Ous estrellats amb trompetes de la mort

Seguint amb la cuina de tardor i aprofitant que hi ha força varietat de bolets al mercat, hem provat avui de fer una recepta amb una varietat que, pot ser per el seu color, nom  o aparença no és de les més populars; ens referim a les "trompetes de la mort".
Cito directament de Wikipèdia: "La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta, o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, orella d´ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fa que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc."

I efectivament, per nosaltres, que és la primera vegada que les cuinavem i probavem, ha sigut una descoberta agradable.
La recepta que us proposem és fàcil de fer i molt bona, dons a la certa amargor del bolet i fem contrastar la dolçor de la ceba caramelitzada i el picant del pebre vermell.
I ja sense més parsimònia:  

 OUS ESTRELLATS AMB TROMPETES DE LA MORT.




Ingredients per a dos persones:

• 4 ous
• 250gr. de trompetes
• 50 gr. de bakon fumat en tiretes
• 1 ceba tendra grandeta
• 4 o 5 dents d'all
• julivert
• 1 cullerada sopera de sucre moré
• oli d'oliva
• sal, pebre i pebre vermell picant.

 Procediment:

• En una paella amb oli d'oliva abundant torrem una mica les tires de bakon

• Tot seguit afegim la ceba tallada a rodanxes fines, abaixem el foc i l'anem enrossint lentament.

• Quan ja sigui enrossida hi afegim una cullerada de sucre morè i deixem que es vagi caramel·litzant a foc ben lent.

• Afegim l'all i la meitat del julivert i els enrossim.

• Incorporem les trompetes i les fem fregir uns dos o tres minuts.

• És el moment de trencar els ous e incorporar-los procurant que no es trenquin els rovells

• Salpebrem i afegim el pebre vermell i ho seguim escalfant a foc baix fins que veiem que tota la clara de l'ou és cuallada.

Ja ho podem emplatar i gaudir-ne provistos d'una cervesa ben fresqueta i una bona quantitat de pa blanc recent fet, de ser possible.....

I bon profit!!

pd. (Solanilla lo que te has perdido....)

CHIJIMI (pancake coreà)

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?

Fa uns anyets, una bona amiga, la Tere (amb la que compartim entre altes coses dues passions: l'art i els peus de porc) va descobrir un petit restaurant coreà regentat per la simpàtica Sra. Lee. La carta era una mica curta però tot el que vàrem tastar ens va semblar molt bo. De fet hem repetit alguna vegada. El plat que us portem avui el vàrem menjar allà. És una mena de "pancake" molt popular a Corea. Del nom no n'estic segur dons n'he trobat receptes on l'anomenen "Chijimi" i en d'altres "Buchu Jeun". Com que el meu nivell de coreà parlat i escrit és tant lamentable com l'honradesa d'un polític corrupte, no sé el significat d'ambdós denominacions. Digueu-ne com us en sembli, tant és... el fet és que està molt bo i com a entrant és molt apetitós.

Ingredients per al Chijimi

• Un manadet d'alls tendres. Els coreans i japonesos empren una mena de ceba tendra típica de per allí anomenada "nira", nosaltres podem fer-ho perfectament amb els nostrats alls tendres.
• Mitja dotzena de cues de gamba o de llagostí.
• 100 grams de farina.
• 1 culleradeta de maizena.
• 150 ml. de caldo de pollastre, fet tradicionalment
  o a base de cubet de brou.
• 1 ou.
• Una miqueta de sal.

Procediment:

• Mesclarem la farina amb la maizena , la sal, l'ou i el
  brou i ho remenarem fins que quedi una pasta homogènia.
• Tallarem els alls verticalment en dos i després en trossets
  d'un parell o tres de dits. Això permetrà que es des-
  prenguin les capes de l'all i es cogui molt millor.
• Tallarem les cues de gamba per la mitat i després en
  quatre o cinc bocins.
• Mesclarem be els alls i les gambes amb la pasta, ho
  taparem amb un full plàstic i ho deixarem reposar un parell
  d'hores a la nevera.
• Escalfarem oli en una paella i hi abocarem la mescla
  coent-la com si fos qualsevol truita, fins que quedi rossa
  i cruixent.
• Deixarem refredar, ho emplatarem i ho tallarem a
  quadrets de la mida d'un mos.

Salsa per remullar:

Servirem una salsa mesclant els següents components, en aquesta

proporció:

• 1 cullerada de ceba tendra picada
• 1 culleradeta de bitxo i julivert ben picadets (opcional)
• 3 cullerades de salsa de soja
• 1 cullerada de vinagre
• 1 culleradeta de sucre moré
• 1 culleradeta d'oli de sèsam
• 1 cullerada de llavors de sèsam torrades

I això és tot. Serviu el Chimiji en una plata, tallat, i un gotet amb salsa per cada comensal, per que puguin jugar amb els palets, sucar els talls en la salsa i tacar-vos les estovalles del difícilment dissimulable color de la salsa de soja...

Bon profit!

Els ous amb beixamel de la Dol

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?.

Avui: Els ous amb beixamel de la Dol.

 

“Los huevos valen para hacer una tortilla, los huevos tienen personalidad. Los huevos hacen verdaderas maravillas y a mí me valen para hacer un cha cha cha...”

Georgie Dann, filósofo y poeta urbano...

              LaFábricaDeCemento es congratula en presentar avui una recepta de cuina que una molt bona amiga, la Dolors Costa, ens ha obsequiat en repetides ocasions quan hem estat a casa seva a Perelada, abusant de la seva amabilitat infinita.  La recepta, és habitual a la seva cuina i família, des de fa tres generacions. Va ser inventada per la Pilar Johera Verdú, avia de la Dolors i que havia sigut majordoma del Castell cap allà els anys 30 del passat segle. Tot i ser els Senyors del castell, gent benestant i adinerada, sembla ser que eren de gustos gastronòmics senzills. La Pilar va empescar-se dons receptes saboroses i no massa complexes que feien llepar-se els dits al seus amos. És justament, dons, una d’aquestes receptes la que avui presentem. Son uns simples ous, però si els proveu de fer veureu que queden boníssims. A demés podreu gaudir-los per suportar el mil·lenni amb la convicció de que son una menja que fou servida freqüentment en taules aristocràtiques...

              La Dolors, que és tant excel·lent persona com cuinera, té un repertori extens de bonísimes receptes, tant pròpies, com heretades de la seva avia. Les seves faves a la catalana, o els seus calamars farcits, a tall d’exemple, no tenen preu. Si ella ens ho permet anirem pujant-ne alguna més per poder-ne gaudir tots plegats...Així dons, sense més premonicions, passin i vegin quins ous..

 Material per a dos comensals:

• 4 ous
• 4 llesques fines de pa
• una llauneta de paté de porc
• pernil dolç o salat per a la decoració
• farina, mantega, llet i nou moscada per a la beixamel 
• sal i pebre

 Preparació:

• Amb la mantega, la farina i la llet feu una beixamel tal i com tingueu costum de fer-la.
• A la recepta original s’aconsella fregir el pa en oli d’oliva. En el nostre cas, sempre preocupats per el balanç energètic dels plats (ves a saber per què...) simplement torrarem el pa i així ens queda la recepta, no tant saborosa però sí una mica més lleugera.
• Untarem les llesques de pa amb el paté
• En un pot amb aigua bullent anirem escalfant els ous un per un i els dipositarem sobre les llesques amb precaució de no trencar-ne els rovells.
• Salpebrém.
• Emplatarem les llesques amb els ous i els cobrirem generosament amb la beixamel
• Decorarem els ous amb la juliana de pernil.

I aixó és tot.

Bon profit i a taula que es refreden!.