diumenge, 10 de juny de 2018

Hamburgueses veganes de cigró i albergínia


D'hamburgueses sense carn se'n poden fer d'un munt de coses. Potser no n'hauríem de dir hamburgueses si no, pastissets o masses o com sigui. Però com sembla que s'ha popularitzat la terminologia per analogia amb les autèntiques doncs les anomenarem així. Tot i que òbviament el gust no és el mateix que el de la carn, encara tot i que son tant o més bones, l'aspecte i la textura si que son molt semblants. I si tenim en compte lo disfressades que normalment ens mengem les hamburgueses convencionals, segur que si us en donen una per altra no notaríeu gran diferència. En tot cas son força bones, lliures de greixos saturats i si se saben fer equilibrades força riques en proteïnes. I son un recurs per als vegans a contracor que enyoren de tant en tant el junk-food...
Si les acompanyeu d'un plat d'amanida en lloc de les quasi inevitables patates fregides tindreu a més un àpat gustós i força equilibrat.
Les nostres hamburgueses les hem confegit amb una base mixta de cigró cru i albergínia escalivada.

Ingredients per a unes sis peces d'uns 120gr.:
  • Un albergínia gran escalivada, o dues de petites
  • Un bol de cigrons remullats
  • Un grapat de julivert
  • Una cullerada de comí en pols
  • El suc d'una llimona
  • Una cullerada de salsa Worcestershire (Perrins, per als amics)
  • Sal al gust
  • Oli d'oliva verge
  • Unes cullerades de farina de cigró
Procediment:

El dia anterior caldrà deixar en remull mig bol de cigrons. Penseu que un cop rehidratats dupliquen el seu volum.
Cal també, el dia anterior escalivar les albergínies. Recomano sempre fer-ho a la flama del foc viu doncs els hi dona un toc fumat que després va molt bé per a l'hamburguesa.
Els cigrons remullats els tractarem com si anéssim a fer falàfel, és a dir els picarem en un robot de cuina juntament amb el julivert, una cullerada d'oli,, la llimona i el comí fins que ens quedin el més picats possible. Un cop els tinguem incorporarem l'albergínia a talls i la salsa Pèrrins fins que quedi tot homogeni.
Passarem la mescla a un bol on hi anirem afegint farina de cigró fins que la massa es pugui treballar amb las mans i tingui una certa consistència (sol ser suficient amb tres o quatre cullerades rases).
Amb l'ajut d'un motlle o bé amb les mans formarem les hamburgueses, a poder ser no molt gruixudes, sobre un paper de forn.
Jo, tot seguit, les poso a assecar dos o tres hores a la deshidratadora. Podeu fer-ho però al forn si no en disposeu. En aquest cas aneu controlant amb el dit fins que veieu que han agafat una mica més de consistència però vigilant que no s'assequin massa.
Ja es poden guardar a la nevera en un taper fins al moment de consumir-les.
Al moment abans de menjar-les podeu marcar-les breument a la graella i així tindran l'aspecte d'una hamburguesa convencional. Podeu consumir-les directament o bé en entrepà amb aquells complements que més us agradin.
Les nostres les hem fe en un panet de sèsam lleugerament torrat, sobre una fulla d'enciam, ceba i pebrot escalivats, cogombrets agredolços i una mica de mostassa groga.
Bon profit!





dissabte, 9 de juny de 2018

Formatge vegà a les herbes.



A partir de fruits secs podem fer preparats molt semblant en quant a textura i presentació als formatges convencionals de llet, El sabor, tot i que força bo, lògicament no és ben bé el mateix, però podem apropar-nos-hi molt gràcies a la fermentació o bé afegint-hi un component especial, el llevat nutricional. Aquest te un gust que recorda una mica al formatge o als fruits secs i és molt rica en proteïnes. Es pot trobar en herbolaris o botigues de productes dietètics. Actualment se'n ha popularitzat l'us i no és massa difícil de trobar-ne.
Aquesta mena de formatges son molt adequats per aquells que volen mantenir una dieta vegana, per als que volen controlar la quantitat de greixos saturats que consumeixen o per aquells que no toleren la lactosa de la llet.
La matèria prima d'aquest formatge és l'anacard. No és el primer formatge d'anacards que us presentem al blog però en aquest cas es tracta, no d'un formatge per a untar sinó que és un de consistència ferma i permet fer-ne talls bastant prims com per a menjar-los entre pa. A demés veureu que és molt fàcil de fer.

Ingredients:

  • 200gr. d'anacards crus
  • Quatre cullerades de maizena
  • Cinc cullerades de llevat nutricional
  • 150-200 ml. d'aigua
  • Sal al gust
  • Oli d'oliva
  • Herbes per a chimichurri.
Procediment:

El dia anterior cal deixar els anacards en remull.
Al matí mesclar els anacards escorreguts, el llevat nutricional, la maizena, la sal, una cullerada d'herbes i l'aigua i picar-ho tot plegat amb un robot de cuina fins que ben batut i homogeni.
Escalfar la pasta en un pot remenant-la amb una cullera de fusta a foc baix fins a veure que espessa i al remenar es desprèn del fons. SI us fa por que se us enganxi podeu fer-ho al bany Maria.
Un cop estigui espès deixar-ho refredar uns minuts. El just per a poder-ho manipular.
Podeu optar per posar-ho en un motlle. En aquest cas pintar la superfície amb oli i escampar-hi les herbes per chimichurri. Si o en teniu podeu fer una mescla amb pebre vermell, pebre, farigola, orenga i all en pols.
També podeu donar-li forma de "mini-babybel" amb les mans. En aquest cas pintar-lo tot amb oli i arrebossar-lo amb les herbes.
Deixar reposar un parell d'hores a la nevera i ja es pot tallar, deixar temperar i consumir.
Bon profit!.



                                                                                                                         








dissabte, 26 de maig de 2018

Sorpresa de iogurt


Aquesta segurament serà l'entrada més curta del blog. Ja veureu perquè.
Teniu que organitzar un dinar per a molta gent i aneu escassos de temps o de pressupost?. Aquestes son unes postres perfectes per a aquesta mena d'ocasions. Barates, fàcils de preparar i amb un resultat realment sorprenent. En totes les ocasions que les he fet tothom a quedat intrigat per que era lo que estava menjant però també gratament sorprès. Tant senzilla és la recepta que fins i tot em feia vergonya fer-ne una entrada al blog. Però m'he decidit perquè realment val molt la pena.

Ingredients per a vuit:

  • Un litre de iogurt grec de bona qualitat
  • Deu cullrdtes. de sucre
  • Una cullrdta. de canyella en pols
  • Una cullrdta. de pebre negre recent molt.
Procediment:
  • Tant simple com moldre el pebre, afegir-lo al iogurt junt amb la canyella i el sucre
  • Remenar fins que quedi tot ben distribuit.
  • Deixar refredar una hora abans de servir.
  • Servir acompanyat de galetes o melindros.

Bon profit!




diumenge, 20 de maig de 2018

Xucrut casolà




L'anomena't xucrut o col agre (choucroute en francès o sauerkraut en alemany) és un menjar típic d'Alemanya i de Polònia, però que darrerament, amb la major prevalença de la cuina sana s'ha anat popularitzant en altres països. És prepara fent fermentar les fulles de la col dintre d'una salmorra, i,  conseqüentment en absència de contacte amb l'aire. A Baviera, on és extensament consumit se sol menjar calent acompanyant carns variades o salsitxes.
És un producte  ric en probiòtics (dels que parlarem en més extensió en propers articles) i en vitamina C. Els probiòtics es poden definir com: microorganismes vius que, ingerits en les quantitats adequades, aporten un efecte beneficiós a la salut de l'organisme. Es tracta fonamentalment de bactèries del grup de les lactobactèries o les bifidobactèries. Aquest tipus de bactèries son les responsables de processos com la fermentació en condicions anaeròbiques i és realitzant aquesta mena de processos on, de retruc es reprodueixen en grans quantitats. Si mengem aliments que han passat per aquest tractament ingerim aquests microorganismes que passaran a integrar-se en la nostra flora o "biota" bacteriana, enriquint-la i afavorint  la digestió.  Tot plegat ho explicarem més detalladament en propers articles.
És doncs un producte sa, fàcil de digerir i sobretot molt agradable sobretot si som afeccionats als gustos àcids. Qualsevol dieta sana hauria d'incloure aquesta mena d'aliments rics en probiòtics, com també ho son el kimchi coreà, els adobats en vinagre, com els tsukemono japonès, el kèfir, el formatge de llet no pasteuritzada o el iogurt.
En tot cas, pel que fa al xucrut, cal menjar-lo cru i cal evitar les varietats comercials en les que s'afegeixen vi, vinagre i altres conservants i poden haver estat sotmesos a tractaments tèrmics. Tot plegat destrueix aquestes bactèries tant interessants. Tot i seguir estant molt bo es perd totalment aquest efecte probiòtic.
Clàssicament el xucrut se sol fer de col blanca, però es pot fer també amb col d'hivern, col llombarda o qualsevol altra varietat. Hi ha qui hi afegeix altres elements com poma, panses, pastanaga o bé herbes aromàtiques com l'anet i espècies com el pebre o el ginebró. Nosaltres l'hem fet precisament amb col blanca amb una mica de pastanaga i un grapat de grans de ginebró.
Es venen olles ceràmiques tant per a fer xucrut com per a fer altres hortalisses fermentades . Solen portar una pedra rodona que serveix per posar a sobre de la col per premsar-la i una tapadora. Tenen un disseny especial que fa que la tapa quedi encaixada i submergida en líquid però permetent l'intercanvi de gasos. De no disposar-ne, però, ho podem fer perfectament en qualsevol pot de vidre de conserves de gran mida, amb tapa. En el meu cas faig servir un altre pot de vidre ple d'aigua com a pes.
Per a fer el nostre xucrut necessitarem doncs, una col blanca, Mitja dotzena de
pastanagues, un grapat de ginebrons, aigua filtrada o mineral, sal (preferentment no refinada), un pot gran de vidre amb tapadora, un pot petit de vidre, un tros de cordill de cuinar, o de cotó, ganivet afilat, ratllador i un bol o cossi de bones dimensions per poder treballar.


Cal tenir en compte que, com aquí estem intentant criar una mena de bactèries i no d'altres, s'ha de mantenir una màxima higiene en tot moment per evitar possibles contaminacions. Cal rentar la verdura i escórrer-la, rentar i assecar curosament els atuells i estris en que treballarem, així com l'espai de treball i les nostres mans.

Procediment.

Un cop tot net i preparat cal ratllar les pastanagues i reservar-les. Separar les tres
o quatre fulles externes de la col i reservar-les dons les emprarem al final com a tapadora.
Tallar la col en juliana ben menuda, o bé, tal com he fet jo, anar-la picant amb dos o tres cops de robot de cuina. Així potser és una mica més ràpid però la textura final és una mica diferent dons no queda tant "filamentós" com el xucrut clàssic. Com més petits siguin els bocins, però, millor doncs com més petits la seva superfície externa serà relativament major i així ens costarà menys que la col vagi desprenent aigua en el procés que farem
tot seguit.
Cal emprar aproximadament un 1'5 % de sal per quilo de col (una cullerada rasa). I ara cal anar afegint al bol la col a mida que l'anem tallant. Hi afegirem una mica de sal i ens dediquem a grapejar la col sense massa miraments per que les cèl·lules es trenquin, la sal penetri i conseqüentment l'aigua vagi sortint dels teixits de la col. Al cap d'una estona començarem a notar les mans mullades. Anem bé. Ara cal anar tallant més col, salar-la i continuar amb el massatge fins acabar-la.
Mesclar-hi la pastanaga i remenar.
Ara cal omplir el pot amb la col però també per etapes. Hi posem tres o quatre grapats de col i amb l'ajut del puny o d'una ma de morter, de manera que es vagi eliminant l'aire que pot haver quedat retingut entre els bocins de col. I seguim així fins a col·locar tota la col. Donem una darrera apretada i hi posem, a modus de tapa les fulles senceres de col que hem reservat que faran que no suri cap tros de col fora del líquid. Tornem a apretar i veureu que per sobre de les fulles se'ns acumula aigua, senyal de que hem fet be la feina.

Col·loquem el pes sobre la col. Jo faig servir un altre pot de conserves que passa justet per la boca del pot gran i li afegeixo un tros de cordill enganxant-
 lo amb la tapa que ens facilitarà la operació d'extreure el pes sense haver de decantar el pot de base. Això té un sentit que més endavant explicarem.
Ara cal fer una salmorra amb un litre d'aigua i una cullerada de sal. Aquesta salmorra ens servirà per acabar de cobrir completament la col amb la seguretat de que no hi arribi l'oxigen de cap manera. El sentit de tot plegat és crear unes condicions anaeròbiques, és a dir, sense oxigen, on part dels teixits de la col produiran àcid làctic degut a la fermentació produïda precisament per les bactèries que ja son a la pell de la col i que començaran a reproduir-se massivament donades aquestes condicions anaeròbiques. La falta d'oxigen i el medi salí son, en efecte, el motiu de que altre tipus de bactèries aeròbiques, en aquest cas i que son les responsables de la putrefacció no arribin a desenvolupar-se. D'aquí el valor com a conservant dels aliments d'aquesta mena de tècniques. El contingut en Lactobacils de la col és més que suficient per que es desencadeni aquest procés, encara que, si volem accelerar-lo una mica podem afegir-hi una càpsula d'algun suplement alimentari dels anomenats "probiòtics", que no son més que lactobacils deshidratats.
Ara sí que procedirem a la fermentació. Cal deixar el pot en un lloc poc il·luminat a temperatura ambient (sobre els 21ª C) i deixar-ho durant uns dies. Com més dies ho deixem més tou i àcid estarà. Es pot consumir a partir d'unes dues setmanes.
Cal tapar el pot amb la seva tapadora però deixar-la fluixa per que com a subproducte de tot el procés de la fermentació anaeròbica es produeix una bona quantitat de diòxid de carboni (CO2) i el pot podria petar. Si deixem el pot tapat fermament te la avantatge de que és més difícil de que el cultiu se'ns contamini, però llavors haurem de destapar-lo dos o tres vegades al dia. Jo no ho aconsello.
Un cop passades les dues setmanes observareu, probablement que a la superfície de l'aigua s'han format colònies d'altres bactèries i fongs. No patiu, es normal i no vol dir que el xucrut s'hagi fet malbé. Una forma d'eliminar-ho sense perills és evitar decantar el pot per a evitar que aquests fongs entrin en contacte amb la col. Destapeu el pot, extraieu el pes i poseu el pot sota l'aixeta deixant rajar l'aigua a poca pressió fins a omplir el pot i vessar. Els fongs flotaran i els eliminareu fàcilment. Un cop fet això extragueu les fulles senceres i la primera capa d'un dit de xucrut.
Tasteu el xucrut. Ha d'estar més tou que la col crua però conservant un punt cruixent. No ha de fer olor pungent com de verdura podrida i el seu sabor ha de ser entre agre i àcid però no picant. En aquest cas teniu un xucrut perfecte que podeu traspassar a pots de vidre més petits (sempre ben nets) que us duraran mesos a la nevera mantenint-se perfectament comestible.
Prengueu el costum d'afegir-ne alguna cullerada a les vostres amanides i, a part de estar molt bo, us aportarà una bona quantitat de probiòtics que la vostra digestió agrairà.



dimarts, 8 de maig de 2018

Pizza crudivegana.



Una recepta per aquells que volen menjar lleugeret però enyoren la pizza. Jo, personalment no n'he sigut mai gaire fan però sé que hi ha molta gent a la que li entusiasma. Aquesta versió potser no és tant "adictiva" com les convencionals, però és molt més lleugera i saludable. Apte per a règims d'aprimament i, sobretot per celíacs doncs al no portar farina de blat no conté gluten.
Per a la base, que queda cruixent, hem fet una massa a base de carabassó i llinosa molta que hem posat a dessecar a la deshidratadora. A sobre un conjunt d'hortalisses variades que hem amanit amb un oli d'orenga i llimona.
Hi hem posat també, alvocat, bolets, olives, tàperes, ceba tendra i blat de moro. Aquest per a donar-li una mica de color i un punt dolcet que a mi m'agrada molt, tot i que és cuit. Si voleu fer la recepta totalment crudivegana n'haureu de prescindir.

Ingredients:
Per a la massa:

  • Tres carabassons
  • Una tasseta de cafè de llavors de llinosa
    La massa abans de deshidratar
  • Una culldta. de ceba en pols.
  • Una culldta. d'all en pols.
  • Una culldta. d'orenga
  • Sal al gust
Per al farcit:
  • Un carabassó
  • Dos tomàquets
  • Un alvocat
  • Un parell de bolets xitake
  • Un grapat d'olives negres sense os
  • Un grapat de blat de moro
  • Un grapadet de tàperes
  • Un grapadet d'orenga fresc, si pot ser
  • Ceba tendra (la part verda)
  • Un bon raig d'oli d'oliva
  • Una culleradeta de salsa de chipotle o de xili de Jalapa
Procediment:
  • Cal tenir la massa preparada i ens requerirà tot un dia per fer-la. 
  • Tallar el carabassó ben menut i, tot seguit picar-lo amb un robot de cuina fins a obtenir-ne un puré fi.
  • Picar les llavors de llinosa amb l'ajut d'un molinet de cafè.
  • Mesclar ambdós i afegir-hi la sal, la ceba, l'all i l'orenga.
  • Deixar reposar durant mitja hora i escampar amb una espàtula sobre un paper d'anar al forn.
  • Posar a assecar a la deshidratadora fins que la massa estigui cruixent. (Unes 18-20 hores, aproximadament). També podeu fer-ho al forn a temperatura mínima i, si en disposeu, amb circulació d'aire. En aquest cas el temps de cocció serà més curt. Ens sortirà prou massa com per a fer quatre unitats de pizza per a dos comensals cadascuna. Si no les feu al dia següent les podeu guardar en una bossa hermètica durant uns dies, encara que amb el temps tendeix a estovar-se una mica. Si voleu evitar aquest problema guardeu-les congelades dins de la mateixa bossa.
  • Al mateix moment que feu la massa podeu confegir també la salsa mesclant l'oli, el suc de llimona, l'orenga i la salsa de chipotle (Podeu emprar una mica de Tabasco si no en disposeu). Remenar i deixar reposar fins que la massa estigui llesta i puguem muntar les pizzes.
  • Per armar-les, un cop feta la massa, només caldrà tallar les hortalisses ben fines i distribuir-les junt amb els demés elements per sobre d'aquella. Regar generosament amb la salsa i ja es poden servir. Munteu-les i consumiu-les tot seguit doncs al cap d'una estona el suc del tomàquet va estovant la massa i ja no queda tant bona.
  • Bon profit!.

Seguidors

Drets

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons