Què cal menjar per a suportar el mil·lenni?.
Avui: Bimbopizza.
Avui, després d’uns quants
dies de forta calor i forta mandra creativa, us presentem una antiga recepta familiar, que la meva mare feia tot
sovint i que era de gran acceptació entre la canalla. És una recepta fàcil,
barata, aparent, molt encertada per a festes infantils, útil per acabar amb
restes de nevera, i adequada per a fer quan vols afalagar als companys de pis si
estàs d’Eràsmus en algun país subàrtic....
De fet, el nom que li hem
donat de “Bimbopizza”, és per l’analogia amb les pizzes, pel que fa a la cocció
i l’aspecte final... encara que és un plat que es feia a casa mooolt abans de
que es popularitzessin les pizzes al nostre país. Es tracta, de fet, de fer una
base de pa de motlle (sense crosta molt millor), que farcirem com si fos un
sandwich i sobre la que escamparem una sèrie d’ingredients, coent-ho tot al forn. Tant els ingredients de la farsa
com els del “topping” poden variar a gust del consumidor. En el nostre cas
emprarem:
Ingredients:
·
Un paquet de pa de
motlle sense crosta.
· Un pot de tomàquet sofregit (pot ser tomàquet pelat i triturat però ben escorregut).
· Una nou de mantega
· Formatge avarti a llesques (pot ser qualsevol altre formatge que fongui bé.
· Embotit de gall d’Indi (o bé pernil dolç)
· Formatge ratllat (mozzarella, cheddar, emmental, o similar)
· Olives negres
· Bacon
· Blat de moro
· Tàperes
· Orenga fresc.
· Un pot de tomàquet sofregit (pot ser tomàquet pelat i triturat però ben escorregut).
· Una nou de mantega
· Formatge avarti a llesques (pot ser qualsevol altre formatge que fongui bé.
· Embotit de gall d’Indi (o bé pernil dolç)
· Formatge ratllat (mozzarella, cheddar, emmental, o similar)
· Olives negres
· Bacon
· Blat de moro
· Tàperes
· Orenga fresc.
Procediment:
·
Untarem una safata
de forn amb mantega per evitar que s’enganxi la massa.
La folrarem amb una capa de pa de motlle ajuntant bé les llesques per que no quedin espais buits.
La folrarem amb una capa de pa de motlle ajuntant bé les llesques per que no quedin espais buits.
·
Amb l’ajuda d’una espàtula escamparem puré
de tomàquet cobrint totalment el pa. Afegirem
un raig d’oli i sal.
tornarem a sucar amb tomàquet oli i sal.
·
Preescalfarem el for a 200º
Preescalfarem el for a 200º
·
Enfornarem uns
15-20 minuts a uns 150º.
I això és tot. Com veieu és
ben senzill i admet tantes variacions com les pizzes “de veritat”.
Espero que la proveu de fer i la
gaudiu.
Nosaltres ens la menjarem acompanyada d’una amanida de
tomàquet xerri, carbassó i sèsam negre, i una cerveseta.
Bon profit i feliç mil·lenni!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada