Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLEGUMS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLEGUMS. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de maig del 2024

CASSOLETA DE MONGETES I LLAGOSTINS


 CASSOLETA DE MONGETES AMB LLAGOSTINS

Per a dos persones. 12 llagostins, 400 gr. de mongeta blanca cuita, una ceba, uns grans d'all, un parell de cullerades de pasta de tomaquet, una culleradeta de pasta de nyora, caldo de peix o aigua, oli d'oliva verge, sal al gust i una mica de julivert picat per decorar. 

Marcar els llagostins en l'oli d'oliva. Separar els caps i reservar les cues per al final. Seguir fregint els caps en l'oli mentre els aixafem amb una ma de morter per extreure'n els sucs durant uns minuts. Retirar els caps i, en el mateix oli sofregir la ceba, l'all tallats ben petits, i, un cop enrossits afegir-hi la pasta de tomàquet i de nyora. Incorporar-hi les mongetes i deixar-les coure durant uns 10  minuts afegint una mica de brou de peix o d'aigua, de mica en mica, per què no quedin massa seques. Incorporar les cues de llagostí, apagar el foc, tapar i deixar reposar uns minuts per que els llagostins s'acabin de coure. Guaenir amb una mica de julivert picat i servir.


BEAN CASSOLE WITH PRAWNS

For two people. 12 prawns, 400 gr. of cooked white beans, an onion, a few cloves of garlic, a couple of tablespoons of tomato paste, a teaspoon of chili paste, fish stock or water, virgin olive oil, salt to taste and a little  chopped parsley to decorate

Mark the prawns in the olive oil. Separate the heads and set aside the tails for the end. Continue frying the heads in the oil while crushing them with a mortar and pestle to extract the juices for a few minutes. Remove the heads and, in the same oil, fry the onion and the garlic, finely chopped. Once browned, add the tomato and scallion paste. Add the beans and let them cook for about 10 minutes, adding a little fish stock or water, little by little, so they don't get too dry. Add the prawn tails, turn off the heat, cover and leave to rest for a few minutes so that the prawns finish cooking. Garnish with some chopped parsley and serve.

dimecres, 25 de març del 2020

Lasanya de papadums




Fa uns mesos vaig fer papadums, un pa de farina de cigró típic hindú per la festa de les noces de ma filla. S'elaboren fen una pasta amb farina de cigró i aigua, condimentada amb sal, llavors de comí i flocs de pebre picant. S'amassa una estona i després s'estén i se'n tallen cercles que posteriorment es couran en oli. Es poden deixar assecar al sol per guardar-los i coure'ls al moment. Jo en vaig fer una fornada i vaig cometre l'error d'assecar-los amb la deshidratadora i em vaig passar. Total que els primers que vaig fregir van sortir dus com una pedra. Vaig decidir de fer-ne de nous i aquests els vaig deixar en una bossa amagats al calaix.
Un d'aquests dies de confinament, remenant la cuina van reaparèixer i vaig pensar que els havia d'aprofitar. Com que el problema era que eren massa deshidratats la solució era rehidratar-los de nou, i me'n vaig fer un grapat bullits i amanits amb una mica de mantega i formatge ratllat. Va resultar força bo i se'm va ocórrer que podia ser un bon substitutiu de la pasta per fer lasanyes per  persones amb celiaquia i, per tant no poden menjar farines de blat.

Ingredients per quatre:

  • 1/2 kg. de papadums deshidratats.
  • 250gr. de formatge ratllat, cheddar o emmenthal
  • 400 gr. de tomàquet triturat
  • Una ceba de Figueres
  • Un grapat d'alfàbrega
  • Dos cullerades de llavors de comí
  • Una nou de gingebre fresc
  • Una cullerada de harissa fresca o pebre vermell picant
  • Oli d'oliva
  • Sal al gust
Procediment:
  • Bullir els papadums en força aigua i una mica de sal durant 8-10 minuts. Escórrer, remullar amb aigua freda i deixar apart submergits en aigua per evitar que s'assequin.
  • Torrar uns minuts les llavors de comí en una paella amb oli fins que comencin a petar i desprendre aroma. Afegir la ceba picada, abaixar el foc i deixar enrossir la ceba durant uns minuts. Incorporar-hi el gingebre ratllat i la cullerada de harissa i l'alfàbrega picada. Deixar coure a foc ben baix uns minuts més. Afegir el tomàquet triturat, rectificar de sal, tapar la paella i deixar coure a foc baix fins que reduir i espessir el sofregit.
  • Untar una safata pyrex amb una mica d'oli i anar afegint-hi capes de papadums, salsa i formatge fins a omplir-la. Rematar amb una capa de formatge. Coure al forn 25 minuts a 180º.

dimecres, 17 d’octubre del 2018

Records d'infantesa: "Las judías de ayuno"






Aquest és un plat heretat d'un familiar molt estimat que ens va deixar ja fa alguns anys, la tia Elvira, germana del meu pare. Una velleta petitona i rodanxona sempre vestida amb el seu davantal inseparable i un monyet amb el que pentinava els seus cabells intensament blancs. L'Elvira sempre tenia una rialla per a tothom i era impossible sortir de casa seva amb gana. Aquest plat, que en deien "judías de ayuno" es feia justament durant la Quaresma. I era una preparació que tractava de suplir el sabor que deixaven normalment els talls de porc i d'embotits amb el que se solia fer la llegum la resta de l'any. Feia molt temps que no n'havíem menjat i recordant-lo amb nostàlgia hem tractat de reinventar la recepta entre ma germana i jo ajuntant els records d'un i d'altre. I en sembla que ens n'hem sortit per què el gust es força semblant al que recordàvem tot i sense arribar a superar el de ma tia. De fet tinc grans records dels menjar del poble de la meva tia i del meu pare, Alacón, a la provincia de Teruel, on soliem anar a passar part de les vacances d'estiu.
Alacón
Suposo que amb el pas del temps tendim a magnificar les coses però no recordo sabors més intensos i més nets que els dels aliments que es consumien allí en aquella època, des de les hortalisses i fruites, als pernils o el mateix vi.
Si el què voleu saber és cóm fer la recepta salteu el que ve a partir d'ara i aneu directament a la mateixa. Si per el contrari teniu curiositat per saber cóm era l'alimentació en un poblet aragonès a mitjans dels seixanta del segle passat (auch!) us convido a que continueu llegint.
Alacón és un petit poble perdut enmig de la part més seca de la província de Terol. Actualment crec que no hi viuen més de dues-centes persones, però te força visitants que hi van tant per la seva caça, com per les pintures rupestres que hi ha en diversos barrancs de l'entorn.
El poble s'alça en un turó que acaba en un penya-segat. L'ambient és pràcticament desèrtic però des del cim del turó es veu una franja verda i frondosa que és l'horta que s'estén seguint un rierol del qual parteixen sèquies que van regant els bancals. La climatologia adversa i el us molt racional de l'aigua donava lloc a unes fruites i hortalisses sucoses i carregades de sucres. Sobretot, els melons, els cogombres i, en especial els tomàquets eren una delícia. L'ambient humit que es generava al voltant de les sèquies facilitava la presència de moltíssim crancs de riu i de granotes que la canalla collíem i menjàvem fent-los a la brasa amb quatre branques.
Pel que fa al secà, es cultivaven patates, mongetes i cigrons, olivera, raïm, ordi i blat.
Estava molt estès també el conreu del safrà, que donava una feina esgotadora durant els pocs dies de la collita. Aquesta s'ha de fer de bon matí,  doncs la flor apareix i s'obre  a l'alba i a mesura que transcorre el dia es va marcint. Al vespre hi ha que "esbrinar" és a dir, anar separant els pistils de la resta de la flor cosa que és força entretinguda. En definitiva s'acaba a altes hores de la matinada i a l'endemà tornem-hi. Després posaven a assecar els brins a les golfes, i, les cases quedaven perfumades la resta de l'any.
Es criaven porcs, vaques, bàsicament per la llet, i, sobretot bens. Ramats de més de dos-cents caps que anaven brostant pels camps de la contrada. Jo tenia un cosí que era pastor i molts dies se'm emportava a passar el dia amb el ramat. Ho recordo com una experiència extraordinària.  Passats dos o tres dies els bens comencen a acceptar-te i se't acosten per socialitzar. Després d'un parell de setmanes fins i tot comences a reconèixer individus en particular. Recordo que al meu cosí se li partia el cor quan a final de temporada havia de vendre-les per portar-les a escorxar.
Pel que fa al porc. Es feia la matança i es preparaven embotits força bons i molt característics. L'estrella és la "longaniza" que ve a ser la nostra botifarra, però la deixen assecar uns dies abans de coure-la. I la "morcilla" que fan amb arròs, un punt de sucre i canyella. Tots els embotits tenen un aroma especial, ja sigui per el clau, la canyella o la tòfona que empren per condimentar-los. I no cal dir gran cosa del pernil, producte estrella de l'Aragó, que alli feien extremadament bo, però que, per al meu gust no deixaven curar prou temps. En aquella època es feien de porc criat a casa, i res te que veure amb els pernils industrials que podem trobar avui en dia.
Les olives, negres,  ("olivas" diuen ells, no aceitunas) també era un producte espectacular, que, gràcies a Deu no ha perdut tant qualitat com ha passat amb els vins o pernils.
Pel que fa al vi, era tota una experiència. Era un vi fort, de secà, d'alta graduació (De la Rioxa venien a comprar-lo per mesclar-lo amb els seus i donar-los cos). Tal com he explicat el poble era dal d'un penya-segat. En aquesta paret quasi vertical la gent de fa segles hi havia anat cavant galeries per fer-ne bodegues. Vist de lluny es veuen com una sèrie de forats regulars a la paret. Allí hi confegien el vi , el fermentaven i el guardaven.
Bodegas de Alacón
Un dels principals entreteniments dels vilatans era portar els forasters a visitar la bodega familiar. Als estius l'ambient és tòrrid i a la bodega s'estava fresquíssim. La costum era oferir a l'invitat mig coco ple de vi que havies d'apurar, i, com que feia calor i estava fresquet i la mar de bo rarament no te l'acabaves. El problema era que per arribar a la bodega familiar probablement havies hagut de passar per davant de les d'altres famílies i tothom volia fardar de vi, amb lo qual l'operació coco es repetia quatre o cinc vegades. Entre això i el grau del vi rarament podies tornar a casa en linia recta. L'entreteniment dels caps de setmana eren las "meriendas" que es feien també a les bodegues i on de solia fer un foc de sarments i coure costelles de xai a la brasa, longanizas o fer cargols a la llauna.
De postres els excel·lents melons i unes prunes "claudias" dolcíssimes.
Tot i el cert aïllament del poble, amb tots els productes que hem esmentat es feia una cuina sana, bona i bastant variada. Els llegums hi eren molt presents, les sopes de pa, les "migas" i una mena de papilles, les "farinetas" de farina de blat amb "tropezones" de porc. A mi no m'agradaven gens, ja sigui per la seva textura o per la costum que tenien de menjar-les comunalment d'una paella plantada al mig de la taula. Com a carn el corder era l'estrella, però el menjaven amb criteris "flexivegans", és a dir en menjaven un parell de talls acompanyats d'un munt de pa i gran quantitat de cogombre, tomàquet i olives. L'altre carn més consumida era el porc, que solien especiar, tallar en bocins que et poguessis menjar amb una sola ma ("bocaus" en deien) , coure'l  després de la matança i confitar-lo en oli d'oliva.  Feien així el que en deien "adobo" o "adobau". Cada casa tenia la seva gran "tinaja" sota l'escala, en un lloc fresc, plena d'oli on s'avien confitat els bocaus, trossos de cansalada, longaniza, bocins de conill o de caça, com guatlles o perdius.  També se solien fer els garrons del be amb patates. La meva tia solia fer també un plat que jo trobava deliciós: el "escabechau", del que també en trobareu la recepta en aquest blog. De pollastre no se'n consumia gaire més que per les festes. En quant al peix rarament n'hi havia de fresc, però era molt comú el bacallà que feien  amb patates i les arengades "sardinas de cubo" que es feien a la brasa. La canalla de tant en tant les compràvem i les menjàvem a mossegades sense rentar-les ni escatar-les, suposo que per allò de veure qui era més xulo. Després, la sal i la calor, ens provocaven una set agònica tota la tarda.
El pa era capítol apart. Hi havia un molí on cada família portava a moldre la seva farina. Després hi havien un parell de forns, on es pastava i es feia pa un cop a la setmana. Un pa excel·lent, especialment un que anomenaven "raspau" que era una coca plana ratllada, molt semblant en quant a gust i textura a algunes coques de pa que es fan a l'Alt Empordà, com per exemple la de Camallera.  Feien,a més uns pans rodons de consum més general. Cada família en feien una dotzena o més, i els durava tota la setmana, mantenint-se quasi com el primer dia. Pel que fa a la rebosteria, no era massa variada i és limitava a unes "tortas" aromatitzades amb matafaluga, una mena de "mostachones" que anomenaven "bolletes", fets amb sagí i les clàssiques i boníssimes magdalenes. Suposo que no hi havia massa tradició de rebosteria doncs gaudien d'una fruita excel·lent i abundant. Això sí, recordo que feien arrop i codonyat.
En fí, tant ens agradava el menjar d'allí que l'enyoràvem tot l'any, excepte per les caixes que ens enviava la família després de la matança, amb embotits, patates, mongetes, bolletes i magdalenes, que rebíem sempre amb molta il·lusió.
Fou una època de descoberta gastronòmica, i em sembla que de llavors em ve el ser una mica tastaolletes i l'afecció per menjar coses originals. Allí vaig descobrir les granotes, els cargols, les panolles a la brasa, els menuts, el fetge de bé cru i encara calent, que es menjaven amb un grapadet de sal, i, fins i tot, en alguna ocasió vaig poder menjar "fardacho", el llangardaix, que els pastors caçaven d'una pedrada i menjaven fet a la brasa de sarments i farigola.


Judias de ayuno

Ingredients per a quatre:
  • Mig quilo de "judia pinta"
  • Quatre patates mitjanes
  • Tres cebes seques
  • Una cabessa d'alls
  • Un parell de cullerades de farina blanca
  • Dues fulles de llorer
  • Dos canons de canyella
  • Tres claus d'olor
  • Sis cullerades d'oli d'oliva verge
  • Sal al gust

Procediment:

  • El dia anterior deixar les mongetes en remull en aigua abundant tota la nit.
  • Al dia següent Escalfar aigua filtrada a l'olla i afegir-hi les mongetes i la resta d'aigua que no s'hagin begut i la sal. L'aigua de remullar o de coure les llegums, se'n diu "aquafaba" i és un producte interessant a la cuina vegana doncs te propietats emulsionants que el fan molt fàcil d'escumar i fer-ne, per exemple merenga, o per lligar salses i guisats, com és aquest cas.
  • Afegir a l'olla: el llorer, una branqueta de canyella, la cabessa d'alls a la que haurem fet uns talls i una ceba a la que haurem clavat els tres claus d'olor. Deixar coure una hora, tapat a foc baix. Passada aquesta hora afegir aigua suficient com per a parar la cocció. Posar a foc viu fins que arrenqui el bull. Tornar a tapar i deixar coure a foc baix mitja hora més. Rectificar de sal. Si veiem que la mongeta no està prou tendra, donar-li una mica més de tems.
  • Afegir la patata i deixar coure uns vint-i-cinc minuts més.
  • Colar la llegum en un pot per poder aprofitar l'aquafaba. Reservar.
  • En una cassola escalfar l'oli d'oliva i posar a enrossir la ceba junt amb l'altre canó de canyella. Quan la ceba estigui rossa afegir un parell de cullerades de farina i coure-la uns minuts amb la ceba. Tot seguit anar incorporant l'aquafaba lentament fins que ens lligui la salsa i es vagi espessint.
  • Un cop tinguem la salsa lligada afegir la llegum i les patates, remenar i servir-ho calent.


Bon profit!



dijous, 12 d’abril del 2018

Crema de nyàmeres al safrà amb favetes a la planxa



Ahir vaig rebre el cistell de verdures ecològiques que m'envien d'una cooperativa prop de casa. Fa temps que hi soc apuntat i no hi trobo més que avantatges. Menges verdura fresca i sana. Ajudes a la pagesia local. I a demés tens a la taula verdures collides fa menys de quaranta vuit hores, amb el que mantenen totes les seves propietats i un sabor excel·lent. Però, a part de tot això m'ha ajudat a descobrir varietats que, per la seva poca producció o recol·lecció complicada s'havien anat perdent. Per exemple, els espigalls, les flors de carabassò, els colraves o la nyàmera. I amb aquesta hem fet avui na crema ben gustosa guarnida amb l'afegit d'unes favetes ben tendres que li donen un toc fres i cruixent molt agradable.

Ingredients per a quatre:

  • Una ceba tendra grossa
  • 500 gr. de nyàmeres
  • 300 gr. de patates
  • 200 gr. de favetes tendres
  • Un tall de gingebre
  • Una culldta de curcuma
  • Uns brins de safrà
  • Sis cullerades de iogurt grec
  • Tres cullerades d'oli d'oliva verge
  • Brou de verdures
  • Sal al gust
Procediment:
  • Pelar amb cura les nyàmeres i les patates, rentar-les i tallar-les a daus menuts.
  • Tallar la ceba i el gingebre ben menuts i sofregir-los en una olla petita amb l'oli d'oliva . Deixar coure fins que estigui ben transparent.
  • Afegir les patates i les nyàmeres i sofregir-les una estona.
  • Cobrir a ran amb el brou, afegir el safrà i la cúrcuma i, la sal i, quan arrenqui el bull deixar coure a foc baix fins que les nyàmeres siguin cuites (uns 25 minuts). Vigilar que el nivell del brou no baixi massa. Si és així afegir-ne una mica més, o bé si es que voleu obtindre una textura final més líquida.
  • Un cop cuit triturar fins a obtenir un puré i colar-lo per tal d'eliminar les fibres del gingebre i les nyàmeres.
  • Tornar a la olla i afegir-hi el iogurt grec. Remenar fins que torni a bullir i treure del foc. Si voleu fer la recepta cent per cent vegana podeu emprar iogurt vegà.
  • Sucar una graella de ferro colat amb oli i fer-hi daurar les favetes crues, una mica per cada cantó. Com més tendres siguin les faves millor que millor.
  • Decorar la crema amb un grapat de favetes i servir.
Bon profit!


dissabte, 28 d’octubre del 2017

Chili vegà




El Chili amb Carn és un dels plats estrella de l'anomenada cuina Tex-Mex, una tradició gastronòmica de la frontera texana amb Mèxic. De fet, tot i que se sol servir en forces restaurants mexicans, per a molts, dir que aquest plat és mexicà és alguna cosa així com una heretgia. Sembla ser que originàriament era una menja que els colons texans el·laboràven mesclant carn assecada amb sèu, bitxos  i sal, i format en un totxo sec que es podia transportar amb facilitat i bullir-se en olles d'aigua damunt d'una foguera. Posteriorment s'hi haurien anat incorporant altres elements com els tomàquets o les mongetes (presuntament per allargar la carn quan aquesta era escassa). Actualment és un plat que s'ha estès per tots els Estats Units, i que, com qui diu, cada casa el fa a la seva manera. Fins i tot se'n fan concursos. Pel general se sol seguir fent sense mongetes, però a Texas i amb elles a la resta del país. Pel que fa als components que s'hi incorporen poden ser molt variats i "secrets": des de hortalisses, mantega de cacauet, whisky, xocolata o plàtan. Però la base, indiscutiblement, son la carn i els bitxos, que són la gracia del plat i li donen el seu toc picant característic. Se solen emprar tant bitxos secs com tendres, i un de molt característic és el xile piquin. Com que aquí no és fàcil d'aconseguir nosaltres l'hem fet amb jalapeños, que no son tant forts. Però si voleu fer la recepta encara més suau podeu emprar pebrots de Padrón.
Per la nostre banda hem volgut transformar la recepta per fer-la adequada per als vegans i, en lloc de la carn de vedella, hem emprat soja texturitzada, que podeu trobar en molts comerços de menjar vegans.
Un plat fàcil de fer i força gustós que podem menjar acompanyat d'una mica de formatge cheddar ratllat i uns nachos, o bé com a farcit d'unes tortillas

Ingredients per a quatre:

  • Un pot de mig quilo de mongetes negres o "pintas"
  • 150 gr. de soja texturitzada de gra petit
  • 400 gr. de tomàquets sencers de llauna, o bé frescos però escaldats i sense la pell
  • Una ceba gran
  • Quatre dents d'all
  • Mitja dotzena de jalapeños
  • Una culldta. de comí en pols
  • Una culldta de pebre de Caiena en pols
  • Un grapadet de coriandre fresc
  • Tres o quatre cullerades d'oli d'oliva verge
  • Dos cullerades de salsa de soja
  • Sal al gust
Procediment:
  • Submergir la soja texturitzada en el doble del seu volum d'aigua calenta mesclada amb la salsa de soja i deixar-la que s'hidrati durant uns trenta minuts.
  • Escalfar l'oli i sofregir-hi la ceba fins enrossir-la. Seguidament l'all i els bitxos tallats a rodanxes.
  • Passats tres o quatre minuts escórrer la soja i incorporar-la a la paella.
  • Després de tres o quatre minuts més incorporar els tomàquets i, amb l'ajut d'una forquilla aixafar-los però deixant alguns trossos grossos.
  • Afegir la sal, el comí i el pebre i deixar coure a foc baix fins que hagi reduït una mica.
  • Per acabar afegir les mongetes i deixar-ho coure tot plegat una estona més.
  • Servir acompanyat d'alguns nachos, una mica de formatge cheddar ratllat o algun tipus de formantge vegà (els podeu gratinar, si voleu) i alguna rodanxa de jalapenyo fresc o coriandre com a topping.
Bon profit!




    diumenge, 22 d’octubre del 2017

    Buddha bowl #4 De cous-cous, falàfel de fava i alberginia




    Ingredients per a un:
    • Uns fulls d'enciam romà
    • Un got de café de cous-cous
    • Mitja albergínia
    • Mig cogombre
    • Mitja dotzena de peces de falàfel de fava (Consultar recepta aquí)
    • Un grapat de tomàquets xèrri
    • Mig alvocat
    • Un grapat de pipes
    • Veganesa
    • Oli d'oliva
    • Vinagre de poma
    • Sal al gust
    Procediment:
    • Tallar l'enciam en juliana, amanir-lo amb oli, sal i vinagre i posar-lo a la base del bol.
    • Escalfar un got petit d'aigua fins a bullir i afegir-hi el mateix volum de cous-cous i una mica de sal. Treure del foc, tapar i deixar reposar per que s'infli bevent-se tota l'aigua. Remenar de tant en tant amb una forquilla mentre s'inflen per tal de que els grans quedin ben separats. Un cop cuit mesclar amb les pipes, deixant-ne algunes per decorar.
    • Daurar l'albergínia a la graella amb un raig d'oli.
    • Tallar el cogombre a rodanxes i el mig alvocat a làmines.
    • Col·locar el cous-cous al centre del plat i la resta d'elements al seu voltant.
    • Regar-ho tot amb un bon raig d'oli d'oliva verge, i les boles de falàfel amb una mica de maionesa. (Empreu veganessa si voleu fer el plat totalment vegà).
    Bon profit!


    dijous, 7 de setembre del 2017

    Buddha bowl #2. De panís, maitake i tofu cruixent



               Seguim amb els Buddha bowls, que, tal com explicàvem en el post anterior, son una mena de plats combinats vegetals, força equilibrats, que han de constar de cereals, llegums i greixos saludables entre els seus components. Aquests van distribuïts sobre una base d'amanida de fulles i amanits al nostre gust.
              El d'avui porta una base d'amanida d'enciam meravella i pastanaga ratllada amb oli i vinagre. A sobre: tofu marinat i fregit, bolets maitake, tomàquets xerri, fideus de soja fregits i panotxa bullida amb una salsa de soja amb llimona i porradell.

    Ingredients per a un:

    • Unes fulles d'enciam.
    • Una pastanaga ratllada
    • Una panotxa
    • Un grapat de bolets maitake 
    • 50 grams de tofu
    • Un pessic de fideus de soja
    • Oli de girassol per fregir
    • Oli d'oliva verge
    • Vinagre
    • Sal al gust
    Per a la salsa:
    • Dues cullerades de salsa de soja
    • El suc de mitja llimona
    • Dues culldtes. de mirin
    • Un pessic de porradell fresc
    • Una mica de pebre negre
    Procediment:
    • El dia abans premsar el tofu per que perdi l'excés d'aigua, tallar-lo a daus i deixar-lo marinant tota la nit amb la salsa que haurem elaborat amb la salsa de soja, el suc de llimona, el mirin i el porradell.
    • Tallar l'enciam en juliana, ratllar la pastanaga verticalment, mesclar-ho, amanir-ho amb l'oli, el vinagre i la sal i dipositar-ho al fons del bol
    • Tallar la panotxa en rodanxes de uns dos centímetres i posar-les a coure al microones durant cinc minuts tapades amb paper film.
    • Enfarinar lleugerament els bolets i els daus de tofu i fregir-los en abundant oli calent fins a que quedin daurats. Reservar sobre un paper absorbent.
    • Tirar a la paella amb l'oli encara ben calent els fideus de soja i retirar-los així que s'hagin inflat. Poden tardar tres o quatre segons. Si es deixen poc tems i no s'inflen queden durs, però si es deixen massa temps de seguida es cremen.
    • Col·locar les rodanxes de panís en un costat del bol, salpebrar-les i amanir-les amb la resta de la salsa de marinar el tofu.
    • Distribuir la resta d'elements i rematar amb uns quants tomàquets xerri punxats en un pinxo.
    Bon profit!


    dimecres, 6 de setembre del 2017

    Buddha bowl #1. De mongeta negra, arròs integral i rossinyols.




              Els "Buddha bowls", o bols de Buda, son una de les darreres tendències entre el personal afeccionat al veganisme i el menjar saludable. De fet no son més que una mena d'amanida molt il·lustrada o d'un plat combinat amb elements vegetals. Fonamentalment es tracta de servir tot l'àpat en un bol, sobre una base de fulles verdes on hi posarem la resta d'ingredients i ho amanirem al nostre gust. Ha de ser equilibrat i ha d'incloure sempre, com a mínim, una varietat de cereal, alguna de llegum o producte derivat i algun tipus de greix saludable. Em sembla una manera de fer un àpat força complert nutricionalment parlant i que, tot i seguint aquestes mínimes limitacions, dona peu a combinacions quasi infinites. I és un recurs mol adequat potser per a tot l'any excepte a l'hivern en que venen de gust coses més calentes i menys amanides.
              El que us presentem porta mongeta negra i rossinyols com a proteïna, arròs integral com a cereal i unes nous pecanes i un amaniment de salsa de mostassa en oli d'oliva com a font de greixos saludables.

    Ingredients per a una persona:

    • Un grapat de fulles d'enciam
    • Un parell de cullerades d'arròs integral
    • Un parell de cullerades de rossinyols saltejats
    • Un parell de cullerades de mongetes negres
    • Mitja dotzena de tomàquets xerri
    • Un quart de carabassó a rodanxes
    • Un grapat de pecanes
    • Una culldta. de sèsam negre
    Per a la salsa:
    • Dues cullerades d'oli d'oliva verge
    • Una cullerada de mel
    • Una cullerada de mostassa groga
    • Dues cullerades de vinagre de poma
    • Sal al gust
    Procediment:
    • Tan senzill com tallar les fulles de l'enciam i posar-les al fons del bol, distribuir la resta d'elements sobre les fulles i regar-ho amb la salsa que haurem elaborat mesclant els ingredients indicats.
    Bon profit!.



    diumenge, 23 d’abril del 2017

    Tirabecs de Sant Jordi amb allioli de poma



    Avui, Diada de Sant Jordi, un plat amb les hortalisses de temporada fetes a la graella i adobades amb un allioli de poma, de gust lleugerament picant, àcid i dolç a la vegada i acompanyades amb uns fideus de vidre fets a partir de mongeta mungo. Podeu trobar aquesta mena de fideus en qualsevol comerç de menjar oriental. Un plat lleuger per començar a posar-se en forma abans d'haver-se de barallar amb aquell carat el banyador que cada temporada s'encongeix una mica més. Jo no sé de quines fibres fan la roba avui en dia...

    Ingredients per a quatre:

    • Quatre dotzenes de espàrrecs bladers
    • Un pebrot vermell
    • Vint i quatre tirabecs
    • Un paquet de fideus de vidre de mongeta mungo
    • Tres cullerades de salsa de soja
    • Una cullerada d'oli de gira-sol
    • Un grapadet de sèsam negre
    • Sal al gust
    Per a l'allioli de poma:
    • Les dents de mitg bulb d'all
    • Dues pomes golden o reineta
    • Una cullerada de xarop d'atzavara
    • El suc de mitja llimona
    • Un gotet d'oli d'oliva verge
    • Sal al gust
    Procediment:
    • Posar els fideus en un bol gran i cobrir-los d'aigua bullint. Deixar-los hidratant-se uns deu minuts. Passat aquest temps poseu-los a un escorredor fins que perdin tota l'aigua. Un cop eliminada l'aigua deixeu-los marinant un bon quart d'hora amb la salsa de soja.
    • Prepareu l'allioli començant per pelar les pomes, tallar-les a bocins i regar-les amb el suc de la mitja llimona per evitar que s'oxidin. Pelar els dents d'all i eliminar-ne el germen. Això ajuda a que no repeteixin tant.
    • Posar les pomes i els alls en el pot d'una processadora d'aliments i picar-los fins a obtenir una pasta. Abaixar la velocitat al mínim i anar incorporant l'oli a raig lent fins que emulsioni amb els vegetals.
    • Coure els tirabecs, els espàrrecs i el pebrot tallat a tires en una graella ben calenta amb un raig d'oli de gira-sol. Procureu que no quedin massa cuits, i, per tant, cruixents.
    • Muntar el plat posant un parell de cullerades de fideus al centre decorats amb el sèsam, i al voltant acomodeu els tirabecs, els espàrrecs i quatre tires de pebrot.
    • Cobriu les verdures amb la salsa al vostre gust.
    Bon profit!




    dissabte, 25 de març del 2017

    Cigrons amb gambes.




    Sembla que darrerament ens ha agafat dèria pels cigrons. Avui en un "mar i muntanya"... De la mar la gamba, i una mica de sípia i de la muntanya el cigró.

    Ingredients per a sis persones:
    • Un Kg. de cigrons de la varietat "Pedrosillano"
    • Dos o tres gambes per persona, segons mida
    • Dues sípies
    • Un pebrot vermell
    • 250 gr. de tomàquet triturat
    • Un manat d'alls tendres
    • Una ceba morada
    • Un dau de gingebre
    • Una copeta de vi de Porto
    • Una culldta.de flocs de pebre picant
    • Oli d'oliva verge
    • Fumet de peix
    • Sal al gust
    Procediment:
    • Deixar els cigrons en remull durant tota una nit.
    • Escalfar sis o vuit cullerades d'oli en una cassola.
    • Enrossir les gambes, no més d'un parell de minuts per cada banda i reservar.
    • L'oli de fregir les gambes servirà com a fons del sofregit.
    • Tallar les sípies a tiretes i posar-les a enrossir fins que perdin una mica d'aigua. Just fins que minvin una mica.
    • Tallar les verdures i afegir-les a la sipia. Consecutivament anar afegint i remenant: la ceba, els alls tendres i el pebrot.
    • Afegir el vi, deixar que s'evapori i incorporar finalment el tomàquet triturat i els flocs de pebre vermell. Abaixar el foc al mínim i deixar coure uns minuts.
    • Abocar els cigrons a la cassola i remenar-los uns minuts amb el sofregit.
    • Cobrir-los a ras amb fumet de peix. Abaixar el foc tot el possible, tapar l'olla i deixar coure amb paciència fins que els cigrons estiguin tous. Cal anar vigilant-los i afegint miques de fumet per evitar que s'enganxin. Un cop estiguin tendre, si els volem més secs, destapar-los i deixar-los coure una mica més, amb prudència per que no s'acabin enganxant, fins que el  suc redueixi una mica.
    • Incorporar les gambes a la cassola i servir uns minuts després quan les gambes s'hagin escalfat.

    dijous, 23 de febrer del 2017

    Mjaddarah



              La combinació de llegums i cereals, apart de deliciosa, resulta un aliment nutricionalment molt interessant. La combinació de tots dos ens aporten complementàriament una gran quantitat d'aminoàcids essencials. Les llegums son molt riques en lisina però deficitàries en metionina. Per el contrari, els cereals ens aporten força metionina, però van una mica escassos pel que fa a la lisina. Per això aquesta combinació d'aliments és perfecte dons ens aporten, en total, una proteïna d'alta qualitat biològica. I la mjaddarah n'és un bon exemple.
              La mjaddarah, també anomenada com mujaddara, mejadra, mudardara o, fins i tot myadra, és un plat característic del pròxim orient, molt habitual en les cuines egipcia, palestina o libanesa. Es compon bàsicament de llenties combinades amb un cereal, originàriament el bulgur, i, amb posterioritat l'arròs, tot això especiat, amanit amb oli d'oliva i acompanyat de ceba fregida cruixent. Un plat  totalment vegà i deliciós que es pot menjar tant fred com calent, i quasi tant antic com el conreu dels seus components. De fet va ser "el plat de llenties" per al qual Esaú hauria venut la seva primogenitura a Jacob, segons l'Antic Testament.
              El plat sol menjar-se acompanyat d'una amanida fresca. En el nostre cas n'hem fet una que pensem que li escau: una amanida àrab, salata arabiyyah, que em fet amb tomàquet, cogombre, pebrot, ceba, olives i fulles de menta, amanida amb oli d'oliva, suc de llimona i llavors de comí.

    Ingredients per a quatre:

    • Una tassa de llenties pardines
    • Caldo vegetal
    • Mitja tassa d'arròs
    • Dues cebes de Figueres de bon tamany
    • Una cullerada sopera de comí en pols
    • Una culldta. de llavors de cardamom
    • Una culldta. de canyella en pols
    • Oli d'oliva
    • Farina blanca
    • Oli de gira-sol
    • Sal al gust
    Procediment:
    • Tallar les cebes a llesques ben fines i enfarinar-les mesclant-les amb dos o tres cullerades de farina. Si voleu fer el plat apte per a celíacs podeu emprar farina de cigró.
    • Omplir un cassó amb oli de gira-sol. Fregir-hi les cebes de grapat en grapat. Es tracta de que quedin soltes i nadant en l'oli per tal de que quedin ben cruixents. Quan veiem que agafen un to caramel fosc ja les podem retirar i deixar sobre un paper absorbent per que perdin l'excés d'oli. Repetir amb un altre grapat fins a coure tota la ceba.
    • Rentar les llenties i posar-les a bullir. Tres tasses de caldo vegetal per cada tassa de llenties. Deixar coure a foc mig durant uns trenta minuts, o fins que ens semblin ja cuites. Incorporar la sal cap al final de la cocció.
    • Un cop cuites escórrer-les, i guardar el caldo que ens servirà per coure l'arròs.
    • Reincorporar les llenties a l'olla. Afegir una tassa i mitja de l'aigua amb la que hem cuit la llegum. Si no quedés prou líquid afegir més caldo vegetal fins a completar la tassa i mitja.
    • Un cop bulli l'aigua, incorporar l'arròs, les espècies, rectificar de sal, remenar, tapar l'olla, abaixar el foc al mínim i deixar coure entre quinze i divuit minuts.
    • Un cop acabada la cocció, retirar del foc, col·locar un drap blanc sota la tapa i deixar-ho reposar durant deu minuts.
    • Servir decorat amb la ceba fregida, un raig d'oli i acompanyat de l'amanida.
    Bon profit!.


    dimecres, 24 d’agost del 2016

    Falàfels de fava




         

              El falàfel és una mena de "croqueta" típica de la cuina de l'Orient Pròxim. Tradicionalment se serveix amb salsa de iogurt o de tahina, així com en sandvitx, en pa de pita o com a entrant acompanyat d'amanida. Se sol fer amb cigrons, faves o una combinació d'ambdós ingredients. Encara que nosaltres n'hem fet alguna vegada amb mongeta mungo o mongeta del ganxet i també queden força bons.
              En tot cas, la variant feta amb cigrons és més típica de l'Orient  Mitjà, mentre que la que us portem avui, amb faves és com es fa frequentment a Egipte i Sudan.
               El que fa diferent el falàfel d'altres empanades és que els llegums no es couen: simplement es posen en aigua fins que s'estoven i després es trituren (se'ls pot llevar la pell abans) fins a obtenir-ne una pasta. Se solen barrejar amb all i julivert, ceba o altres condiment: cilantre, julivert, comí, etc.. Amb la pasta es fan unes boles aixafades que es fregeixen en oli abundant. A vegades pot utilitzar-se també farina de cigró per a donar més consistència a la barreja. A diferència d'altres croquetes, no s'arrebossen abans de fregir dons la mateixa llegum fa que al fregir-les es formi una crosta semblant a la que obtindrem en un arrebossat amb farina de galeta.

    Ingredients per a unes 20-24 peces:
    • 400 gr. de faves seques sense la pell. (En podeu trobar en comerços
      d'aliments del Magreb o orientals)
    • Una ceba mitjana
    • 3 dents d'all
    • Un grapat generós de julivert
    • Una llimona
    • Una cullerada sopera de llavors de comí en pols
    • Sal al gust
    Procediment:
    • Posem, la nit anterior, les faves en remull en aigua abundant i les deixem rehidratar-se tota la nit.
    • Al matí posem les faves escorregudes, l'all tallat ben fi, el julivert picat i la ceba a bocins petits, tot plegat a la picadora o processadora d'aliments.
    • Ho piquem la estona necessària per que se'ns formi una massa suficientment fina per poder-la treballar i fer-ne les croquetes. Sabrem que és més o menys a punt quan veiem que s'adhereix a les parets de la picadora.
    • Ho aboquem en un bol i hi afegim el suc de la llimona, el comí i la sal.
    • Deixem que reposi una mitja hora i procedim a fer els falàfels. Fem cullera amb la ma i agafarem la quantitat que ens càpiga en el forat. Li donem forma arrodonida, com una mandonguilla, i després la premem amb l'altra má fins que ens quedi una mena de mini-hamburguesa.
    • Omplim la fregidora o be un pot de parets altes amb dos dits d'oli d'oliva i l'escalfem.
    • Quan sigui ben calent hi anem enfonsant els falàfels i els deixem fregir fins que estiguin ben daurats per les dues bandes. Solen fregir-se força de pressa.
    • Els deixem refredar sobre paper absorbent per que perdin l'excés d'oli.
              Jo els serveixo acompanyats de pa de pita o de dúrum i d'una salsa agre feta amb iogurt grec, maionesa i una bona cullerada d'anet fresc.
              Bon profit!


    dissabte, 27 de febrer del 2016

    Mandonguilles d'ordi i cigró



             Hi ha algú que no li agradin les mandonguilles?. Avui us en portem unes de veganes elaborades amb una massa de cigrons i ordi integral, que també ens pot servir si convé per a confegir unes hamburgueses vegetals.


    Ingredients:

    • Un pot de cigrons bullits
    • Una tassa d'ordi integral
    • Un bon grapat de julivert
    • Una llimona
    • Una culleradeta de comí en pols
    • Una culleradeta de pebre dolç
    • Una culleradeta de pebre vermell picant
    • Sal al gust
    • Oli d'oliva
    • Farina de cigró per a l'arrebossat.
    Procediment:
    • Bullir l'ordi en el doble de volum d'aigua fins que estigui tova (uns vint-i-cinc minuts). Si veieu que s'evapora massa l'aigua se'n pot afegir una miqueta més.
    • Processar l'ordi bullit amb l'ajut d'un robot de cuina o picadora fins que els granets estiguin bastant trencats.
    • Processar apart els cigrons juntament amb la sal, el julivert picat, la llimona i les espècies fins a obtenir una pasta més o menys homogènia
    • Ajuntar l'ordi amb els cigrons, corregir de sal i remenar-ho fins a tindre-ho tot ben ben mesclat
    • Confegir les mandonguilles amb el palmell de la mà procurant que quedin de  igual mida.
    • Fregir en abundant oli d'oliva ben calent i deixar escórrer abans de servir.
              Es poden servir banyades en salsa de tomàquet o qualsevol de la vostra elecció, o bé soles amanides amb un raig de llimona o una mica de catsup, com en el nostre cas. Nosaltres les hem guarnit amb un oniguiri de quinoa i sèsam negre.

    Bon profit!




    dilluns, 6 d’abril del 2015

    Galtes de porc amb cigrons



    Ingredients:

    • 800 g de cigrons cuits.
    • 6 galtes de porc desossades
    • 1 l. de brou de carn o pollastre
    • 2 cebes
    • 200 g. de tomàquet madur pelat i triturat
    • 4 dents d'all
    • Un grapat de julivert
    • Un dau de gingebre
    • ! cull. petita de coriandre
    • ! cull. petita de comí
    • 1 cull. petita de pebre picant molt, o be caiena.
    • 2 fulles de llorer
    • Sal i pebre
    • Oli, d'oliva
    Per a la picada
    • Una presa de xocolata
    • 10 ametlles
    • una dent d'all

    Procediment
    • És convenient fer el plat el dia abans de menjar-lo i tindre la picada preparada per a incorporar-la al moment d'escalfar el plat abans de l'àpat. 
    • Abans que rrés salpebrarem les galtes i les marcarem a la mateixa cassola on treballarem el plat amb una mica d'oli d'oliva. Les reservarem.
    • En el mateix oli sofregirem la ceba fins que s'enrosseixi, i hi anirem incorporant els demés elements: el gingebre, l'all i, tot seguit, el tomàquet, el julivert picat i les espècies.
    • Deixatem el sofregit amb una mica del brou. Reincorporem les galtes a la cassola
    • Afegim els cigrons, acabem de cobrir les galtes amb la resta del brou i ho deixem coure a foc baix uns 30-40 minuts, fent que el  brou vagi reduint.
    • Deixem reposar el guisat tot el vespre i poc abans de consumir-lo hi incorporem la picada amb l'all, les ametlles i la xocolata, que ens enriquirà la salsa. Deixem coure uns cinc minuts més i ja ho tenim llest per a dur a taula.
    I això és tot. Bon profit. Ah! tingueu a mà un bon pa de pagès per que la salsa invita força a sucar...





    diumenge, 7 de desembre del 2014

    Remenat de col xinesa amb cigrons.


              Estem en época de "potages" ... aquests remenats de verduretes calentones que entren tant be quan comença el fred.. Aquest plat d'avui ve a ser una cosa així, o be un wok empeltat d'escudella barrejada. Proveu-lo que està molt bo i en un pim-pam està fet.
    Em emprat col xinesa, per que ens sembla que te un sabor especial i és molt tendre per fer només saltejada al wok, però podeu emprar la nostra clàssica col d'olla o qualsevol altre que us vingui millor.

    Ingredients:


    • Col xinesa. (n'hem emprat la tercera part d'una peça).
    • Un pot de cigrons. (Si en feu de cuits a casa molt millor, però com que aquí es tractade fer una recepta ràpida, amb els de pot de vidre ja farem).
    • Mitja botifarra negra.
    • Dos dents d'all.
    • Una nou de gingebre
    • Una cullerada sopera rasa de comí en pols.
    • Sal i pebre.
    • Oli d'oliva.
    Procediment.
    • En una paella fonda, o millor un wok sofregim l'all i el gingebre ratllats en un parell o tres cullerades d'oli.
    • Tallem la col en juliana i la fem sofregir uns minuts.
    • Afegim una cullerada de comí (no escatimem que aquí som molt garrepes amb les especies).
    • Incorporem els cigrons i seguim remenant uns minut.
    • Si veiem que tot plegat se'ns asseca massa podem remullar-ho amb un raig de caldo de pollastre.
    • Per fi salpebrem i incorporem la botifarra a rodanxes i la remenem una estona per que es vagi desfent.
    • Procurem reservar unes rodanxes de botifarra i en emplatar les posem de decoració.
    I apa, un parell de llesques de pa de pagès, cullera de fusta, un gotet de vi, carretera i manta....


    dimarts, 10 d’abril del 2012

    Curri de llenties Mai-güei.

    Què cal menjar per suportar el mil•lenni?


            LaFábricaDeCemento es congratula d’encetar avui una nova secció d’aquest interessantíssim blog, dedicada a l’art i plaer de la cuina. Menjar és de les poques coses que encara es poden fer en aquest mil·lenni de merda de manera no virtual. I cuinar allò que després endraparem segueix essent un exercici complert i creatiu, on no cal pitjar masses tecles ni passar pantalles de l’aipot amb els dits plens de greix...
    En definitiva això vol ser una mena de mostrari del que fem a casa i fan alguns amics per alimentar-nos i poder passar les avorrides sobretaules d’aquest mil·lenni de merda fruint d’unes digestions pesades i lentes que afavoreixen la implementació de llargues i beatífiques becaines...
    I ja, sense més profilaxi....

    Curri de llenties Mai-güei




    La llentia, llegum bíblica donde las haiga, hasta només bullideta amb un raig d’oli està bona.
    Els Indis de la India, però, la varen saber casar amb encert amb els seus olorosos currys. Els àrabs també afeccionats de tota la vida a aquesta llegum i, sabedors de les conseqüències pirotècniques de la seva digestió van optar, amb gran saviesa, per combinar-les amb el comí, que n’alleuja les molèsties del meteorisme assegurat. Nosaltres, que som així d’eclèctics, varem preferir combinar ambdós espècies. El resultat n’és la recepta que us portem avui i que hem anomenat Curri de llenties “Mai-Güei”, no per que sigui una recepta de cuina cantonesa si no per que les fem a la nostra manera....

    Per que la cosa quedés més bona caldria partir de llenties de bona qualitat bullides de la manera tradicional amb la seva cabessa d’all i la fulleta de llorer, però com que el mil·lenidemerda ens fa anar com anem, amb presses, empentes i rodolons, partirem d’unes típiques llenties de pot d’una marca de confiança (no ens posarem aquí ara a fer propagandes, que no ens esponsoritza ningú)...  
    Apa som-hi dons... passin cap a la cuina si us plau... (al tanto amb la maneta de la nevera que tothom si enclasta...)

    Material, ingredients i mètode:

    -Un wok o paella fonda de bona mida
    -Un cuiner amb paciència i pols ferm.
    -Gingebre
    -Alls
    -Verdures variades: En el nostre cas farem servir pastanaga, carbassó, ceba tendra i pebrots de tres colors; però si a la vostra nevera i dormiten altres restes de verduretes, també cap a la cassola. Espàrrecs, porros, albergínies, carabassa, bolets i/o carxofes, també hi funcionen bé.
    -Les llenties, autèntiques protagonistes del plat, ( Amb un pot de 400g ja faríem, bé, depenent de la gana dels comensals)
    -Una cullerada (de les de café amb llet) de comí en pols
    -Un altre cullerada de curri
    -Oli d’oliva
    -Una pastilleta de caldo d’au (com feien servir les iaies)

    Procediment:

    -Buidar les llenties en un colador i rentar-les abundantment sota el raig d’aigua per eliminar-ne el suquet que porten (que no és més que aigua, àcid ascòrbic i altres marranades que no ens interessen per res..)
    -Fer una mica de caldet amb un got d’aigua i la pastilla, i deixar-lo a ma.
    -Ratllar un tros de gingebre d’uns tres centímetres, quatre dents d’all i reservar.
    -Tallar les verdures en tiretes d’uns 5 o 6 centímetres (in fine piecesses..) and set aside. (No salar-les per que les necessitem amb tot el seu líquid i al salar-les es perdria)
    -Escalfar el wok fins que estigui ben calent
    -Abocar-hi unes quatre cullerades d’oli d’oliva
    -Quant l’oli estigui ben roent sofregir l’all i el gingebre
    -Quant l’all sigui ros, i, sobretot evitant que es torri, començar a abocar-hi les verdures i anar-les saltejant amb ajuda de l’espàtula. No deixar de bellugar-les. La idea és que les verdures es vagin coent amb la seva pròpia aigua, per això convé que la paella sigui alta i no s’evapori el líquid. Com que cada verdura té el seu temps de cocció i ens interessa que quedin “al dente” (però que es puguin mastegar..) les anirem introduint segons el que els costa de coure.  En aquest cas, primer la pastanaga, la ceba i finalment el carbassó (ja al cap d’una estoneta) (No, listillo, no m’he oblidat del pebrot, paciència....)
    Per cert, si fem servir carxofa val la pena bullir-la una mica abans d’incorporar-la.
    -Abaixar una miqueta el gas (als que cuineu amb vitroceràmica, Deu us empari) , i seguir remenant de tant en tant per que no s’enganxi. Aquí és on ens ajudarà el caldet. Si sentiu que les verduretes deixen de “petar” és que s’està assecant la salsa. És el moment d’incorporar culleradetes de caldo però amb molta prudència (volem que les verduretes es saltegin no que es bullin). (En aquest moment la nostra respectiva avia ens estarà mirant des del cel amb expressió beatífica...)
    -És el moment d’incorporar la sal, el comí i el curri.
    -Incorporar, per fi, les pobres llenties que han estat allí al colador pelant-se de fred i agrairan la sofregida. Abaixar una mica més el gas i remenar-les uns minuts més per que s’encomanin del gustet de la resta d’ingredients.
    -Per últim, (ara sí). Incorporarem el pebrot de tres colors talladet en juliana. (Ma filla em va fer notar, amb raó, que el pebrot com més el cous més fat es torna, i té raó). Així l’incorporar-lo al darrer moment li dona al plat un toc de color i un cruixent que el fa molt agradable.
    -Rectificar de sal, si li fes falta.
    -E puí se tú...

    Val la pena haver fet prèviament  un arròs al vapor per acompanyar.
    Ho servirem en bols on incorporarem una capa d’arròs coberta per les llenties i un “topping” de pebrots! (no és una mala paraula).

    I, bon profit!

    Seguidors

    Drets

    Llicència de Creative Commons
    Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons