Crema de bròquil i mató al safrà.

Una bona manera de desempallegar-se d'aquell cabdell de bròquil que ronda fa dies per la nevera però al que no acabeu de donar-hi sortida. Sempre ens quedarà més bona, però si el bròquil és ben fresc.Una crema fàcil de fer i molt lleugera per a menjar tant freda com calenta. Aromatitzada amb gingebre i safrà, i a la que incorporarem un bon mató fresc i una mica d'alvocat per a fer-la encara més untuosa. Un bon recurs per no haver d'emprar cremes i llets evaporades i evitar-ne l'aport de calories i colesterol, però sense perdre en absolut la sensació sedosa que ens donarien. Per donar-li una mica de "vidilla" al final hi afegim una culleradeta de harissa, una pasta marroquina de pebrot picant, i un grapadet de sèsam per donar-li un toc cruixent.

Ingredients per a quatre:

• Un pom de bròquil de bona mida
• Un parell d'alvocats madurs
• Caldo de verdures
• 200 gr. de mató
• Una culldta. de harissa
• Un parell de dents d'all
• Una culldta. de ceba en pols
• Un dau de gingebre
• Uns brins de safrà
• Un grapadet de sèsam blanc i negre
• Un parell de cullerades de mantega, o si preferiu, d'oli d'oliva
• Sal Al gust.

Procediment.

• Omplir el fons d'una olla amb un parell de dits de caldo de verdures. Si en teniu fet a casa, millor. Si no en podeu fer servir algun de comercial. N'hi ha de força qualitat. Sobre aquest líquid hi posarem una vaporera o, si no en disposeu, un simple escorredor. Hi poseu el bròquil prèviament tallat en cabdells i ho tapeu. Un cop arrenqui el bull esperar uns 10-12 minuts, punxar el bròquil, i, si ja està tou, retirar-lo. Ens ha de quedar cruixent doncs així mantindrà tot el seu sabor. Guardar el caldo per més endavant.
• Tallar a bocins ben petits tant l'all com el gingebre. Escalfar l'oli o la mantega en una paella i daurar-hi l'all i el gingebre amb precaució de que no es cremin. Afegir la ceba en pols i els brins de safrà, donar un parell de voltes i incorporar el bròquil per sofregir-lo. Coure'l un tres o quatre minuts, fins que estigui brillant. Deixar refredar una estona.
• Col·locar el bròquil i la polpa dels alvocats en el vas de la batedora, afegir el caldo just fins a cobrir-lo. Incorporar la sal i batre-ho fins que quedi homogeni. Tallar la meitat del mató a bocins i anar-los incorporant mentre seguim batent.
• Si volem la crema calenta. Escalfar-la amb prudència remenant-la per que no s'enganxi. En el darrer moment incorporarem la resta del mató tallat a daus, sense remenar massa per que quedin sencers i els notem al paladejar la crema.
• Servir en bols afegint una "ratlla" de harissa, unes llesques de tomàquet xerry i el sèsam de colors.

Bon profit!.

Crema freda de coco, mango i menta.

Una crema vegana adequada per un sopar d'estiu a la fresca. La vaig tastar fa uns dies en un restaurant hindú i he provat de reproduir-la amb força èxit. No s'assembla a la que vaig tastar, però diria que encara és més bona i refrescant.
A demés és senzillíssima de fer i si tens convidats a sopar quedes com un senyor per quatre quartos i deu minuts a la cuina.

Ingredients per a quatre:

• Dos mangos madurs
• Un litre de llet de coco sense sucre
• Uns branquillons de menta fresca
• Un pessic de sal
• Un parell de cullerades d'oli de coco

Procediment:

Pelar i tallar els mangos en bocins petits.

En una paella fonda escalfar l'oli de coco i saltejar-hi el mango una estona a foc baix per que es vagi caramel·litzant.

Afegir la llet de coco. Quan arrenqui el bull incorporar la sal i deixar coure uns cinc minuts a foc viu.

Aturar el foc i posar-hi a infusionar un parell de branques de menta.

Passats uns deu minuts, treure la menta. Batre la llet amb els bocins de mango amb una batedora de vas fins a obtenir una crema suau.

Deixar refredar unes hores a la nevera.

Servir amb unes fulles de menta senceres o bé tallades en juliana.

Escudella de col amb mote

Mote és el nom que es dona a diferents grans o llegums cuits en aigua,  i que es consumeixen en diversos països del continent americà.

EL blat de moro mote, que és molt consumit al Perú, és un tipus de panís el gra del qual és força més gran del que aquí estem habituats, i que es consumeix en diferentes  preparacions despres d'haver sigut desproveït de la seva pell. Per aconseguir això el gra és bullit amb cendres o amb calç. A A Mèxic i i alguns països d'Amèrica central d'aquest procés se'n  diu nixtamalización, i el seu resultat nixtamal, i és el gra que s'usa un cop molt per a fer les tortillas.

Per el seu sabor i textura farinosa recorda bastant al nostre blat escairat del Berguedà, encara que és força més gros. En tot cas a la nostra recepta farem servir el mote com justament fan al Berguedà amb l'escairat i en farem una sopa apropiada per a un dia de fred i de neu com el d'avui.

Ingredients per a quatre:

• Cinc litres d'aigua mineral
• Dues carcasses i dos pits de pollastre
• Un os salat de pernil i un de vedella
• Mitja col d'hivern
• Un parell de pastanagues
• Un parell de naps blancs
• Un parell de cebes tendres
• Una culldta. de ras-al-hannout
• Una culldta. de comí molt
• Una culldta. rasa de canyella en pols
• Una culldta. de salsa de chipotle

Procediment:

Deixar en remull el mote entre dotze i vint i quatre hores.

Al dia següent posar aigua mineral a bullir i quan arrenqui el bull afegir-hi les carcasses, els pits i els ossos juntament amb el mote i deixar bullint a foc mig durant mitja hora. Retirar els pits de pollastre. Afegir les espècies i deixar que la resta segueixi bullint una hora més. Anar desespumant el caldo.

Mentrestant deixar refredar una mica els pits i desfilar-los ben fins. Reservar.

Treure una mica el tronxo a les fulles de col i tallar-les en juliana. Tallar la resta de verdures en rodanxes.

Afegir les verdures al caldo. Tastar-lo i rectificar de sal si ho creieu convenient (tingueu en compte que l'os de pernil ja aporta força sal). Deixar bullir uns vint i cinc minuts a foc medi.

Abans de servir, si voleu animar el plat, afegiu-hi una culleradeta rasa de salsa de xipotle o d'ají panca per cada comensal. 

Presenteu els plats a taula guarnits amb el pollastre desfilat.

Crema de poma Granny Smith

        La poma Granny Smith  és una varietat de poma que es va crear artificialment a Australia a mitjans del segle dinou, a partir de la hibridació entre les espècies Malus domestica i M. sylvestris.  La "inventora" i que va crear-ne el primer empelt va ser una avia australiana, una tal María Ann Smith Sherwood, i de aquí li ve el nom a la poma de "Granny Smith" (Àvia Smith). Posteriorment el seu cultiu es va estendre per Europa i els Estats Units,
          Son pomes verdes, sucoses, cruixents i àcides. Tot i que a mi no em sembla la millor varietat per menjar crua, el seu punt àcid la fa ideal per posar-la en amanides i altres preparacions. A demés te una característica que la fa ideal per a la cuina i la rebosteria i és que, degut a la seva alta acidesa no s'oxida amb tanta facilitat com les pomes  d'altres varietats.
          La crema que us presentem, totalment apta per a vegans i de molt fàcil confecció està feta amb aquestes pomes i aromatitzada amb llima, gingebre i coriandre. És una crema refrescant adequada per a un sopar d'estiu i pot reemplaçar sense vergonya a les més habituals cremes fredes d'hortalisses.

Ingredients per a quatre:

• Quatre pomes granny Smith
• Dos alvocats madurs
• Una llima
• Un parell de pessics de coriandre fresc picat.
• Mitja culldta. de gingebre en pols
• Sal al gust

Procediment:

• Ratllar la pell de la llima i reservar-la
• Pelar les pomes i els alvocats, tallar-los a daus.
• Posar-ho tot plegat a la processadora d'aliments junt amb el coriandre, el gingebre i un raig del suc de la llima, sense exagerar dons podria potenciar massa l'acidesa de la crema.
• Picar-ho fins a obtindre una massa cremosa. Si considereu que queda massa espès per al vostre gust podeu afegir una mica d'aigua amb prudència fins a aconseguir la consistència desitjada.
• Guardar a la nevera en un bol tapat amb paper film tocant la superfície de la crema per a evitar-ne l'oxidació.
• Servir ben freda en copes altes i decorada amb la pell de la llima ratllada.

Bon profit.

Crema de coco i menta

           Sempre va be tenir una mica de menta fresca, junt amb altres herbes per donar un toc de sabor als plats. Jo ara mateix tinc plantats, julivert, porradell, romaní, farigola i, naturalment, menta. En vaig comprar un plançó remenut fa pocs mesos i amb l'arribada de la primavera ha anat creixent tota ufanosa. I he decidit que ja començava a ser hora de fer-ne alguna cosa. La menta s'empra força industrialment per donar sabor a dolços i caramels, justament per que el seu poder refrescant lliga molt bé amb el dolç. També en infusió o afegida a un bon té, resulta una beguda excel·lent. Potser és menys emprada per les nostres contrades en preparacions salades, si n'exceptuem les faves, es clar. A la cuina de la banda oriental del Mediterrani però, solen emprar-la força més que nosaltres: en els taboule, el saltziki, o bé per acompanyar el corder, per exemple.
          Aquí teniu una preparació salada aromatitzada amb menta. Una crema feta a base de llet de coco, molt fàcil de confegir, totalment vegana i que està molt bona calenta, però especialment ben freda, ço que en potencia encara més la seva qualitat refrescant.

Ingredients per a quatre:

• Un litre de llet de coco sense sucre
• Un quart de litre de crema de llet vegetal. Jo l'he fet servir de civada
• Un dau de brou vegetal
• Quatre cullerades de farina d'arròs
• Tres grapats de fulles de menta fresca
• Un raig d'oli d'oliva verge
• Sal al gust.

Procediment:

• Rentar i escórrer les branques de menta i separar-ne les fulles. N'hem de tenir tres grapats, dos per a infusionar i el tercer per a decorar el plat.
• Posar la llet de coco a escalfar fins que arrenqui el bull. Treure del foc i posar-hi la menta per fer-ne una infusió. Deixar reposar un quart d'hora.
• Passat aquest temps, amb l'ajut d'una escumadora retirar les fulles de menta i tornar-ho a posar al foc.
• Quan arrenqui el bull, abaixar el foc i afegir el dau de brou ben picat. Remenar fins que el dau s'hagi fos.
• Afegir la crema de llet i mesclar.
• Tot seguit rectificar de sal i afegir la farina d'arròs. Anar remenant uns minuts a foc baix. Quan veiem que la crema es va fent una mica més espessa ja ho tenim.
• Si la voleu consumir freda, deixar-la refredar tota una nit a la nevera.
• Just al moment de servir la crema a taula cal afegir-hi la resta de menta picada ben fina com a topping.

Bon profit!

Crema vegana de castanyes

          

La castanya és un dels productes més populars de la tardor, encara que, com es conserva força be seca en podem gaudir tot l'any. En el passat va ser un ingredient molt present en la cuina catalana. Abans de l’arribada de nous productes provinents d’Amèrica, la castanya venia a fer el paper que actualment te la patata en molts plats, com ara cremes o acompanyaments de la carn. Es poden menjar bullides, torrades al forn, saltades o també fer-ne farina. En alguns països les castanyes torrades, bullides o polvoritzades s'han usat tradicionalment com a "talla-fam" per a gent humil, cosa que ha donat diversos pans, galetes i pastissos fets amb farina de castanya arreu del món. També és freqüent el seu ús per a fer licors. o preparar dolços com les marron glacé (castanyes confitades). En alguns llocs els castanyers es cultiven en terres on altres conreus més rics, com el blat o la vinya, no poden créixer, i son una bona font substitutòria del midó en l'alimentació.

A mi personalment m'agraden sobretot fresques i crues, però com és tant difícil de pelar-les acabo sempre menjant-les cuites. Tot i així, fins i tot cuites son entretingudes de pelar. Potser la manera més fàcil és tallar una creu a la closca i posar-les a coure al forn una estona. Aquesta vegada però vaig voler provar un altre sistema que, no aconsello massa, però que em va fer poder sortir del pas: fer el tall en creu, coure-les de 10 en 10 en el forn microones durant quatre minuts a plena potència i, tot seguit submergir-les en aigua amb gel. EL xoc de l'aigua freda fa, teòricament, que la pell es desprengui amb més facilitat. Tot i així em vaig passar més d'una hora pelant les maleïdes castanyes i per acabar-ho d'adobar se'm va cremar el microones. Així dons, no puc aconsellar massa aquesta tècnica.

Un cop passat el calvari de pelar les castanyes, la crema que us presentem avui es fa en un pis-pas, i queda molt bona per acompanyar qualsevol carn roja.

Ingredients:

• 3/4 de Kilo de castanyes pelades
• La quantitat necessària de llet d'avena per cobrir-les
• 1 cullerada d'oli de gira-sol.
• 1/2 culleradeta de nou moscada
• 1/2 culleradeta de canyella en pols
• 1/2 culleradeta de pebre blanc
• Sal al gust

Procediment:

• Tallar cada castanya en quatre bocins
• Escalfar l'oli en el pot on les haguem de coure
• Saltejar les castanyes i afegir-hi les espècies i la sal
• Cobrir les castanyes amb la llet d'avena, just fins arribar a cobrir-les
• Deixar coure uns 15 minuts amb el foc baix i remenant de tant en tant per evitar que la llet bulli i vessi.
• Refredar una mitja hora i picar, una mica grollerament, amb l'ajut d'un túrmix, per tal de que quedi una textura irregular on es notin alguns bocins de castanya.

Bon profit!

Crema vegana de calçots amb coco i alvocat

      He tingut el goig d'assistir a una trobada de gastroblogaires a la vinya de la Carme, de "Cuinetes Carme" i d'en Toni, el seu marit, una parella entranyable, amb tota una colla de bojos del blog de cuina, habituals d'aquests saraos. Vàrem fer la primera calçotada de la temporada, amb concurs de salses i tot. Vàrem passar un gran dia rient, menjant i bevent tant com vàrem poder. Sol passar en aquesta mena d'events, que cadascú porta una mica d'alguna cosa per a ajuntar-la amb la mica que porten els demés i després es reparteix per a tots. Jo no soc gaire bon calculador per aquestes coses, però em penso que la resta de gent tampoc, per que s'acaben acumulant tals munts de menjar que després, amb les sobres, es podria alimentar un població mitjaneta durant uns quants dies sense haver d'escatimar. Així va passar amb la nostra trobada. Total que vàrem tornar a casa amb el cistell ple de viandes. En el meu cas em vaig endur un farcell amb un bon grapat de calçots dels que havien sobrat.
     Se'm  va ocórrer fer-ne un parell de receptes, i, una d'elles, és la crema que avui us portem. Volíem fer-ne una preparació totalment vegana, i per tal d'aconseguir la textura final cremosa sense haver de recórrer a emprar llets evaporades, cremes o similars vàrem pensar que l'alvocat faria el fet i casaria també molt be amb el gust suau del calçot. Per acabar de donar el toc de sabor a la nostra crema hem optat per sofregir el calçot amb gingebre ratllat
en una mescla d'oli de coco i d'oliva verge.

Ingredients per a cada mig kilo de calçots:

• Òbviament, el mig kilogram de calçots
• Un litre o litre i mig de caldo de verdures.
• Un alvocat gran
• Dos cullerades d'oli de coco
• Una cullerada d'oli d'oliva verge
• Una nou de gingebre fresc ratllat.
• El suc de 1/2 llimona
• Un pessic de pebre negre acabat de moldre
• Un pessic de nou moscada
• Sal al gust. (Si no empreu un caldo fet a casa prudència amb la sal dons els de comercials solen portar-ne abastament)

Procediment:

• Netejar els calçots per a eliminar-ne la terra. Tallar les arrels i les puntes de les fulles fins allà on veiem que la fulla encara està consistent. De la part blanca del calçot treure les dos terceres parts i reservar-la per a altres preparacions. És la part menys fibrosa i més adequada per a menjar-la sencera. Reservar dons la part terminal de la tija blanca i emprar la part verda per a la nostra crema. Al final n'hem de tenir mig kilogram.
• Reservar algunes puntes verdes per, en acabat, fer una juliana per decorar el plat i tallar la resta a rodelles d'un centímetre.
• A l'olla on farem la crema posar a escalfar dos cullerades d'oli de coco i una d'oli verge, daurar-hi uns breus instants el gingebre ratllat i, tot seguit, sofregir-hi els calçots una estona llarga amb el foc ben baix.
• En acabat incorporar el caldo de verdures i bullir-ho durant uns 30 minuts a foc medi. (Jo he posat entre l'olla i la tapadora una vaporera de bambú on he posat a fer al vapor durant uns 20 minuts la resta de calçots que he guardat per fer-ne un altre preparació).
• Un cop els calçots han bullit triturar-los amb el túrmix i els passar-los a un altre olla a través d'un colador de malla fina per treure'n la part fibrosa.
• En un bol aixafar l'alvocat amb el suc de la llimona i, quan el tinguem fet una pasta, afegir-lo a la crema.
• Deixar coure uns cinc minuts, afegir el pebre i la nou moscada, rectificar de sal, i  tornar a batre fins a tenir la crema ben homogènia.
• Servir calent i decorat amb la juliana que teniem reservada.

     Bon profit!

Puré d'api i patata amb massala de gingebre

          Avui una recepta vegana d'aprofitament. A casa  els dimarts m'arriba una caixa de verdura ecològica dels amics de L'Ortiga i em passo una estona rentant les verdures i traient algun que altre cargolet o insecte que sempre porten les verdures naturals que no han estat tractades amb pesticides. Després sempre poso a fer un brou que normalment faig amb el que m'han portat, però que, per lo general sempre inclou força api. Un cop fet el brou no acostumo a usar l'api i el llenço dons sempre acostuma a ser una mica fibrós. Però l'altre dia vaig pensar que picant-lo ben fi es podria aprofitar per fer-ne una crema o un puré. I així ho vaig fer. Tot i que, per enriquir-lo de gust, li vaig afegir un cop fet un massala de gingebre i espècies que li va donar el tooc especial que necessitava.

Ingredients:

• La part de les fulles d'un api
• 1 l. de brou vegetal
• 2 patates de bona mida
• 2 culleradetes de sal d'api, o sal convencional
• Sèsam de dos colors per decorar i unes llesques de l'api cru.

Per al massala:

• 2 cullerades d'oli d'oliva verge
• 3 dents d'all
• 1 dau de gingebre d'uns 2 cm
• 1/2 culleradeta de coriandre
• 1/2 culleradeta de comí en pols
• 1/2 culleradeta de harissa, paprika o pebre de caiena molta

Procediment:

• Un cop tinguem bullit l'api el tallarem ben menut per tal de tallar les fibres de les tijes i el posarem en una olla  juntament amb les patates, el brou vegetal i ho picarem tot ben fi amb l'ajut d'un turmix. Personalment però, prefereixo la picadora de vas per que trobo que el puré resultant pot quedar més fi.
• Per altra banda elaborarem el massala. El hindús solen fer el massala emprant  mantega clarificada o gee, com ells diuen, però no és el cas. Nosaltres emprarem un oli d'oliva, a ser possible verge de primera premsada en fred. Jo acostumo a emprar oli de Les Garrigues. Així dons, escalfarem un parell de bones cullerades d'oli, ratllarem l'all i el gingebre i els fregirem un parell o tres de minuts juntament amb les espècies i una mica de sal fins que l'all comenci a estar ros.
• Posarem el puré a escalfar i, mentre el remenem per que no s'enganxi i anirem abocant-hi el massala per que es mescli be.
• Un cop calent ho servirem decorat amb unes quantes llesques d'api cru i un polssim de sèsam de dos colors.

          Bon profit!

• 
  

Sopa agripicant de moniato i remolatxa

          Una sopeta molt bona i reconfortant, sobretot a partir d'ara que començarà a fer fresqueta i un plat de sopa ben calenta sempre va be per sopar. Aquesta sopa, apart de ser ben poc calòrica te tots els gustos: la dolçor de la remolatxa, el moniato i les demés verdures, l'agror del iogurt i el punt picant que li dona el tabasco. Tot plegat li confereix un sabor ben particular i agradable.

Ingredients:

Per al brou:

• 4 o 5 litres d'aigua filtrada 1/4 de célèri, o bé un d'api, (només la part de les fulles)
• Un tall de gingebre d'un parell de dits
• 2 xirivies
• 4 porros petits tallats a rodanxes
• 1 cullerada de sopa de ras-al-hannout
• 1 cullerada de sopa de comí en pols
• Sal al gust

Per a les verdures:

• Una remolatxa
• Un parell de moniatos
• Un plàtan mascle
• Un parell de branques d'ápi sense les fulles
• Un parell de naps
• 3 pastanagues

Per emplatar:

• Una cullerada ben farcida de iogurt grec, o, si es vol fer la recepta completament vegana, una cullerada de qualsevol iogurt vegà sense ensucrar i el suc de mitja llimona
• Uns cops de tabasco, (més o menys segons la contundència picant desitjada)
• Un pessic de cerfull.

Procediment:

• Primer posarem un bona olla d'aigua filtrada a bullir i farem el brou amb el bocí d'api, les xirivies, el bocí de gingebre, els porros tallats a rodanxes fines i les cullerades de comí i ras-al-hannout. El deixarem anar fent xup-xup durant una hora llarga o fins que veiem que l'aigua ha reduït quasi a la mitat.
• Un cop fet el brou, rectificarem de sal, retirarem les xirivies, la rel d'api i el gingebre i posarem a coure la resta de les verdures prèviament tallades a bocins petits. Ho deixarem coure no més de 20 minuts per que no perdin massa consistència ni sabor.
• Un cop llesta la sopa l'emplatarem adornant-la amb una bona cullerada de iogurt grec, unes gotes de tabasco i un pessic de cerfull. Si voleu fer la recepta totalment vegana podeu canviar per una mica de iogurt vegà, d'anacards, per exemple i un raig de suc de llimona.

          Bon profit!!

Xarrup de meló a la menta

          LaFàbrica us porta avui un entrent adequat per aquests dies de calor insuportable. Fàcil de fer i sorprenentment bo i refrescant.

Ingredients:

• Mig meló de pell de gripau (que ara estan fantàstics).
• 200 g de iogurt grec.
• Un grapadet de fulles de menta fresca.
• Una mica de sal i pebre.

Procediment:

• Peleu i elimineu les llavors del meló i talleu-ne la car a bocins.
• En una batedora de vas incorporeu tot el meló, afegiu la menta tallada ben fina, el iogurt i una mica de sal i pebre al vostre gust.
• Bateu el meló, primer a alta velocitat i després una estona més a velocitat més lenta per fer-ho una mica més escumós.
• Deseu a la nevera i, uns 20 minuts abans de consumir poseu-ho al congelador per que quedi ben fret.
• A l'hora de servir l'haureu de remenar una mica i servir-lo com a entrant en gots de xupito decorats amb una fulla de menta, com hem fet nosaltres, o be com a sopa. En aquest cas recomanem guardar part del meló i incorporar-ne uns daus a cada plat junt amb alguna fulla de menta, o be afegir-hi uns petits daus de síndria per donar-hi un toc de color.

Bon profit i que us refresqui força!.

Crema de carbassa i farigola

       

           Sopar de Nadal. Primer round....

          Un bon amic de Granada, en Joso, em va portar, la darrera vegada que em va visitar, una formosa carbassa que ha estat decorant el moble de la cuina un parell de setmanes. L'altre dia voltava per la cuina rumiant el menú de la nit de Nadal. Pensava en fer un entrant no massa carregós donada la contundència del segon plat que tenia previst: una pava farcida ("Gefüllte Puten" li diuen els alemanys. A que sona malament.....). No se m'ocorria res interessant fins que la carbassa em va clicar l'ull, avorrida d'estar-se allí de pura decoració. Vaig recordar llavors haver-ne menjat una sopa excel·lent una vegada a casa d'una bona i altruista amiga, la Lupe. Ella, una vegada al més reuneix un grup d'impresentables del que m'honoro en formar part, per donar-nos de menjar i recollir calerons per una ONG. Allí, en una ocasió, una companya, l'Edda de Carli , ens va portar una sopa de carbassa aromatitzada amb herbes que hem va semblar boníssima, i que he tractat de reproduir a la meva manera amb bastant d'èxit. Això m'ha permés matar dos trets d'un sol pardal: resoldre el primer plat del sopar de Nadal i donar sortida a aquella pobre carbassa ensopida de veure'm circular per la cuina. (A demés així la carbassa passa d'estar ensopida a estar ensopada... per alló de la sopa... Perdoneu. un joc de paraules fàcil que no he pogut evitar...)

Ingredients:

• Una carbassa (évidemment ma chère...)
• Un paquet d'herbes pel caldo.
• Un quart de gallina de la cuixa.
• Un ós de pernil salat.
• Una carcassa de pollastre.
• 250 g. de taquets de pernil salat
• 2 o 3 fulles de llorer
• Una branca generosa de farigola, fresca, a poder ser.
• Uns 50 gr. de mantega.
• Un raig d'oli

Procediment.

          Personalment tinc un sistema quan cuino carbassa, per no haver-me de barallar amb la ingrata feina de pelar-la, i és que la bullo primer una mica, de manera que així la pell es desprengui amb més facilitat.

Així dons, començarem per posar una olla a escalfar amb aigua i una mica de sal. Rentarem les carns i les posarem a bullir una mitja hora, desescumant el caldo de tant en tant.

          Mentrestant rentarem curosament la carbassa i la tallarem a octaus amb l'ajuda d'un bon ganivet gran i una ma de morter. La posarem a bullir amb les carns un quart d'hora o poc més. Traurem els trossos de l'olla, els deixarem refredar una mica i els pelarem, reservant-los.

Incorporarem ara la resta de verdures al caldo, dons abans amb la carbassa segurament no hi haguessin cabut. Deixarem que el caldo s'acabi de fer de la manera habitual.

          Quan haguem de preparar la sopa posarem la carbassa en una olla i afegirem un parell de dits del caldo i ho batrem amb el turmix. Anirem afegint més caldo fins que aconseguim la consistència que ens sembli més apetitosa. Personalment m'agrada més aviat espessa. Si hi afegim la quantitat adequada de caldo, degut a la mateixa textura de la carbassa conseguirem una emulsió més semblant a una crema que a un puré, tot i no portant nata de cap mena. Després escalfarem una bona cassola on hi desfarem la mantega amb un bon raig d'oli d'oliva i hi fregirem els taquets de pernil. Hi incorporarem el llorer i la farigola i ho deixarem acabar de fregir. Tot seguit hi anirem abocant el puré de carbassa, ho mesclarem tot plegat i ho deixarem coure a foc ben baix un quinze minuts remenant amb una cullera de fusta per evitar que se'ns enganxi.

          Podeu decorar-la al servir amb un ramet de farigola fresca.

          Bon profit!.

Crema de pastanagues al gingebre

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?:

Crema de pastanagues al gingebre.

              Celebrant el 800 visitant d’aquest frenopàtic ambulant, LaFábricaDeCemento es congratula de presentar avui una recepta agradable per aquestes calors, a la vegada que senzilla: crema de pastanagues al gingebre.

              L'origen botànic de la pastanaga es localitza a l'Àsia menor, a l'actual Iran. Va ser cultivada i apreciada per les cultures mediterrànies des d'antic. És famosa pel seu contingut en vitamina A, fonamental per a les funcions epitelials de la pell i per als pigments dels ulls. També té un contingut important de vitamines C i B. Però a part de totes aquestes beneficioses propietats, és barata, fàcil de trobar, una mica aburrida, però a la vegada molt versàtil. Aquí li hem aportat un extra de sabor so fregint-la amb gingebre.

I ja, sense més profiteroles, anem per la recepta.

Ingredients:

_Un manat de pastanagues. Uns 600-800 grams.

_Un tros de gingebre d’uns 3 cm. de llarg.

_Una nou de mantega

_Oli d’oliva

_100  ml. de formatge Quark

_Dos iogurts grecs

_Un cubet de brou

_Una miqueta de porradell

Procediment:

-          Rasquem la pell de les pastanagues i les tallem a a daus petits

-          Ratllem el gingebre ben menut.

-          En una olla o cassola abocarem  un parell de cullerades d’oli d’oliva i hi desfarem la nou de mantega.

-          Enrossim el gingebre i incorporem les pastanagues i les fem sofregir una estona amb el foc ben baix i remenant contínuament per que no s’enganxin.

-          Quan veiem les pastanagues amb un aspecte brillant, les cobrim d’aigua calenta en la que haurem desfet un cubet de brou. Només la quantitat suficient per cobrir-les, i les deixem coure uns 15 minuts amb el foc ben baix.

-          Un cop estiguin tendres les retirem del foc i les deixem refredar.

-          Ara, abocarem a l’olla el quark i els dos iogurts, i ho picarem fins a aconseguir una crema fina i homogènia.

-          Rectificarem de sal i de pebre, i si volem, afegirem una punta de cullerada de nou moscada.

-          Deixarem acabar de refredar a la nevera fins al moment de consumir-la.

-          La servirem en bols individuals decorant-la amb el porradell talladet i un raig d’oli d’oliva.

I, apa. Ja tenim primer plat per un sopar d’estiu.

Bon profit i feliç mil·leni.