Estofat de verdures i ceps.

 Ara que som a la tardor i s'acosta l'hivern cada cop venen més de gust els plats de cullera. L'estofat n'és un dels meus predilectes suposo que per què a casa, de nen, la mare en feia tot sovint. Tot i que ella el feia molt simple, de carn només amb patates i aromatitzat sempre amb el seu llorer i pebre vermell. Jo, amb el pas dels anys, i afeccionat com soc a les provatures, hi he anat fent variacions afegint-hi diferents elements. En aquest cas hem ajuntat al guisat d'altres hortalisses: pastanagues, naps daikon, mongeta tendra i ceps, que li donen un aire de tardor i li afegeixen un toc de sabor excel·lent. En quant als condiments, apart de l'usual llorer, all i pebre vermell hi afegeixo una culleradeta de canyella en pols doncs trobo que dona a las carns un fons de sabor molt agradable. En definitiva un plat rotund, de sabor complex, excel·len per a époques fredes i que fomenta el mai prou lloat vici de sucar-hi pa.

Ingredients per a quatre:

• 500 gr de carn de vedella a daus
• 800 gr de patates
• 250 gr de ceps
• Un nap daikon
• Tres pastanagues
• 150 gr. de mongeta tendra
• Una ceba o porro
• 250 gr. de tomàquet triturat
• Un bulb d'alls
• Una culldta. de pebre vermell picant
• Una culldta. de canyella molta
• Dues fulles de llorer
• Oli d'oliva
• Un dau de brou de carn
• Una culldta. de maizena
• Sal i pebre

Procediment:

• Tallar les patates i bolets a daus; les pastanagues i els naps a rodanxes. Tallar el nap o la ceba en juliana.
• En una graella amb una mica d'oli saltar-hi els ceps i deixar que minvi una mica l'aigua. Reservar.
• Salpebrar els tall de vedella i marcar-los a l'olla en tres o quatre cullerades d'oli.
• Afegir-hi el porro o la ceba i saltejar fins que transparenti.
• Incorporar el bulb d'all (al que haurem fet uns talls longitudinals a cada dent), el llorer i la canyella.
• Un cop la ceba estigui ben rossa incorporar-hi el tomàquet ratllat i el pebre vermell.
• Coure durant uns minuts i abocar-hi els ceps juntament amb el suc que hauran fet al coure.
• Cobrir amb uns tres dits d'aigua. Afegir un dau de brou picat. Arrencar el bull. Tapar l'olla. Abaixar el foc al mínim i deixar coure una hora, hora i mitja. Fins que la carn estigui tendre. Remenar de tant en tant.
• Incorporar les patates i la resta de verdures. Tapar i deixar coure a foc baix mitja hora més.
• Si passada la mitja hora us sembla que la salsa ha quedat massa líquida podeu afegir-hi la cullerada de maizena desfeta en una mica de la mateixa salsa i deixa-ho coure uns quants minuts més.

Bon profit!

Arròs vegà de rovellons.

Estem en plena temporada boletaire i aquesta, a diferència de la de l'any passat, sembla que serà molt bona. A mi m'agraden els bolets en general però especialment els rovellons. A la planxa, amb una mica d'all i julivert estan de luxe, però a mi sempre m'agrada experimentar amb el producte i penso que el rovelló te un gust característic que dona peu a tractar-lo d'altres maneres. Fa unes temporades en vaig fer un "Paté de rovellons amb tofu" que va quedar molt bo, i en un altre ocasió en una "Cassola de tardor amb calamarsets rovellons, llagostins i carbassa". Ambdós els podeu trobar en aquest mateix blog. I aquest any m'ha donat per fer-ne un arròs que també ha quedat força potable. De fet he emprat els bolets de tres maneres diferents. En primer lloc a la picada per potenciar el gust i la textura de l'arròs, després en el sofregit i en tercer lloc incorporant-ne al final uns de cuits a la planxa per tindre un contrast de textures entre aquests i els altres. És un plat totalment vegà, però els carnívors irredents, si voleu podeu afegir-hi una mica de conill, que lliga molt bé amb el plat.

Ingredients per a quatre:

• 750gr. de rovellons.
• Quatre tasses de cafè d'arròs del Delta.
• Vuit tasses de cafè de brou de verdures
• 250gr. de tomàquet triturat.
• Una cabessa d'alls
• Un grapat d'ametlles torrades
• Un grapat de julivert
• Un parell de branquillons de romaní
• Uns brins de safrà
• Una dotzena de cullerades d'oli d'oliva verge.
• Sal i pebre al gust

Procediment.

• Fer una picada amb les ametlles, la meitat de l'all, el grapat de julivert (deixar unes fulles per decorar), i els dos o tres rovellons més lletjos que tingueu.
• Escalfar la cassola amb mitja dotzena de cullerades d'oli. Un cop calent, afegir-hi la picada i remenar-la un parell de minuts procurant que no arribi a torrar-se. Afegir l'arròs i enrossir-lo fins a quedar transparent. Treure de la cassola i reservar.
• Salpebrar els rovellons. Reservar-ne un parell per comensal i la resta tallar-los a làmines d'un centímetre. Tornar a escalfar la paella amb la resta d'oli i fregir-hi una estona els bolets que hem laminat. Un cop estiguin brillants, afegir el tomàquet triturat i una branca de romaní i deixar-ho coure a foc baix fins que el sofregit estigui fet.
• Afegir l'arròs al sofregit i remenar-ho uns minuts.
• Incorporar el brou que prèviament haurem escalfat, salar-lo i deixar-lo coure uns 18 minuts a foc baix i amb la cassola destapada. Passats els divuit minuts, treure del foc, tapar-lo amb un drap blanc sota la tapadora i deixar-lo reposar uns cinc minuts.
• Aprofitarem aquests minuts per passar els rovellons sencers per la planxa amb una mica d'oli verge.
• Servir l'arròs acompanyat dels bolets a la planxa i decorar-ho amb una mica de julivert i de romaní.

Bon profit!.

Boles de patata amb salsa de xampinyons

Les patates casen força bé amb la carn picada per a fer multitud de plats. En son bons exemples les clàssiques bombes picants servides com a "tapa", les nostrades "patates d'Olot", o els tradicionals Pie anglesos, Sheperd's pie si son amb carn de corder o cottage pie si per el contrari s'elaboren amb carn de vedella.

Les d'aquesta recepta les farem de carn de vedella i xampinyons i les sucarem en una salsa també de xampinyons que elaborarem a partir d'una maionesa de tofu.

Ingredients per a quatre:

• 600gr. de patates
• 300 gr. de carn picada de vedella
• 50 gr. de xampinyons
• Una ceba tendra petita
• Un tall de gingebre de la mida d'una nou
• Un parell de tomacons
• Una culldta. de canyella en pols
• Una culldta, de garam massala
• Una culldta. de pebre vermell picant
• Tres cullerades d'oli d'oliva verge
• Dos ous
• Panko o farina de galeta
• Oli de girassol per a fregir
• Sal i pebre al gust

Per a la salsa:

• 100gr. de xampinyons
• 120 gr. de tofu suau
• Una tassa de cafè d'oli d'oliva
• Unes gotes de suc de llimona
• Una culldta. de salsa de soja
• Llet vegetal
• Sal i pebre al gust.

Procediment:

Bullir les patates en abundant aigua salada. Deixar-les refredar i aixafar-les amb un estri adequat. Reservar.

Enrossir en una paella amb oli d'oliva, la ceba tallada ben menuda i el gingebre. Un cop la ceba ja sigui transparent afegir-hi els dos tomacons ratllats i coure uns minuts fins que redueixi una mica el líquid.

Afegir les espècies (el pebre vermell només si les voleu picants), remenar i, tot seguit incorporar-hi la carn. Deixar coure a foc no massa viu fins que no veiem cap bocí de carn crua. En aquest moment afegir els 50 gr. de xampinyons picats ben finament i acabar de coure tota la mescla dos o tres minuts més. Deixar refredar.

Mesclar la carn i les patates i deixar-ho reposar una hora a la nevera.

Formar les boles de patata, passar-les per farina, ou i panko i fregir-les en abundant oli de gira-sol fins que quedin daurades. Deixar-les escórrer sobre paper absorbent.

Servir-les acompanyades de la salsa de xampinyons.

Per a fer la salsa.

Tallar els xampinyons a bocins petits, salar-los i empebrar-los i passar-los per la paella amb una mica d'oli d'oliva. Quan ja hagin perdut una mica d'aigua, afegir-hi la salsa de soja i acabar de coure.

Fer una maionesa amb el tofu, l'oli d'oliva i el raig de llimona, i així que estigui ben lligada incorporar-hi els xampinyons i seguir batent fins que quedi una crema espessa. Si us sembla excessivament pesada afegiu-hi una mica de llet vegetal fins a obtenir la consistència preferida.

Carpaccio de Portobello

          Els xampinyons Portobello (Agaricus brunnescens) son una varietat de bolet de cultiu força bona. Son de la família del xampinyó blanc (Agaricus bisporus) al que potser estem més habituats. A diferència d'aquests, però, tenen el sombreret marró, un sabor més delicat i una carn més ferma i tersa. Això darrer els fa ideals per fer  a la graella o be consumir-los crus i laminats, incorporats en amanides o en carpaccio com és el nostre cas.

          Així dons us portem un carpaccio d'aquest bolet amb formatge parmesà. Un plat simple, fàcil de preparar, deliciós i que és ideal com a entrant lleuger ideal per complementar algún segon plat pesat i consistent.

Ingredients per a quatre comensals:

• 250 gr, de xampinyons Portobello
• Una cunya de formatge de Parma
• El suc de dues llimones
• Pebre negre molt
• Oli d'oliva

Procediment:

• Amb l'ajut d'un paper de cuina o d'un drap humit netejarem els xampinyons per eliminar qualsevol resta de terra i els hi tallarem la base del peu, que, de vegades, pot resultar massa dura.
• Tallarem els bolets a làmines lo més fines possible i les distribuirem en els plats dels comensals formant una capa més o menys uniforme.
• Els regarem abundosament amb el suc de les llimones i hi escamparem una mica de pebre negre. Ho deixarem reposar
• Al moment de servir ratllarem el parmesà i l'escamparem sobre la capa de bolets.
• Per acabar amanirem amb un bon raig d'oli d'oliva verge i servirem.

          Bon profit!

       

       

Quinoa amb rossinyols i espàrregs

          La Quinoa, és un petit fruit sec, de moda i, un pel sobrevalorat, diria jo, però que no obstant és força mengívol i que, a casa, l'hem incorporat de fa temps. A l'armari de la cuina el seu pot ja sempre fa companyia als de l'arròs, el sucre o la farina com un company més de la colla.

És molt semblant als cereals i el seu tractament a la cuina pot ser anàleg al d'aquells. Jo, personalment, l'empro bastant com a substitutiu de l'arròs en preparacions, com per exemple la present on l'assaonarem amb espàrrecs i un quants rossinyols.

Tingueu sempre en compte que abans de preparar-la hi ha que rentar la be i escórrer-la per eliminar-ne la saponina que porta a la pell i que pot donar-li un gust amargant. La major part de les marques comercials ja la forneixen rentada, però mai està de més assegurar-se'n.

Ingredients:

• Una tassa de quinoa
  
• Dues tasses de caldo vegetal
• Un manat d'espàrrecs verds
• Una safateta de rossinyols
• Una ceba
• 4 dents d'all
• 200 gr. de puré de tomàquet
• 4 cullerades d'oli d'oliva
• Una culleradeta de cúrcuma
• Una culleradeta de pebre
• Uns brins de safrà
• Sal al gust
• Una llimona

Procediment:

• En un bol gran rentarem la quinoa sota l'aigua corrent i la deixarem escorren-se.
• Agafant els espàrrecs per les dues puntes els corbarem fins fer que s'esqueixin per un punt més o menys situat a uns dos terços de l'allargada total comptant des de la punta. Això farà que ens quedi partit en dos mitats: la part de la punta, tendre, i la part de la base més fibrosa. Les puntes les tallarem a cilindres d'uns quatre centímetres i les reservarem.
• Posarem a bullir un litre de brou de verdures, o si no en tenim d'aigua amb un dau de brou vegetal i hi posarem a bullir durant mitja hora les parts fibroses dels espàrrecs.
• Entretant posarem quatre cullerades d'oli d'oliva en una cassola i hi farem un sofregit. Començarem per enrossir la ceba tallada ben fina. Seguirem
  
  afegint els espàrrecs per saltejar-los. Tot seguit l'all, i, poc després els rossinyols. Al cap d'una estona i tirarem el tomàquet, la cúrcuma i el pebre negre. Deixarem coure a foc baix uns minuts.
• Incorporarem la quinoa ben escorreguda al sofregit i la remenarem una estona.
• Finalment afegirem les dues tasses de caldo i el safrà i, en quant arrenqui el bull taparem la cassola, abaixarem el foc al mínim i ho deixarem coure durant vint minuts.
• Un cop cuit deixarem reposar uns cinc minuts, lluny de cap font de calor,
  
  amb la cassola tapada amb un drap net sota la tapadora. El drap absorbirà l'excés d'humitat i farà que la quinoa quedi més cruixent.
• Servirem decorant amb les puntes d'espàrrec més maques i amb un bon raig de llimona.

          Bon profit!!

Hamburgueses de gírgoles de panical.

          La "gírgola de panical" o "gírgola de card  (Pleurotus eryngii) és un bolet d'excel·lent qualitat gastronòmica, encara que poc conegut a Catalunya pel fet de sortir molt poc. En canvi, és força apreciat a Aragó i a Castella, amb ben poca tradició boletaire. però on es cull sovint i fins i tot es cultiva amb bon rendiment. Creix sobre les arrels del "Card girgoler" (Eryngium campestre), també anomenat "panical"  que a Castella es coneix per "cardo corredor" i aquest bolet per "seta de cardo".

          Es tracta d'un bolet molsut que es pot fer relativament gros, de carn blanca, una mica dolça i compacta, lo que li dona la consistència necessària per a elaborar aquest plat un cop sofregit per a eliminar-ne part de l'aigua.

Ingredients per a quatre hamburgueses:

• 200 gr. de gírgoles de card
• 75 gr. de flocs de civada lleugerament molts
• 1/2 ceba
• 2 dents d'all
• Un grapat de julivert
• 2 cullerades de salsa de soja
• 2 cullerades d'oli d'oliva
• el suc de 1/2 llimona
• Una mica de pebre
• Sal al gust

Procediment:

• Tallem les gírgoles en bocins menuts, i les salpebrem.
• Escalfem l'oli, hi daurem una dent d'all i saltegem els bolets a foc moderat fins que redueixin de volum dos terceres parts.
• Posem al robot de cuina, els bolets, la ceba picada, l'altre dent d'all laminada i el julivert i ho piquem fins a obtenir-ne un puré dens.
• Aboquem el puré en un bol i hi afegim el suc de llimona i la salsa de soja.
• Tot seguit hi anem incorporant els flocs de civada i amb una espàtula anem treballant la massa fins que tingui la consistència adequada per poder formar les hamburgueses (Aproximadament uns 75-80 gr. de flocs). Ho deixem reposar a la nevera per una hora. Podeu afegir, si voleu una mica de sal a la mescla encara que amb prudència dons la salsa de soja ja li dona un punt de salat.
• Formem les hamburgueses i podem coure-les en una paella o bé en una planxa o graella. Si les feu fregides deixeu-les reposar sobre paper absorbent durant una estona dons agafen bastant d'oli.

          Podeu menjar-les en entrepà o bé acompanyades d'unes patates "de luxe" fetes al forn i una mica de salsa picant com hem fet nosaltres.

          Bon profit!

Fideus shirataki amb bolets maitake

Els fideus shirataki:
          Es tracta de fideus molt populars al Japó, fets, com el "konnyaku", a partir de farina de la rel del konjac (Amorphophallus konjac).

 
          Son blancs i una mica translúcids. Son compostos pràcticament d'aigua i una fibra soluble, el "glucomanan". Son per tant molt digeribles i, a diferència de la pasta tradicional feta de farina de blat, molt baixos en hidrats de carboni i calories. Això els fa ideals per a substituir a les pastes tradicionals en dietesd'aprimament. A demés tenen la propietatpoden ajudar a controlar la glucèmia en individus diabètics. També és força adequat per als celíacs ja que no conté gluten.

          Els fideus Shirataki es poden trobar en comerços orientals, tant en formes seques com humides. Quan es compra en humit, venen empaquetats en un líquid. Poden tenir un aroma una mica desagradable, com de peix. Això se soluciona simplement escorrent-los, escaldant-los un minut en aigua bullent amb sal i tornant-los a escórrer. Es poden utilitzar llavors incorporant-lo a alguna sopa o be saltejant-los un parell de minuts per a menjar-los secs o be acompanyats d'alguna salsa. Nosaltres els hem ajuntat amb uns bolets maitake.

Els bolets maitake:

          Conegut entre nosaltres com a "gírgola del castanyer", el maitake (Grifola frondosa) és un bolet originari del nord del Japó, però que actualment es cultiva tant a Europa com als Estats Units tant per les seves qualitats alimentàries com medicinals. Resulten molt adequats per fer saltejats o a la planxa.

Ingredients per a dos persones:

• 250 gr. de bolets maitake
• 250 gr. de fideus shirataki
• 1 dau de gingebre
• 2 dents d'all
• 5 cullerades d'aigua
• 3 cullerades de salsa de soja
• 1 cullerada de mirin
• 1 cullerada de vinagre d'arròs
• 1 cullerada de xarop d'agave
• 1 culleradeta de maizena
• 1 culleradeta d'oli de sèsam
• 1 culleradeta de tabasco o be salsa de jalapenyos
• 1 grapat de coriandre

Procediment:

• Preparem en un got una mescla feta amb l'aigua, la salsa de soja, el mirin, el vinagre d'arròs, l'oli de sèsam i la salsa de jalapenyos. I en un got apart dissolem la maizena en una cullerada d'aigua. Ho reservem.
• Ratllem el gingebre i l'all i també ho reservem.
• Rentem els fideus i els escaldem tal com hem comentat. Un cop escorreguts de nou, escalfem un wok amb una cullerada d'oli d'oliva, hi fem daurar la mitat de l'all i el gingebre uns segons i els sofregim durant un parell de minuts.
• Traiem els fideus del wok, afegim la resta d'oli, l'all i el gingebre i passem a sofregir els bolets durant dos o tres minuts. Hi afegim la mescla que teniem preparada i els hi donem unes quantes voltes més abans de fer-los escórrer i servir-los al costat dels fideus.
• Afegim al líquid que ens ha quedat al wok la maizena dissolta. Remenem i just quan comenci a fer-se espessa, avoquem la salsa sobre els fideus i els bolets.
• Presentem el plat amb una mica de coriandre picat.

          Espero que us agradi i us faci bon profit!.

Cassoleta de peus de porc amb bolets i castanyes

       

          Us portem avui el que els Cimenters n'anomenem una "recepta extrema". Anomenem així aquelles menges que, essent apreciadíssimes per alguns, per altres poden resultar fins i tot fastigosos. En tot cas no hi ha grisos, no hi ha terme mig. Cauen dintre d'aquesta definició aliments com el conill, els cargols, els bolets, determinades parts de l'animal com els menuts, etc. No ens referim tant a les costums alimentàries marcades per condicionants culturals o religiosos cóm a les preferències personals dintre d'una mateixa població. Tal és el cas dels peus de porc, que bé o repugnen o entusiasmen, però mai deixen indiferent...
          Nosaltres som del gremi dels entusiastes i aquesta vegada els hem volgut maridar amb fruits de tardor com els bolets i les castanyes per obtindre un guisat notablement gustós.

Ingredients per a quatre persones:

• 4 peus de porc.
• 250 grams de bolets variats. En el nostre cas varem emprar una mescla que portava ceps, xitaque i fredolics.
• 500 gr. de castanyes. Les varem comprar congelades i ja peladetes que estalvia molta feina.
• Un parell de cebes tendres.
• 4 dents d'all.
• Una branca de julivert
• 4 cullerades de puré de tomàquet
• Una copeta d'oporto.
• Sal, pebre, pebre vermell dolç i picant, i una cullerada de sucre.
• Oli d'oliva.
• 1 litre de caldo.

Per a la picada:

• Una branca de julivert.
• 3 dents d'all.
• Una torradeta.
• Una presa de xocolata.
• Mitja dotzena de castanyes.
• Una mica de sal.

Procediment:

• En primer lloc cal preparar els peus, que, o bé podem comprar bullits i partits per la mitat o bé podem afegir a l'olla d'un caldo que apart estiguem fent nosaltres. En aquest cas necessitaran no menys de una hora i mitja de cocció. El caldo ens servirà després per acabar de coure el guisat.



• En una cassola amb oli d'oliva farem el sofregit.

• Començarem per la ceba a la que anirem sofregint molt lentament fins que es transparenti. Llavors hi avoquem una cullerada de sucre i deixem que es vagi caramel·litzant una estona.

• Quan la comencem a veure una mica rossa hi afegirem l'all i el julivert.

• Donem unes quantes voltes més i hi afegim la copeta d'oporto i deixem que s'evapori.

• Per fí hi ajuntem el tomàquet i, a foc ben baix el deixem anar sofregint fins que es vagi enfosquint. Si convé anem afegint alguna cullerada del caldo de bullir els peus per que no se'ns enganxi.

• En el sofregit que haurem obtingut, curem uns minuts les castanyes per que es vagin impregnant del sabor.

• Tot seguit incorporem els bolet i els fem coure una mica.

• Per fí ens posem literalment de peus a la cassola i els fem remenar una mica amb la resta de ingredients.

• Ho cobrim tot plegat amb el caldo, rectifiquem de sal i pebre i afegim una cullerada de pebre vermell, dolç i un altre de picant.

• Ho deixem coure tapat a foc ben baix una mitja hora o be fins que veiem que la salsa s'ha reduït a la meitat.
• Uns deu minuts abans de retirar-ho del foc haurem incorporat la picada deixatant-la amb una mica de caldo.

  

          I això és tot. Armeu-vos d'un bon pa de pagès acabat de fer i una ampolleta de vi negre i apa, a disfrutar.

Bon profit!

Ous estrellats amb trompetes de la mort

Seguint amb la cuina de tardor i aprofitant que hi ha força varietat de bolets al mercat, hem provat avui de fer una recepta amb una varietat que, pot ser per el seu color, nom  o aparença no és de les més populars; ens referim a les "trompetes de la mort".
Cito directament de Wikipèdia: "La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta, o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, orella d´ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fa que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc."

I efectivament, per nosaltres, que és la primera vegada que les cuinavem i probavem, ha sigut una descoberta agradable.
La recepta que us proposem és fàcil de fer i molt bona, dons a la certa amargor del bolet i fem contrastar la dolçor de la ceba caramelitzada i el picant del pebre vermell.
I ja sense més parsimònia:  

 OUS ESTRELLATS AMB TROMPETES DE LA MORT.




Ingredients per a dos persones:

• 4 ous
• 250gr. de trompetes
• 50 gr. de bakon fumat en tiretes
• 1 ceba tendra grandeta
• 4 o 5 dents d'all
• julivert
• 1 cullerada sopera de sucre moré
• oli d'oliva
• sal, pebre i pebre vermell picant.

 Procediment:

• En una paella amb oli d'oliva abundant torrem una mica les tires de bakon

• Tot seguit afegim la ceba tallada a rodanxes fines, abaixem el foc i l'anem enrossint lentament.

• Quan ja sigui enrossida hi afegim una cullerada de sucre morè i deixem que es vagi caramel·litzant a foc ben lent.

• Afegim l'all i la meitat del julivert i els enrossim.

• Incorporem les trompetes i les fem fregir uns dos o tres minuts.

• És el moment de trencar els ous e incorporar-los procurant que no es trenquin els rovells

• Salpebrem i afegim el pebre vermell i ho seguim escalfant a foc baix fins que veiem que tota la clara de l'ou és cuallada.

Ja ho podem emplatar i gaudir-ne provistos d'una cervesa ben fresqueta i una bona quantitat de pa blanc recent fet, de ser possible.....

I bon profit!!

pd. (Solanilla lo que te has perdido....)

Cassola de tardor amb calamarsets rovellons, llagostins i carbassa.

Us portem avui una recepta mig suggerida per una conversa amb la nostra bona col·lega la Laura de Cuinejar, que ens comentava sobre un "platillo" on es presentaven junts els calamars i els bolets. Com sigui que, per l'època de l'any a la Cimentera tenim el rebost ple de productes de tardor, varem decidir perpetrar un poti-poti que ha resultat un guisat força bo.

Ingredients per a 6 persones:

• 1 kg de patates
•  1/5 kilo de carbassa
• 1 llauna de tomaquet triturat
• 1 parell de pebrots verds
• 250 gr. de calamarsets nets i tallats
• 18 llagostins
• 1 dotzena de rovellons
• 1 l de fumet de peix
• all
• julivert
• 1 cullerada de pebre vermell dolç i un altre de pebre vermell picant
• sal i pebre negre
• Un raig d'Oporto

Procediment:

 .- En oli d'oliva marcarem els llagostins fins que estiguin ben rossos per ambdós costats i els reservarem.


.- Fem el sofregit incorporant lentament tots els ingredients: el pebrot, els rovellons, els calamarsets, l'all i el julivert. Sempre a foc baix i amb paciència.

.- Afegim una copeta d'Oporto i deixem que es vagi evaporant


 .-Incorporem el tomàquet ratllat, una cullerada de pebre vermell dolç, una de picant, rectifiquem de sal i pebre, i ho deixem coure a foc lent i tapat fins que redueixi  una quarta part del líquid, vigilant que no s'enganxi.


.-Hi avoquem el fumet de peix i quan bulli incorporem les patates i la       carbassa tallada a daus i ho deixem coure uns 20 minuts.


.- Un cop cuit incorporem els llagostins a la cassola. Ho deixem reposar uns minuts i ja ho podem servir.





                                                               Bon profit!!