ESTOFAT DE VEDELLA A L'ESTIL DE CASA

          LaFàbricaDeCiment es complau en presentar-vos avui, que ja estem entrant en època de guisats contundents, una recepta típica de casa meva, l'estofat de vedella. Quan el feia la meva mare, els dimarts, no em pregunteu per què, tots ens en llepàvem els dits. Bé, si m'ho voleu preguntar us ho explico. A ca meva, quan jo era menut (principis dels seixanta), era costum, per allò de les economies, de fer els mateixos plats cada setmana. Un dia macarrons, un altre fideus a la cassola, un altre paella (els dijous), un altre estofat (els dimarts) etc. etc. Deixant peix (sobretot bacallà o sardines, que eren barates) i els ous, ferrats o en truita, per als vespres. Aquest costum de postguerra era bastant generalitzat, em sembla, a la majoria de les llars, però amb els anys i la bonança econòmica s'ha anat perdent. No era mala cosa per que tenies l'economia domèstica controlada i no t'havies de trencar el cap pensant menús. Malauradament em temo que la crisi econòmica ha tornat a reintegrar-la en moltes llars...
          En fi, l'estofat és per mi un plat nostàlgic que em transporta a les olors de la cuina materna i als sabors de l'infantesa. És a demès un àpat complert, saborós, i és una manera d'aprofitar carn que per la seva duresa cal cuinar amb paciència, amb lo qual també el fa un aliment relativament econòmic.
           Anem per feina dons.

          Ingredients:

·       1.500 gr. de patates

·       500 gr. de carn de vedella a daus

·       500 gr. de tomàquet

·       6 dents d'all

·       3 pebrots

·       1 ceba de bona mida

·       Sal i pebre

·       Oli d'oliva

·       Llorer i romaní

·       Pebre vermell dolç i picant

          Procediment:

          En una cassola escalfem l'oli i enrossim els daus de carn, salats i empebrats, per tal de segellar-los i que conservin el seu suc durant la cocció.

Retirem el tall que reservem i procedim amb el sofregit.

Piquem la ceba i la posem a daurar lentament.

          Quan la ceba sigui rossa incorporem l'all picat i tot seguit el pebrot tallat a rodelles fines. Seguim sofregint, sempre sense pressa.

Incorporem un parell de fulles de llorer i una branca de romaní, i tot seguit el tomàquet tallat a dauets. Sempre a foc baix ho anem remenant de tant en tant fins que el tomàquet se'ns converteixi en puré.

          En aquest moment jo tinc el costum de traspassar tot el sofregit a una olla fondaper tal de estofar-hi la carn i que no ens quedés resseca en cap moment per falta de líquid. Així dons incorporem el sofregit a l'olla, hi afegim la carn i ho cobrim tot  amb aigua, o millor caldo, fins que quedi la carn ben coberta. Uns dos litres més o menys.

           Afegim la sal al gust i una cullerada de cafè de pebre vermell dolç i un altre de picant. Esperem a que arrenqui el bull, abaixem el foc al màxim i ho deixem estofar ben tapat durant una mitja hora.

          Passada la mitja hora incorporem les patates que haurem tallat a daus i ho deixem bullir tot plegat fins que siguin cuites (uns 20 o 25 minuts segons el tipus de patata o lo molt desfetes que us agradin).Personalment m'agrada que la patata es desfaci per que així permet aixafar-la i mesclar-la amb la salsa de l'estofat. Una marranada, si, que no faries mai en un sopar d'ambaixada,  però, que vols que et digui, està més bo i també em fa retornar als costums d'infantesa....

          I això és tot. Sempre que faig aquest plat acabo repetint a lo golafre de tant que m'agrada. Durant un temps vaig conviure amb una dona del Perú i es veu que allí acompanyen els estofats ( i em sembla que quasi tot lo demés) amb una bona quantitat d'arròs blanc. La veritat és que a mi, dietèticament em sembla una redundància hidrocarbonatada  hipercalòrica... però la veritat és que  hi està molt bo....

          Bon estofat!