortalisses marinades i una cullerada més de la crema.

          I, bon profit!

Tallarins de carabassó amb salsa de coco

          Avui hem estrenat un estri quasi indispensable en tota cuina crudivegana: una mandolina especial per a ratllar els carabassons en forma de tallarins.Es força pràctic i divertit i ens permet fer-ne tant de carabassó com d'altres hortalisses com carabassa o pastanaga i, així, d'alguna manera fer-nos passar les ganes de menjar pasta convencional. En el cas de no disposar d'aquest aparell podem emprar un pelador de patates. El procés és més lent i el resultat no és tant maco, però ja fa el fet.

          Per a estrenar els nostres primers tallarins vegans  hem preparat una salsa de coco ben apetitosa.

Ingredients per a 4 persones:

• 4 carabassons grossos ben nets
• 250 cl de llet de coco sense sucre
• 1 cullerada de mostassa groga, o de llavors de mostassa ben picades
• 1 culleradeta de gingebre en pols
• 1 culleradeta de herba llimona (lemongrass), pot canviar-se per el suc de mitja llimona
• 1/2 culleradeta de pebre negre
• 1/2 culleradeta d'all en pols
• 1 cullerada de xarop d'agave o d'arç (si la llet de coco porta sucre no cal posar-ne)
• Sal marina al gust
• 2 culleradetes de sèsam negre per decorar

Procediment:

• Tallar els carbassons per fer-ne els tallarins i distribuir-los en els plats dels comensals
• Mesclar amb un batedor de mà la llet de coco, la mostassa i les espècies y abocar-la als tallarins
• Decorar amb el sèsam.

Bon profit!

Quètxup crudivegà

          Seguint amb la nostra temporada de receptes vegetarianes us portem avui, paradoxalment, una salsa ben habitual del "menjar brossa", el quètxup. Company imprescindible de la patata fregida, el hot-dog de carrer i de l'hamburguesa de franquícia internacional, de condiments greixosos i de carns de  dubtosa procedència, el quètxup és una salsa basada en el tomàquet. El que us portem avui, però, és d'elaboració crudivegana, fet amb condiments naturals, nutritiu, lliure de greixos i sucres refinats, baix en calories i més sa que una pometa (sana).

          Per fer-lo emprarem tomàquet sec i per això, el dia abans haurem posat en marxa la deshidratadora. Si no en teniu també el podeu fer al forn o bé comprar-ne de fet. En aquest cas però vigileu per que els tomàquets sec comercialitzats solen portar un contingut bastant alt de sal, amb lo qual cal posar-los en remull una estona per rehidratar-los i que perdin la fortor. Això farà que s'estovin i ens quedi la salsa molt més líquida. De fet, la consistència del quètxup dependrà de la proporció tomàquet sec-tomàquet fresc que emprem a la seva elaboració. Com més alta sigui la proporció de tomàquet sec, òbviament, més espessa serà la salsa.

Ingredients

• 2 tomàquet secs
• 1 i 1/2 tomàquets grossos frescos
• Mig pebrot vermell
• Un parell de dàtils remullats 1 hora
• 2-3 cullerades soperes de vinagre de vi.  (jo n'he emprat un fet a casa a partir d'un vi del priorat que està ben bo).
• 1 cullerada de salsa de soja
• 1 cullerada de mirin (es pot substituir per una cullerada més de vinagre)
• 1 cullerada de salsa Perrins
• 1/2 culleradeta de cafè de ají o pasta de bitxo 
• Sal al gust, però amb prudència per que la salsa de soja ja en porta. II més encara si feu servir tomàquet comprat sec.

Procediment:

• Tant senzill com tallar el tomàquet sec, els dàtils i el pebrot a bocins, incorporar-los a la batedora juntament amb els condiments: el vinagre, la salsa de soja, el mirin, la salsa Perrins, el bitxo i la sal, i batre-ho fins a obtenir una puré bastant espès.
• Tot seguit tallarem el tomàquet fresc a bocins i l'anirem incorporant al puré que seguirem batent fins obtindre la consistència que més ens agradi. Si ens passem i ens queda massa líquid sempre podem afegir-hi una mica més de tomàquet sec.

          Espero que us surti molt bo i que us aprofiti. Nosaltres l'hem emprat precisament per condimentar un parell d'hamburgueses, però vegetarianes. El panet ha sigut una bona fulla d'enciam Iceberg i l'hamburguesa de pastanaga i patata, guarnida amb una cullerada de Cottage chees, el quètxup i uns germinats de bròquil.

Amanida de pop amb vinagreta d'alvocat

          Com que sembla que comença a fer una mica de caloreta ja comencen a venir de gust les amanides. A partir d'aquest moment de l'any es tornen cada vegada més habituals a la taula de ca meva i ocupen un paper preponderant en els menus fins que comencen a caure les fulles dels arbres i se'ns torna a despertar la dèria per les sopes i els guisats carregats d'escalfor i calories...
          I com que tenia un pop al congelador que vaig comprar a plaça amb l'idea de fer-ne un "salpicón" o quelcom semblant, dons m'he dit "fem-n'he una amanida". I ja que quan parlo sòl generalment no tinc més remei que escoltar-me, i de vegades fins i tot, fer-me cas, dons aquí em teniu fent l'amanideta de rigor. I per amanir-la, (perdó per la redundància certament inevitable ) he preparat una vinagreta amb alvocat que li ha donat un toc força agradable.
          Anem al tema, dons.

Ingredients:

• 200 gr. de pop, bullit i tallat a rodanxes.
  
• 1 tomàquet raf de bona mida o bé dos de petits
• Una ceba tendra
• Un pebrot (jo només en tenia de taronja, però un de verd o de vermell també anirien bé)
• Dos llaunetes de panís dolç
• Unes fulles de coriandre

Per a la vinagreta d'alvocat:

• Un alvocat, ben madur, si pot ser.
• El suc de mitja llimona
• 6 cullerades soperes d'oli d'oliva verge
• 5 cullerades soperes de vinagre de vi
• Mitja culleradeta de pebre vermell
• Mitja culleradeta de pebre negre recent molt
• Sal al gust del consumidor

Procediment:

• Tant fàcil com tallar el pebrot, la ceba i el tomàquet ben menuts i barrejar-los amb el panís.
• Jo tinc la precaució de deixar la ceba una estona amb un bon grapat de sal i després rentar-la abans d'incorporar-la a les amanides, per disminuir-ne la fortor i que senti una mica millor (i no estiguis tota la santa tarda recordant-te de la maleïda ceba i la planta que la va parir).
• Mesclarem el pop amb les hortalisses reservant els trossos més macos per decorar el plat.
• En un bol mesclarem l'alvocat amb la resta d'ingredients de la vinagreta i ho trinxarem tot plegat amb l'ajut d'una batedora o bé amb una forquilla. Personalment m'agrada més el procediment manual per que la textura que s'aconsegueix em sembla bastant més interessant.
• Muntarem el plat posant l'amanida de base i decorant-la amb les rodanxes que havíem reservat del pop, unes fulles de coriandre fresc i una bona cullerada de la vinagreta d'alvocat.

Bon profit!, o, com diem a les meves terres, Bon profit!

.

Sashimi de bonítol amb salsa de mostassa

          Darrerament degut a diverses circumstàncies no faig més que comprar la teca en grans superfícies. Ahir,  però, vaig tenir l'alegria de redescobrir un antic vici, el d'anar a comprar a mercat. En altres temps adorava l'ambient dels mercats municipals amb el seu moviment, els colors de les hortalisses i la oloreta del peix fresc. No em feia res passar-me tot el matí voltant per les parades, comparant la qualitat de les viandes, xerrant amb els demés clients. o festejant amb les paradistes. Mes d'una m'ha rebut amb la frase "Què vol reina?- ai, perdoni senyor...". També m'encanta en algún moment del recorregut deturant-me per a fer un cafetó o esmorzar un bon tros de bacallà a la llauna en algun dels excel·lents bars que s'hi solen trobar. I mica en mica passar el matí distret i anar omplint el carro de menjar fresc i de bona qualitat. Tinc dues debilitats especialment pel que fa als mercats, les parades de llegum cuita i les de "pesca salada" que em solen atreure bàsicament per la varietat d'olives. Sempre acabo tornant amb un fotimer de bossetes plenes d'olives aragoneses mortes, gordals, calamata, partides, etc.
          El plat que us portem avui és fruit d'aquesta passejada. Vaig anar al mercat de Mirassol, que és molt proper a casa meva i del que m'havien parlat força be. A la peixateria hi vaig veure un parell de bonítols de platja que, situats al costat d'un rap descomunal que em mirava amb aquella cara de peix emprenyat, em van semblar la mar de macos i van anar a parar de pet a la meva bossa isotèrmica. Verduretes fresques, fesols cuits i uns bons ous de pagès van acabar de completar la compra, i, cap a casa...

Ingredients per a quatre:

• Un parell de bonítols de platja  ben frescos filetejats
• Arròs blanc
• Llavors de mostassa
• Escarola
• Pebrot vermell

Per a la salsa:

• 4 cullerades soperes d'oli d'oliva
• 2 culleradetes de mostassa  antiga de Dijon
• 2 culleradetes de mel
• El suc d'una llimona
• Una mica de sal

Procediment:

• Abans de res cal congelar el bonítol tota una nit, per evitar qualsevol problema sanitari dons el consumirem cru.
• Al matí següent el deixarem descongelar. Però, abans de que es descongeli totalment aprofitarem la seva consistència per que ens ajudarà a tallar-lo. Agafarem dons un llom per a cada  comensal i els tallarem diagonalment procurant fer els talls tant fins com puguem.
• Els presentarem sobre un llit d'escarola i pebrot vermell.
• Ho acompanyarem tot plegat d'un parell de motlles d'arròs blanc mesclat amb un pessic de llavors de mostassa.
• Ho amanirem tot plegat amb la salsa que haurem elaborat  batent l'oli amb la mostassa, la mel, la llimona i la sal fins aconseguir-ne una emulsió.

Podem acompanyar-ho amb una copa de vi d'agulla ben fresquet.

Bon profit!.

Salsa per calçots.

          Som en plena època de calçots. No hi ha cap de setmana en que no s'organitzi una calçotada a qualsevol banda. Aquest cap de setmana, he sigut convidat a un d'aquests llerdososos  encara que deliciosos esdeveniments en que un es posa com en Quico de sucar cebetes en salses greixoses i embrutar-se de sutge per tot arreu.... I per no anar-hi amb les mans buides em vaig comprometre a fer la salsa... Vaig posar-me dons a remenar per la xarxa a veure receptes per inspirar-me descobrint que hi ha un autèntic caos de salses similars, basades més o menys en els mateixos elements: el romesco, la salsa dels calçots, la salvitjada, el xató.... que no he arribat a aclarir. La recepta que us porto avui és descrita en alguns articles com a romesco en algunes com a salvitjada i en uns darrers com a salsa de calçots, que és com en definitiva l'he anomenada.

De fet totes parteixen d'escalivar tomàquets i alls, afegir-hi carn de nyora, pa fregit, galeta o carquinyoli i fruits secs picats i emulsionar-ho tot plegat  amb un bon oli d'oliva verge.

          Un breu incís per a navegants despistats de fora de les nostres contrades..

          Els Calçots i la calçotada (Directament de Wikipèdia):

          "Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus. El nom del calçot prové de la manera de plantar-lo, mig colgat a la terra, que es coneix com a «calçar», perquè el brot sigui ben blanc i tendre. La calçotada o menjada de calçots consisteix a enfilar els calçots amb un filferro, coure'ls en una brasa feta de llenya i trossos de cep de vinya i menjar-se'ls amb la salsa i seguits de botifarra amb seques o algun altre tipus de carn que pot amanir-se també amb aquesta deliciosa salsa. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març."

          El popular costum de celebrar les calçotades prové de mitjans del segle passat, començà en la comarca del Camp de Tarragona, i s'ha anat estenent per tota Catalunya. Avui en dia se'n produeixen uns 55 milions d'exemplars a l'any... i tots son rigorosament escalivats, sucats i deglutits pels catalans i tot aquell guiri gastronòmicament desinhibit que s'hi presti... (Venim a tocar a uns 7,85 calçots per barretina a l'any...)

Ingredients per a uns 2 litres de salsa:

• 15 tomacons escalivats
• 2 cabesses d'all escalivades i dos dents crues
• 250g d'ametlla torrada
• 100 gr. d'avellanes
• La carn de 4 nyores
• 4 llesques de pa fregit xopes en vinagre
• 250 cl d'oli doliva verge
• Una mica de sal.

Procediment:

• Fem un tall en creu als tomàquets i els posem al forn a escalivar juntament amb les dos cabesses d'all.
• Haurem tingut les nyores en remull tota la nit. Amb l'ajut d'un ganivet esmolat n'extraurem la polpa i la reservarem.
• Un cop els alls i tomàquets estiguin cuits els deixem refredar una mica i els pelem.
• Amb l'ajut d'una batedora de vas triturem les ametlles, avellanes i les dos dents d'all.
• Fregim unes llesques de pa, les xopem amb vinagre i les incorporem a la picada.
• Anem afegint la polpa de les nyores, la de l'all escalivat i els tomàquets i ho seguim picant.
• Un cop ens quedi una pasta homogènia ho seguim batent a no massa velocitat i hi anem afegint l'oli fins que la mescla emulsioni.

          I ja ho tenim! La salsa està boníssima amb els calçots però també està excel·lent amb les carns, amb patates al caliu o amb escarola per fer una xatonada....