dijous, 3 de desembre de 2015

Estofat de nyàmeres


          Ahir, els bons amics de La Ortiga, proveïdors de menjar ecològic i de proximitat i culpables de tot lo verd que volta per la meva nevera hem van portar un novetat: les nyàmeres.


       
           Les nyàmeres  Tupinambos o patacas, en castellà, son els tubercles de l'Helianthus tuberosus una planta de la família de les margarides, els gira-sols i les carxofes, per exemple. Com a bons tubercles son rics en hidrats de carboni de cadena llarga, però, a diferència de les patates que porten bàsicament midó, aquests porten inulina, un polisacàrid de la fructosa. Al coure'ls la inulina es degrada en molècules de fructosa. Per això és força energètica i s'empra en la industria sucrera, per a la fabricació d'alcohols i fins i tot com a recurs bioenergètic.
          Jo no l'havia tastades mai, be, millor dit, menjades, per que sí que n'havia begut dons tinc un bon amic alemany que a partir d'elles destil·lava una mena de "schnaps" que allí en diuen "Topinambur" i que estava molt, molt potable (no recordo gran cosa de la vetllada)...
          No sabia molt bé què fer amb les nyàmeres i se'm va ocórrer que tractant-se de tubercles podia molt bé cuinar-les com si fossin patates. Així dons varem fer un estofat que va quedar la mar de bo i que aquí us deixem. El sabor i la consistència recorden moltíssim a les de les carxofes, de les que en son familia. És per això que en alguns indrets les anomenen "Alcachofas de Jerusalen"... lo de Jerusalem ves a saber per què... Pel que fa al curios nom de "Tupinambos" sembla que ve d'una confusió. Tot i que son originaris de Nord Amèrica i formaven part de la dieta habitual dels indígenes allí, van ser portats cap aquí en algun viatge dels colonitzadors juntament amb un grup d'indis Tupinambos del Brasil i la gent va pensar que eren de la mateixa procedència.
          Be, i ja sense tanta literatura anem al nus de "l'asunto", l'estofat.





Ingredients:
  • 1/2 Kg, de nyàmeres
  • 400 gr de cols de Brussel·les
  • 3 pastanagues
  • Una llauneta de blat de moro
  • 1 litre i mig de brou de verdures
  • Una ceba mitjana
  • Un parell d'alls tendres
  • 150 gr. de tomàquet triturat
  • 3 fulles de llorer
  • 1/4 de branquilló de canyella
  • 1 culleradeta de pebre vermell dolç
  • 1 culleradeta de pebre vermell picant
  • 1 culleradeta de comí en pols
  • 1 culleradeta de garam-massala
  • 4 cullerades d'oli d'oliva
  • Sal al gust
Procediment
  • Pelem, tallem i rentem les nyàmeres i les pastanagues. Pelar les nyàmeres és una mica complicat però amb paciència i un bon pela-patates tot s'aconsegueix (jo quasi vaig perdre els nervis).
  • Posarem a l'olla o cassola on farem l'estofat 3 o 4 cullerades d'oli doliva i hi sofregim la ceba i els alls tendres tallats ben menuts fins que vagin tornat-se rossos.
  • Afegim les espècies en pols, la canyella i el llorer i les daurem una mica amb la ceba.
  • Tot seguit hi posem el tomàquet triturat i deixem, a foc molt baix,que es vagi fent el sofregit tant lentament com podem.
  • Podrem llavors incorporar les nyàmeres i les pastanagues i les remenarem una mica amb el sofregit.
  • Ja podem afegir-hi les cols i el brou de verdures (jo havia cuit llenties i mongeta tendra i n'havia guardat el brou i l'he aprofitat), i ho portarem a ebullició. Baixarem el foc al mínim, o taparem i ho deixarem estofar uns 30 o 35 minuts.
  • Uns minuts abans de retirar-ho del foc hi afegirem la llauna de blat de moro deixant uns gran apart per a decorar el plat.
          Nosaltres ho hem servit acompanyat d'unes llesques de pa de carabassa i unes rodanxes de tomàquet sec.
          Bon profit!.





2 comentaris:

  1. Quina bona pinta, Amadeu!! D'això se'n diu fer una recepta original per a llepar-se'n els dits!!

    ResponElimina

Seguidors

Drets

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons