Arròs de conill i carxofes a l’aroma de romaní.

Què cal menjar per suportar el mil·lenni?.

Avui:  Arròs de conill i carxofes a l’aroma de romaní.

Els arrossos a la cassola són un bon invent de la nostra cuina. Cadascú els fa a la seva manera, seguint els seus propis gustos o, fonamentalment, les pròpies tradicions familiars. Però tots acaben essent bons. Per a uns cal fer el sofregit amb ceba, per a altres és un sacrilegi posar-ne, per que estova l’arròs. N’hi ha que no el saben cuinar sense afegir-hi uns bris de safrà, d’altres troben que hi dona un sabor massa especial.. Hi ha qui sofregeix l’arròs o qui hi tira primer l’aigua, Alguns no deixen mai de posar-hi pèsols o pebrot.. cosa que provoca fredes mirades de desaprovació, o directament protestes irades d’altres... El cas és que cada maestrillu tiene su librullu.

El nostre arròs d’avui és una variant d’un arròs amb romaní que vaig menjar una vegada en un poblet prop de Granada, i que he hibridat amb un clàssic arròs de conill que feia ma mare.

Així dons:  

Today’s order:  Arròs de conill i carxofes a l’aroma de romaní.

Material i mètodes.

L’ideal és treballar amb cassola de fang. Com que jo, per desgràcia no en disposo de cap (sempre se m’acaben esquerdant) he tirat ma d’una cassola metàl·lica, però no és l’ideal.

El sofregit i els primers passos de la recepta els farem al foc. Posteriorment, la cocció de l’arròs serà al forn. Personalment penso que és un bon sistema per els arrosos. Partint del doble d’aigua que d’arròs, deixant-lo coure tapat al forn, (prèviament calent a 200º) durant 18 minuts, i després deixant-lo reposar tapat uns cinc minuts més. Aconseguim així un arròs ben cuit, solt i eixut.

Ingredients: aproximats per a quatre persones.

.-1 conill petit.

.-200 g. de cap de costella.

.-8 carxofes.

.-2 cebes mitjanes.

.-6-8 dents d’all.

.-Un grapat de romaní fresc (a poder ser).

.-150 ml. d’arròs per persona.

.-300 ml. de brou per persona (per la cocció de l’arròs).

.-Oli de gira-sol.

.-Sal.

.-Llimona.

Procediment:

Amb l’oli ben calent enrossir els talls de conill i cap de costella i reservar.

Amb l’oli suficient però no excessiu sofregir primer la ceba tallada ben menuda, i quan aquesta sigui rossa afegir l’all.

Pelar les carxofes, Usar exclusivament els cors i les fulles més tendres. Tallar els cors a làmines i afegir-los al sofregit.

Abaixar el foc al mínim i sofregir les carxofes ben lentament. No escatimem minuts. Anem remenant el sofregit i tapant la cassola quant no ho fem. Tindrem sempre un got amb aigua o brou a ma (apart del brou de la cocció) que anirem afegint petites quantitats per evitar que les carxofes s’enganxin. Aquest procés podrà durar uns 15 o 20 minuts, procurant que mai falti un mínim de líquid a la cassola. En els darrers moment incorporarem els branquillons de romaní, que ens aromatitzaran la mescla.

Incorporarem l’arròs i el remenarem amb el sofregit fins que es vagi posant transparent.

Reincorporarem  els talls i ho acabarem de remenar.

Si volem podem parar la recepta en aquest punt del procés i deixar-ho reposar fins al dia següent. (Les avies sempre diuen que els sofregits estan més bons d’un dia per l’altre). (I qualsevol cosa que digui una avia en temes de cuina domèstica, va a missa...)

Cocció de l’arròs:

Haurem escalfat el forn a 200º.

Escalfem el brou fins que bulli i l’incorporarem a la cassola amb la resta d’ingredients. Taparem la cassola amb paper de plata i la introduirem al forn durant 18 minuts. Durant aquest temps podem destapar la cassola una vegada o dos per a remenar una mica l’arròs, però no més.

Un cop passats els 18 minuts ho treure’m del forn i ho deixarem reposar un 5 o 6 minuts més.

Servir-ho amb unes llenques de llimona, per que el comensal n’incorpori el suc, si és del seu gust, i a menjar.