Tortilla vegana amb remenat de xitakes.

Una mena de substitut als "tacos de carnitas" mexicans, on el taco el farem a l'estil crudivegà amb una massa basada en el carabassó i la llinosa. Pel que fa al farcit el farem a base de bolet maitake que ens donarà una textura similar al de la carn. Li donarem un toc picant amb una mica de bitxo en vinagre, i potenciarem el gust amb una mica de suc de llimona i salsa de soja. Una versió apta per a vegans, amb pocs greixos i carbohidrats i, per tant, apropiada per dietes de manteniment del pes.

Per a les tacos hem fet una massa processant carabassons amb una mica de romaní i farigola frescos fins a fer un puré. Ho mesclarem amb una tassa de llinosa molta. Deixarem reposar i estendrem la massa sobre paper de for i ho posarem a assecar unes vuit hores a la deshidratadora.

Per al farcit:

• Una capsa de bolets maitake
• Una ceba
• Un pebrot italià
• Un bitxo fresc o en vinagre
• Tres tomàquets madurs escaldats i pelats
• Dues dents d'all
• julivert o cilantre
• Dos cullerades d'oli d'oliva verge
• Un raig de salsa de soja
• El suc de mitja llimona
• Sal i pebre al gust

Procediment:

• Escalfar l'oli i posar a fregir la ceba tallada a llunes ben fines. Quan enrosseixi afegir l'all laminat i el bitxo a rodanxes.
• Deixar coure una estona i afegir-hi el pebrot a rodelles.
• Després els tomàquets tallats a quarts i deixar coure una estoneta més.
• Per últim afegir els maitakes tallats a bocins i deixar-los enrossir dos o tres minuts. 
• Apagar el foc, afegir la salsa de soja i la llimona.
• Col·locar-ho sobre el taco i decorar amb el cilantre, i servir-ho.
• Consumir-ho tot seguit per evitar que el taco s'estovi massa.
• Bon profit!.

Tempura de badocs farcits amb mató al curry

          S'anomena "badoc" a la flor del carabassó. El nom prové del fet que a la matinada, amb la rosada, s'hidraten, es tornen tendres i s'obren. "badant la boca". És justament a aquesta hora que han de ser collits. Son flors no només comestibles si no a demés delicioses. Tendres, de sabor dolç i suau i textura molt agradable. Ara en som plenament en temporada i, si no els heu tastat mai, val la pena que els proveu. Son perfectes per arrebossar i, per la seva forma de copa van molt bé per a farcir-los, de formatge, per exemple. Hi ha qui, n'elimina els estams, deixant només els pètals, abans de coure. Personalment penso que no val la pena.
          Aquí us els presentem en tempura i farcits d'un mató especiat amb pebre    i curri.

Ingredients per a 4:

• Una dotzena de badocs
• 250 gr. de mató, a poder ser, de Montserrat
• Unes tiges de porradell
• Una culldta. de curri en pols 
• Un pessic de pebre negre
• 150 gr. de farina blanca
• Aigua mineral ben freda
• Un pessic de sal
• Oli de gira-sol per a fregir.

Procediment:

• Netejar els badocs per a eliminar restes de terra que puguin portar, però amb molt de compte per que son molt delicats. Eliminar els sèpals de la flor, que poden resultar una mica durs. Son unes punxes verdes que trobareu a la base dels pètals.
• Batre el mató en un bol amb una forquilla i afegir-hi el curri en pols, el pebre i sal al gust.
• Amb mol de compte farcir els badocs amb un parell de culleradetes de mató, tancar els pètals i lligar-los amb l'ajut d'una tija de porradell. Si no en disposeu podeu fer servir tijes de ceba tendra o de porro però tallant-les longitudinalment en tires d'uns 4 ml. d'amplada.
• Preparar la tempura amb la farina blanca a la que anirem afegint aigua, sobretot, ben freda, fins que tingui la consistència d'una crema de llet espessa.
• Omplir un cassó alt amb oli de gira-sol, i quan estigui ben calent fregir-hi els badocs que haurem xopat amb la barreja de la tempura. Tingueu prudència al fregir i feu-los com a màxim de dos en dos i amb compte dons, durant la cocció, el mató va deixant una mica d'aigua i l'oli tendeix a esquitxar una mica.
• Deixar uns minuts sobre paper absorbent per eliminar l'excés d'oli i ja es poden consumir.

Bon profit!

Rotllets de calçot i alga nori en tempura

   

     Entrem de cap en la temporada dels calçots. Lo habitual és consumir-los a la brasa, que hi estan la mar de bons. Sempre solem acompanyar-los en aquestes ocasions amb la seva clàssica salsa. Quan que vaig a una calçotada, però, sempre me'n menjo un o dos "a pel" dons trobo que tenen un gust intens i molt bo. Un sabor que em recorda amb la ceba tendra i em fa pensar, enseguida, en la cuina japonesa, on l'empren tant sovint per a decorar o acompanyar diferents plats. Em va semblar bona idea, dons, fer-ne alguna preparació amb un toc oriental. Els he fet al vapor, marinats per unes hores en una vinagreta de mirin, enrotllats en alga nori i, en acabat arrebossats en tempura. Per sucar-los al final en la clàssica salsa de calçots de la qual podeu trobar-ne una mostra en aquesta entrada del blog.
     Si voleu, però alleugerir una mica la recepta, al estar cuits els calçots, es poden consumir també sense arrebossar-los i estan també força bons.
     Poden ser un bon entrant per un àpat o un bon platet per a un aperitiu.

Ingredients:

• Calçots (només la part blanca)
• 2 o 3 fulles d'alga nori
• Uns quants branquillons de porradell
• 2 cullerades d'oli d'oliva verge
• 2 cullerades de salsa de soja
• 2 cullerades de mirin
• Farina blanca
• Aigua ben freda
• Oli de gira-sol per fregir

Procediment:

• Netejar els calçots. Eliminar-ne les capes externes i la part verda que podem guardar per fer-ne una crema de calçots, per exemple. Tallar-los a bocins  d'uns cinc centímetres.
• Coure els calçots al vapor durant vint o vint i cinc minuts sense sal, dons l'alga nori i la salsa de soja ja n'aporten prou a la preparació.
• Mesclar l'oli, la salsa de soja i el mirin i batre-ho tot fins que quedi ben mesclat.
• Posar a marinar els calçots en aquesta mescla i deixar-los una nit a la nevera.
• Tallar l'alga nori en bocins de uns cinc per sis centímetres.
• Enrotllar cada bocí de calçot amb l'alga nori i lligar-lo amb un bri de porradell.
• Amb la farina blanca i aigua ben freda (quasi gelada) preparar la mescla per l'arrebossat. Ha de quedar amb la consistència d'una crema de llet espessa).
• Arrebossar els farcells, en una paella fonda o fregidora, escalfar oli abundant i fregir-los fins que comencin a enrossir.
• Desgreixar sobre un paper absorbent i servir sols o acompanyats de la salsa de la vostra elecció.

     Bon profit!

Fataier d'espinacs

           

     
           Els fataier són una mena de pastissets típics de la cuina àrab que es solen farcir de formatge tipus feta o d'espinacs, per exemple. Recorden les nostres "empanadilles" clàssiques d'espinacs a la catalana, però no duen ni panses ni  pinyons si no una mescla de ceba, oli d'oliva, llimona, herbes i espècies. Se'n poden trobar variants en paisos com: Líban, Síria, Egipte, Jordània, Israel i Palestina. En el nostre cas els farem amb espinacs (Fataier sabanekh) a l'estil en que se solen fer en aquest darrer país. Per al farcit ens hem basat en la recepta de la MahaYakoub a Youtube. Els palestins solen afegir-hi una bona quantitat de Za'tar. El Za'tar és una planta originaria de la regió, el Origanum siryacum, de la mateixa família que les nostrades orenga i farigola, però de fulla una mica més gran i tendre. Com que aquí no n'hem pogut aconseguir hem afegit al farcit una mica de farigola i orenga fresques. Entre les espècies que s'hi posen volem destacar el sumac. Prové  d'una herba, la Rhus aromatica  i és un condiment molt apreciat a l'Orient pròxim, però difícil de trobar a la nostre terra. Per sort en teniem un potet  a casa que l'amiga Laura de Cuinejar, viatgera impenitent, ens va portar en un dels seus viatges estivals. (Em sembla recordar que de l'Iran). Tenia moltes ganes d'emprar-lo en alguna recepta i els Fatayer n'han sigut l'excusa. El sumac i la llimona donen al farcit un punt àcid molt agradable.

Ingredients (per a uns 24 fataier):

Per al farcit:

• 500gr. d'espinacs
• 1 ceba
• 2 cullerades d'oli d'oliva
• Un grapat de farigola, a ser possible,fresca
• Un grapat d'orenga, a ser possible, fresc
• 1 culldta. de pebre negre molt
• 1 culldta. de canyella en pols
• 2 culldta. de comí
• 2 culldta. de sumaq
  
• Sal al gust
• Una llimona

Per a la pasta:

• 350gr. de farina
• 1 i 1/2 culldta. de llevat en pols
• 1 culldta. de sucre
• 1/2 culldta. de sal
• 240 ml. de llet d'avena tèbia
• 80 ml. d'oli d'oliva
  

Procediment:

• Mesclar el llevat amb el sucre i una mica de la llet d'avena i deixar-ho reposar uns 15 minuts.
• Mesclar la farina amb la sal i la mescla de llevat i sucre. Tot seguit incorporar l'oli i la llet d'avena tèbia i mesclar-ho amb una espàtula fins que comenci a desprendre's  del recipient. A partir d'aquí treballar la massa amb les mans fins que
  
  estigui homogènia i elàstica.
• Deixar la massa reposant durant mitja hora tapada amb paper film i un drap.
• Mentre la massa puja toca preparar el farcit. Tallar els espinacs ben menuts, afegir-hi mitja culleradeta de sal i remenar-los una estona. Acabar exprimint-los per eliminar-ne part de l'aigua.
• Tallar la ceba ben menuda i incorporar-la als espinacs juntament amb el grapat de farigola i orenga.
  
• Mesclar-les espècies en dos cullerades d'oli d'oliva i incorporar-ho als
• espinacs.
• Un cop la massa ha reposat caldrà aplanar-la ben fina amb el corro i, amb l'ajut d'una tassa o un motlle anar tallant-ne tants cercles com podem.
• A cada cercle de massa hi posarem una cullerada de farsa i els anirem doblegant sobre sí mateixos per tres costats embolicant la pasta. Al final tindrem uns farcellets en forma de tetraedre aplanat.
• Enfornar i coure a 220º fins que veiem la massa enrossida (uns 15-20 minuts). 

Farcellets vietnamites vegans

   

 
          Us portem avui una mena de farcellets dels que ja us havíem parlat en un altra ocasió, els rotllets de paper d'arròs típics de la cuina vietnamita, però aquest cop els hem fets totalment vegans. Aquesta mena de rotllets es fan amb unes oblies de paper d'arròs que es poden trobar en comerços de menjar oriental i que, un cop rehidratades,  es poden farcir de quasi qualsevol cosa i menjar-se crues o fregides. Poden ser un altra forma de menjar amanides i tenen un aspecte i una textura molt originals.

Ingredients per a dos persones:

• 6 oblees de paper d'arròs grans
  
• 1 pastanaga
• 1 grapat de canonges
• 1 pebrot groc
• 200 gr. de tomàquet xerri
• Unes fulles de coriandre
• Crema de pistatxos o de cacauets
• Uns quants cacauets i/o nous
• Una culleradeta de pebre picant
• Una llimona
• Sal al gust.

Procediment.

• Per muntar els nostres rotllets primer cal rehidratar les oblies. En un plat
  
  ample ple d'aigua hi submergirem les oblies durant uns segons fins que es tornin elàstiques. Això sol passar al cap de pocs segons. Cal no deixar-les massa en aigua per que llavors s'estoven massa i es poden trencar amb facilitat. Per això val més la pena fer-les com a molt de tres en tres.
• Un cop hidratada la oblia la estendrem sobre el marbre, o millor sobre un drap una mica
  
  humit, i amb un tros de paper de cuina assecarem l'excés d'aigua.
• Estendrem una mica de crema de fruits secs per sobre. Nosaltres n'hem fet de cacauet i de pistatxo, però també pot anar bé d'ametlla o avellana, sempre que no portin sucre.
• Després ho farcirem amb els ingredients al nostre gust. Nosaltres hi hem posat pastanaga, canonges, pebrot groc, tomàquet
  
  xerri i una mica de coriandre. En els que hem fet amb crema de cacahuets també n'hi hem posat uns quants de sencers, mentre que en les que hem fet amb crema de pistatxo hi hem posat unes nous.
• Ho amanirem amb un bon raig de suc de llimona o llima i una mica de sal i pebre vermell picant i tancarem el rotllet, primer tombant les puntes cap a dintre a fi de que no s'escapi el farcit i després acabant-los d'enrotllar a lo llarg.

          Espero  que ho trobeu bo. Bon profit!!

"Burrito" d'enciam

          Avui un esmorzar poc calòric i apetitós. Un farcellet o "burrito" d'enciam. Cruixent i ben apetitós.
          Emprarem les primeres fulles de l'enciam, sigui varietat iceberg o romana, que son les més grosses i, per tant més fàcils de farcir. En el cas dels enciams de la varietat romana, és aconsellable estirar-les amb l'envers cap avall i, amb l'ajut d'un ganivet ben esmolat eliminar-ne part del nervi que sobresurt de la fulla per el revers. Això ajudarà a que la fulla no es trenqui al doblegar-la per fer el farcell.

          Per omplir el burrito hem utilitzat una torrada de pa cruixent integral de sègol (Knäckebrot o Wholegrain rye crispbread), que li dona al farcell una textura cruixent molt agradable. Sobre aquesta torrada una llesca de formatge fresc de cabra, que podem substituir per qualsevol formatge vegà, d'ametlles o d'anacards, per exemple, si volem fer la recepta totalment vegana. Sobre el formatge hi hem posat unes rodanxes de pebrot vermell i ho hem amanit amb una salseta que hem elaborat mesclant una cullerada de mahonesa, una de mostassa i un raig de suc de llima.



          Per acabar hem plegat la fulla d'enciam sobre si mateixa per fer una mena de sobre de correus ,i  ho hem rematat empolsinant-ho  tot plegat amb una mica de pàprika.
          Espero que us agradi

"TACOS" CRUDIVEGANS

          Abans que res, unes consideracions que, si voleu anar de cara a barraca i veure la recepta us podeu saltar amb tota tranquil·litat.

          A casa som grassos. Som "de vida" com deien les iaies. Ens agrada menjar i ho fem amb entusiasme i professionalitat. Per això de tant en tant ens n'adonem, al mirar-nos al mirall, de que ocupem més espai físic del recomanable. Total que cada cert temps ens posem a fer dietes per mirar de controlar una mica el nostre natural inflable. Ara, després d'una temporada llarga d'una certa disbauxa gastronòmica i haver tornat a recuperar els sacsons i la pell tibant de fa temps, en toca una de vaques magres. I com que un intenta passar el tràngol de la millor manera possible sempre s'està empescant "trucos" per que la sensació de viure una postguerra de pa mesurat, naps bullits i racionament a tot'hora es faci més suportable. Amb aquest esperit em vaig endinsar en el procel·lós mon de les dietes alternatives. I en vaig trobar una que em va provocar força curiositat i que he decidit adoptar com a norma de vida una temporadeta fins que pugui tornar a calçar-me la meva samarreta favorita sense semblar un botifarró blau.
          Em refereixo a la dieta crudivegana o "crudiveganisme" que, bàsicament es tracta d'alimentar-se a base de vegetals crus: fruites, verdures, llavors... La idea en general és menjar només productes que no siguin d'origen animal i consumir-los crus dons amb la cocció sembla ser que poden perdre certes propietats. Personalment no estic d'acord amb aquest tipus d'alimentació com a forma de vida dons penso que solen ser, a la llarga una mica desequilibrades i  tinc la impressió de que poden donar lloc a algunes carències. M'ha semblat, però, una opció curiosa per fer, durant una temporada, un tipus d'alimentació que ajudi a baixar de pes. Però el que realment m'ha fet decidir per ella és el descobrir, a demés, una manera diferent de processar (més aviat que cuinar) els aliments donant lloc a una sèrie de receptes força interessants: sucs mescla de verdures i fruites, amanides multicolors, us d'aliments deshidratats, preparacions amb farines de llavors diverses i força fruita seca, etc.  En propers blogs aniré penjant alguns exemples que anirem provant d'aquest tipus de cuina.
          Pel que fa al veganisme en general, a nivell conceptual, els que en son practicants solen fer-ho per qüestions d'higiene alimentària, ecologisme o defensa dels animals. Cadascú te les seves opinions sobre aquestes qüestions. Personalment crec tant en el dret a la vida dels pollastres com  en el de les pastanagues. Tanmateix tenim una dentició omnívora i un sistema digestiu també adaptat a menjar diverses menes d'aliments. Vull dir que em sembla que matar per alimentar-se forma part de cóm son les coses en aquest estrany univers on ens ha tocat passar els dies. Ja dic que considero que tant mereixedors a la vida son els animals com les plantes. I, si no, aprenem a fotosintetitzar com elles per obtindre la teca o a viure de l'aire.... Als heteròtrofs (perdón por el palabro) ens van dibuixar així...   Altra cosa son bestieses com les de dedicar-se a massacrar espècies cinegètiques per pur plaer, emprenyar als toros per "art" o tradició  o molestar als peixos per esport.... Amb aquesta mena d'actituds no puc estar-hi  més en desacord.
          Tornant al que ens interessa. En la cuina crudivegana partim sempre d'aliments naturals i pràcticament sense processar, i a poder ser ecològics. Això implica que a la cuina necessitarem una sèrie d'estris  per a processar-los i poder fer  multitud de preparacions. Així és recomanable disposar com a mínim de una bona batedora de vas i una picadora, a part de ratlladors i peladors de verdures. Altres coses bastant útils però no indispensables son: un molinet de cafè per poder fer farina de llavors, una liquadora o extractora de sucs i una batedora d'alta velocitat que solen ser més eficients que les convencionals de vas.
          Cal mencionar també que, per poder fer certes preparacions com galetes, "pans", bases per pizzes, i bàsicament per a deshidratar fruites i verdures, és bastant aconsellable tindre un aparell deshidratador. De fet si no el tenim podem fer servir el forn convencional (especialment si té circulació d'aire) tenint la precaució de fer-lo funcionar a la més baixa temperatura possible i sense acabar de tancar la porta per poder eliminar l'aire carregat d'humitat. De fet la gràcia del deshidratador és que pot treballar al voltant dels 40,7º que és la temperatura a partir de la qual els enzims presents a les fruites i verdures comencen a degradar-se perdent, l'aliment, part del seu valor nutricional. Jo, personalment n'he adquirit un per internet. un Princess 112380, que ve a costar uns 50 € (n'hi-ha de més barates). Permet seleccionar un rang de temperatures entre 40 i 70º i porta sis safates intercanviables per disposar-hi els aliments.

          El procés de deshidratat és lent, sobretot a baixa temperatura. Es recomanable tallar les fruites i verdures en làmines fines per facilitar-ne l'assecat. La deshidratació, segons l'aliment i la consistència final que es vulgui obtenir pot anar des-de 2 a 12 hores o més. Alguns aparells de gama més alta venen equipats amb una mena de làmines de silicona que permeten treballar amb masses poc consistents o quasi líquides. En cas de no tenir-ne, una mica de paper parafinat del que s'empra pels forns convencionals pot fer el fet.
          Dons bé. En següents posts anirem parlant de diverses preparacions crudiveganes: sucs, pans, formatges, etc. I avui, per començar us portem una recepta adaptada a partir de la pàgina Rawanna blog. Es tracta d'una pàgina a Youtube on hi ha forces receptes i que m'ha servit de molta inspiració per a introduir-me en aquest "mundillu". La recepta d'avui es tracta d'unes "tortillas" crudiveganes que ens serviran per muntar uns "tacos" la mar d'apetitosos.

Ingredients:
Per a les "tortillas"

• 2 carabassons de bona mida
• 1 pebrot vermell
• 5 o 6 cullerades de llavors de llinosa

Per al farcit dels "tacos"

• Unes fulles d'enciam
• 4 cullerades de blat de moro dolç
• 8 olives aragoneses
• 8 tomàquets xerry
• El suc d'una llima
• Pebre vermell picant
• 100 grams de formatge de llavors, per exemple, d'ametlla o anacard ( En el nostre cas no en disposàvem i l'hem substituït per cottage chees, amb lo qual el farcit no ens ha sortit ni vegà, però és el que hi havia. I, a demés ha quedat molt bo). 

Preparació de les tortillas

• En primer lloc cal posar en remull la llinosa en, més o menys, el doble de volum d'aigua i deixar-ho un parell d'hores. Durant aquest temps la llinosa anirà desprenent una mena de mucílag que és el que ajudarà a donar consistència i elasticitat a la massa.
• Mentrestant rentarem les verdures i tallarem els carabassons amb pell a rodanxes i el pebrot a bocins menuts.
• Els picarem fins a obtindre un puré espès i els deixarem una bona estona sobre un colador per que vagin desprenent part del suc. Suc que, posteriorment podrem aprofitar per afegir en algun liquat.
• Un cop escorreguda la polpa de les hortalisses i hidratada la llinosa. Els barrejarem fins que ens quedi una mescla homogènia.
• Col·locarem el paper de forn a les safates del dessecador que farem servir i hi anirem posant cullerades de la massa que tot seguit aplanarem amb l'ajut d'una espàtula fins donar-les'hi la forma d'una tortilla. Amb la quantitat de massa proposada ens poden sortir aproximadament unes 7 o 8 unitats.
• Val la pena a entretenir-se en retallar una mica el paper sobrer per a que l'aire del dessecador pugui circular amb facilitat i s'escurci lo més possible el temps d'assecat.

• Ho deixarem assecant un parell o tres d'hores fins que veiem que te una certa consistència i llavors les capgirarem i, amb molt de compte mirarem de desprendre el paper.
• Les seguirem assecant una hora més fins que veiem que ens ha quedat una massa consistent i elàstica. Vigileu de no passar-vos en el temps d'assecat o quedaran massa seques i cruixents, que no és el que es preten.
• Tot el procés es pot fer en un forn convencional però llavors el temps dependrà de cada forn, i la quantitat de peces de les safates de forn que tingueu.

Farcit dels tacos:

• Escamparem el formatge per la superfície de la tortilla i hi afegirem un polsim de pebre vermell.
• Farcirem els tacos amb  el blat de moro i l'enciam ben picat.
• Traurem el pinyol de les olives, les picarem i les incorporarem juntament amb els tomàquets.
• I, per acabar, els regarem amb el suc de la llima.

Bon profit!.

Farcellets de tofu.

          Fa uns dies, vaig fer una de les meves  periòdiques visites a botigues de teca oriental, i concretament a un supermercat xinés bastant gran que hi ha al principi del passeig de Sant Joan de Barcelona. Vaig tindre la sort de trobar-hi quelcom que feia molt de temps que cercava sense èxit. Em refereixo a una preparació

a base de tofu fregit pròpia de la cuina japonesa: l'aburaage. Es tracta d'un tofu tallat molt finament i fregit per immersió. El resultat és una mena de bossa plana, que els japonesos farceixen de diverses maneres. De fet no vaig trobar aburaage, si no una preparació xinesa bastant similar, de la que en desconec el nom i que es tracta pràcticament d'el mateix, però en aquest cas el tofu és tallat tant fi que el resultat és una làmina que no arriba al mig mil·límetre de gruix. També és dons molt adequat per servir d'embolcall a qualsevol mena de farcell.

          Així dons, amb les meves làmines de tofu a les mans vaig sortint rebent cap a casa amb ganes de farcir-les d'alguna cosa i tastar-ne el resultat.


          La primera impressió un cop obert el paquet va ser d'estar tocant la pell translúcida d'algun animal abans de ser assaonada per fer-ne una una pantalla per una làmpada, per exemple. L'oloreta a soja, però, em feia adonar-me de que estava en presència de material vegetal. El tacte era suau però una mica corretjós. Aconsello dons, per treballar-hi amb més comoditat i poder enrotllar els farcells amb més facilitat, submergir-les en un plat amb aigua un parell o tres de minuts per tal de que es rehidratin una mica.

Ingredients per quatre persones (surten uns 12 farcells):   

• 2 Làmines de tofu.
• 400 gr. de carn picada mescla de vacu i porc.
• 200 gr. d'arròs blanc.
• 150 gr. de pebrot vermell tallat a dauets.
• Una llauneta de moresc.
• 1'5 litres de brou de pollastre.

Per adobar la carn:

• Una nou de gingebre.
• El suc d'una llimona.
• 1/2 culleradeta de canyela.
• 1 Cullerada sopera d'orenga.
• 1 culleradeta de café de harissa, o de pebre vermell en pols.
• Sal i pebre al gust.

Procediment:

• Ratllarem el gingebre i premsant-lo amb la mà n'extraurem tot el suc que es pugui.
• Adobem la carn amb el suc del gingebre, el de la llimona, la sal, el pebre i la resta d'herbes i espècies i la deixem reposar mitja hora a la nevera.
• Mesclarem amb la carn l'arròs en cru, el moresc i el pebrot i ho remenarem fins que quedi tot uniformement repartit. Això serà la farsa amb la que omplirem els farcells.

• Tallem les làmines en porcions aproximadament d'uns 15x10 cm, i les hidratem tal com hem explicat.
• Posem les làmines aplanades sobre el taulell i distribuïm la farsa entre elles. Aproximadament una cullerada sopera ben plena. Emboliquem els farcell procurant no apretar-los massa dons, tinguem en compte que, al coure l'arròs augmentarà el triple el seu volum.

                             

• En una cassola plana col·loquem els farcells, si pot ser junts per que no es desmuntin durant la cocció.
• Els cobrim sense escatimar de brou de pollastre calent, i prenent la precaució de posar-hi a sobre un plat invertit per evitar que surin i es coguin correctament els deixem bullir a foc lent uns 20-25 minuts, o fins que veiem que s'han begut gran part del brou. 

          Els deixem refredar una mica i a dinar.

          Bon profit!.

FARCELLETS DE COL

Avui una recepta baixa en colesterol  apta per aquells que estan acabant la dieta de post-Nadal i intenta embotir-se, sense massa èxit encara, en els modelets de la primavera anterior...
Uns típics farcells de col als qui hem manllevat cruelment quasi tot contacte amb els greixos. Contenen però una quantitat discreta de carbohidrats que ens aportaran l'arròs, en una dosi molt moderada i una mica de sucre morè. Pel que fa al gustet, li donarem un toc una mica oriental...

Ingredients per a 12 farcells:

• 12 penques de col per fer d'embolcall.
  
• 1-1,5 litres de brou, preferentment de carn.
• 400 gr. de carn picada de vedella o bé mixta.
• 1 carabassó.
• 1 llauna de moresc.
• 1 ramet de julivert.
• 2 cull. soperes de sucre moré.
• 2 cull. soperes de salsa d'ostres.
• 2 cull. sop. de salsa de soja.
• Un tros de gingebre de la mida del polze.
• Sal i pebre.

Procediment:

Rentarem les penques de col i amb l'ajut d'un ganivet afilat els hi pelarem la nervadura central, de manera que després no ens impedeixi enrotllar la fulla sobre sí mateixa. Les escaldarem uns 3 o 4 minuts i les deixarem escorrer i refredar.

Salpebrarem la carn i la mesclarem amb la salsa de soja, el sucre mor

 i la salsa d'ostres i ho treballarem fins a quedar homogeni.

Tallarem el carbassó a daus petits i el mesclarem amb la carn picada i el moresc.

Ratllem el gingebre i l'exprimim amb el puny incorporant-ne el suc a la mescla.

Farem els farcells omplint-los amb una cullerada de la mescla

 i tancant-los com qui embolica un regal.

Posarem els farcells en una cassola poc fonda, de manera que quedin

 una mica apretats per tal d'evitar que es desfessin durant la cocció. 

Avocarem el caldo a la cassola fins a cobrir-los i els deixarem

coure uns 25 minuts a foc lent.Un cop cuits els escorrerem

i deixarem refredar.

I això és tot. Nosaltres els hem acompanyat d'uns tomàquets escalivats, i amb el brou sobrer i una mica de maizena  hem fet una sopa de primer plat.

Bon profit!.