Oniguiris d'en Brock

Qué cal menjar per suportar el mil·lenni?

Avui: ONIGUIRIS D'EN BROCK

          Una bona i vella amiga (no és que sigui vella si no que fa mooolt que la conec), propietària i responsable de l'entretinguda pàgina "Cuinejar", on hi perpetra unes excel·lents receptes de cuina, m'ha posat un repte que he acceptat. (Ves quin remei, si no, després em posa a caldo...). Sembla ser que al programa "Quins fogons!" estan fent un recull de receptes de cuina relacionades amb personatges del còmic. I d'això es tracta el repte.

          De seguida m'han vingut al cap les costelles de brontosaure d'en Fred Picapedra (que recollien des del troncomòvil en una mena de dinoburguer de l'època), però el carnisser de confiança m'ha aconsellat que m'ho tragués del cap, que per a mi sol no m'enceta un brontosaure, que desprès li costa molt de col·locar la resta.

          Després de donar voltes al tema una bona estona, a l'ombra d'un magnífic Martini a les roques, se m'ha encès la llumeta. He recordat una sèrie molt popular fa més o menys una dècada: POKEMON. 

          No és que m'entusiasmés, però com que, por aquel entonces, tenia una filla de l'edad adequada per a enganxar-s'hi, vaig haver de patir-la tota ( i gaudir-la, també una mica, pa qué engañarnos). A la sèrie, un grup de personatges: l'Ash, la Misty i en Brock, viatjaven de poble en poble acompanyats d'una mena d'animalons, en Picachu, entre ells, que sortien d'una mena de boles... però això son figues d'un altre paner... El cas és que de tant en tant s'aturaven a fer un mos, i en Brock, el cuiner oficial de la trepa, feia una mena de boles d'arròs farcides que la resta de companys engolien sense masses preliminars. Jo no ho sabia en aquell moment, però, temps després vaig saber que es tractava d'oniguiris, uns pastissos d'arròs molt típics al Japó. D'ençà de llavors que s'han transformat en un component habitual de les quatre coses que solem menjar per casa.

          Així dons, avui, i sense més prefectures, "La Fabrica de Cemento" es complau en presentar-vos: ELS ONIGUIRIS D'EN BROCK.

Material i mètodes:

Per al sushi:

• 300 gr. d'arròs blanc. (arròs per sushi o tipus bomba, si no s'en té)
• 2 culleradetes de sucre
• 2 cullerades de vinagre  (millor si és d'arròs)

Per al farcit:

• Una llauna de tonyina al natural
• 6 bastonets de surimi (pota de cranc)
• alga nori talladeta ben fina
• julivert
• una punta de gingebre ratllat
• 1 cullerada de mirin
• 2 cullerades de salsa de soja
• 2 cullerades de suc de yuzu (un cítric japonès que aquí substituirem per mitja llima o llimona sense la més mínima vergonya)
• Julivert picat
• una cullerada se sèsam torrat

(Idealment el farcit es pot fer a partir d'un tartare de salmó o tonyina fresca, però com que no sempre en tindrem, la tonyina de llauna i el surimi faran el fet). Això sí; si ho fem amb peix fresc cru, cal consumir-ho al moment).

Per a la decoració:

• Alga nori tallada a tires d'un parell de centímetres.
• Un parell o tres de palets de surimi que haurem reservat.

Elaboració.

          Rentar l'arròs tres vegades i bullir-lo com en tingueu costum. Hem d'obtenir un arròs blanc sec però una mica "enganxifós" que ens permeti treballar-lo amb la mà. Un cop fet l'arròs el deixarem refredar en una font i afegirem el sucre i el vinagre, remenant-lo bé per a obtenir el "suhi", que serà la base del plat.

          Mentretant mesclarem, per una banda la tonyina amb la juliana d'alga nori i les llavors de sèsam, treballant amb la forquilla fins que ens quedi ben barrejat. Per altre banda farem un tartare amb el surimi al que afegirem el julivert picat.

Tindrem així dos farcits per fer dos menes d'oniguiris.

          D'altre banda, amb la salsa de soja, el mirin (és opcional), el gingebre ratllat i el suc de la llima farem una salsa que incorporarem als farcits deixant-los marinar una horeta.

        

          Només ens queda ja formar les "boles" d'arròs. En el nostre cas hem emprat uns motlles especials per fer-los, però de no tenir-los tampoc és complicat. Va be tenir un bol d'aigua a ma per anar-se mullant les idem, i que així no s'ens enganxi l'arròs.

          Al palmell de la mà, fent cassoleta dipositem una cullerada sopera d'arròs, i amb el polze fem presió per que es formi un clotet. Hi afegirem una culleradeta de farcit i a sobre ho taparem amb un altre cullerada d'arròs. Amb les dugues mans presionarem el projecte d'oniguiri per compactar-lo i procurarem donar-li una forma més o menys triangular. Anirem fent així tants oniguiris com permetin tant la quantitat d'arròs com de farcit, i els anirem depositant sobre un paper film.

    

          Queda només decorar-los. Per cada oniguiri remullarem una tira d'alga nori i amb ella el decorarem. Generalment es sol posar l'alga al voltant del triangle com si fos un cinturó, o bé per un costat cobrint part de les dues cares de l'oniguiri. Això ajuda a poder agafar-los amb comoditat i no embrutar-se els dits d'arròs.

        Podem acabar de decorar-los amb una mica de sèsam torrat o bé, en els de surimi, amb unes tiretes de la part vermella del mateix.

          I, això és tot.

          Bon profit i que els gaudiu veient un capítol de Pokèmon...